Arxiu d'etiquetes: natura

OrnitoRepte calàbria agulla als Aiguamolls de l’Empordà

Una vegada més, ben d’hora al matí, un grup d’ornitòlegs es cita per tal d’encarar un OrnitoRepte. En aquest cas, als Aiguamolls de l’Empordà i amb l’objectiu de gaudir de la calàbria agulla!

Som ben bé 30 persones, amb un bon grapat de telescopis i càmeres de fotos. El dia ha sortit radiant, amb un sol que anuncia un altre dia dominat per l’anticicló que ha fet desaparèixer les precipitacions al llarg de l’hivern, deixant força ecosistemes en una situació precària. La jornada va gaudir d’un temps molt estable, amb només una mica de vent mentre estàvem a la platja. Però, comptat i debatut, no va ser res de l’altre món.

Foto del grup donant-ho tot per gaudir de les calàbries agulles als Aiguamolls. Imatge de Josep Maria Torras.

El grup comença a caminar per la zona del Mas Matà i ben d’hora apareixen els primers ocells d’interès: En la distància, un estol de capons reials (Plegadis falcinellus) fa una aparició fugaç mentre els aligots (Buteo buteo) i arpelles comunes (Circus aeruginosus) aixequen el vol dels seus posaders preferits. El grup avança per una zona de canyissar, i no triguem en sentir el reclam característic de la boscarla mostatxuda (Acrocephalus megalopogon) a les tofes de canyís. Tot amb tot, aquest esquerp ocell no es va deixar veure gaire bé, i només va aparèixer en vol un parell de vegades. Quan tornàvem al camí principal, una xivita (Tringa ochropus) va fer acte de presència a la zona.

Arpella comuna mascle en vol. Imatge de Josep Maria Torras.

Un cop als prats inundats del Mas Matà vam poder gaudir dels bons estols de territs variants (Calidris alpina) i dels molts becadells comuns (Gallinago gallinago) que s’hi alimentaven. Amb ells, fredelugues (Vanellus vanellus) i agrons blancs (Agrodiaetus albus) però també grassets de muntanya (Anthus spinolleta), xarxets (Anas crecca) ¡, cogullades comunes (Galerida cristata) i alguna simpàtica cuereta torrentera (Motacilla cinerea). El nostre camí cap a la platja va tenir alguna parada per gaudir de la munió d’Anàtides a l’aguaït del bruel. Aquí, els estols de xarxets i ànecs cullerots (Spatula clypeata) tot just sortien dels canyissars a on havien passat la nit. Era d’hora al matí, però una parella de cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) ja anava assajant la seva sincronització de cara a la primavera mentre els ànecs grissets (Anas strepera) s’ho miraven des dels canyissars.

Fredelugues, becadells comuns i territs variants al Mas Matà. Imatge de Josep Maria Torras.
Un dels cabussons emplomallats de l’aguaït del Bruel. Imatge de Josep Maria Torras
Ànec cullerots alimentant-se davant l’aguaït del Bruel. Imatge de Joan Oliver
Els xarxets mascles ja lluïen plomatge nupcial. Imatge de Domènec Anguera.

La resta del camí fins la platja no va tenir massa més espècies d’interès, fora de les oques comunes (Anser anser) que se sentien reclamar per les maresmes.

Un cop a la platja va arribar el moment de treure partit als telescopis. Les calàbries no ho van posar massa fàcil, però després d’uns minuts de recerca, 3 calàbries agulles (Gavia arctica) van aparèixer en la llunyania, una mica a contrallum. Mentre maldàven perquè tots els telescopis trobessin la seva calàbria, un gavot (Alca torda) també va reclamar la seva quota d’atenció, afegint una mica més de caos ornitològic al grup. Ambuna mica de sort, les calàbries agulles es van anar desplaçant cap al Nord, i la llum va millorar molt fins aconseguir unes observacions més que bones! Mentre hi gaudíem, un cabussó emplomallat i un corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis) també van aparèixer, donant una bona oportunitat a tots per comparar formes, proporcions i comportament del corb marí, el gavot, el cabussó i les calàbries.

