- Dates: Del 31 de maig al 9 de juny, 2024
- Participants: 10
- Número d’espècies vistes: 170
- Tour líders: Carles Oliver & Ramiro Aibar
Totes les imatges d’aquesta crònica han estat realitzades per Carles Oliver. Tots els drets reservats.
Please, follow this link to find the English version of this trip report.
Resum: El nostre 7è tour al Nord de Finlàndia i Finnmark ha tornat a ser una aventura força exitosa. La variabilitat d’algunes espècies en aquests hàbitats és ben coneguda i molt destacable. Enguany, va sobtar la quasi total absència de trencapinyes al llarg del recorregut, amb només uns quants contactes i tant sols un parell d’observacions. Amb prou feines hi havia cap observació recent de trencapinyes becgròs a la zona! A l’altra banda de l’espectre, vam aconseguir molt bones observacions de totes les espècies de galls i de 5 espècies de mussols malgrat la baixa densitat d’enguay. El sit rústic i el repicatalons petit semblaven trobar-se a tot arreu en determinats moments del viatge, i la cotxa cuablava i el picot de tres dits també es van deixar veure molt bé i fàcil malgrat algunes temperatures força altes al llarg del tour.
Dia 1. Part del nostre grup va aterrar a Oulu amb una mica de retard degut a un excès de trànsit a l’aeroport de Barcelona. A l’aeroport d’Oulu ens vam trobar a un altre participant, però aquí també vam patir un endarreriment derivat d’un problema amb les furgonetes de lloguer. Normalment gaudim d’una petita finestra de pardaleig a la primera tarda del viatge, però enguany el primer pardaleig del tour va ser després de sopar.
El sopar a l’allotjament va ser el primer moment que tot el grup es va trobar i seure junts i tenint una torre d’observació a tocar de l’hotel no vam passar l’oportunitat de, un cop escurades les postres, fer-hi un cop d’ull un cop. Aquesta passejada va servir per tenir un primer contacte amb tot un seguit d’espècies comunes en aquesta part de Finlàndia incloent tord ala-roig, mastegatatxes, papamosques gris, boscarla dels joncs, bec de serra mitjà, xatracs comú i àrtic, gamba roja comuna, xarxet comú, ànec griset, ànec cullerot o ànec cuallarg però també d’altres una mica més escasses o més interessants com pinsà carminat, àguila marina o tètol cuanegre així com els primers xarrasclets del tour.
Dia 2. El primer dia de pardaleig del tour va tenir com a objectiu principal contactar amb algunes de les espècies de mussols que viuen als boscos boreals. Com sempre, vam començar força d’hora al matí, amb respectius esmorzars per emportar. El temps era fresc i les primeres gralles de la bonica raça escandinava no es van fer esperar, alimentant-se amb graules. La primera parada del tour va ser per visitar un niu actiu de gamarús dels Urals i vam tenir la sort de ser allà en el moment que la femella estava al niu. Tot i que l’angle no era el més adient, tothom va poder gaudir de bones observacions incloent vistes de la cara i els ulls amb el telescopi. Caminant pel bosc boreal, aquell primer passeig va produir cotxa cua-roja i la primera mallerenga capnegra del tour mentre un gall de cua furcada cantava a certa distància.
La segona parada la vam fer per comprovar si un niu històric de mussol pirinenc estava actiu enguany. Aquí també vam tenir sort, i fins i tot des de la pista forestal vam veure un pollet de mussol pirinenc que s’estava dret al mateix forat del niu! Els següents deu minuts van ser simplement fantàstics. Amb tot el grup assegut al terra del bosc boreal, vam gaudir d’unes observacions excel·lents d’aquest pollet mentre anava albirant el bosc al voltant seu. Passats uns minuts vam veure que neguitejava i quasi semblava que havia de saltar del niu. Va ser en aquell moment que un reclam va sortir del bosc i fins i tot abans no poguéssim començar a cercar l’ocell, Nick va trobar per tots nosaltres un segon pollet de mussol pirinenc que estava aturat a només uns 3 metres de tot el grup! Els següents minuts van ser simplement inoblidables, gaudint com poques vegades del petit volaltó. Passats uns minuts vam decidir moure’ns enrere. Sense voler-ho, havíem acabat massa a prop de l’ocell!
Encara vam tenir uns quants minuts per gaudir d’aquell màgic racó del bosc boreal abans no vam seguir el nostre itinerari. De camí cap al següent punt, vam trobar dos mascles d’escorxador que se les tenien al llarg de la pista. Aquests van ser els únics escorxadors del viatge, ja que és una espècie força escassa a la zona! No gaire lluny, una zona de conreus ens va permetre observar hortolans. No vam trigar gaire a trobar el primer mascle cantant des d’un arbre, seguit per al menys dos mascles més i un parell d’individus alimentant-se al terra. Altres espècies d’interès a la zona van incloure també verderola, repicatalons, bitxacs rogencs cantant a dojo als marges i la única tallareta comuna del tour mentre els pinsats carminats cantaven una mica més enllà.
De tornada al bosc, vam anar a una zona molt recomanable per al picot de tres dits. Allà, vam gaudir de valent amb els mosquiters xiulaires però també dels tallarols xerraires i els mastegatatxes. Però tot això va quedar en un segon terme, perquè el que segur alguns no oblidarem van ser les fantàstiques observacions de la parella de picots de tres dits movent-se a pocs metres de nosaltres mentre s’apropaven al seu. Realment va ser un privilegi observar aixó de bé la que podem considerar com l’espècie de picot europeu més difícil d’observar!
Després de gaudir d’aquest espectacle vam fer una parada en una zona humida. Aquí vam observar dues parelles nidificants de cabussons orelluts. I tot que no estaven tant a prop com en viatges anteriors, vam poder gaudir de bones observacions al telescopi. Després d’una mica de cafè i de fer un esmorzar per agafar forces vam tornar al bosc boreal. Vam caminar un parell de quilòmetres per zones d’hàbitat idoni fins que tot d’una un mussolet eurasiàtic va reclamar a pocs metres de nosaltres. Després d’això no vam trigar gaire a localitzar l’ocell i gaudir de fantàstiques observacions del mussol més petit del continent. Era el final del matí i el nostre petit mussol anava seguit per una bona corrua d’ocells forestals. Aquest reguitzell de reclams super-excitats incloia lluers, pinsans comuns, mallerenga carbonera, cotxa cua-roja i una verderola. A voltes, semblava que la verderola aixeca més passions que el propi mussolet (!). Coses del directe, suposo. El mussol anava movent-se, constantment destorbat per aquesta petita cohort d’agreujats.
Amb aquesta observació va acabar un matí prou fructífer! Després va tocar dinar i descansar una mica.









