Arxiu d'etiquetes: pardaleig

OrnitoRepte pela-roques (Tichodroma muraria), Novembre 2021

En un matí assolejat però freda, els participants en l’OrnitoRepte més agosarat ens vam trobar en un bar a prop de Balaguer per poder fer un cafè calent abans d’encetar la jornada.

Un cop en moviment, diferents rapinyaires van anar creuant la carretera, però no va ser fins arribar a prop dels espadats a on passaríem les primeres hores d’observació a on vam haver de fer una primera parada obligada. I és que una parella d’àguiles cuabarrades (Aquila fasciata) estaven volant força baix a la zona! Vam muntar telescopi i qui va voler va poder fins i tot gaudir d’una de les àguiles aturada al roquissar.

Una molt bona observació i una gran forma de començar la jornada ornitològica! Un cop vam aparcar els vehicles, el primer va ser fer un cop d’ull al riu que travessa la gorja en qüestió. Aquí un blauet (Alcedo atthis) va passsar fugiser, i una merla d’aigua (Cinclus cinclus) s’alimentava entre els còdols. Diferents voltors comuns (Gyps fulvus) volaven ja per la zona, i un xoriguer (Falco tinnunculus) va passar a tota velocitat per la cinglera, fent enmodir la corrua de pit-rojos, mallarengues, tallarols de casquest i cargolets que reclamaven als matollars i bosquines.

Part del grup gaudint del pela-roques. Imatge: Carles Oliver

Les mirades es van centrar ben d’hora en els espadats. Repassar les seves parets llises, forats, esquerdes i ondulacions a la cerca d’alguna forma o moviment sospitosos. Així vam trobar una llunyana merla blava (Monticola solitarius) que prenia els primers rajos de sol al capdamunt d’una cinglera. Passaven els minuts i el grup es disgregava per la gorja. Algun estol de mallarengues cuallargues (Aegithalos caudatus) i un parell de bruels (Regulus ignicapillus) van venir a saludar a una part del grup.

Al llarg de la propera hora van estar-nos en un parell de llocs estratègics, escorcollant les inmenses parets de roca al nostra voltants. Les àguiles cuabarrades, van tornar a aparèixer, i les seves voltes ens van fer entrar en escalfor! Al riu, una cuereta torrentera (Motacilla cinerea) va captar la nostra atenció per un moment quant de cop i volta algú advertí: “quin és aquest ocell que vola per sobre el riu?” Tothom mirada amunt per veure un pela-roques volant per sobre el meandre del riu!!! “Pela-roques, pela-roques”, va ressonar arreu! L’ocell va anar a aturar-se a dalt de tot d’un llunyà pollegó, però amb els telescopis el vam poder veure força bé!

Un minut després d’arribar un segon pela-roques va aparèixer al cel, i el primer Tichodroma va deixar el seu pollegó per fer fora el nou ocells, que va continuar riu amunt, sense aturar-se. Va ser el moment escollit per apropar-nos. Un dels pela-roques havia tornar al mateix pollegó, però força més baix. En atansar-nos el vam perdre vista, i al llarg de deu minuts ningú no va saber més del pela-roques… Però llavors uns quants afortunats el van veure sortir d’un forat a pocs metres de distància! L’ocell va volar al nostra voltant per finalment creuar el riu i aturar-se en una gran paret a on va romandre al llarg de ben bé mitja hora!

Pela-roques (Tichodroma muraria) en plena acció. Imatge de Begonya Torres

Allà tothom el va poder observar a plaer i treure força fotos (un xic desvirtuades per la distància), i observar el curiós comportament d’aquesta espècie d’hàbits tant extrems. Fins i tot el vam poder menjar, ja que en una de les seves excursions per dins de cavitats, va aparèixer amb una Macroglossum stellatarum al bec, el que va fer pujar l’exitació del grup a nivells estratosfèrics!!

Després de ben bé 20 minuts d’observació continuada del pela-roques, vam començar a desfilar cap als vehicles. Els voltors comuns ja volaven alt, com a per a dir adéu a tot el grup. A la sortida de la gorja, però , va ser necessari una nova parada. Desenes de tords ala-rojos (Turdus iliacus) reclamaven i voleiaven pels encontorns. Vam saltar dels vehicles i vam estar una bona estona mirant d’aconseguir una observació mínimament digna d’aquesta espècie. Grives (Turdus viscivorus) i algun tord comú (Turdus philomelos) es van deixar veure bé. Alguns afortunats sí que van poder gaudir d’una bona observació de tord ala-roig, però malauradament la majoria del grup es va haver de resignar a sentir-ne els reclams.

De tornada als vehicles, vam fer via cap al Sud, a la cerca d’una petita llacuna a on de feia unes setmanes s’estaven veient unes quantes Anàtides. Després d’un cafè recostituent, vam cobrir la petita distància que ens separava de la bassa en qüestió. Al poc d’arribar ja vam poder observar el principal atractiu de la bassa, un grupet de 3 morells xocolaters (Aythya nyroca) que nedaven amb la llum del migdia, oferint molt bones observacions. Aquesta és bàsicament una espècie de l’Est de l’Europa, que té a l’Europa Occidental petites poblacions reproductores. A la Península Ibèrica es calculen menys de 20 parelles anuals!

Fotges en primer terme, i morells xocolater en segon terme. Imatge: Carles Oliver

A la llacuna també vam poder gaudir d’una bona selecció d’espècies típiques d’aquestes zones com cabusset (Tachybaptus ruficollis), fotja comuna (Fulica atra), ànec coll-verd (Anas platythynchos), xarxet comú (Anas crecca), ànec cullerot (Spatula clypeata) i morell de cap roig (Aythya ferina). La bassa bullia de vida, i també ho feien els camps que l’envoltaven: Hi havien estols de cruixidells (Emberiza calandra) i aloses comunes (Alauda arvensis), cogullades comunes (Galerida cristata) i passerells (Liniaria cannabina) junt amb cornelles (Corvus corone) i grans estolls d’estornells (Sturnus sp.).

Les Arpelles comunes (Circus aeruginosus) i algun aligot comú (Buteo buteo) anaven repasant els estols d’ocells a la cerca d’alguna presa fàcil mentre els insectívors més petits, com els bitxacs comuns (Saxicola rubicola) no badaben davant l’oportunitat d’enxampar algun insecte. A la llunyania, algunes fredelugues (Vanellus vanellus) van assenyalar el camí per escrutar els camps més detingudament, i el nostre esforç va trobar la recompensa en un petit estol de daurades grosses (Pluvialis apricaria) que, si bé no es van deixar veure massa estona a terra, sí que ens van deixar gaudir amb els seu vol.

Amb aquesta última observació i alguns repicatalons (Emberiza schoeniclus) que ja passaven volant cap al canyissar des dels camps a on s’havien estat alimentant, vam acabar un matí ben profitós que va deixar a tothom ben content, i amb ganes de molts més OrnitoReptes!!!

Podeu consultar els propers OrnitoReptes ací: https://barcelonabirdingpoint.com/ornito-reptes/?lang=ca