Arxiu de la categoria: OrnitoReptes

Resum de viatje: OrnitoRepte alosa becuda

Dates: 15 i 16 d’abril, 2023

Número de participants: 11 + 2 tour líders (Carles Oliver & Sergi Sales)

Número d’espècies observades: 88

Prefaci: Els OrnitoReptes són les sortides de descoberta ornitològica que organitzem conjuntament Barcelona Birding Point, Birding Catalunya i la Fundació Plegadis. A continuació us presentem la crònica del nostre OrnitoRepte més agosarat, que va estar força marcat per la meteorologia. El vendaval del dissabte va fer molt difícil i poc comfortable l’observació d’aus, amb unes condicions en les que amb prou feines es podia sortir dels vehicles ni obrir les finestres. Parar un trípode o fer un passeig eren missions pràcticament suïcides! Però, malgrat tot, vam aconseguir trobar i gaudir de les espècies més essencials dels hàbitats que vam explorar. El diumenge, com a compensació, vam gaudir d’unes condicions gairebé ideals a l’estepa i vam poder observar molt bé les diferents espècies que allà hi viuen. Ja de tornada, un seguit de parades ens van proporcionar bones observacions d’un seguit d’espècies que a alguns dels participants se’ls hi havien resistit al llarg de força temps com el colltort o la tallareta cuallarga!

Dia 1. Un cop el grup es va trobar als afores de Barcelona ens vam dirigir cap a Fraga, a on teníem estrablert un segon punt de trobada per a aquells clients que així ho volguessin. Ja que el segon punt de trobada era un restaurant vam aprofitar per esmorzar una mica, només faltaria! A fora, el vent ja bufava de valent, fent preveure una jornada d’allò més complexa.

D’aquí ens vam dirigir a explorar les extenses zones de conreu de secà amb racons d’estepa natural que s’estenen entre Fraga, Candasnos i Alcolea de Cinca. Només arribar a la primera zona a explorar ja vam poder veure algunes terreroles comunes i calàndries. Al llarg del cap de setmana les observacions van anar millorant fins que tothom les va poder veure força bé. Vam provar de fer una parada i explorar la zona a peu, però el fort vent no ho feia gens agradable era poc productiu, així que vam tornar als vehicles amb només un grapat de caderneres i alguna calàndria passa volant.

Terrerola comuna (Calandrela brachydactyla). Imatge de Gerard Sauret.

Tot continuant l’exploració amb els vehicles no vam trigar gaire a observar el primer estol de xurres en vol. Hi volaven 4. Semblaven haver sortit d’un rostoll a prop de nosaltres i tot repassant el camp amb els binocles vam poder trobar una parella alimentat-se al terra que malauradament va sortir volant abans que tothom les pogués gaudir. Com que totes semblaven dirigir-se cap al mateix sector ens vam apropar, amatents de qualsevol moviment.

Un cop a la zona a on semblava que les xurres s’havien aturat, no vam trobar a relocalitzar-les, però novament van tornar a sortir volant, aquest cop oferint bones observacions a tots els membres del grup!

El vent continuava bufant de debó, però com a mínim ja teníem les xurres al sarró. Vam continuar explorant la zona, gaudint de cogullades fosques, milans negres i de la primera d’un bon grapat d’esmerles al llarg dels dos dies del viatge. Una mica més enllà el Robert va trobar el primer tallarol trencamates de la sortida, i tothom al primer vehicle va poder gaudir de molt bones observacions malgrat el vent. Mestrestant, al segon vehicle es conformaven amb un trobat que es deixà fer molt.

Malgrat el vent, el dia semblava bo per a rapinyaires i no vam trigar a tenir-ne la prova quan una àguila daurada va aparèixer sobre un petit turó i va anant perdent alçada fins aturar-se a sotavent d’un petit arbust en un observació força maca en la vam poder gaudir de la bona maniobrabilitat d’aquests ocells en situacions de vent fort com la que estàvem experimentant.

Una mica més enllà ens vam aturar per explorar uns tallats i no vam trigar gaire a gaudir de molt bones observacions d’aufrany però també de ballesters passa volants i cotxa fumada. La sort va fer que un aufrany decidís aturar-se ben a prop nostre, oferint bones oportunitats fotogràfiques.

Xurres (Pterocles orientalis) en vol sobre un guaret. Imatge de Gerard Sauret.
Aufrany (Neophron percnopterus) a punt d’aterrar. Imatge de Joan Oliver Manen.
Aufrany des del quer. Imatge de Joan Oliver Manen

Tot amb tot ja havia passat bona part del matí així que vam decidir de tornar al punt a on havíem aparcat quasi tots els vehicles i vam marxar cap a l’Oest. De camí, nombrosos milans negres i aligot comuns ens observàvem. Vam arribar a la zona de Bujaraloz cap a l’hora de dinar i un cop amb l’estómac ple vam començar a explorar les immenses planes que rodegen aquest peculiar poble.

Només sortir del restaurant es va fer palés que el vent no només no afluixava, sinó que anava a més. A la sortida de Bujaraloz vam poder veure un parell de estols de xoriguers petits alimentant-se als camps del voltant a més de terreroles comunes i rogenques. Vam començar a cercar la petita població de piocs de la zona, amb molta atenció als diferents llocs típics per a l’espècie en aquesta època de l’any. Aquí i allà vam trobar còlits grisos i diferents estols de gralles i gralles de bec vermell que, preferiblement, s’alimentaven als guarets de la zona. Poc després vam localitzar un grup de xurres que s’alimentaven a prou distància per poder observar-les al terra sense molestar-les i tot el grup va poder gaudir de bones observacions, tot i que mantenir el telescopi dret era quasi una proesa i alguns van preferir continuar gaudint de l’escalfor de la furgo.

Però anava passant la tarda i els piocs no apareixien. I quan tot just pensàvem ja en canviar de zona per provar alguna altra cosa vam trobar un pioc alimentant-se en un guaret força alt a quasi un quilòmetre de distància de nosaltres. Després de fer una primera observació des d’aquesta distància ens vam apropar una mica amb els vehicles, fins a tenir una molt bona observació dels dos individus però sempre amb molt de compte de no destorbar-los. Un dels exemplars es va estirar a terra, relaxat, i el seu cap amb prou feines sí es veia per sobre el tall de gramínies. A la seva esquerra, l’altre exemplar continuava picotejant el terra, ja fora del guaret, permetent-nos gaudir d’una fantàstica observació de l’au sencera amb una bonica llum de tarda. Llàstima del vent!

Després d’una bona estona amb els piocs, vam decidir de fer via cap a l’allotjament. I quan sortíem de la zona vam tenir la sort de trobar-nos amb uns altres dos exemplars de pioc quasi a peu de pista! Tant a prop que de fer no vam poder evitar espantar-los… Tots dos van aixecar el vol i es van dirigir pista amunt, cap a la zona a on havíem esta gaudint dels altres dos mascles.