Després de sopar ens vam desplaçar al Nord del nostre allotjament, a unes de les últimes zones de nidificació de la siseta cendrosa a Finlàndia. Després d’aparcar, vam fer un bon tomb per la zona a on vam poder observar becut, pinsà carminat, corriol gros i els dos únics corriols anellats petits del viatge. Una siseta cendrosa cantava per la zona, però es resistia a deixar-se veure. Va ser l’Aonghus qui la va trobar cantant a dalt de tot d’un fanal a uns 300 metres de distància. Encara vam haver de caminar una mica però al final vam gaudir d’observacions increïbles amb un ocell cantant i fent dispaly al nostre voltant. Mentre exploràvem la zona també vam veure els primers còlits grisos dels tour.
Molt contents d’haver gaudit d’aquesta espècie tant escassa vam tornar cap al nostre allotjament i descansar per poder gaudir d’un altre gran dia!


Dia 3. Abans d’esmorzar a l’allotjament vam aprofitar per visitar una de les famoses torres d’observació al voltant d’Oulu. N’hi han un bon grapat per escollir, però nosaltres vam fer cap a un situada al Sud de la badia Liminganlahti. Aquest cop el número d’ocells no va tant espectacular com en ocasions anteriors però tot i així aquí vam veure bons números de becadell comú i 6 gambes roges pintades a més de batallaires, àguiles marines, els únics 2 cignes muts dels tour, repicatalons cantant i xatracs àrtics. Aquí també vam tenir el privilegi de sentir un bitó cantant.
Un cop esmorzats vam sortir de l’allotjament per dirigir-nos ja cap a Oulu. De camí, vam fer una parada en una altra zona forestal molt bona per picots. Era el final del matí i la temperatura (tot i que sembla difícil de creure) vorejava els 30ºC en el que va ser el dia més càlid en un mes de maig a la història de Finlàndia! En aquesta parada vam veure senyals de picot cendrós però els nostres esforços només ens van reportar un picot negre que ens va passar volant per sobre, aturant-se a dalt de tot d’un arbre per oferir al grup una molt bona observació. També vam veure pinsans borroners de la subespècie nominal amb el seu característic reclam de trompeta, piules dels arbres picots garsers grossos.


