Arxiu d'etiquetes: ocells

OrnitoRepte Monegros 2024

  • Dates: 27 i 28 d’abril del 2024
  • Número de participants: 16
  • Número d’espècies observades: 93
  • Tour líders: Carles Oliver i Ramiro Aibar

Dia 1. Un cop reunits tots els participants als afores de Barcelona, ens vam encabir als dos minibusos per tal de dirigir-nos cap a Los Monegros. Era un dia força núvol i la pluja, tant necessària a tots els ecosistemes del país, va complir la seva amenaça i va fer acte de presència.

La primera parada la vam fer no gaire lluny de Candasnos, en un ambient plujós i prou fosc. Nombrosos Alaúdids cantaven a la primera zona amb vegetació autènticament estèpica que vam visitar. Un espai d’amb prou feines 20 hectàrees d’on sortien una gran quantitat de terreroles comunes i rogenques cantant en vol. Però un cant sobresortia de la resta. I és que una alosa becuda cantava ben a prop de la pista i només ens van caldre deu segons per trobar-la cantant a ple pulmó a dalt de tot d’un petit timó. L’observació, d’una qualitat que rajava la intimitat, va ser tota una sorpresa. Ni jo mateix esperava que l’ocell ens estigués esperant palplantat a tocar dels vehicles i cantant totalment al descobert!

Malauradament era un dia prou fosc i no tothom va poder contactar amb l’ocell abans que no abandonés la seva talaia, tot començant les seves típiques curses per la zona d’estepa. Vam esperar una bona estona, amb l’ocell encara cantant no gaire més enllà. Uns quants encara el vam albirar, ja fora dels vehicles, aquí i allà mentre s’allunyava entre els matolls, fins que al final el vam perdre de vista i el seu cant ja arribava força desdibuixat.

Vam aprofitar per gaudir de les primeres de moltes observacions de terrerola rogenca, terrerola comuna i calàndria del cap de setmana. L’ambient fresc alimentava una bona activitat d’Alaúdids però es va demostrar desastrós per a un bon número d’altres passeriformes. Vam cobrir la petita distància que ens separava d’un punt a on un estol de xurres s’havia estat alimentant al llarg de la primavera. En arribar, però, es va posar a ploure fort i vam decidir de continuar una mica més endavant.

Vam aturar els vehicles en uns grans camps llaurats per tal d’escanejar al voltant. Aquí vam observar terreroles comunes i torlits. La pluja semblava dornar-nos una treva i les gangues, que sempre es mouen en aquesta zona, no van trigar a aparèixer. Hi havia un grup de tres que es movia al fons d’un dels camps. Amb els telescopis, vam gaudir d’una molt bona observació tot i la poca llum. Xoriguers i gralles niaven en una caseta situada just al centre del camp. I al costat oposat del lloc on érem un botxí ibèric i una parella de còlits rossos es movien per un vessant arbustiu.

Tot d’una, els reclams de les gangues es van arribar, força més a prop del que esperàvem, i és que un mascle tot just ens passava per sobre en aquell precís moment, i a més fent un vol d’exhibició fantàstic: obrint les ales i mantenint-les quietes per semblar més gran mentre planava molt a poc a poc, tot cobrint tot el camp mentre feia uns reclams suaus. Realment una observació d’allò més especial. Això sí, sota una pluja que ara semblava que tornava a agafar força.

En la distància vam veure un parell d’àguiles daurades que, tot i el temps inestable, es movien per començar a caçar.

Aprofitant un altra parada de la pluja, vam visitar un raconet que les xurres estaven fent servir a la primavera. Un trobat que cantava a la zona va fer les delícies del grup mentre esperàvem les protagonistes. Afortunadament no es van fer esperar gaire i uns minuts més tard un estol de 6 xurres va aterrar al camp, però ho va fer a la zona amb la vegetació més alta, fent molt difícil la seva observació.