Pioc salvatge (Otis tarda) a les planes. Imatges de Joan Oliver Manen.

De camí a l’allotjament encara vam fer una última parada en un racó arrecerat del vent. Aquí el paisatge ja era totalment diferent. Havíem deixat enrere les eternes planes cobertes de cereal per a endinsar-nos en un paisatge de petits barrancs a on el terra argilós, ben compactat al llarg de mil·lennis, ha format petits tallats horitzontals. És el país del còlit negre, una espècie en regressió al Nord-est peninsular degut a la davallada del sobre-pastoratge en moltes zones i la conseqüent recuperació de la vegetació.

Aquí, a recer del vent, vam poder fer un petit passeig. Per sobre nostre va passar un bernat pescaire, amb evidents dificultats per mantenir el rumb… Aquí també vam veure tallarol capnegre amagant-se bé entre els matolls i un parell de milans negres tot just arribats de terres africanes. I llavors van aparèixer: Una parella de còlits negres que pel que sembla havien estat amagats força a prop nostre tota l’estona. Al llarg dels següents minuts es van anar movent pel vessant costerut, oferint molt bones observacions a tots els participants del tour. La parella anava aturant-se al llarg del tallat horitzontal però en un moment determinat un mascle de còlit ros va arribar a la zona, provocant un conflicte en el que els còlit negres no van parar fins a fer fora del seu territori l’intrús.

Molt contents amb aquestes observacions vam fer cap al nostre allotjament per poder tenir una mica de descans abans de sopar, tot pregant per una metereologia més benèvola al dia següent.

Perdiu roja (Alectoris rufa). Imatge de Gerard Sauret.
Còlit negre (Oenanthe leucura). Imatge de Carles Oliver
Una part del grup gaudint dels còlits negres. Imatge de Susana Gutiérrez.

Dia 2. Després d’un bon esmorzar ens vam dirigir a una de les zones més famoses per a observar aus estepàries del continent europeu. Només arribar ja s’entreveia que podia ser un bon dia. El vent havia calmat i un estol de xoriguers petits acompanyats de gralles de bec vermell i dos fantàstics esparvers cendrosos, torlit i xoriguers petits ens van rebre a l’entrada de la reserva. Una mica més enllà unes xurres van aixecar el vol d’un camp de conreu.

El cel s’emplenava dels cants de terreroles comunes i calàndries a mesura que el matí avançava. Ni tant sols es va caldre baixar del vehicle per observar les sempre fantàstiques aloses becudes. Només arribar amb els vehicles a la zona seleccionada vam ser rebuts per un mascle cantant uns 100 metres de les furgonetes. Aguantant la respiració, una ràpida ullada amb els prismàtics ens va descobrir un mascle cantant força a prop. Nervis dins la furgoneta. L’ocell es movia ràpid entre la vegetació. Apareixia cantant aquí i allà, però sempre escàpol. Finalment va decidir estar-se quiet en un arbust menor i d’allà estant el seu peculiar cant ens arribà diàfan. Dos altres mascles responien tot deixant anar els seus curiosos refilets des de l’altre banda de la pista forestal.

Torlit (Burhinus oedicnemus). Imatge de Gerard Sauret.
Un dels dos esparvers cendrosos (Circus pygargus) que vam enganxar a la carretera. Imatge de Carles Oliver.

A poc poc, tots els participants van anar connectant amb el mascle que, tot variant de postura, s’assegurava que el seu cant arribava a tots els racons de l’estepa. La lluita amb les finestretes de la furgoneta va ser mítica, però al final van cedir i tothom que va voler va capturar una imatge més o menys bona d’un dels ocells més difícils de veure a Europa.

Contents amb aquest espectacle, gaudit per tothom als dos vehicles, poc ens podíem esperar que la funció encara ens havia de donar el seu millor acte. A l’altre banda de la pista un segon mascle cada cop cantava més a prop fins que al final va emergir de l’estepa per cantar a peu de pista! Un altre cop, arraulits dins les furgonetes, vam gaudir d’aquesta observació. En un moment determinat algú va veure un tercer exemplar, aquest movent-se davant per davant del nou mascle. Anava amb una terrerola rogenca i al cap de pocs segons teníem als tres ocells alimentant-se a escassos centímetres els uns dels altres. L’observació es va perllongar en el temps i quasi tothom va poder gaudir de les evolucions d’aquestes dues aloses becudes entre el timó.

Alosa becuda (Chersophilus duponti) mostrant el seu característic perfil. Imatge de Joan Oliver Manen.
Alosa becuda (Chersophilus duponti) a la carrera. Fantàstica imatge de Gerard Sauret.
Calàndria (Melanocorypha calandra). Imatge de Carles Oliver.
Entre alosa becuda i alosa becuda també hi va haver temps per les terreroles rogenques (Alaudala rufescens). Imatge de Carles Oliver.

En un moment determinat el vent tornà. No fort, però contundent. I el descens en l’activitat dels ocells va ser evident. Semblava un bon moment per marxar. A uns centenars de metres d’aquell raconet, ja fora de la zona sensible, vam fer una parada per estirar les cames i comentar les observacions. Eufòria!

Era encara força d’hora així que vam decidir d’explorar un petit racó de bosc de ribera no gaire lluny de la zona a on érem. De camí vam gaudir de bitxac comú, tallareta comuna, capsigranys i algun rapinyaire.

Però no podíem deixar de fer un últim intent per gaudir de gangues, així que ens vam desviar una mica… Malauradament no vam tenir sort amb les gangues, però sí que vam gaudir força de pardals roquers, trobats, terreroles comunes i d’una esmerla que va agafar una presa tot just davant nostre però que, malauradament, no es va deixar retratar.

Sortint ja dels secans, ens vam dirigir a l’Oest de Lécera a on uns quants reductes ben conservats de bosc de ribera que s’alternen amb parcel·les conreades articulen una excel·lent zona per observar ocells. Es tracta d’un dels molts petits nuclis del pardal de passa en aquesta zona de l’Aragó! Només arribar ens van rebre els cruixidells amb el seu cant i un petit passeig ens va permetre descobrir primer un colltort que cantava a tocar del camí i després una cotxa blava que es va esmunyir entre les pastures i la vegetació de ribera. Una àguila calçada va arribar al seu arbre de cria i ens va permetre bones observacions amb el telescopi. Aquí també vam detectar alguns ocells migradors com tallarol de casquet, bitxac rogenc i mosquiter de passa.

Al cel també havia activitat i vam poder veure una parella d’àguiles marcenques quasi a tocar d’una parella d’àguiles daurades!