Vam fer una parada per dinar i vam arribar a Kuusamo a començaments de la tarda. El temps aquí era molt diferent que el havíem patit a la costa del Bàltic i la temperatura no passava dels 20ºC amb pluges disperses que s’anaven movent per la zona. La nostra primera parada a la zona va ser en un petit senderol per cercars sits. Ja des del lloc a on vam deixar els vehicles podia sentir cantar alguna espècie força interessant. Fet i fet va ser arribar i moldre i en qüestió d’un parell de minuts ja gaudíem de dos repicatalons petits cantant a curta distància i deixant-se veure durant molta estona! Érem a tocar d’un llac i un bon número de gavines menudes anaven passant per sobre nostre, quasi totes a força alçada. Però a uns pocs minuts en cote ens vam plantar en una colònia de cria d’aquestes petites gavines. Aquí no només vam gaudir desenes d’aquestes ocells, també vam observar dues parelles de cabussons grisos i les primeres calàbries agulles en plomatge estival del tour. Una estona d’observació des d’aquest punt privilegiat va produir també mussol emigrant i molt bones observacions de gavià fosc de la subespècie nominal. Altres espècies a la zona van incloure ànec xiulador, ànec cuallarg, xarxet comú, l’omnipresent tord ala-roig i una fantàstica becada cantant en vol i creuant-se amb un becadell comú que també anava fent la seva pròpia exhibició en vol!
Des d’aquí ens vam desplaçar al nostre allotjament per gaudir d’un bon estofat de re i poder descansar una mica!





Dia 4. Un altre cop comencem ben d’hora, aquest cop per explorar un seguit d’hàbitats ben a prop del nostre allotjament. L’objectiu del matí és contactar amb algunes de les especialitats que viuen al bosc boreal. Només a 300 metres de l’hotel vam trobar el primer petit estol de sits rústics, 3 individus que van sortir volant de la pista i que vam poder observar malgrat la llum encara pobre. Una mica d’exploració més enllà va produir un mascle de gall fer, que malauradament només el van poder gaudir com cal els ocupants del segon vehicle. Una hora i escaig d’exploració va produir ben poca cosa més, amb només un mascle de gall de cua forcada aturat a dalt de tot d’una pícea i una perdiu escandinava a tocar de pista que només van veure des del segon vehicle. Malgrat tot, vam gaudir de les millors vistes de becades mentre una parella s’alimentava a un prat.
Després d’una parada per gaudir d’un bon café ens vam dirigir cap a un dels molts turons de la zona però força abans d’arribar vam haver de parar per gaudir d’una parella de grèvols que es perseguien just al límit del bosc. Ens vam anar movent pel bosc, amb els grèvols força actius; cantant, xisclant i fent aletejos al mig del bosc. Després d’uns quants minuts tothom al grup ja havia tingut bones observacions d’aquesta espècie sovint esquerpa. A més a més, mentre ens movíem pel bosc també vam trobar un altre sit rústic i un parell de gaigs siberians movent-se a les capçades dels arbres. Una mica més enllà, vam tenir el nostre primer intent de contactar amb mussol esparverenc, però aquesta parada “només” va produir un parell de sits rústics, mallerenga capnegre, piula dels arbres i un picot de tres dits breuvement vist per alguns al grup.
Finalment vam arribar a Livaara, una de les parades més típiques per ocells forestals al Nord de Finlàndia. El sol, però, ja estava ben amunt i malauradament feia una mica de calor. Tot i això, vam enfilar el camí i tot just arribats a la zona més interessant del turó vam trobar la nostra primera cotxa cuablava cantant des de dalt de tot d’una pícea. Tots vam poder gaudir força estona d’aquest primer individu. Un segon mascle (tots dos ocells eren segons anys) cantava més enllà i el vam poder veure molt bé amb el telescopi mentre cantava a una cota inferior a la que ens trobàvem. Més enllà d’aquestes fantàstiques cotxes cuablaves, al turó només vam trobar piula dels arbres i papamosques gris com a espècies d’interès.
Després de dinar, la nostra tarda va ser curta i lliure perquè tothom pogués explorar en llibertat els encontorns del nostre allotjament. Valones, cucuts, gambes verdes i calàbries agulles van ser algunes de les espècies observades quasi per tothom.