Aquest gavot va ser la sorpresa més celebrada al mar i va permetre bones comparatives amb les calàbries que es movien a prop. Imatge d’Enric Pàmies
Una de les 3 calàbries agulles observades al llarg de l’OrnitoRepte. Imatge de Josep Maria Torras

La platja tampoc estava lliure d’interès. Tot i que lluny, un petit estol de territs de tresdits (Calidris alba) es va deixar veure prou bé mentre un parell de pigres grisos (Pluvialis squatarola) els va passava volant per sobre. Mentrestant, unes poques baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan) cavalcaven les onades mentre un estol d’unes 200 baldrigues (Puffinus sp.) descasaven a força distància. Els xatracs bec-llargs (Thalasseus sandvicensis), amb el seu característic reclam, van tancar la nostra estada a la platja!

A continuació vam desfer el camí fins a l’aparcament i, un cop als vehicles, uns vam dirigir a El Cortalet, a on vam fer una merescuda parada de servei abans d’explorar els hides més propers al Centre de Informació.

Corb marí gros poc després d’empassar l’esmorzar. Imatge de Domènec Anguera

Es podria dir que vam estar de sort, perquè des dels hides vam gaudir d’un bon estol de grues (Grus grus) que sembla haver fet hivernada a l’Empordà. Aquí hi havien força ànecs, destacant diferents ànecs blancs (Tadorna tadorna) però també una trentena d’ànecs xiuladors (Anas penelope) i fins i tot un xibec (Netta rufina) i una femella de morell cap roig (Aythya ferina). Un petit estol flamencs (Phoenicopterus roseus) posava la nota exòtica mentre una arpella comuna (Circus aeruginosus) s’alimentava d’un xarxet que havia caçat feia poc. A la maresma no es pot badar, i una cigonya blanca (Ciconia ciconia) estava ben a l’aguaït per si podia pispar-li una mica de xarxet al rapinyaire.

Algunes de les grues que vam poder gaudir al llarg de la sortida. Imatge se Josep Maria Torras
Una fotja comuna alça el vol i deixa veure els seus increïbles dits lobulats. Imatge de Josep Maria Torras
Un dels 3 pinsans mecs observats a les closes properes a El Cortalet. Imatge d’Enric Pàmies.
Grasset de muntanya en vol. Fixeu-vos en el supercili ben definit més enllà de l’ull i en le dues línies blanques al llarg de les cobertores alars. Imatge de Josep Maria Torras

Les closes que boregen l’Estany del Cortalet sempre són d’interès, i tot i que aquest cop hi havia molts pocs ocells, encara ens van oferir una última sorpresa: un mínim de 3 pinsans mecs (Fringilla montifringilla) alimentant-se al terra junt amb pinsans comuns (Fringilla coelebs). Aquesta fantàstica troballa li debem a la família Naspleda, que ens van assenyalar el primer dels mecs! Al llarg d’una bona estona tot el grup va gaudir de les anades i vingudes dels pinsans i, a la vegada, d’altres espècies com titelles (Anthus pratensis), bitxac comú (Saxicola torquata) i un mascle de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala). Una bona forma d’acabar un altre OrnitoRepte existós, no sense abans sumar a la nostra llista un petit estol de mallarengues cuallargues (Aegithalos caudatus) acompanyades de mallarenga carbonera (Parus major) i un raspinell comú (Certhia brachydactyla).

Desitjant ja de gaudir del proper OrnitoRepte. Troba aquí el calendari complet: https://barcelonabirdingpoint.com/ornito-reptes/?lang=ca

Ànec cuallarg. Una de les 9 espècies d’Anàtides que vam poder observar al llarg de la sortida. Imatge de Joan Oliver