La pluja no va trigar gaire a tornar a aparèixer i ens vam haver de moure més a l’Oest. Després d’un dinar ràpid vam tombar pels camps inmensos de la zona central de Monegros. Ara la pluja havia desaparescut, però ara era el vent el que ens acompanyava. Recorrent la zona vam observar arpella cendrosa (mascle de 2n any), xoriguers petits i força calàndries i tombant vam anar a petar amb un altra estol de xurres, 8 en aquesta ocasió. Vam volar només per aturar-se un parell de camps més enllà i el grup es va posar en moviment amb la intenció d’apropar-se el més ràpidament possible als Pteròclids amb la mala sort, però, de trobar una esmerla als pocs metres. No la podíem passar per alt així que vam parar telescopi i a gaudir. Des de la mateixa posició, un mussol comú ens observava, encara més enllà. Tot amb tot encara vam arribar a temps de retrobar les xurres, que s’alimentaven tranquilament en un camp llaurat. Al llarg dels propers minuts vam fruir d’una molt bona observació mentre el grup s’anava apropant ben a poc a poc.

Pràcticament el primer ocell de l’OrnitoRepte Monegros va ser aquesta alosa becuda. Imatge del tour líder Carles Oliver
Trobat (Anthus campestris). Imatge de Lluís Vilamajor.
Arpella cendrosa (CIrcus pygargus), mascle de 2n any, a prop de Bujaraloz. Imatge del tour líder Carles Oliver.
Xurres (Pterocles orientalis) al vol. Imatge de Lluís Vilamajor.
Terrerola comuna (Calandrella brachydactyla) a la vesprada. Imatge del tour líder Carles Oliver.
Una bonica calàndria (Melanocorypha calandra) amb el sol ja caigut. Imatge del tour líder Carles Oliver.

D’aquí el grup es va dirigir a l’Est, per tal de passar les últimes hores de la tarda en uns territoris d’alosa becuda. Malauradament, aquesta última parada només va produir observacions de terreroles rogenques i comunes en una molt bona llum de tarda.

Dia 2. Comencem el dia amb un temps serè i tranquil. Després d’esmorzar ens vam dirigir a El Planeron i, al poc temps d’arribar, vam sentir cantar un parell d’aloses becudes. Un primer exemplar caminava pel terra a prop de terreroles i calàndries. Un segon mascle cantava a l’altra banda dels vehicles i, després d’una bona estona de cerca, el vam poder trobar i observar força a plaer. Una mica més enllà cantava un altre mascle, que vam gaudir durant força estona amb els telescopis.

Estols de xurres i gangues volaven a baixa alçada sobre les estepes. De sortida, ens vam aturar a gaudir d’una colònia de xoriguers petits i de les gralles de bec vermell que niaven a la mateixa casa. Des d’aquí mateix, escoltem una altra alosa becuda i força cogullades fosques i per a la nostra sorpresa, trobem el mascle d’alosa becuda que apareix i desapareix cantant sobre un petit arbust. Es tracta de la sisena alosa becuda del matí, i tothom pot tornar a gaudir d’aquesta espècie al telescopi!

Deixant enrere Belchite, ens vam aturar a explorar una zona d’oliveres. Aquí vam gaudir de bones observacions de tórtora comuna, però també de capsigranys i gratapalles. Una àliga calçada marcava el territori contínuament al voltant de l’arbre escollit per a construir el seu niu.

Un petit passeig per la zona va produir algunes bones observacions de tallarol emmascarat, encara que no tothom al grup els va poder veure bé. Aquí també cantaven rossinyols, pinsans, gafarrons i mallerengues i un parell de mastegatatxes i una àguila marcenca van acabar d’afegir interès a la parada. Al migdia vam fer una parada a una petita llacuna. Aquí vam poder veure teixidor, balquers, boscarla de canyar, xibecs, agrons rojos i un parell de rossinyols en migració a més d’un falcó peregrí que sobrevolava la zona.

De la llacuna vam conduir una poca estona fins a una zona arbustiva. A diferència del dia anterior, el dia era calmat i no plovia i era ideal per ocells petits. En un moment estàvem gaudint de tallarols trencamates i còlits rossos però també d’una arpella cendrosa.

Com a última parada del viatge, vam visitar uns penya-segats propers. Aquí vam acabar d’engrandir la llista de l’OrnitoRepte amb bones observacions de còlit negre, merla blava i bosqueta comuna però també de mallerenga cuallarga, xixella mentre el blauet i l’oriol reclamaven en el bosquet de ribera.

