Arxiu de la categoria: Dupont’s Lark

Resum de viatje: OrnitoRepte alosa becuda

Dates: 15 i 16 d’abril, 2023

Número de participants: 11 + 2 tour líders (Carles Oliver & Sergi Sales)

Número d’espècies observades: 88

Prefaci: Els OrnitoReptes són les sortides de descoberta ornitològica que organitzem conjuntament Barcelona Birding Point, Birding Catalunya i la Fundació Plegadis. A continuació us presentem la crònica del nostre OrnitoRepte més agosarat, que va estar força marcat per la meteorologia. El vendaval del dissabte va fer molt difícil i poc comfortable l’observació d’aus, amb unes condicions en les que amb prou feines es podia sortir dels vehicles ni obrir les finestres. Parar un trípode o fer un passeig eren missions pràcticament suïcides! Però, malgrat tot, vam aconseguir trobar i gaudir de les espècies més essencials dels hàbitats que vam explorar. El diumenge, com a compensació, vam gaudir d’unes condicions gairebé ideals a l’estepa i vam poder observar molt bé les diferents espècies que allà hi viuen. Ja de tornada, un seguit de parades ens van proporcionar bones observacions d’un seguit d’espècies que a alguns dels participants se’ls hi havien resistit al llarg de força temps com el colltort o la tallareta cuallarga!

Dia 1. Un cop el grup es va trobar als afores de Barcelona ens vam dirigir cap a Fraga, a on teníem estrablert un segon punt de trobada per a aquells clients que així ho volguessin. Ja que el segon punt de trobada era un restaurant vam aprofitar per esmorzar una mica, només faltaria! A fora, el vent ja bufava de valent, fent preveure una jornada d’allò més complexa.

D’aquí ens vam dirigir a explorar les extenses zones de conreu de secà amb racons d’estepa natural que s’estenen entre Fraga, Candasnos i Alcolea de Cinca. Només arribar a la primera zona a explorar ja vam poder veure algunes terreroles comunes i calàndries. Al llarg del cap de setmana les observacions van anar millorant fins que tothom les va poder veure força bé. Vam provar de fer una parada i explorar la zona a peu, però el fort vent no ho feia gens agradable era poc productiu, així que vam tornar als vehicles amb només un grapat de caderneres i alguna calàndria passa volant.

Terrerola comuna (Calandrela brachydactyla). Imatge de Gerard Sauret.

Tot continuant l’exploració amb els vehicles no vam trigar gaire a observar el primer estol de xurres en vol. Hi volaven 4. Semblaven haver sortit d’un rostoll a prop de nosaltres i tot repassant el camp amb els binocles vam poder trobar una parella alimentat-se al terra que malauradament va sortir volant abans que tothom les pogués gaudir. Com que totes semblaven dirigir-se cap al mateix sector ens vam apropar, amatents de qualsevol moviment.

Un cop a la zona a on semblava que les xurres s’havien aturat, no vam trobar a relocalitzar-les, però novament van tornar a sortir volant, aquest cop oferint bones observacions a tots els membres del grup!

El vent continuava bufant de debó, però com a mínim ja teníem les xurres al sarró. Vam continuar explorant la zona, gaudint de cogullades fosques, milans negres i de la primera d’un bon grapat d’esmerles al llarg dels dos dies del viatge. Una mica més enllà el Robert va trobar el primer tallarol trencamates de la sortida, i tothom al primer vehicle va poder gaudir de molt bones observacions malgrat el vent. Mestrestant, al segon vehicle es conformaven amb un trobat que es deixà fer molt.

Malgrat el vent, el dia semblava bo per a rapinyaires i no vam trigar a tenir-ne la prova quan una àguila daurada va aparèixer sobre un petit turó i va anant perdent alçada fins aturar-se a sotavent d’un petit arbust en un observació força maca en la vam poder gaudir de la bona maniobrabilitat d’aquests ocells en situacions de vent fort com la que estàvem experimentant.

Una mica més enllà ens vam aturar per explorar uns tallats i no vam trigar gaire a gaudir de molt bones observacions d’aufrany però també de ballesters passa volants i cotxa fumada. La sort va fer que un aufrany decidís aturar-se ben a prop nostre, oferint bones oportunitats fotogràfiques.