Capsigrany (Lanius senator). Imatge de Joan Oliver Manen.
Colltort (Jynx torquilla), un bimbo per alguns dels participants. Imatge de Carles Oliver
Una de les múltiples àguiles daurades (Aquila chrysaetos) al llarg del cap de setmana. Imatge de Carles Oliver.

Contents amb el resultat del matí, ens vam començar a dirigir a l’Est. A Bujaraloz una curta parada va servir per observar ànecs blancs, gamba roja comuna, corriols camanegres i algunes boniques cueretes grogues.

Més a l’Est, a Candasnos vam fer una parada per gaudir del nostre picnic mentre fèiem un cop d’ull a la llacuna. Hi dominaven els ànecs coll-verds però encara hi havien alguns morells de cap roig que empal·lidien al costat dels magnífics xibecs en plomatge estival. Aquí també vam sentir rascló, teixidor i balquer mentre que un falcó peregrí va aparèixer del no res per fer una passada només a l’abast d’aquests magnífics animals.

Acabat el picnic vam haver d’enfrontar-nos a l’ocell més difícil de tot el cap de setmana: la tallareta cuallarga! Sí, heu llegit bé!

Les tallaretes cuallargues poden ser una mica incòmodes de veure, però les que vam visitar comptaven amb un aliat d’allò més inesperat: Un pal metàl·lic!

I així és que mentre intentàvem que els participants es concentressin a trobar una de les 6 tallaretes cuallargues que rondaven pel bonic vessant cobert de brolla davant del qual ens havíem aturat, la majoria dels participants es deixaven emmirallar per les maniobres d’un modest pal metàl·lic de poc més de mig metre a la base del vessant. Pocs moments més frustrants deuen haver passat aquelles tallaretes que aquell dia, quan vint persones es van aturar a la carretera per mirar un modest pal metàl·lic.

Al poc temps tota la conversa girava al voltant del pal. Que si a l’esquerra, que si a la dreta, amunt, avall, a dins… Mentrestant, les tallaretes anaven fent, alienes a l’excitació que el pal semblava provocar. Però a poc a poc tothom va anar veient-les mentre s’alimentaven a les ginestes. I no patiu, perquè podem anunciar amb orgull que el pal que ens va destorbar tant ja no existeix, i ja no entorpirà mai més cap grup d’intrèpids ornitòlegs!

Val a dir que els vessants en qüestió també acollien abellerols, cogullades fosques i perdius roges.

Cuereta groga (Motacilla flava). Imatge de Joan Oliver Manen.
En aquesta sortida vam gaudir dels primers abellerols (Merops apiaster) de la temporada. Imatge de Gerard Sauret.
Abellerols al sol. Imatge de Joan Oliver Manen.
Tallarol trencamates (Curruca conspicillata) mascle. Imatge de Carles Oliver.

Després d’aquesta èpica batalla vam decidir fer una segona visita a una zona per a tallarol trencamates, ja que el dia anterior no l’havien vist bé al segon vehicle. Sense masses problemes vam poder veure un bon grapat en un espai de terreny ben petit mentre les terreroles rogenques cantaven al nostre voltant.

D’aquí només teníem temps ja per a una última parada, que va ser per fer una visita a un duc al seu amagatall diürn i gaudir d’una bona observació amb els telescopis. Un cop acabats, vam encetar el trasllat final fins a Barcelona després d’acomiadar-nos dels participants que marxaven en direcció a Tarragona.

En definitiva, va ser un OrnitoRepte força reeixit malgrat el temps. I molt, molt divertit!

Llistat d’espècies observades

  1. Ànec blanc (Tadorna tadorna)
  2. Ànec coll-verd (Anas platythynchos)
  3. Xarxet comú (Anas crecca)
  4. Morell de cap roig (Aythya ferina)
  5. Xibec (Netta rufina)
  6. Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
  7. Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
  8. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
  9. Esplugabous (Bubulcus ibis)
  10. Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
  11. Voltor comú (Gyps fulvus)
  12. Aufrany (Neophron percnopterus)
  13. Àguila marcenca (Circaerus gallicus)
  14. Àguila calçada (Aquila pennata)
  15. Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
  16. Milà negre (Milvus migrans)
  17. Milà reial (Milvus milvus)
  18. Esparver cendrós (Circus pygargus)
  19. Arpella comuna (Circus aeruginosus)
  20. Aligot comú (Buteo buteo)
  21. Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
  22. Xoriguer petit (Falco naumanii)
  23. Esmerla (Falco columbarius)
  24. Falcó peregrí (Falco peregrinus)
  25. Perdiu roja (Alectoris rufa)
  26. Rascló eurasiàtic (Rallus aquaticus) — només sentit
  27. Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
  28. Fotja eurasiàtica (Fulica atra)
  29. Pioc salvatge (Otis tarda)
  30. Cames llargues (Himantopus himantopus)
  31. Torlit (Burhinus oedicnemus)
  32. Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
  33. Gamba roja comuna (Tringa totanus)
  34. Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
  35. Gavià argentat (Larus michahellis)
  36. Colom roquer (Columba livia)
  37. Tudó (Columba palumbus)
  38. Tòrtora turca (Streptopelia decaocto)
  39. Xurra (Pterocles orientalis)
  40. Falciot negre (Apus apus)
  41. Ballester (Apus melba)
  42. Colltort eurasiàtic (Jynx torquilla)
  43. Puput (Upupa epops)
  44. Abellerol comú (Merops apiaster)
  45. Terrerola comuna (Calandrella brachydactyla)
  46. Terrerola fosca (Alaudala rufescens)
  47. Cogullada comuna (Galerida cristata)
  48. Cogullada fosca (Galerida theklae)
  49. Calàndria (Melanocorypha calandra)
  50. Alosa becuda (Chersophilus duponti)
  51. Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
  52. Oreneta comuna (Hirundo rustica)
  53. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
  54. Oreneta de ribera (Riparia riparia)
  55. Trobat (Anthus campestris)
  56. Cuereta blanca (Motacilla alba)
  57. Cuereta groga (Motacilla flava)
  58. Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
  59. Cotxa blava (Luscinia svecica)
  60. Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
  61. Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
  62. Còlit ros (Oenanthe hispanica)
  63. Còlit negre (Oenanthe leucura)
  64. Griva (Turdus viscivorus)
  65. Merla comuna (Turdus merula)
  66. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
  67. Tallarol capnegre (Curruca melanocephala)
  68. Tallareta cuallarga (Curruca undata)
  69. Tallarol trencamates (Curruca conspicillata)
  70. Tallareta comuna (Curruca communis)
  71. Balquer (Acrocephalus arundinaceus) — només sentit
  72. Rossinyol bord (Cettia cetti)
  73. Mallarenga blava (Cyanistes caeruleus)
  74. Mallarenga carbonera (Parus major)
  75. Capsigrany (Lanius senator)
  76. Garsa comuna (Pica pica)
  77. Gralla comuna (Coloeus monedula)
  78. Cornella negra (Corvus corone)
  79. Corb comú (Corvus corax)
  80. Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
  81. Estornell negre (Sturnus unicolor)
  82. Pardal xarrec (Passer montanus)
  83. Pardal comú (Passer domesticus)
  84. Gafarró (Serinus serinus)
  85. Verdum (Chloris chloris)
  86. Passerell comú (Carduelis cannabina)
  87. Cadernera (Carduelis carduelis)
  88. Cruixidell (Emberiza calandra)