Dia 5. Un nou dia al paradís i un nou inici de jornada ben d’hora, ben d’hora. La primera parada del matí va ser a un lloc molt bo per a perdiu escandinava. En visites anteriors sempre havíem tingut grans observacions d’aquesta espècie aquí però enguany ens vam haver de conformar amb un mascle en vol. Aquí també vam veure els únics trencapinyes comuns aturats del viatge (ha estat un any amb molt pocs trencapinyes al Nord de Finlàndia) i un bonic raspinell pirinenc. De tornada a les furgonetes dos ants van sortir de l’espessor del bosc i es van deixar veure ben bé al llarg d’un minut mentre ens fitaven a una distància prudent.
Era un matí emboirat als turons així que vam decidir de fer un segon tomb per mirar de contactar galls però novament amb poc èxit. Tot amb tot, uns ocells sedosos en vol en mig de la boira va ser el millor de la parada. La última parada del matí va ser per a un ben conegut indret per a gaig siberià. Aquí vam veure les que possiblement hagin estat les meves millors observacions en aquesta espècie en 8 visites a Finlàndia, amb un parell d’exemplars literalment als nostres peus. Aquí també vam veure molt bé mallerenga capnegra, pinsà borroner i reietó. No gaire lluny 3 cotxes cuablaves cantaven però el grup ja estava sadollat d’aquesta espècie i no vam provar de pujar cap turó.
Des d’aquí vam començar el trànsfer al Nord però la nostra típica parada de cafè (i els millors donuts de Lapònia) va ser arruïnada per una punxada que ens va fer perdre una hora. Després de comprar un nou pneumàtic, vam continuar fent via cap al Nord, gaudint de camí unes fantàstiques creps. Des del mateix restaurant vam observar dues calàbries agulles en un sorprenentment tardà plomatge hivernal i la única àguila pescadora de tot el tour.



Arribats a Ivalo, encara vam tenir temps per a una bona estona de pardaleig en un gran raconet de Lapònia. En la nostra primera parada al bosc ja vam trobar una parella de mallerengues de Lapònia, que van fer les delícies del grup i es van deixar fotografiar al llarg de força estona. Aquí també vam veure diversos passerells golanegres. Una petita passejada per allà al voltant va produir també una fantàstica parella d’ocells sedosos mentre s’alimentaven a curta distància. A més a més, un fantàstic picot de tres dits també va aparèixer quasi al mateix temps i tothom va poder gaudir de bones observacions per segon cop al tour. Tot plegat, un meravellós botí per a una horeta i escaig de pardaleig. Malauradament, en aquesta zona, normalment, molt bona per trencapinyes, no en vam veure ni sentir-ne cap…
Un cop tornats als vehicles encara vam haver de tornar fins a la carretera general i aquesta petita estona vam tenir, com és habitual, bones observacions. La temperatura era de 15ºC i estava nuvolat quan un estol de 8 galls de cua furcada mascles van creuar sortir del bosc, aturant-se a pocs metres de nosaltres. Tothom va gaudir d’un moment inoblidable. Una mica més enllà una femella de gall fer s’alimentava al sotabosc però el millor encara havia d’arribar quan l’Alba va trobar una nova femella de gall fer, aquest cop estirada a terra in perfectament camuflada al llit arbustiu. Una autèntica meravella! Després de força estona gaudint dels increïbles detalls del plomatge d’aquesta femella i molt a contracor, vam marxar per digirir-nos, ara sí, al nostre allotjament, sopar, descansar i comentar un altre fantàstic dia!







Dia 6. Després de gaudir d’un bon esmorzar al nostre allotjament vam fer un petit passeig al voltant de l’hotel. Els pinsans dels pins es veuen aquí a les menjadores que tenen al voltant i es poden fer observacions francament bones. També sovintejaven els pinsans mecs, els passarells golanegres i els verdums. A més a més, el petit llac del costat vam veure 3 becs de serra petits incloent dos fantàstics mascles i una parella d’ànecs foscos que estaven niant al voltant del llac.
Dirigint-nos cap al Nord en direcció a la frontera noruega vam fer un seguit de parades per escanejar els nombrosos llacs. A quasi cada parada hi havien becs de serra mitjans, cignes cantaires i morells d’ulls grocs. Les valones nien a les zones de maresma i van gaudir de les primeres cotxes blaves del viatge. Més al Nord encara, una nova parada afegir aligot calçat a la llista del viatge, quan quatre individus volaven l’aparcament. En un riu proper, una merla d’aigua va passar rabent sobre l’aigua…
Al pas fronterer vam fer parada per dinar, el més pintoresc del tour! Escolteu, quanta gent coneixeu que hagi tastat estofat Sami d’ant? Doncs apa, nosaltres sí! Molts ens ho pensarem dues vegades abans de repetir…