Alosa becuda (Chersophilus duponti) cantant des del seu lloc habitual. El segon matí del tour vam veure fins a 6 exemplars diferents. Imatge del tour líder Carles Oliver.
Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Imatge de Lluís Vilamajor.
Xoriguer petit (Falco naumanii). Imatge de Lluís Vilamajor.
Tórtora eurasiàtica (Streptopelia turtur). Imatge de Lluís Vilamajor.
Falcó peregrí (Falco peregrinus). Imatge de Lluís Vilamajor.
Tallarol trencamates (Curruca conspicillata). Imatge de Lluís Vilamajor.
Arpella cendrosa (Circus pygargus). Imatge de Lluís Vilamajor.

Llistat de les espècies observades al llarg del tour:

  1. Ànec blanc (Tadorna tadorna)
  2. Ànec coll-verd (Anas platythynchos)
  3. Ànec cullerot (Spatula clypeata)
  4. Xibec (Netta rufina)
  5. Esplugabous (Bubulcus ibis)
  6. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
  7. Agró roig (Ardea purpurea)
  8. Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
  9. Voltor comú (Gyps fulvus)
  10. Aufrany (Neophron percnopterus)
  11. Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
  12. Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
  13. Àguila calçada (Aquila pennata)
  14. Milà negre (Milvus migrans)
  15. Milà reial (Milvus milvus)
  16. Esparver cendrós (Circus pygargus)
  17. Arpella comuna (Circus aeruginosus)
  18. Aligot comú (Buteo buteo)
  19. Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
  20. Xoriguer petit (Falco naumanii)
  21. Esmerla (Falco columbarius)
  22. Falcó peregrí (Falco peregrinus)
  23. Perdiu roja (Alectoris rufa)
  24. Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
  25. Fotja comuna (Fulica atra)
  26. Cames llargues (Himantopus himantopus)
  27. Torlit (Burhinus oedicnemus)
  28. Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
  29. Corriol anellat petit (Charadrius dubius)
  30. Valona (Tringa glareola)
  31. Xivitona (Actitis hypoleucos)
  32. Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
  33. Gavià argentat (Larus michahellis)
  34. Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
  35. Colom roquer (Columba livia)
  36. Xixella (Columba oenas)
  37. Tudó (Columba palumbus)
  38. Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
  39. Tórtora eurasiàtica (Streptopelia turtur)
  40. Ganga (Pterocles alchata)
  41. Xurra (Pterocles orientalis)
  42. Falciot negre (Apus apus)
  43. Ballester (Apus melba)
  44. Puput (Upupa epops)
  45. Abellerol comú (Merops apiaster)
  46. Terrerola comuna (Calandrella brachydactyla)
  47. Terrerola rogenca (Alaudala rufescens)
  48. Cogullada comuna (Galerida cristata)
  49. Cogullada fosca (Galerida theklae)
  50. Calàndria (Melanocorypha calandra)
  51. Alosa becuda (Chersophilus duponti)
  52. Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
  53. Oreneta comuna (Hirundo rustica)
  54. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
  55. Trobat (Anthus campestris)
  56. Cuereta blanca (Motacilla alba)
  57. Cuereta groga (Motacilla flava)
  58. Teixidor (Remiz pendulinus)
  59. Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
  60. Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
  61. Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
  62. Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
  63. Còlit ros (Oenanthe hispanica)
  64. Còlit negre (Oenanthe leucura)
  65. Merla blava (Monticola solitarius)
  66. Merla comuna (Turdus merula)
  67. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
  68. Tallarol capnegre (Curruca melanocephala)
  69. Tallareta cuallarga (Curruca undata)
  70. Tallarol trencamates (Curruca conspicillata)
  71. Tallarol enmascarat (Curruca hortensis)
  72. Bosqueta comuna (Hippolais polyglotta)
  73. Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
  74. Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
  75. Rossinyol bord (Cettia cetti)
  76. Mallerenga carbonera (Parus major)
  77. Oriol (Oriolus oriolus) – només sentit
  78. Botxí meridional (Lanius meridionalis)
  79. Capsigrany (Lanius senator)
  80. Garsa comuna (Pica pica)
  81. Gralla comuna (Coloeus monedula)
  82. Cornella negra (Corvus corone)
  83. Corb comú (Corvus corax)
  84. Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
  85. Estornell negre (Sturnus unicolor)
  86. Pardal comú (Passer domesticus)
  87. Pardal xarrec (Passer montanus)
  88. Pinsà comú (Fringilla coelebs)
  89. Gafarró europeu (Serinus serinus)
  90. Verdum (Chloris chloris)
  91. Cadernera (Carduelis carduelis)
  92. Passerell comú (Linaria cannabina)
  93. Cruixidell (Emberiza calandra)