Xurres (Pterocles orientalis) en vol sobre un guaret. Imatge de Gerard Sauret.
Aufrany (Neophron percnopterus) a punt d’aterrar. Imatge de Joan Oliver Manen.
Aufrany des del quer. Imatge de Joan Oliver Manen

Tot amb tot ja havia passat bona part del matí així que vam decidir de tornar al punt a on havíem aparcat quasi tots els vehicles i vam marxar cap a l’Oest. De camí, nombrosos milans negres i aligot comuns ens observàvem. Vam arribar a la zona de Bujaraloz cap a l’hora de dinar i un cop amb l’estómac ple vam començar a explorar les immenses planes que rodegen aquest peculiar poble.

Només sortir del restaurant es va fer palés que el vent no només no afluixava, sinó que anava a més. A la sortida de Bujaraloz vam poder veure un parell de estols de xoriguers petits alimentant-se als camps del voltant a més de terreroles comunes i rogenques. Vam començar a cercar la petita població de piocs de la zona, amb molta atenció als diferents llocs típics per a l’espècie en aquesta època de l’any. Aquí i allà vam trobar còlits grisos i diferents estols de gralles i gralles de bec vermell que, preferiblement, s’alimentaven als guarets de la zona. Poc després vam localitzar un grup de xurres que s’alimentaven a prou distància per poder observar-les al terra sense molestar-les i tot el grup va poder gaudir de bones observacions, tot i que mantenir el telescopi dret era quasi una proesa i alguns van preferir continuar gaudint de l’escalfor de la furgo.

Però anava passant la tarda i els piocs no apareixien. I quan tot just pensàvem ja en canviar de zona per provar alguna altra cosa vam trobar un pioc alimentant-se en un guaret força alt a quasi un quilòmetre de distància de nosaltres. Després de fer una primera observació des d’aquesta distància ens vam apropar una mica amb els vehicles, fins a tenir una molt bona observació dels dos individus però sempre amb molt de compte de no destorbar-los. Un dels exemplars es va estirar a terra, relaxat, i el seu cap amb prou feines sí es veia per sobre el tall de gramínies. A la seva esquerra, l’altre exemplar continuava picotejant el terra, ja fora del guaret, permetent-nos gaudir d’una fantàstica observació de l’au sencera amb una bonica llum de tarda. Llàstima del vent!

Després d’una bona estona amb els piocs, vam decidir de fer via cap a l’allotjament. I quan sortíem de la zona vam tenir la sort de trobar-nos amb uns altres dos exemplars de pioc quasi a peu de pista! Tant a prop que de fer no vam poder evitar espantar-los… Tots dos van aixecar el vol i es van dirigir pista amunt, cap a la zona a on havíem esta gaudint dels altres dos mascles.

Pioc salvatge (Otis tarda) a les planes. Imatges de Joan Oliver Manen.

De camí a l’allotjament encara vam fer una última parada en un racó arrecerat del vent. Aquí el paisatge ja era totalment diferent. Havíem deixat enrere les eternes planes cobertes de cereal per a endinsar-nos en un paisatge de petits barrancs a on el terra argilós, ben compactat al llarg de mil·lennis, ha format petits tallats horitzontals. És el país del còlit negre, una espècie en regressió al Nord-est peninsular degut a la davallada del sobre-pastoratge en moltes zones i la conseqüent recuperació de la vegetació.

Aquí, a recer del vent, vam poder fer un petit passeig. Per sobre nostre va passar un bernat pescaire, amb evidents dificultats per mantenir el rumb… Aquí també vam veure tallarol capnegre amagant-se bé entre els matolls i un parell de milans negres tot just arribats de terres africanes. I llavors van aparèixer: Una parella de còlits negres que pel que sembla havien estat amagats força a prop nostre tota l’estona. Al llarg dels següents minuts es van anar movent pel vessant costerut, oferint molt bones observacions a tots els participants del tour. La parella anava aturant-se al llarg del tallat horitzontal però en un moment determinat un mascle de còlit ros va arribar a la zona, provocant un conflicte en el que els còlit negres no van parar fins a fer fora del seu territori l’intrús.