OrnitoRepte mallarenga d’aigua al Ripollès

  • Data: 24 d’abril del 2022
  • Número de participants: 19 + dos guies

En el marc de les sortides ornitològiques organitzades conjuntament amb la Fundació Plegadis i Birding Catalunya, el propassat 24 d’abril vam fer un OrnitoRepte pel Ripollès per mirar de trobar el Pàrid més escàs a casa nostra: la mallarenga d’aigua.

La idea inicial quan el vam programar era de gaudir del començament de la primavera als vessants boscosos de la capçalera del Riu Ter. Amb el que no comptàvem era amb unes temperatures força baixes, aque a primera hora del matí amb prou feines arribaren als 5ºC, i que van donar a la sortida un caire força hivernal, només trencat al final de la mateixa amb l’aparició del sol i unes temperatures lleugerament més agradables. Les baixes temperatures es van traduïr en una activitat d’ocells bastant discreta.

El pica-soques blau (Sitta europaea) es va deixar veure bé, però per molts, massa breument
La mallarenga d’aigua (Poecile palustris) va aparèixer tot just després d’encetar l’OrnitoRepte!

A primera hora del matí el grup de participants va anar arribant al punt de trobada. Un cop fet el recompte i ben abrigats, vam fer un petit tombet des del mateix punt de trobada. Aquí, tot caminant al voltant d’una roureda madura, vam observar els primers ocells de la sortida: Gafarró, tord comú i mallarengues blaves que es van deixar veure força bé. Hi havia merles en vol i també gaig quan la primera mallarenga d’aigua va aparèixer en un arbre ben a prop nostre, oferint molt bones observacions a tot el grup!

Havien passat uns 10 minuts i ja havíem assolit el “repte” de la sortida. Un cop gaudida la mallarenga, vam continuar fent via. Tallarol de casquet, pardal xarrec, cotxa fumada, pica-soques blau, mallarenga cuallarga i raspinell comú també es van deixar veure força bé. L’activitat d’ocells, però, era baixa degut als 4ºC de tempetatura. En aquestes condicions, una mica més de pista només va produir gratapalles, dues caderneres i un parell de mosquiters de passa només apreciats pels anaven davant de tot del grup. Tot amb tot, just al moment que decidíem fer el tomb, una parella de mallarengues d’aigua es van deixar veure durant una bona estona mentre s’alimentaven amb mallarengues carboneres i emplomallades, en el que va ser una bona comparativa de totes tres espècies.

De camí de tornada cap als vehicles una desena de voltors comuns van aparèixer al cel. Els voltors estavan baixant a uns camps vessant amunt, i tot repassant els camps va saltar la 1a sorpresa del dia quan vam trobar un voltor negre aturat a un prat! Tot i estar lluny, tothom va gaudir d’una molt bona observació pel telescopi. El voltor negre estava acompanyat a terra per dos voltors comuns, així que la comparativa no podia ser millor!

Ben amagat entre la vegetació, aquest voltor negre (Aegypius monachus) va ser, sens dubte, la sorpresa més gran del matí!

Tothom estava gaudint d’allò més amb aquesta espècie tant poc esperada així que vam decidir d’apropar-nos tot seguint la pista amunt. La temperatura continuava sent molt baixa, així que la caminada va anar bé per a recuperar temperatura. Un cop retallada la distància, vam gaudir d’una observació força millor amb el telescopi i d’un parell de fotos testimonials tot i que el voltor negre no ens ho va posar especialment fàcil ja que s’anava movent pel prat, a voltes desapareixent darrera d’alguns arbres. El trajecte també havia produït bitxac comú, cuereta blanca, griva i un fantàstic mascle de mastegatatxes!

De tornada als vehicles ens vam dirigir a un cafè proper, a on vam demanar quelcom de ben calent per intentar recuperar temperatura (encara estàvem a 6ºC!). D’aquí, ens vam desplaçar al Nord i vessant amunt, per explorar un seguit de prats i zones de landes de muntanya.

La temperatura anava pujant, però encara èrem lluny de poder dir que èrem a final d’abril. Poc després d’aparcar vam trobar la primera de moltes verderoles, mentre una piula dels arbres cantava força a prop. Un parell de mallerengues petites s’alimentaven per la zona quan, en apropar-nos a zona de landes, va saltar la segona sorpresa del matí: 2 perdius xerres que van aixecar el vol, deixant-se caure vessant avall!

Aquesta piula dels arbres (Anthus trivials) era dels pocs ocells que refilaven per les landes de muntanya!

Mooolta exitació al grup (i als guies) per aquesta observació, així que ens vam apropar molt a poc a poc a la zona a on havien aterrat, amb l’esperança de millorar l’observació. Tot i les moltes precaucions, només vam aconseguir una segona observació de les perdius xerres en vol, mentre marxaven una mica més enllà dins la zona de landes. Aquí ho vam deixar correr per no destorbar-les, tot i que aquestes perdius ens van deixar amb ganes de més!

Encara comentàvem la jugada quan el cel ens va reclamar. Una àguila daurada va apareixer a força alçada però encara reconeixible, mentre un falcó peregrí volava força més baix. El sol anava sortint i la temperatura pujava, i això explicava que els voltors comuns també passessin força amunt! Tot seguint el camí, dos còlits grisos van passar volant per sobre nostre, per aturar-se vessant amunt. Una àguila calçada també es va deixar veure.

Una de les moltes verderoles (Emberiza citrinela) que vam veure a la 2a part de la sortida

Ja de baixada als vehicles, el grup va poder gaudir de molt bones observacions d’una verderola mascle cantant, una parella de bruels i una fantàstica observació d’una àguila marcenca caçant, i que vam poder observar des de dalt. Coses de mirar ocells a la part alta dels vessants pirinencs! Com a observació final, un cucut ens va passar volant pel davant quan arribavem al pàquing.

De camí cap al restaurant, vam fer una parada final al Riu Ter, per tal de gaudir de merla d’aigua i cuereta torrentera! I amb aquesta aturada a la vora del Ter, ja amb temperatures quasi normalitzades per a l’època de l’any, vam acabar un altres OrnitoRepte força exitós!