Un cop endinsats a Noruega vam continuar fent via al Nord. La propera parada pròpiament dita va ser per explorar la desembocadura d’un torrent al gran fiord de Varanger. Aquí normalment s’hi acumulen limícols i làrids de diverses menes. Aquí vam veure els primers batallaires en plomatge nupcial del tour però també altres limícols com garses de mar, territs variants i territs menuts. Aquí els gavians argentats són comuns junt a gavinots i gavines cendroses. Les primeres gavinetes de tres dits també es banyaven a les vores. Escoltats tota l’estona per aligots calçats, paràsits cuapunxeguts i àguiles marines, vam continuant fent via. Parades obligades van ser per mirar els primers estols d’oques pradenques de la tundra.
En una badia a prop de Vadso vam estar-nos més estona. Ja era ben entrada la tarda i una meravellosa llum banyava la badia. Aquí vam començar per escanejar els ocells que s’alimentaven a les platges. Al costat dels abundants èiders comuns vam trobar gambes roges comunes i tètols cuabarrats en plomatge estival. Però la sorpresa va ser trobar un estol de 4 èiders reials, incloent un mascle de 1r estiu, quasi a l’altre banda de la badia i que tots vam poder gaudir als telescopis.
Un petit passeig per la zona va continuar oferint bones observacions. Una petita bassa propera concentrava fins a 87 escuraflascons bec-fins (!) que s’alimentaven, perseguien i arraulien tot al voltant del llac. Es fa difícil de descriure la bellesa de l’escena, amb tots aquells minúsculs limícols en plomatge nupcial, flirtejant a la llacuna i donant voltes sobre ells mateixos a una velocitat de vertígen per capturar els petits insectes dels que s’alimenten. Tot això en l’ambient net, quasi verge, de la tundra àrtica. I aquell dia encara van estar més de sort: a més a més dels escuraflascons, la bassa també havia atret un petit estol de 40 batallaires, amb alguns mascles lluint les seves plomes nupcials, saltant, esbarallant-se i lluitant en una escena que de ben segur perdurarà anys a la nostra memòria!
Una ràpida ullada a la costa encara va produir més espècies incloent becut i els primers remena-rocs del viatge junt amb corriols grossos. Al mar, mil·lers de gavinetes de tres dits feien via cap a les seves colònies de cria, seguides de prop per paràsits cuapenxeguts i gavinots. Una mirada més detallada va revelar una parella calàbries petites. De tornada als vehicles encara vam poder gaudir de la primera piula gola-roja del viatge.
De tornada als cotxes vam anar afer paradeta a una estació de servei, però al seu darrera hi ha un raconet que sempre és bo per a limícoles, així que només aparcar vaig a treure el nas i quina va ser la meva sorpresa de trobar una siseta cendrosa alimentant-se amb un estol de territs variants en un plomatge nupcial radiant!











Dia 7. Després de gaudir d’un molt bon esmorzar noruec vam caminar la curta distància que ens separava de la badia de Vardo. Aquí, nombroses gavinetes de tres dits entraven i sortien de les seves colònies dins del poble. Amb ells, xatracs comuns i àrtics. Aquest dia tocava vaixell i illa de Hornoya. El trajecte en vaixell dura amb prou feines deu minuts però van ser prous per guaitar 4 fulmars que ens van passant rabent per sobre. Aquí dalt, els fulmars són de la famosa varietat blava, típica de l’Àrtic. Malauradament no tothom els va poder veure!
Una de les estampes més impressionants de Hornoya es produeix fins i tot abans d’arribar a la illa. En els últims centenars de metres abans d’arrivar el mar està literalment emmantellat amb mil·lers de somorgollaires i gavots. És simplement alucinant veure aquell mar de somorgollaires, una cosa que no he vist mai en cap altre colònia d’aus marines, almenys a l’Atlactic Nord.
Tot i les variacions interanuals, Hornoya acull unes 50.000 parelles de somorgollaires, prop d’un 15% dels quals de la varietat embridada. Amb ells, hi nien unes 30.000 parelles de gavinetes de tres dits, mil·lers de gavots, uns 3.000 frarets, centenars de corbs marins emplomallats i petits números de fulmars que combines amb les petites colònies de somorgollaire de Brünnich (menys de 3.000 parelles).
El passeig per l’illa ens va permetre observar totes aquestes espècies i també altres especialitats com grassets de costa, piules gola-roges, una bonica parella de territs de Temminck, oques de galta blanca, bec de serra grossos i cotxa blava. Al camí de pujada al far el Joan i la Roser van trobar un bonic passerell becgroc.