Molt contents amb aquestes observacions vam fer cap al nostre allotjament per poder tenir una mica de descans abans de sopar, tot pregant per una metereologia més benèvola al dia següent.

Perdiu roja (Alectoris rufa). Imatge de Gerard Sauret.
Còlit negre (Oenanthe leucura). Imatge de Carles Oliver
Una part del grup gaudint dels còlits negres. Imatge de Susana Gutiérrez.

Dia 2. Després d’un bon esmorzar ens vam dirigir a una de les zones més famoses per a observar aus estepàries del continent europeu. Només arribar ja s’entreveia que podia ser un bon dia. El vent havia calmat i un estol de xoriguers petits acompanyats de gralles de bec vermell i dos fantàstics esparvers cendrosos, torlit i xoriguers petits ens van rebre a l’entrada de la reserva. Una mica més enllà unes xurres van aixecar el vol d’un camp de conreu.

El cel s’emplenava dels cants de terreroles comunes i calàndries a mesura que el matí avançava. Ni tant sols es va caldre baixar del vehicle per observar les sempre fantàstiques aloses becudes. Només arribar amb els vehicles a la zona seleccionada vam ser rebuts per un mascle cantant uns 100 metres de les furgonetes. Aguantant la respiració, una ràpida ullada amb els prismàtics ens va descobrir un mascle cantant força a prop. Nervis dins la furgoneta. L’ocell es movia ràpid entre la vegetació. Apareixia cantant aquí i allà, però sempre escàpol. Finalment va decidir estar-se quiet en un arbust menor i d’allà estant el seu peculiar cant ens arribà diàfan. Dos altres mascles responien tot deixant anar els seus curiosos refilets des de l’altre banda de la pista forestal.

Torlit (Burhinus oedicnemus). Imatge de Gerard Sauret.
Un dels dos esparvers cendrosos (Circus pygargus) que vam enganxar a la carretera. Imatge de Carles Oliver.

A poc poc, tots els participants van anar connectant amb el mascle que, tot variant de postura, s’assegurava que el seu cant arribava a tots els racons de l’estepa. La lluita amb les finestretes de la furgoneta va ser mítica, però al final van cedir i tothom que va voler va capturar una imatge més o menys bona d’un dels ocells més difícils de veure a Europa.

Contents amb aquest espectacle, gaudit per tothom als dos vehicles, poc ens podíem esperar que la funció encara ens havia de donar el seu millor acte. A l’altre banda de la pista un segon mascle cada cop cantava més a prop fins que al final va emergir de l’estepa per cantar a peu de pista! Un altre cop, arraulits dins les furgonetes, vam gaudir d’aquesta observació. En un moment determinat algú va veure un tercer exemplar, aquest movent-se davant per davant del nou mascle. Anava amb una terrerola rogenca i al cap de pocs segons teníem als tres ocells alimentant-se a escassos centímetres els uns dels altres. L’observació es va perllongar en el temps i quasi tothom va poder gaudir de les evolucions d’aquestes dues aloses becudes entre el timó.

Alosa becuda (Chersophilus duponti) mostrant el seu característic perfil. Imatge de Joan Oliver Manen.
Alosa becuda (Chersophilus duponti) a la carrera. Fantàstica imatge de Gerard Sauret.
Calàndria (Melanocorypha calandra). Imatge de Carles Oliver.
Entre alosa becuda i alosa becuda també hi va haver temps per les terreroles rogenques (Alaudala rufescens). Imatge de Carles Oliver.

En un moment determinat el vent tornà. No fort, però contundent. I el descens en l’activitat dels ocells va ser evident. Semblava un bon moment per marxar. A uns centenars de metres d’aquell raconet, ja fora de la zona sensible, vam fer una parada per estirar les cames i comentar les observacions. Eufòria!

Era encara força d’hora així que vam decidir d’explorar un petit racó de bosc de ribera no gaire lluny de la zona a on érem. De camí vam gaudir de bitxac comú, tallareta comuna, capsigranys i algun rapinyaire.

Però no podíem deixar de fer un últim intent per gaudir de gangues, així que ens vam desviar una mica… Malauradament no vam tenir sort amb les gangues, però sí que vam gaudir força de pardals roquers, trobats, terreroles comunes i d’una esmerla que va agafar una presa tot just davant nostre però que, malauradament, no es va deixar retratar.