En temps afegit, una parella de pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) va fer les delícies de tots plegats

PD: Aquells que vam fer dinar de germanor vam tenir la sort de gaudir de pica-soques blau, mallarenga d’aigua i una parella de pinsans borroners (trobats gràcies a la Paqui i l’Octavi) entre aiguat i aiguat!

Voleu venir a les nostres sortides?

Trobareu el calendari complert d’OrnitoReptes aquí: https://barcelonabirdingpoint.com/ornito-reptes/?lang=ca

OrnitoRepte calàbria agulla als Aiguamolls de l’Empordà

Una vegada més, ben d’hora al matí, un grup d’ornitòlegs es cita per tal d’encarar un OrnitoRepte. En aquest cas, als Aiguamolls de l’Empordà i amb l’objectiu de gaudir de la calàbria agulla!

Som ben bé 30 persones, amb un bon grapat de telescopis i càmeres de fotos. El dia ha sortit radiant, amb un sol que anuncia un altre dia dominat per l’anticicló que ha fet desaparèixer les precipitacions al llarg de l’hivern, deixant força ecosistemes en una situació precària. La jornada va gaudir d’un temps molt estable, amb només una mica de vent mentre estàvem a la platja. Però, comptat i debatut, no va ser res de l’altre món.

Foto del grup donant-ho tot per gaudir de les calàbries agulles als Aiguamolls. Imatge de Josep Maria Torras.

El grup comença a caminar per la zona del Mas Matà i ben d’hora apareixen els primers ocells d’interès: En la distància, un estol de capons reials (Plegadis falcinellus) fa una aparició fugaç mentre els aligots (Buteo buteo) i arpelles comunes (Circus aeruginosus) aixequen el vol dels seus posaders preferits. El grup avança per una zona de canyissar, i no triguem en sentir el reclam característic de la boscarla mostatxuda (Acrocephalus megalopogon) a les tofes de canyís. Tot amb tot, aquest esquerp ocell no es va deixar veure gaire bé, i només va aparèixer en vol un parell de vegades. Quan tornàvem al camí principal, una xivita (Tringa ochropus) va fer acte de presència a la zona.

Arpella comuna mascle en vol. Imatge de Josep Maria Torras.

Un cop als prats inundats del Mas Matà vam poder gaudir dels bons estols de territs variants (Calidris alpina) i dels molts becadells comuns (Gallinago gallinago) que s’hi alimentaven. Amb ells, fredelugues (Vanellus vanellus) i agrons blancs (Agrodiaetus albus) però també grassets de muntanya (Anthus spinolleta), xarxets (Anas crecca) ¡, cogullades comunes (Galerida cristata) i alguna simpàtica cuereta torrentera (Motacilla cinerea). El nostre camí cap a la platja va tenir alguna parada per gaudir de la munió d’Anàtides a l’aguaït del bruel. Aquí, els estols de xarxets i ànecs cullerots (Spatula clypeata) tot just sortien dels canyissars a on havien passat la nit. Era d’hora al matí, però una parella de cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) ja anava assajant la seva sincronització de cara a la primavera mentre els ànecs grissets (Anas strepera) s’ho miraven des dels canyissars.

Fredelugues, becadells comuns i territs variants al Mas Matà. Imatge de Josep Maria Torras.
Un dels cabussons emplomallats de l’aguaït del Bruel. Imatge de Josep Maria Torras
Ànec cullerots alimentant-se davant l’aguaït del Bruel. Imatge de Joan Oliver
Els xarxets mascles ja lluïen plomatge nupcial. Imatge de Domènec Anguera.

La resta del camí fins la platja no va tenir massa més espècies d’interès, fora de les oques comunes (Anser anser) que se sentien reclamar per les maresmes.

Un cop a la platja va arribar el moment de treure partit als telescopis. Les calàbries no ho van posar massa fàcil, però després d’uns minuts de recerca, 3 calàbries agulles (Gavia arctica) van aparèixer en la llunyania, una mica a contrallum. Mentre maldàven perquè tots els telescopis trobessin la seva calàbria, un gavot (Alca torda) també va reclamar la seva quota d’atenció, afegint una mica més de caos ornitològic al grup. Ambuna mica de sort, les calàbries agulles es van anar desplaçant cap al Nord, i la llum va millorar molt fins aconseguir unes observacions més que bones! Mentre hi gaudíem, un cabussó emplomallat i un corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis) també van aparèixer, donant una bona oportunitat a tots per comparar formes, proporcions i comportament del corb marí, el gavot, el cabussó i les calàbries.

Aquest gavot va ser la sorpresa més celebrada al mar i va permetre bones comparatives amb les calàbries que es movien a prop. Imatge d’Enric Pàmies
Una de les 3 calàbries agulles observades al llarg de l’OrnitoRepte. Imatge de Josep Maria Torras

La platja tampoc estava lliure d’interès. Tot i que lluny, un petit estol de territs de tresdits (Calidris alba) es va deixar veure prou bé mentre un parell de pigres grisos (Pluvialis squatarola) els va passava volant per sobre. Mentrestant, unes poques baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan) cavalcaven les onades mentre un estol d’unes 200 baldrigues (Puffinus sp.) descasaven a força distància. Els xatracs bec-llargs (Thalasseus sandvicensis), amb el seu característic reclam, van tancar la nostra estada a la platja!

A continuació vam desfer el camí fins a l’aparcament i, un cop als vehicles, uns vam dirigir a El Cortalet, a on vam fer una merescuda parada de servei abans d’explorar els hides més propers al Centre de Informació.

Corb marí gros poc després d’empassar l’esmorzar. Imatge de Domènec Anguera

Es podria dir que vam estar de sort, perquè des dels hides vam gaudir d’un bon estol de grues (Grus grus) que sembla haver fet hivernada a l’Empordà. Aquí hi havien força ànecs, destacant diferents ànecs blancs (Tadorna tadorna) però també una trentena d’ànecs xiuladors (Anas penelope) i fins i tot un xibec (Netta rufina) i una femella de morell cap roig (Aythya ferina). Un petit estol flamencs (Phoenicopterus roseus) posava la nota exòtica mentre una arpella comuna (Circus aeruginosus) s’alimentava d’un xarxet que havia caçat feia poc. A la maresma no es pot badar, i una cigonya blanca (Ciconia ciconia) estava ben a l’aguaït per si podia pispar-li una mica de xarxet al rapinyaire.