OrnitoRepte calàbria agulla als Aiguamolls de l’Empordà

Una vegada més, ben d’hora al matí, un grup d’ornitòlegs es cita per tal d’encarar un OrnitoRepte. En aquest cas, als Aiguamolls de l’Empordà i amb l’objectiu de gaudir de la calàbria agulla!

Som ben bé 30 persones, amb un bon grapat de telescopis i càmeres de fotos. El dia ha sortit radiant, amb un sol que anuncia un altre dia dominat per l’anticicló que ha fet desaparèixer les precipitacions al llarg de l’hivern, deixant força ecosistemes en una situació precària. La jornada va gaudir d’un temps molt estable, amb només una mica de vent mentre estàvem a la platja. Però, comptat i debatut, no va ser res de l’altre món.

Foto del grup donant-ho tot per gaudir de les calàbries agulles als Aiguamolls. Imatge de Josep Maria Torras.

El grup comença a caminar per la zona del Mas Matà i ben d’hora apareixen els primers ocells d’interès: En la distància, un estol de capons reials (Plegadis falcinellus) fa una aparició fugaç mentre els aligots (Buteo buteo) i arpelles comunes (Circus aeruginosus) aixequen el vol dels seus posaders preferits. El grup avança per una zona de canyissar, i no triguem en sentir el reclam característic de la boscarla mostatxuda (Acrocephalus megalopogon) a les tofes de canyís. Tot amb tot, aquest esquerp ocell no es va deixar veure gaire bé, i només va aparèixer en vol un parell de vegades. Quan tornàvem al camí principal, una xivita (Tringa ochropus) va fer acte de presència a la zona.

Arpella comuna mascle en vol. Imatge de Josep Maria Torras.

Un cop als prats inundats del Mas Matà vam poder gaudir dels bons estols de territs variants (Calidris alpina) i dels molts becadells comuns (Gallinago gallinago) que s’hi alimentaven. Amb ells, fredelugues (Vanellus vanellus) i agrons blancs (Agrodiaetus albus) però també grassets de muntanya (Anthus spinolleta), xarxets (Anas crecca) ¡, cogullades comunes (Galerida cristata) i alguna simpàtica cuereta torrentera (Motacilla cinerea). El nostre camí cap a la platja va tenir alguna parada per gaudir de la munió d’Anàtides a l’aguaït del bruel. Aquí, els estols de xarxets i ànecs cullerots (Spatula clypeata) tot just sortien dels canyissars a on havien passat la nit. Era d’hora al matí, però una parella de cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) ja anava assajant la seva sincronització de cara a la primavera mentre els ànecs grissets (Anas strepera) s’ho miraven des dels canyissars.

Fredelugues, becadells comuns i territs variants al Mas Matà. Imatge de Josep Maria Torras.
Un dels cabussons emplomallats de l’aguaït del Bruel. Imatge de Josep Maria Torras
Ànec cullerots alimentant-se davant l’aguaït del Bruel. Imatge de Joan Oliver
Els xarxets mascles ja lluïen plomatge nupcial. Imatge de Domènec Anguera.

La resta del camí fins la platja no va tenir massa més espècies d’interès, fora de les oques comunes (Anser anser) que se sentien reclamar per les maresmes.