De tornada al continent ens vam dirigir encara més cap al Nord. Malauradament el continent estava cobert d’una espessa boira. Però la boira no ens va impedir gaudir d’una espectacular perdiu escandinava que just acabava de fer un bany de sorra. Quina sort! Allà a on boira obria fèiem una parada per escanejar les badies i les platges: estols de becs de serra grossos, ànecs glacials i ànecs negres s’alimentaven aquí i allà. A voltes hi trobàvem alguna calàbria o ànecs foscos. La boira persistia i ens va donar poques oportunitats per gaudir de passerells àrtics, cotxes blaves i tords ala-rojos. Després de gaudir del pic-nic vam fer cap al Sud, encara txequejant el mar cada cop que la boira ho permetia. Tot mirant un grup d’èiders vam descobrir la primera calàbria de bec pàl·lid del viatge surant al mar. Vam aparcar els cotxes quasi de qualsevol manera per grimpar vessant avall, plantar els telescopis i gaudir d’aquest ocell tant espectacular. L’au era mig quilòmetres de nosaltres, apareixia i desapareixia a la boira i els somorgollaires alablancs volaven darrera seu, amb alguna foca grisa ocasional. Inoblidable!
Molt satisfets d’haver trobar aquesta espècie vam començar a tornar cap a l’allotjament. Però tot just abans d’arribar encara vam tenir una última parada. Una calàbria de bec pàl·lid s’havia anat veient dins una badia de Vardo. I allà hi era, però dormia enmig d’una molt densa boira que amb prou feines ens va deixar apreciar cap detall.





Dia 8. Aquest dia vam tornar a explorar les zones més al Nord de la Península de Varanger. Però abans d’enfilar la carretera vam fer parada obligada a la mateixa badia a on vam acabar el dia anterior. Aquí, en un trencall de la boira, vam gaudir d’inesborrables observacions de calàbria de bec pàl·lid. L’ocell tot just es despertava del sopor “nocturn” quan vam arribar. Amb la calàbria a menys de 40 metres de nosaltres, les observacions van ser simplement increïbles, amb l’au obrint ales i arreglant-se el plomatge a voltes apropant-se, a voltes allunyant-se de nosaltres sense que mai se la veiés molesta pel desplegament òptic al seu voltant. A la platgeta, 3 territs foscos s’alimentaven força a prop, però ningú parava esment…
De tornada a la feina, vam aprofitar que la boira s’enretirava definitavament per fer una parada a la tundra. Aquí vam obtenir excel·lents observacions de sit de Lapònia però batallaires en plena batalla pel domini d’aquell racó de tundra. Amb ells, també nombrosos paràsits cuapunxeguts que lluitaven per fer fora les àguiles marines i els aligots calçats que voleiaven la zona. Els xisclets de les daurades grosses es barrejaven amb els refilets trencats dels territs variants i les esbojarrades frases de les cotxes blaves. Més enllà, una perdiu escandinava s’ho mirava tot amb mandra des d’una petitíssima elevació.




Arribats a les zones més altes, vam fer una parada per gaudir del pic-nic. Aquí, vam tenir la sort de trobar un niu de passerells àrtics que va fer les delícies de tothom. Al voltant del mateix llac hi vam veure ànecs glacials, valones, titelles i cotxes blaves a molt curta distància. Més enllà, els paràsits cuallargs ja patrullaven els turons.
Conduint a través la tundra vam veure un bon grapat de perdius escandinaves i una segona bassa ens va permetre veure de ben a prop una parella de calàbries petites que es preparaven per niar allà mateix. Aquí també vam gaudir de batallaires, escuraflascons bec-fins, xarxets comuns, ànecs cullargs, els dos únics morells buixots del tour, piules gola-roges i tètols cuabarrats (nidificant molt escàs a la zona) junt a un bon grapat més d’altres espècies.
Baixant cap a la costa vam fer parada en un lloc interessant per a falcó grifó, però sense resultats. De retruc, vam tornar a veure àguiles marines i aligots calçats. Ja cap al vespre vam tornar cap a les zones de tundra. De camí cap allà les perdius escandinaves anaven volant amunt i avall i vam trobar la única esmerla del tour, un bonic mascle que estava aturat a una petita roca!
Uns minuts més tard ja ens trobàvem en un hàbitat més escaient per a les espècies més “alpines” de Varanger. Bé cal dir que no ens va costar gens de trobar la primera perdiu blanca, que s’estava a dalt d’una petita pedra tot i el fort (i fred) vent que hi bufava. El paisatge era força rocallós i els moviments de l’ocell ens va permetre descobrir també una femella. Aquí també vam veure la primera alosa banyuda del viatge, però va sortir volant, perdent-se amb el fort vent. Vam decidir de moure’ns cap a un racó més arrecerat. De camí, vam tornar a veure territs de Temminck menjant aquí i allà, calàbries i força becs de serra mitjans. La última parada del dia no podia haver estat més profitosa: només arribar, una fantàstica perdiu blanca va començar a cantar a pocs metres de nosaltres i una parella d’aloses banyudes van aparèixer també ben a prop dels vehicles. A uns 300 metres, el Ramiro va albirar quelcom petit i blanc. Així amb alguna excusa vam moure a tot el grup cap allà i, efectivament, allà ens esperava un superb sit blanc lluint la seva blancor a la neu. Com a colofó, les aloses van venir també cap aquí i totes dues espècies van començar a cantar quasi a duo!
Des d’aquí ens vam dirigir cap al nostre allotjament per gaudir d’un molt bon sopar!







