Arxiu d'etiquetes: OrnitoReptes

OrnitoRepte mallarenga d’aigua al Ripollès

  • Data: 24 d’abril del 2022
  • Número de participants: 19 + dos guies

En el marc de les sortides ornitològiques organitzades conjuntament amb la Fundació Plegadis i Birding Catalunya, el propassat 24 d’abril vam fer un OrnitoRepte pel Ripollès per mirar de trobar el Pàrid més escàs a casa nostra: la mallarenga d’aigua.

La idea inicial quan el vam programar era de gaudir del començament de la primavera als vessants boscosos de la capçalera del Riu Ter. Amb el que no comptàvem era amb unes temperatures força baixes, aque a primera hora del matí amb prou feines arribaren als 5ºC, i que van donar a la sortida un caire força hivernal, només trencat al final de la mateixa amb l’aparició del sol i unes temperatures lleugerament més agradables. Les baixes temperatures es van traduïr en una activitat d’ocells bastant discreta.

El pica-soques blau (Sitta europaea) es va deixar veure bé, però per molts, massa breument
La mallarenga d’aigua (Poecile palustris) va aparèixer tot just després d’encetar l’OrnitoRepte!

A primera hora del matí el grup de participants va anar arribant al punt de trobada. Un cop fet el recompte i ben abrigats, vam fer un petit tombet des del mateix punt de trobada. Aquí, tot caminant al voltant d’una roureda madura, vam observar els primers ocells de la sortida: Gafarró, tord comú i mallarengues blaves que es van deixar veure força bé. Hi havia merles en vol i també gaig quan la primera mallarenga d’aigua va aparèixer en un arbre ben a prop nostre, oferint molt bones observacions a tot el grup!

Havien passat uns 10 minuts i ja havíem assolit el “repte” de la sortida. Un cop gaudida la mallarenga, vam continuar fent via. Tallarol de casquet, pardal xarrec, cotxa fumada, pica-soques blau, mallarenga cuallarga i raspinell comú també es van deixar veure força bé. L’activitat d’ocells, però, era baixa degut als 4ºC de tempetatura. En aquestes condicions, una mica més de pista només va produir gratapalles, dues caderneres i un parell de mosquiters de passa només apreciats pels anaven davant de tot del grup. Tot amb tot, just al moment que decidíem fer el tomb, una parella de mallarengues d’aigua es van deixar veure durant una bona estona mentre s’alimentaven amb mallarengues carboneres i emplomallades, en el que va ser una bona comparativa de totes tres espècies.

De camí de tornada cap als vehicles una desena de voltors comuns van aparèixer al cel. Els voltors estavan baixant a uns camps vessant amunt, i tot repassant els camps va saltar la 1a sorpresa del dia quan vam trobar un voltor negre aturat a un prat! Tot i estar lluny, tothom va gaudir d’una molt bona observació pel telescopi. El voltor negre estava acompanyat a terra per dos voltors comuns, així que la comparativa no podia ser millor!

Ben amagat entre la vegetació, aquest voltor negre (Aegypius monachus) va ser, sens dubte, la sorpresa més gran del matí!

Tothom estava gaudint d’allò més amb aquesta espècie tant poc esperada així que vam decidir d’apropar-nos tot seguint la pista amunt. La temperatura continuava sent molt baixa, així que la caminada va anar bé per a recuperar temperatura. Un cop retallada la distància, vam gaudir d’una observació força millor amb el telescopi i d’un parell de fotos testimonials tot i que el voltor negre no ens ho va posar especialment fàcil ja que s’anava movent pel prat, a voltes desapareixent darrera d’alguns arbres. El trajecte també havia produït bitxac comú, cuereta blanca, griva i un fantàstic mascle de mastegatatxes!

De tornada als vehicles ens vam dirigir a un cafè proper, a on vam demanar quelcom de ben calent per intentar recuperar temperatura (encara estàvem a 6ºC!). D’aquí, ens vam desplaçar al Nord i vessant amunt, per explorar un seguit de prats i zones de landes de muntanya.

La temperatura anava pujant, però encara èrem lluny de poder dir que èrem a final d’abril. Poc després d’aparcar vam trobar la primera de moltes verderoles, mentre una piula dels arbres cantava força a prop. Un parell de mallerengues petites s’alimentaven per la zona quan, en apropar-nos a zona de landes, va saltar la segona sorpresa del matí: 2 perdius xerres que van aixecar el vol, deixant-se caure vessant avall!

Aquesta piula dels arbres (Anthus trivials) era dels pocs ocells que refilaven per les landes de muntanya!

Mooolta exitació al grup (i als guies) per aquesta observació, així que ens vam apropar molt a poc a poc a la zona a on havien aterrat, amb l’esperança de millorar l’observació. Tot i les moltes precaucions, només vam aconseguir una segona observació de les perdius xerres en vol, mentre marxaven una mica més enllà dins la zona de landes. Aquí ho vam deixar correr per no destorbar-les, tot i que aquestes perdius ens van deixar amb ganes de més!