Algunes de les grues que vam poder gaudir al llarg de la sortida. Imatge se Josep Maria Torras
Una fotja comuna alça el vol i deixa veure els seus increïbles dits lobulats. Imatge de Josep Maria Torras
Un dels 3 pinsans mecs observats a les closes properes a El Cortalet. Imatge d’Enric Pàmies.
Grasset de muntanya en vol. Fixeu-vos en el supercili ben definit més enllà de l’ull i en le dues línies blanques al llarg de les cobertores alars. Imatge de Josep Maria Torras

Les closes que boregen l’Estany del Cortalet sempre són d’interès, i tot i que aquest cop hi havia molts pocs ocells, encara ens van oferir una última sorpresa: un mínim de 3 pinsans mecs (Fringilla montifringilla) alimentant-se al terra junt amb pinsans comuns (Fringilla coelebs). Aquesta fantàstica troballa li debem a la família Naspleda, que ens van assenyalar el primer dels mecs! Al llarg d’una bona estona tot el grup va gaudir de les anades i vingudes dels pinsans i, a la vegada, d’altres espècies com titelles (Anthus pratensis), bitxac comú (Saxicola torquata) i un mascle de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala). Una bona forma d’acabar un altre OrnitoRepte existós, no sense abans sumar a la nostra llista un petit estol de mallarengues cuallargues (Aegithalos caudatus) acompanyades de mallarenga carbonera (Parus major) i un raspinell comú (Certhia brachydactyla).

Desitjant ja de gaudir del proper OrnitoRepte. Troba aquí el calendari complet: https://barcelonabirdingpoint.com/ornito-reptes/?lang=ca

Ànec cuallarg. Una de les 9 espècies d’Anàtides que vam poder observar al llarg de la sortida. Imatge de Joan Oliver

OrnitoRepte pela-roques (Tichodroma muraria), Novembre 2021

En un matí assolejat però freda, els participants en l’OrnitoRepte més agosarat ens vam trobar en un bar a prop de Balaguer per poder fer un cafè calent abans d’encetar la jornada.

Un cop en moviment, diferents rapinyaires van anar creuant la carretera, però no va ser fins arribar a prop dels espadats a on passaríem les primeres hores d’observació a on vam haver de fer una primera parada obligada. I és que una parella d’àguiles cuabarrades (Aquila fasciata) estaven volant força baix a la zona! Vam muntar telescopi i qui va voler va poder fins i tot gaudir d’una de les àguiles aturada al roquissar.

Una molt bona observació i una gran forma de començar la jornada ornitològica! Un cop vam aparcar els vehicles, el primer va ser fer un cop d’ull al riu que travessa la gorja en qüestió. Aquí un blauet (Alcedo atthis) va passsar fugiser, i una merla d’aigua (Cinclus cinclus) s’alimentava entre els còdols. Diferents voltors comuns (Gyps fulvus) volaven ja per la zona, i un xoriguer (Falco tinnunculus) va passar a tota velocitat per la cinglera, fent enmodir la corrua de pit-rojos, mallarengues, tallarols de casquest i cargolets que reclamaven als matollars i bosquines.

Part del grup gaudint del pela-roques. Imatge: Carles Oliver

Les mirades es van centrar ben d’hora en els espadats. Repassar les seves parets llises, forats, esquerdes i ondulacions a la cerca d’alguna forma o moviment sospitosos. Així vam trobar una llunyana merla blava (Monticola solitarius) que prenia els primers rajos de sol al capdamunt d’una cinglera. Passaven els minuts i el grup es disgregava per la gorja. Algun estol de mallarengues cuallargues (Aegithalos caudatus) i un parell de bruels (Regulus ignicapillus) van venir a saludar a una part del grup.

Al llarg de la propera hora van estar-nos en un parell de llocs estratègics, escorcollant les inmenses parets de roca al nostra voltants. Les àguiles cuabarrades, van tornar a aparèixer, i les seves voltes ens van fer entrar en escalfor! Al riu, una cuereta torrentera (Motacilla cinerea) va captar la nostra atenció per un moment quant de cop i volta algú advertí: “quin és aquest ocell que vola per sobre el riu?” Tothom mirada amunt per veure un pela-roques volant per sobre el meandre del riu!!! “Pela-roques, pela-roques”, va ressonar arreu! L’ocell va anar a aturar-se a dalt de tot d’un llunyà pollegó, però amb els telescopis el vam poder veure força bé!

Un minut després d’arribar un segon pela-roques va aparèixer al cel, i el primer Tichodroma va deixar el seu pollegó per fer fora el nou ocells, que va continuar riu amunt, sense aturar-se. Va ser el moment escollit per apropar-nos. Un dels pela-roques havia tornar al mateix pollegó, però força més baix. En atansar-nos el vam perdre vista, i al llarg de deu minuts ningú no va saber més del pela-roques… Però llavors uns quants afortunats el van veure sortir d’un forat a pocs metres de distància! L’ocell va volar al nostra voltant per finalment creuar el riu i aturar-se en una gran paret a on va romandre al llarg de ben bé mitja hora!

Pela-roques (Tichodroma muraria) en plena acció. Imatge de Begonya Torres

Allà tothom el va poder observar a plaer i treure força fotos (un xic desvirtuades per la distància), i observar el curiós comportament d’aquesta espècie d’hàbits tant extrems. Fins i tot el vam poder menjar, ja que en una de les seves excursions per dins de cavitats, va aparèixer amb una Macroglossum stellatarum al bec, el que va fer pujar l’exitació del grup a nivells estratosfèrics!!

Després de ben bé 20 minuts d’observació continuada del pela-roques, vam començar a desfilar cap als vehicles. Els voltors comuns ja volaven alt, com a per a dir adéu a tot el grup. A la sortida de la gorja, però , va ser necessari una nova parada. Desenes de tords ala-rojos (Turdus iliacus) reclamaven i voleiaven pels encontorns. Vam saltar dels vehicles i vam estar una bona estona mirant d’aconseguir una observació mínimament digna d’aquesta espècie. Grives (Turdus viscivorus) i algun tord comú (Turdus philomelos) es van deixar veure bé. Alguns afortunats sí que van poder gaudir d’una bona observació de tord ala-roig, però malauradament la majoria del grup es va haver de resignar a sentir-ne els reclams.

De tornada als vehicles, vam fer via cap al Sud, a la cerca d’una petita llacuna a on de feia unes setmanes s’estaven veient unes quantes Anàtides. Després d’un cafè recostituent, vam cobrir la petita distància que ens separava de la bassa en qüestió. Al poc d’arribar ja vam poder observar el principal atractiu de la bassa, un grupet de 3 morells xocolaters (Aythya nyroca) que nedaven amb la llum del migdia, oferint molt bones observacions. Aquesta és bàsicament una espècie de l’Est de l’Europa, que té a l’Europa Occidental petites poblacions reproductores. A la Península Ibèrica es calculen menys de 20 parelles anuals!