Dia 9. Un altre dia assolejat a la tundra Àrtica i el nostre grup ja era fora de l’hotel molt d’hora al matí. Després de tenir un esmorzar un xic massa senzill, ens vam conjurar per dinar d’hora.
La primera parada va ser per gaudir d’una parella de paràsits cuallargs que va oferir-nos una observació excel·lent mentre recorrien el raconet de tundra a tenien pensat fer el niu. Enguany, el número d’aquests elegants ocells estava clarament per sota de la mitjana.
Ens vam arribar a la costa per fer una mica de “seawatching” des d’un punt prominent. Des d’allà vam estar encantats de veure un enorme estol amb centenars de fulmars blaus que es movien al voltant d’un vaixell pesquer. Estol rere estol, els becs de serra grossos continuaven migrant cap al Nord-est, a les seves zones de nidificació a Sibèria. Un gran estol d’ànecs glacials s’alimentava just davant la nostra posició i llavors va saltar la sorpresa quan Mark va trobar un magnífic mascle d’èider reial alimentant-se amb ells! Més enllà, diverses calàbries feien també la seva migració cap a l’Est. Hi vam veure les dues espècies més habituals i també una gran calàbria de bec pàl·lid, la tercera del viatge! Altres espècies d’interés aquí van incloure força somorgollaires alablancs, èiders comuns, bec de serra mitjans i frarets volant tots cap a l’Est. Com a colofó, un fantàstic grifó ens va passar rabent en direcció Oest, talment que només uns quants vam poder gaudir del falcó més poderós!
Abans de dinar encara vam tenir temps de pardalejar a una badia. Allà, entre els estols de les espècies més típiques el Mark va trobar un juvenil de gavina menuda. Aquí també vam veure territs de Temminck i mirant els estols d’èiders vam trobar un mínim de 4 èiders reials, tots tipus femella. Aquest cop i malgrat la boira, tothom en va poder gaudir d’allò més.
Després de menjar unes pizzes prou saboroses en pub local ens vam dirigir cap al Sud, sortint de Varanger i retornant a Finlàndia sense cap parada que reportés res de nou o massa destacable.








Dia 10. Bàsicament un dia de trànsfer. El grup es va dividir en dos degut als diferents horaris dels avions, amb el gruix principal del grup llevant-se ben d’hora per a fer un llarg trajecte que ens portaria de tornada a Oulu i un petita part que s’estava a Ivalo per agafar un avió aquell vespre. El gruix del grup vam marxar i vam començar el dia fent una parada a la cerca de mussol esparverenc. Ho havíem provat diverses vegades sense sort, però aquest cop ja vam sentir els reclams del mussol des del pàrking mateix i un parell de minuts després la teníem a poca distància mentre albirava el seu territori dalt estant d’un pi. Vam gaudir d’una bona estona i, fins i tot vam veure el mascle venint i donant-li a la femella un rossegador que ella es va empassar ràpidament.
A més dels mussols, aquells bosquet també tenia una parella de mallerengues de Lapònia que anaven reclamant per la zona. Però encara vam tenir més sort, perquè allà a prop un becadell de Wilson havia estat marcant territori. Ens hi vam apropar i el vam sentir cantar un parell de vegades mentre volava per la zona! A més, aquesta última parada encara va afegir una nova espècie pel viatge; un pòlit cantaire.
De tornada a la furgoneta, vam continuar el nostre trajecte cap al Sud. Tots anàvem cansats i al llarg de les properes dues hores vam estar buscant desesperadament un lloc a on aturar-nos i fer un cafè. A desgrat nostre, vam comprobar com de difícil pot ser de trobar un cafè a Lapònia un diumenge al matí… Finalment vam trobar cafè i fins i tot vam trobar un mussol emigrant que ens va fer un parell de passades força espectaculars a la carretera abans no vam arribar a l’aeroport!
I fins aquí arriba la crònica del nostre 7è tour per terres del Nord de Finlàndia i Finnmark. Un indret fascinant al que ja tinc ganes de tornar al 2025. De ben segur que serà tant i tant bo com la resta d’edicions!