Sortint ja dels secans, ens vam dirigir a l’Oest de Lécera a on uns quants reductes ben conservats de bosc de ribera que s’alternen amb parcel·les conreades articulen una excel·lent zona per observar ocells. Es tracta d’un dels molts petits nuclis del pardal de passa en aquesta zona de l’Aragó! Només arribar ens van rebre els cruixidells amb el seu cant i un petit passeig ens va permetre descobrir primer un colltort que cantava a tocar del camí i després una cotxa blava que es va esmunyir entre les pastures i la vegetació de ribera. Una àguila calçada va arribar al seu arbre de cria i ens va permetre bones observacions amb el telescopi. Aquí també vam detectar alguns ocells migradors com tallarol de casquet, bitxac rogenc i mosquiter de passa.

Al cel també havia activitat i vam poder veure una parella d’àguiles marcenques quasi a tocar d’una parella d’àguiles daurades!

Capsigrany (Lanius senator). Imatge de Joan Oliver Manen.
Colltort (Jynx torquilla), un bimbo per alguns dels participants. Imatge de Carles Oliver
Una de les múltiples àguiles daurades (Aquila chrysaetos) al llarg del cap de setmana. Imatge de Carles Oliver.

Contents amb el resultat del matí, ens vam començar a dirigir a l’Est. A Bujaraloz una curta parada va servir per observar ànecs blancs, gamba roja comuna, corriols camanegres i algunes boniques cueretes grogues.

Més a l’Est, a Candasnos vam fer una parada per gaudir del nostre picnic mentre fèiem un cop d’ull a la llacuna. Hi dominaven els ànecs coll-verds però encara hi havien alguns morells de cap roig que empal·lidien al costat dels magnífics xibecs en plomatge estival. Aquí també vam sentir rascló, teixidor i balquer mentre que un falcó peregrí va aparèixer del no res per fer una passada només a l’abast d’aquests magnífics animals.

Acabat el picnic vam haver d’enfrontar-nos a l’ocell més difícil de tot el cap de setmana: la tallareta cuallarga! Sí, heu llegit bé!

Les tallaretes cuallargues poden ser una mica incòmodes de veure, però les que vam visitar comptaven amb un aliat d’allò més inesperat: Un pal metàl·lic!

I així és que mentre intentàvem que els participants es concentressin a trobar una de les 6 tallaretes cuallargues que rondaven pel bonic vessant cobert de brolla davant del qual ens havíem aturat, la majoria dels participants es deixaven emmirallar per les maniobres d’un modest pal metàl·lic de poc més de mig metre a la base del vessant. Pocs moments més frustrants deuen haver passat aquelles tallaretes que aquell dia, quan vint persones es van aturar a la carretera per mirar un modest pal metàl·lic.

Al poc temps tota la conversa girava al voltant del pal. Que si a l’esquerra, que si a la dreta, amunt, avall, a dins… Mentrestant, les tallaretes anaven fent, alienes a l’excitació que el pal semblava provocar. Però a poc a poc tothom va anar veient-les mentre s’alimentaven a les ginestes. I no patiu, perquè podem anunciar amb orgull que el pal que ens va destorbar tant ja no existeix, i ja no entorpirà mai més cap grup d’intrèpids ornitòlegs!

Val a dir que els vessants en qüestió també acollien abellerols, cogullades fosques i perdius roges.

Cuereta groga (Motacilla flava). Imatge de Joan Oliver Manen.
En aquesta sortida vam gaudir dels primers abellerols (Merops apiaster) de la temporada. Imatge de Gerard Sauret.
Abellerols al sol. Imatge de Joan Oliver Manen.
Tallarol trencamates (Curruca conspicillata) mascle. Imatge de Carles Oliver.

Després d’aquesta èpica batalla vam decidir fer una segona visita a una zona per a tallarol trencamates, ja que el dia anterior no l’havien vist bé al segon vehicle. Sense masses problemes vam poder veure un bon grapat en un espai de terreny ben petit mentre les terreroles rogenques cantaven al nostre voltant.