Encara comentàvem la jugada quan el cel ens va reclamar. Una àguila daurada va apareixer a força alçada però encara reconeixible, mentre un falcó peregrí volava força més baix. El sol anava sortint i la temperatura pujava, i això explicava que els voltors comuns també passessin força amunt! Tot seguint el camí, dos còlits grisos van passar volant per sobre nostre, per aturar-se vessant amunt. Una àguila calçada també es va deixar veure.

Una de les moltes verderoles (Emberiza citrinela) que vam veure a la 2a part de la sortida

Ja de baixada als vehicles, el grup va poder gaudir de molt bones observacions d’una verderola mascle cantant, una parella de bruels i una fantàstica observació d’una àguila marcenca caçant, i que vam poder observar des de dalt. Coses de mirar ocells a la part alta dels vessants pirinencs! Com a observació final, un cucut ens va passar volant pel davant quan arribavem al pàquing.

De camí cap al restaurant, vam fer una parada final al Riu Ter, per tal de gaudir de merla d’aigua i cuereta torrentera! I amb aquesta aturada a la vora del Ter, ja amb temperatures quasi normalitzades per a l’època de l’any, vam acabar un altres OrnitoRepte força exitós!

En temps afegit, una parella de pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) va fer les delícies de tots plegats

PD: Aquells que vam fer dinar de germanor vam tenir la sort de gaudir de pica-soques blau, mallarenga d’aigua i una parella de pinsans borroners (trobats gràcies a la Paqui i l’Octavi) entre aiguat i aiguat!

Voleu venir a les nostres sortides?

Trobareu el calendari complert d’OrnitoReptes aquí: https://barcelonabirdingpoint.com/ornito-reptes/?lang=ca

OrnitoRepte calàbria agulla als Aiguamolls de l’Empordà

Una vegada més, ben d’hora al matí, un grup d’ornitòlegs es cita per tal d’encarar un OrnitoRepte. En aquest cas, als Aiguamolls de l’Empordà i amb l’objectiu de gaudir de la calàbria agulla!

Som ben bé 30 persones, amb un bon grapat de telescopis i càmeres de fotos. El dia ha sortit radiant, amb un sol que anuncia un altre dia dominat per l’anticicló que ha fet desaparèixer les precipitacions al llarg de l’hivern, deixant força ecosistemes en una situació precària. La jornada va gaudir d’un temps molt estable, amb només una mica de vent mentre estàvem a la platja. Però, comptat i debatut, no va ser res de l’altre món.

Foto del grup donant-ho tot per gaudir de les calàbries agulles als Aiguamolls. Imatge de Josep Maria Torras.

El grup comença a caminar per la zona del Mas Matà i ben d’hora apareixen els primers ocells d’interès: En la distància, un estol de capons reials (Plegadis falcinellus) fa una aparició fugaç mentre els aligots (Buteo buteo) i arpelles comunes (Circus aeruginosus) aixequen el vol dels seus posaders preferits. El grup avança per una zona de canyissar, i no triguem en sentir el reclam característic de la boscarla mostatxuda (Acrocephalus megalopogon) a les tofes de canyís. Tot amb tot, aquest esquerp ocell no es va deixar veure gaire bé, i només va aparèixer en vol un parell de vegades. Quan tornàvem al camí principal, una xivita (Tringa ochropus) va fer acte de presència a la zona.

Arpella comuna mascle en vol. Imatge de Josep Maria Torras.

Un cop als prats inundats del Mas Matà vam poder gaudir dels bons estols de territs variants (Calidris alpina) i dels molts becadells comuns (Gallinago gallinago) que s’hi alimentaven. Amb ells, fredelugues (Vanellus vanellus) i agrons blancs (Agrodiaetus albus) però també grassets de muntanya (Anthus spinolleta), xarxets (Anas crecca) ¡, cogullades comunes (Galerida cristata) i alguna simpàtica cuereta torrentera (Motacilla cinerea). El nostre camí cap a la platja va tenir alguna parada per gaudir de la munió d’Anàtides a l’aguaït del bruel. Aquí, els estols de xarxets i ànecs cullerots (Spatula clypeata) tot just sortien dels canyissars a on havien passat la nit. Era d’hora al matí, però una parella de cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) ja anava assajant la seva sincronització de cara a la primavera mentre els ànecs grissets (Anas strepera) s’ho miraven des dels canyissars.

Fredelugues, becadells comuns i territs variants al Mas Matà. Imatge de Josep Maria Torras.
Un dels cabussons emplomallats de l’aguaït del Bruel. Imatge de Josep Maria Torras
Ànec cullerots alimentant-se davant l’aguaït del Bruel. Imatge de Joan Oliver
Els xarxets mascles ja lluïen plomatge nupcial. Imatge de Domènec Anguera.

