OrnitoRepte sisó (Tetrax tetrax), abril de 2021

Participants: 22 Guies: Sergi Sales i Carles Oliver

El dia va començar amb un cel quasi ras i temperatures fresques. A trec d’alba els participants van anar arribant al punt de trobada vora Tàrrega, i força abans de l’hora acordada ja hi èrem quasi tots. Hi havia força ganes de tombar i de retrobar-nos amb la natura i els amics després de força setmanes amb la mobilitat força reduïda degut als diferents confinaments.

Aquesta sortida, enmarcada en la sèrie d’OrnitoReptes que impulsem junt amb la Fundació Plegadis i Birding Catalunya, pretèn apropar espècies emblemàtiques o poc conegudes a ornitòlegs de tots els nivells.

Blat espurnejant als Secans de Belianes. Imatge: Enric Pàmies

Un cop recordat el protocol anti-Covid, ens vam dirigir als vehicles. Alguns van quedar aparcats per tal de fer la corrua més sostenible. Uns pocs quilòmetres van ser prous per contactar amb les primeres espècies. Alguna arpella vulgar (Circus aeruginosus), cogullades vulgar (Galerida cristata), els omnipresents cruixidells (Emberiza calandra) i vols esporàdics de grives (Turdus viscivorus) entre els ametllers, que ben ràpidament van deixar pas al complexe cant de la calàndria (Melanocorypha calandra), amb bones densitats a la zona.

La primera parada del matí va servir per observar algunes espècies de força interès. L’ambient era força agradable i la llum, perfecta. Les calàndries emplenaven el cel amb els seus cants mentre un llunyà esparver cendrós (Circus pygargus) mirava de trobar algun talpó despistat als guarets plens de flors. Mentre resseguíem l’esparver el primer sisó (Tetrax tetrax) es va fer notar a les nostres oïdes. Un mascle cantava no massa lluny, als guarets. Poc després en vam sentir un segon, i després encara un tercer. Abans i tot que els poguéssim trobar, el típic so de les ales d’un mascle va imposar-se als cants de les calàndries, i tot el grup va gaudir del primer de molts vols de sisons.

Val la pena recordar, que els mascles de sisó disposen d’una adaptació a les seves plomes de vol. Unes poques d’elles presenten un perfil asserrat que, en vol, produeix el típic “siseig” que dóna nom a l’espècie.

Mascle de sisó (Tetrax tetrax) als secans de Belianes. Imatge: Enric Pàmies

Al llarg del següent quart d’hora vam gaudir de tot un seguit d’observacions de sisons en vol i aturats en diferents guarets. Hi havia força activitat de mascles marcant els seus territoris de festeig, alhora que sortien a perseguint altres mascles, considerats “intrusos”. Entre aquestes observacions val la pena destacar la de 3 mascles perseguint a una femella en vol. Quan no ens miràvem els sisons, anàvem repassant els aligots (Buteo buteo) i arpelles vulgars que tombaven per la zona cercant alguna cosa d’esmorzar. La nostra petita caravana de vehicles va continuar explorant la zona, i poc després es va veure forçada a aturar-se, ja que en Sergi Sales va trobar un mussol banyut (Asio otus) aturat a un arbre a una banda de la pista. Ràpidament vam fer sortir tothom i, un cop enfocat el mussol amb els telescopis, tots els participants van poder gaudir d’una bona observació d’un adult de mussol banyut!

Aquesta troballa va provocar força somriures. El dia començava força bé: repte assolit amb fantàstiques observacions de un mímim de 6 sisons (encara en vindrien més) i un mussol banyut…

El nostre periple pels guarets ens va portar llavors fins a un punt elevat des d’on poder gaudir d’un extens camp ple de flors. Aquí vam trobar una parella de torlit (Burhinus oedicnemus) que segurament tenien el niu a la zona. Una mica d’espera va ser prou perquè al mateix guaret aparegués un mascle de sisó cantant, seguit uns minuts després per una femella de la mateix espècie, en actitud d’exhibició! Cua aixeca, passos curts i mesurats, ales a voltes un xic caigudes… Semblava la típica actitud que precedeix l’aparellament. La femella va passar un parell de vegades amb la cua aixecada i parcialment oberta a tant sols un parell de metres del mascle, aturant-se ara i adés. Però, increïblement, el mascle no va arribar a mostrar cap tipus d’interès per la femella… Llàstima, perquè una còpula de sisó no és una cosa que es vegi cada dia!