Fotges en primer terme, i morells xocolater en segon terme. Imatge: Carles Oliver

A la llacuna també vam poder gaudir d’una bona selecció d’espècies típiques d’aquestes zones com cabusset (Tachybaptus ruficollis), fotja comuna (Fulica atra), ànec coll-verd (Anas platythynchos), xarxet comú (Anas crecca), ànec cullerot (Spatula clypeata) i morell de cap roig (Aythya ferina). La bassa bullia de vida, i també ho feien els camps que l’envoltaven: Hi havien estols de cruixidells (Emberiza calandra) i aloses comunes (Alauda arvensis), cogullades comunes (Galerida cristata) i passerells (Liniaria cannabina) junt amb cornelles (Corvus corone) i grans estolls d’estornells (Sturnus sp.).

Les Arpelles comunes (Circus aeruginosus) i algun aligot comú (Buteo buteo) anaven repasant els estols d’ocells a la cerca d’alguna presa fàcil mentre els insectívors més petits, com els bitxacs comuns (Saxicola rubicola) no badaben davant l’oportunitat d’enxampar algun insecte. A la llunyania, algunes fredelugues (Vanellus vanellus) van assenyalar el camí per escrutar els camps més detingudament, i el nostre esforç va trobar la recompensa en un petit estol de daurades grosses (Pluvialis apricaria) que, si bé no es van deixar veure massa estona a terra, sí que ens van deixar gaudir amb els seu vol.

Amb aquesta última observació i alguns repicatalons (Emberiza schoeniclus) que ja passaven volant cap al canyissar des dels camps a on s’havien estat alimentant, vam acabar un matí ben profitós que va deixar a tothom ben content, i amb ganes de molts més OrnitoReptes!!!

Podeu consultar els propers OrnitoReptes ací: https://barcelonabirdingpoint.com/ornito-reptes/?lang=ca

OrnitoRepte sisó (Tetrax tetrax), abril de 2021

Participants: 22 Guies: Sergi Sales i Carles Oliver

El dia va començar amb un cel quasi ras i temperatures fresques. A trec d’alba els participants van anar arribant al punt de trobada vora Tàrrega, i força abans de l’hora acordada ja hi èrem quasi tots. Hi havia força ganes de tombar i de retrobar-nos amb la natura i els amics després de força setmanes amb la mobilitat força reduïda degut als diferents confinaments.

Aquesta sortida, enmarcada en la sèrie d’OrnitoReptes que impulsem junt amb la Fundació Plegadis i Birding Catalunya, pretèn apropar espècies emblemàtiques o poc conegudes a ornitòlegs de tots els nivells.

Blat espurnejant als Secans de Belianes. Imatge: Enric Pàmies

Un cop recordat el protocol anti-Covid, ens vam dirigir als vehicles. Alguns van quedar aparcats per tal de fer la corrua més sostenible. Uns pocs quilòmetres van ser prous per contactar amb les primeres espècies. Alguna arpella vulgar (Circus aeruginosus), cogullades vulgar (Galerida cristata), els omnipresents cruixidells (Emberiza calandra) i vols esporàdics de grives (Turdus viscivorus) entre els ametllers, que ben ràpidament van deixar pas al complexe cant de la calàndria (Melanocorypha calandra), amb bones densitats a la zona.

La primera parada del matí va servir per observar algunes espècies de força interès. L’ambient era força agradable i la llum, perfecta. Les calàndries emplenaven el cel amb els seus cants mentre un llunyà esparver cendrós (Circus pygargus) mirava de trobar algun talpó despistat als guarets plens de flors. Mentre resseguíem l’esparver el primer sisó (Tetrax tetrax) es va fer notar a les nostres oïdes. Un mascle cantava no massa lluny, als guarets. Poc després en vam sentir un segon, i després encara un tercer. Abans i tot que els poguéssim trobar, el típic so de les ales d’un mascle va imposar-se als cants de les calàndries, i tot el grup va gaudir del primer de molts vols de sisons.

Val la pena recordar, que els mascles de sisó disposen d’una adaptació a les seves plomes de vol. Unes poques d’elles presenten un perfil asserrat que, en vol, produeix el típic “siseig” que dóna nom a l’espècie.

Mascle de sisó (Tetrax tetrax) als secans de Belianes. Imatge: Enric Pàmies

Al llarg del següent quart d’hora vam gaudir de tot un seguit d’observacions de sisons en vol i aturats en diferents guarets. Hi havia força activitat de mascles marcant els seus territoris de festeig, alhora que sortien a perseguint altres mascles, considerats “intrusos”. Entre aquestes observacions val la pena destacar la de 3 mascles perseguint a una femella en vol. Quan no ens miràvem els sisons, anàvem repassant els aligots (Buteo buteo) i arpelles vulgars que tombaven per la zona cercant alguna cosa d’esmorzar. La nostra petita caravana de vehicles va continuar explorant la zona, i poc després es va veure forçada a aturar-se, ja que en Sergi Sales va trobar un mussol banyut (Asio otus) aturat a un arbre a una banda de la pista. Ràpidament vam fer sortir tothom i, un cop enfocat el mussol amb els telescopis, tots els participants van poder gaudir d’una bona observació d’un adult de mussol banyut!

Aquesta troballa va provocar força somriures. El dia començava força bé: repte assolit amb fantàstiques observacions de un mímim de 6 sisons (encara en vindrien més) i un mussol banyut…

El nostre periple pels guarets ens va portar llavors fins a un punt elevat des d’on poder gaudir d’un extens camp ple de flors. Aquí vam trobar una parella de torlit (Burhinus oedicnemus) que segurament tenien el niu a la zona. Una mica d’espera va ser prou perquè al mateix guaret aparegués un mascle de sisó cantant, seguit uns minuts després per una femella de la mateix espècie, en actitud d’exhibició! Cua aixeca, passos curts i mesurats, ales a voltes un xic caigudes… Semblava la típica actitud que precedeix l’aparellament. La femella va passar un parell de vegades amb la cua aixecada i parcialment oberta a tant sols un parell de metres del mascle, aturant-se ara i adés. Però, increïblement, el mascle no va arribar a mostrar cap tipus d’interès per la femella… Llàstima, perquè una còpula de sisó no és una cosa que es vegi cada dia!

Abans de marxar d’aquest punt encara va aparèixer una perdiu roja (Alectoris rufa) al mateix guaret, poc abans que una terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) i una piula dels arbres (Anthus trivialis) passesin pel damunt del cap dels guies, reclamant.