La resta del camí fins la platja no va tenir massa més espècies d’interès, fora de les oques comunes (Anser anser) que se sentien reclamar per les maresmes.

Un cop a la platja va arribar el moment de treure partit als telescopis. Les calàbries no ho van posar massa fàcil, però després d’uns minuts de recerca, 3 calàbries agulles (Gavia arctica) van aparèixer en la llunyania, una mica a contrallum. Mentre maldàven perquè tots els telescopis trobessin la seva calàbria, un gavot (Alca torda) també va reclamar la seva quota d’atenció, afegint una mica més de caos ornitològic al grup. Ambuna mica de sort, les calàbries agulles es van anar desplaçant cap al Nord, i la llum va millorar molt fins aconseguir unes observacions més que bones! Mentre hi gaudíem, un cabussó emplomallat i un corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis) també van aparèixer, donant una bona oportunitat a tots per comparar formes, proporcions i comportament del corb marí, el gavot, el cabussó i les calàbries.

Aquest gavot va ser la sorpresa més celebrada al mar i va permetre bones comparatives amb les calàbries que es movien a prop. Imatge d’Enric Pàmies
Una de les 3 calàbries agulles observades al llarg de l’OrnitoRepte. Imatge de Josep Maria Torras

La platja tampoc estava lliure d’interès. Tot i que lluny, un petit estol de territs de tresdits (Calidris alba) es va deixar veure prou bé mentre un parell de pigres grisos (Pluvialis squatarola) els va passava volant per sobre. Mentrestant, unes poques baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan) cavalcaven les onades mentre un estol d’unes 200 baldrigues (Puffinus sp.) descasaven a força distància. Els xatracs bec-llargs (Thalasseus sandvicensis), amb el seu característic reclam, van tancar la nostra estada a la platja!

A continuació vam desfer el camí fins a l’aparcament i, un cop als vehicles, uns vam dirigir a El Cortalet, a on vam fer una merescuda parada de servei abans d’explorar els hides més propers al Centre de Informació.

Corb marí gros poc després d’empassar l’esmorzar. Imatge de Domènec Anguera

Es podria dir que vam estar de sort, perquè des dels hides vam gaudir d’un bon estol de grues (Grus grus) que sembla haver fet hivernada a l’Empordà. Aquí hi havien força ànecs, destacant diferents ànecs blancs (Tadorna tadorna) però també una trentena d’ànecs xiuladors (Anas penelope) i fins i tot un xibec (Netta rufina) i una femella de morell cap roig (Aythya ferina). Un petit estol flamencs (Phoenicopterus roseus) posava la nota exòtica mentre una arpella comuna (Circus aeruginosus) s’alimentava d’un xarxet que havia caçat feia poc. A la maresma no es pot badar, i una cigonya blanca (Ciconia ciconia) estava ben a l’aguaït per si podia pispar-li una mica de xarxet al rapinyaire.

Algunes de les grues que vam poder gaudir al llarg de la sortida. Imatge se Josep Maria Torras
Una fotja comuna alça el vol i deixa veure els seus increïbles dits lobulats. Imatge de Josep Maria Torras
Un dels 3 pinsans mecs observats a les closes properes a El Cortalet. Imatge d’Enric Pàmies.
Grasset de muntanya en vol. Fixeu-vos en el supercili ben definit més enllà de l’ull i en le dues línies blanques al llarg de les cobertores alars. Imatge de Josep Maria Torras

Les closes que boregen l’Estany del Cortalet sempre són d’interès, i tot i que aquest cop hi havia molts pocs ocells, encara ens van oferir una última sorpresa: un mínim de 3 pinsans mecs (Fringilla montifringilla) alimentant-se al terra junt amb pinsans comuns (Fringilla coelebs). Aquesta fantàstica troballa li debem a la família Naspleda, que ens van assenyalar el primer dels mecs! Al llarg d’una bona estona tot el grup va gaudir de les anades i vingudes dels pinsans i, a la vegada, d’altres espècies com titelles (Anthus pratensis), bitxac comú (Saxicola torquata) i un mascle de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala). Una bona forma d’acabar un altre OrnitoRepte existós, no sense abans sumar a la nostra llista un petit estol de mallarengues cuallargues (Aegithalos caudatus) acompanyades de mallarenga carbonera (Parus major) i un raspinell comú (Certhia brachydactyla).

Desitjant ja de gaudir del proper OrnitoRepte. Troba aquí el calendari complet: https://barcelonabirdingpoint.com/ornito-reptes/?lang=ca

Ànec cuallarg. Una de les 9 espècies d’Anàtides que vam poder observar al llarg de la sortida. Imatge de Joan Oliver