Abans de marxar d’aquest punt encara va aparèixer una perdiu roja (Alectoris rufa) al mateix guaret, poc abans que una terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) i una piula dels arbres (Anthus trivialis) passesin pel damunt del cap dels guies, reclamant.

Abellerols a tocar de la seva colònia de cria a Ivars. Imatge: Carles Oliver

La temperatura començava a pujar de forma notable. La previsió metereològica alertava de temperatures altes per l’època de l’any; no es va equivocar. La última parada a la zona de conreu de secà va ser per visitar una zona de cria de xoriguer petit (Falco naumanni). De camí, però, un parell de bitxacs rogencs (Saxicola rubetra) en migració va fer les delícies del grup! Un cop arribats als encontorns de la colònia, els xoriguers petits no van fallar, i tot el grup va poder apreciar alguns dels atributs que permeten diferenciar l’espècie del força més abundant xoriguer comú (Falco tinnunculus), com la coloració de cap, ales i pit del mascle; la llargada de les ales respecte de la cua; els seus singulars reclams…

La comparació amb altres rapinyaires passavolants com milà negre (Milvus migrans), aligot comú (Buteo buteo) o esparver cendrós (Circus pygargus) potser també va ajudar a establir relacions de mides. Qui sap!

Des d’aquí vam començar a sortir dels secans, tot gaudint del vol d’alguna puput (Upupa epops), algun estol de gralles (Corvus monedula) o les corredisses d’alguna perdiu roja a tocar de la pista. Però tot es va aturar en aparèixer el primer gaig blau (Coracias garrulus). Amb tothom fora dels vehicles, vam poder gaudir d’un bon espectacle mentre un parell d’aquests increïbles ocells feia els seus acrobàtics vols nupcials, tot deixant veure el blau elèctric de les seves ales. Tot un espectacle de color d’una espècie que ens regala la seva presència només al llarg de 4 mesos i escaig, de començaments de maig, a començaments de setembre.

Un cop sadojats de gaig blau i de secans, ens vam dirigir al proper Estany d’Ivars. La temperatura ja quasi havia deixat de ser agradable, i ens enfrontàvem a uns dels primers dies de calor de la temporada.

Un curt desplaçament en vehicle va ser prou per fer-nos arribar a un punt d’observació privilegiat sobre l’estany. Només sortir del vehicle vam poder sentir els cants de rossinyols (Luscinia megarhynchos), tallarols capnegres (Sylvia melanocephala) i algun esporàdic oriol (Oriolus oriolus). Mentre disposàvem els telescopis, un conspicu teixidor (Remiz pendulinus) va aturar-se ben a prop, permetent una molt bona observació. També es va deixar veure una bosqueta comú (Hippolais polyglotta) que cantava ben a la vora i que gentilment es va acabar exhibint a dalt de tot d’una figuera. Amb els telescopis va ser una observació excel·lent.

Part del grup gaudint de les vistes i els ocells a l’Estany de Ivars i Vila-Sana. Imatge: Enric Pàmies

El punt d’observació de l’estany permet una bona visibilitat de la llàmina d’aigua i de les abundoses zones de fanguissar que l’estany deixava veure, fruit d’una assecada total que pretén eliminar diferents espècies invasores (tant sols el temps dirà si amb èxit, o no). Diferents estols de cames llargues (Himantopus himantopus) aprofitaven aquesta circumstància, i força d’ells ja estaven niant, o amb actitud de fer-ho properament. També hi havien força cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), així com importants contingets de gavina riallera (Chroicephalus ridibundus) i gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis). Amb ells, un estol de 8 fumarells carablancs (Chlidonias hybridus) acompanyats per un solitari fumarell negre (Chlidonias niger) que van fer les delícies dels participants.