Un cop a la platja va arribar el moment de treure partit als telescopis. Les calàbries no ho van posar massa fàcil, però després d’uns minuts de recerca, 3 calàbries agulles (Gavia arctica) van aparèixer en la llunyania, una mica a contrallum. Mentre maldàven perquè tots els telescopis trobessin la seva calàbria, un gavot (Alca torda) també va reclamar la seva quota d’atenció, afegint una mica més de caos ornitològic al grup. Ambuna mica de sort, les calàbries agulles es van anar desplaçant cap al Nord, i la llum va millorar molt fins aconseguir unes observacions més que bones! Mentre hi gaudíem, un cabussó emplomallat i un corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis) també van aparèixer, donant una bona oportunitat a tots per comparar formes, proporcions i comportament del corb marí, el gavot, el cabussó i les calàbries.

Aquest gavot va ser la sorpresa més celebrada al mar i va permetre bones comparatives amb les calàbries que es movien a prop. Imatge d’Enric Pàmies
Una de les 3 calàbries agulles observades al llarg de l’OrnitoRepte. Imatge de Josep Maria Torras

La platja tampoc estava lliure d’interès. Tot i que lluny, un petit estol de territs de tresdits (Calidris alba) es va deixar veure prou bé mentre un parell de pigres grisos (Pluvialis squatarola) els va passava volant per sobre. Mentrestant, unes poques baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan) cavalcaven les onades mentre un estol d’unes 200 baldrigues (Puffinus sp.) descasaven a força distància. Els xatracs bec-llargs (Thalasseus sandvicensis), amb el seu característic reclam, van tancar la nostra estada a la platja!

A continuació vam desfer el camí fins a l’aparcament i, un cop als vehicles, uns vam dirigir a El Cortalet, a on vam fer una merescuda parada de servei abans d’explorar els hides més propers al Centre de Informació.

Corb marí gros poc després d’empassar l’esmorzar. Imatge de Domènec Anguera

Es podria dir que vam estar de sort, perquè des dels hides vam gaudir d’un bon estol de grues (Grus grus) que sembla haver fet hivernada a l’Empordà. Aquí hi havien força ànecs, destacant diferents ànecs blancs (Tadorna tadorna) però també una trentena d’ànecs xiuladors (Anas penelope) i fins i tot un xibec (Netta rufina) i una femella de morell cap roig (Aythya ferina). Un petit estol flamencs (Phoenicopterus roseus) posava la nota exòtica mentre una arpella comuna (Circus aeruginosus) s’alimentava d’un xarxet que havia caçat feia poc. A la maresma no es pot badar, i una cigonya blanca (Ciconia ciconia) estava ben a l’aguaït per si podia pispar-li una mica de xarxet al rapinyaire.

Algunes de les grues que vam poder gaudir al llarg de la sortida. Imatge se Josep Maria Torras
Una fotja comuna alça el vol i deixa veure els seus increïbles dits lobulats. Imatge de Josep Maria Torras
Un dels 3 pinsans mecs observats a les closes properes a El Cortalet. Imatge d’Enric Pàmies.
Grasset de muntanya en vol. Fixeu-vos en el supercili ben definit més enllà de l’ull i en le dues línies blanques al llarg de les cobertores alars. Imatge de Josep Maria Torras

Les closes que boregen l’Estany del Cortalet sempre són d’interès, i tot i que aquest cop hi havia molts pocs ocells, encara ens van oferir una última sorpresa: un mínim de 3 pinsans mecs (Fringilla montifringilla) alimentant-se al terra junt amb pinsans comuns (Fringilla coelebs). Aquesta fantàstica troballa li debem a la família Naspleda, que ens van assenyalar el primer dels mecs! Al llarg d’una bona estona tot el grup va gaudir de les anades i vingudes dels pinsans i, a la vegada, d’altres espècies com titelles (Anthus pratensis), bitxac comú (Saxicola torquata) i un mascle de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala). Una bona forma d’acabar un altre OrnitoRepte existós, no sense abans sumar a la nostra llista un petit estol de mallarengues cuallargues (Aegithalos caudatus) acompanyades de mallarenga carbonera (Parus major) i un raspinell comú (Certhia brachydactyla).

Desitjant ja de gaudir del proper OrnitoRepte. Troba aquí el calendari complet: https://barcelonabirdingpoint.com/ornito-reptes/?lang=ca

Ànec cuallarg. Una de les 9 espècies d’Anàtides que vam poder observar al llarg de la sortida. Imatge de Joan Oliver