D’aquí només teníem temps ja per a una última parada, que va ser per fer una visita a un duc al seu amagatall diürn i gaudir d’una bona observació amb els telescopis. Un cop acabats, vam encetar el trasllat final fins a Barcelona després d’acomiadar-nos dels participants que marxaven en direcció a Tarragona.

En definitiva, va ser un OrnitoRepte força reeixit malgrat el temps. I molt, molt divertit!

Llistat d’espècies observades

  1. Ànec blanc (Tadorna tadorna)
  2. Ànec coll-verd (Anas platythynchos)
  3. Xarxet comú (Anas crecca)
  4. Morell de cap roig (Aythya ferina)
  5. Xibec (Netta rufina)
  6. Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
  7. Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
  8. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
  9. Esplugabous (Bubulcus ibis)
  10. Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
  11. Voltor comú (Gyps fulvus)
  12. Aufrany (Neophron percnopterus)
  13. Àguila marcenca (Circaerus gallicus)
  14. Àguila calçada (Aquila pennata)
  15. Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
  16. Milà negre (Milvus migrans)
  17. Milà reial (Milvus milvus)
  18. Esparver cendrós (Circus pygargus)
  19. Arpella comuna (Circus aeruginosus)
  20. Aligot comú (Buteo buteo)
  21. Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
  22. Xoriguer petit (Falco naumanii)
  23. Esmerla (Falco columbarius)
  24. Falcó peregrí (Falco peregrinus)
  25. Perdiu roja (Alectoris rufa)
  26. Rascló eurasiàtic (Rallus aquaticus) — només sentit
  27. Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
  28. Fotja eurasiàtica (Fulica atra)
  29. Pioc salvatge (Otis tarda)
  30. Cames llargues (Himantopus himantopus)
  31. Torlit (Burhinus oedicnemus)
  32. Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
  33. Gamba roja comuna (Tringa totanus)
  34. Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
  35. Gavià argentat (Larus michahellis)
  36. Colom roquer (Columba livia)
  37. Tudó (Columba palumbus)
  38. Tòrtora turca (Streptopelia decaocto)
  39. Xurra (Pterocles orientalis)
  40. Falciot negre (Apus apus)
  41. Ballester (Apus melba)
  42. Colltort eurasiàtic (Jynx torquilla)
  43. Puput (Upupa epops)
  44. Abellerol comú (Merops apiaster)
  45. Terrerola comuna (Calandrella brachydactyla)
  46. Terrerola fosca (Alaudala rufescens)
  47. Cogullada comuna (Galerida cristata)
  48. Cogullada fosca (Galerida theklae)
  49. Calàndria (Melanocorypha calandra)
  50. Alosa becuda (Chersophilus duponti)
  51. Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
  52. Oreneta comuna (Hirundo rustica)
  53. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
  54. Oreneta de ribera (Riparia riparia)
  55. Trobat (Anthus campestris)
  56. Cuereta blanca (Motacilla alba)
  57. Cuereta groga (Motacilla flava)
  58. Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
  59. Cotxa blava (Luscinia svecica)
  60. Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
  61. Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
  62. Còlit ros (Oenanthe hispanica)
  63. Còlit negre (Oenanthe leucura)
  64. Griva (Turdus viscivorus)
  65. Merla comuna (Turdus merula)
  66. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
  67. Tallarol capnegre (Curruca melanocephala)
  68. Tallareta cuallarga (Curruca undata)
  69. Tallarol trencamates (Curruca conspicillata)
  70. Tallareta comuna (Curruca communis)
  71. Balquer (Acrocephalus arundinaceus) — només sentit
  72. Rossinyol bord (Cettia cetti)
  73. Mallarenga blava (Cyanistes caeruleus)
  74. Mallarenga carbonera (Parus major)
  75. Capsigrany (Lanius senator)
  76. Garsa comuna (Pica pica)
  77. Gralla comuna (Coloeus monedula)
  78. Cornella negra (Corvus corone)
  79. Corb comú (Corvus corax)
  80. Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
  81. Estornell negre (Sturnus unicolor)
  82. Pardal xarrec (Passer montanus)
  83. Pardal comú (Passer domesticus)
  84. Gafarró (Serinus serinus)
  85. Verdum (Chloris chloris)
  86. Passerell comú (Carduelis cannabina)
  87. Cadernera (Carduelis carduelis)
  88. Cruixidell (Emberiza calandra)