El sol picava una mica, i mentre el Sergi anava explicant la història recent de l’estany, hom aprofitava per anar repassant els limícols presents als fanguissars. Corriols petits (Charadrius dubius) i grans (Charadrius hiaticula), un parell de territs variants (Calidris alpina) i un estol de 7 fredelugues (Vanellus vanellus). Però la sorpresa va arribar quan el Carles Oliver va trobar un territ gros (Calidris canutus) en plomatge estival alimentant-se a la zona. Cares de sorpresa, també de incredulitat. No era pas per menys; aquesta suposava la 1a cita d’aquesta espècie a l’estany. Però és que el territ gros es movia, ni més ni menys, que amb un territ de tres dits (Calidris alba), una espècie també excepcional a l’Estany. La reacció no es va fer esperar: tothom als telescopis!

Només un parell de minuts després de la troballa del territ gros, en Sergi Sales cantava un tètol cuabarrat (Limosa lapponica), una espècie terriblement escassa a Ivars! La cosa estava força interessant, i mentre continuàvem repassant la zona, anàvem gaudint dels estols de cigonyes blanques (Ciconia ciconia) i els voltors comuns (Gyps fulvus) que s’anaven remontant per sobre l’estany, amb l’aparició també d’un falcó peregrí (Falco peregrinus) que de ben segur s’havia sentit atret per l’abundància de preses potencials.

El gaig blau (Coracias garrulus) no es va deixar apropar massa aquest cop. Imatge: Carles Oliver

Les polles blaves (Porphyrio porphyrio) es deixaven veure a la vora dels canyissars mentre anàvem mirant de trobar algun altre limícol de interès. Unes quantes valones (Tringa glareola), un estol de 8 gambes roges vulgars (Tringa totanus) i 2 territs menuts (Calidris minuta) van engrossar la llista, fins que el plomatge negre i blanc d’un remena-rocs (Arenaria interpres) va aparèixer alimentant-se de bracet amb el territ gros! Un altre limícol amb comptadíssimes observacions a l’Estany d’Ivars. El remena-rocs, no podia ser menys, va originar noves cues als telescopis!

Després de gaudir moltíssim des d’aquest punt d’observació, ens vam apropar a l’estany per fer una exploració a peu i de més a prop. El curt trajecte va trobar un grup d’abellerols (Merops apiaster) com a companys de viatge que va fer les delícies dels fotògrafs del grup. Un cop arribats a peu d’estany els cants dels rossinyols bords (Cettia cetti), rossinyol comuns (Luscinia megarhynchos), boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i balquers (Acrocephalus arundinaceus) van col·lapsar les nostres oïdes amb el seu fantàstic paisatge sonor. Des de la nostra nova posició vam revisar un altre cop les zones a on es concentraven els limícols, trobant-les totes, però malgrat ser-hi més a prop, el poc angle entre la vegetació va dificultar una mica l’observació.

Bosqueta comú (Hippolais polyglotta) ens va dedicar un bon concert des de un dels miradors de l’Estany d’Ivars. Imatge: Carles Oliver

Deixant de banda els limícols, ens vam endinsar al bosc de ribera, a on vam poder gaudir de bones observacions de rossinyol, i de rapinyaires passa volants com milà negre o àguila marcenca (Circaetus gallicus). Les boscarles de canyar es van deixar veure unes quantes vegades, mai massa estona, però sí que vam gaudir força en trobar un niu d’aquesta espècie, típicament ancorat a dues tiges de canyissar.

Això va ser ben bé la cirereta final d’un matí d’allò més espectacular, amb un balanç d’espècies força complert i variat, fins i tot per a l’època!

Una forma prou espectacular d’enllestir el primer de molts OrnitoReptes! Consulta el calendari aquí i escull quin és el que més t’interessa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s