Abellerols a tocar de la seva colònia de cria a Ivars. Imatge: Carles Oliver

La temperatura començava a pujar de forma notable. La previsió metereològica alertava de temperatures altes per l’època de l’any; no es va equivocar. La última parada a la zona de conreu de secà va ser per visitar una zona de cria de xoriguer petit (Falco naumanni). De camí, però, un parell de bitxacs rogencs (Saxicola rubetra) en migració va fer les delícies del grup! Un cop arribats als encontorns de la colònia, els xoriguers petits no van fallar, i tot el grup va poder apreciar alguns dels atributs que permeten diferenciar l’espècie del força més abundant xoriguer comú (Falco tinnunculus), com la coloració de cap, ales i pit del mascle; la llargada de les ales respecte de la cua; els seus singulars reclams…

La comparació amb altres rapinyaires passavolants com milà negre (Milvus migrans), aligot comú (Buteo buteo) o esparver cendrós (Circus pygargus) potser també va ajudar a establir relacions de mides. Qui sap!

Des d’aquí vam començar a sortir dels secans, tot gaudint del vol d’alguna puput (Upupa epops), algun estol de gralles (Corvus monedula) o les corredisses d’alguna perdiu roja a tocar de la pista. Però tot es va aturar en aparèixer el primer gaig blau (Coracias garrulus). Amb tothom fora dels vehicles, vam poder gaudir d’un bon espectacle mentre un parell d’aquests increïbles ocells feia els seus acrobàtics vols nupcials, tot deixant veure el blau elèctric de les seves ales. Tot un espectacle de color d’una espècie que ens regala la seva presència només al llarg de 4 mesos i escaig, de començaments de maig, a començaments de setembre.

Un cop sadojats de gaig blau i de secans, ens vam dirigir al proper Estany d’Ivars. La temperatura ja quasi havia deixat de ser agradable, i ens enfrontàvem a uns dels primers dies de calor de la temporada.

Un curt desplaçament en vehicle va ser prou per fer-nos arribar a un punt d’observació privilegiat sobre l’estany. Només sortir del vehicle vam poder sentir els cants de rossinyols (Luscinia megarhynchos), tallarols capnegres (Sylvia melanocephala) i algun esporàdic oriol (Oriolus oriolus). Mentre disposàvem els telescopis, un conspicu teixidor (Remiz pendulinus) va aturar-se ben a prop, permetent una molt bona observació. També es va deixar veure una bosqueta comú (Hippolais polyglotta) que cantava ben a la vora i que gentilment es va acabar exhibint a dalt de tot d’una figuera. Amb els telescopis va ser una observació excel·lent.

Part del grup gaudint de les vistes i els ocells a l’Estany de Ivars i Vila-Sana. Imatge: Enric Pàmies

El punt d’observació de l’estany permet una bona visibilitat de la llàmina d’aigua i de les abundoses zones de fanguissar que l’estany deixava veure, fruit d’una assecada total que pretén eliminar diferents espècies invasores (tant sols el temps dirà si amb èxit, o no). Diferents estols de cames llargues (Himantopus himantopus) aprofitaven aquesta circumstància, i força d’ells ja estaven niant, o amb actitud de fer-ho properament. També hi havien força cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), així com importants contingets de gavina riallera (Chroicephalus ridibundus) i gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis). Amb ells, un estol de 8 fumarells carablancs (Chlidonias hybridus) acompanyats per un solitari fumarell negre (Chlidonias niger) que van fer les delícies dels participants.

El sol picava una mica, i mentre el Sergi anava explicant la història recent de l’estany, hom aprofitava per anar repassant els limícols presents als fanguissars. Corriols petits (Charadrius dubius) i grans (Charadrius hiaticula), un parell de territs variants (Calidris alpina) i un estol de 7 fredelugues (Vanellus vanellus). Però la sorpresa va arribar quan el Carles Oliver va trobar un territ gros (Calidris canutus) en plomatge estival alimentant-se a la zona. Cares de sorpresa, també de incredulitat. No era pas per menys; aquesta suposava la 1a cita d’aquesta espècie a l’estany. Però és que el territ gros es movia, ni més ni menys, que amb un territ de tres dits (Calidris alba), una espècie també excepcional a l’Estany. La reacció no es va fer esperar: tothom als telescopis!

Només un parell de minuts després de la troballa del territ gros, en Sergi Sales cantava un tètol cuabarrat (Limosa lapponica), una espècie terriblement escassa a Ivars! La cosa estava força interessant, i mentre continuàvem repassant la zona, anàvem gaudint dels estols de cigonyes blanques (Ciconia ciconia) i els voltors comuns (Gyps fulvus) que s’anaven remontant per sobre l’estany, amb l’aparició també d’un falcó peregrí (Falco peregrinus) que de ben segur s’havia sentit atret per l’abundància de preses potencials.

El gaig blau (Coracias garrulus) no es va deixar apropar massa aquest cop. Imatge: Carles Oliver

Les polles blaves (Porphyrio porphyrio) es deixaven veure a la vora dels canyissars mentre anàvem mirant de trobar algun altre limícol de interès. Unes quantes valones (Tringa glareola), un estol de 8 gambes roges vulgars (Tringa totanus) i 2 territs menuts (Calidris minuta) van engrossar la llista, fins que el plomatge negre i blanc d’un remena-rocs (Arenaria interpres) va aparèixer alimentant-se de bracet amb el territ gros! Un altre limícol amb comptadíssimes observacions a l’Estany d’Ivars. El remena-rocs, no podia ser menys, va originar noves cues als telescopis!

Després de gaudir moltíssim des d’aquest punt d’observació, ens vam apropar a l’estany per fer una exploració a peu i de més a prop. El curt trajecte va trobar un grup d’abellerols (Merops apiaster) com a companys de viatge que va fer les delícies dels fotògrafs del grup. Un cop arribats a peu d’estany els cants dels rossinyols bords (Cettia cetti), rossinyol comuns (Luscinia megarhynchos), boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i balquers (Acrocephalus arundinaceus) van col·lapsar les nostres oïdes amb el seu fantàstic paisatge sonor. Des de la nostra nova posició vam revisar un altre cop les zones a on es concentraven els limícols, trobant-les totes, però malgrat ser-hi més a prop, el poc angle entre la vegetació va dificultar una mica l’observació.

Bosqueta comú (Hippolais polyglotta) ens va dedicar un bon concert des de un dels miradors de l’Estany d’Ivars. Imatge: Carles Oliver

Deixant de banda els limícols, ens vam endinsar al bosc de ribera, a on vam poder gaudir de bones observacions de rossinyol, i de rapinyaires passa volants com milà negre o àguila marcenca (Circaetus gallicus). Les boscarles de canyar es van deixar veure unes quantes vegades, mai massa estona, però sí que vam gaudir força en trobar un niu d’aquesta espècie, típicament ancorat a dues tiges de canyissar.

Això va ser ben bé la cirereta final d’un matí d’allò més espectacular, amb un balanç d’espècies força complert i variat, fins i tot per a l’època!

Una forma prou espectacular d’enllestir el primer de molts OrnitoReptes! Consulta el calendari aquí i escull quin és el que més t’interessa!