Llista dels ocells vistos al llarg del tour
- Cigne cantaire – Whooper Swan (Cygnus cygnus)
- Cigne mut – Mute Swan (Cygnus olor)
- Ànec blanc – Common Shelduck (Tadorna tadorna)
- Oca comuna – Greylag Goose (Anser anser)
- Oca pradenca de la tundra – Tundra Bean Goose (Anser serrirostris)
- Oca de bec curt – Pink-footed Goose (Anser brachyrhynchus)
- Oca de galta blanca – Barnacle Goose (Branta leucopsis)
- Ànec xiulador – Eurasian Wigeon (Marecca penelope)
- Ànec griset – Gadwall (Marecca strepera)
- Xarxet comú – Eurasial Teal (Anas crecca)
- Ànec coll-verd – Mallard (Anas platyrhynchos)
- Ànec cuallarg – Northern Pintail (Anas acuta)
- Ànec cullerot – Northern Shoveler (Spatula clypeata)
- Xarrasclet – Garganey (Spatula querquedula)
- Morell de plomall – Tufted Duck (Aythya fuligula)
- Morell buixot – Scaup (Aythya marila)
- Èider comú – Common Eider (Somateria mollissima)
- Èider reial – King Eider (Somateria spectabilis)
- Ànec glacial – Long-tailed Duck (Clangula hyemalis)
- Ànec negre – Common Scoter (Melanitta nigra)
- Ànec fosc – Velvet Scoter (Melanitta fusca)
- Morell d’ulls grocs – Goldeneye (Bucephala clangula)
- Bec de serra petit – Smew (Mergellus albellus)
- Bec de serra gros – Goosander (Mergus merganser)
- Bec de serra mitjà – Red-breasted Merganser (Mergus serratus)
- Faisà comú – Common Pheasant (Phaisanus colchinus)
- Grèvol – Hazel Grouse (Bonasa bonasia)
- Perdiu escandinava – Willow Grouse (Lagopus lagopus)
- Perdiu blanca – Rock Ptarmigan (Lagopus mutus)
- Gall de cua forcada – Black Grouse (Lyrurus tetrix)
- Gall fer – Western Capercaillie (Tetrao urogallus)
- Falciot negre – Common Swift (Apus apus)
- Cucut comú – Common Cuckoo (Cuculus canorus)
- Colom roquer – Feral Pigeon (Columba livia)
- Tudó – Common Wood pigeon (Columba palumbus)
- Grua europea – Common Crane (Grus grus)
- Cabussó emplomallat – Great Crested Grebe (Podiceps cristatus)
- Cabussó gris – Red-necked Grebe (Podiceps grisegena)
- Cabussó orellut – Slavonian Grebe (Podiceps auritus)
- Guatlla maresa – Corncrake (Crex crex) ———————————– només sentit
- Garsa de mar – Eurasian Oystercatcher (Haematopus ostralegus)
- Corriol gros – Common Ringed Plover (Charadrius hiaticula)
- Corriol anellat petit – Little Ringed Plover (Charadrius dubius)
- Daurada grossa – European Golden Plover (Pluvialis apricaria)
- Fredeluga comuna – Northern Lapwing (Vanellus vanellus)
- Territ de Temminck – Temminck’s Stint (Calidris temminckii)
- Territ variant – Dunlin (Calidris alpina)
- Territ menut – Little Stint (Calidris minuta)
- Territ fosc – Purple Sandpiper (Calidris maritima)
- Batallaire – Ruff (Calidris pugnax)
- Becada – Eurasian Woodcock (Scolopax rusticola)
- Becadell comú – Common Snipe (Gallinago gallinago)
- Becadell de Wilson – Wilson’s Snipe (Gallinago delicata) —————— només sentit
- Tètol cuabarrat – Bar-tailed Godwit (Limosa lapponica)
- Tètol cuanegre – Black-tailed Godwit (Limosa limosa)
- Becut europeu – Eurasian Curlews (Numenius arquata)
- Pòlit cantaire – Whimbrel (Numenius phaeopus)
- Gamba roja pintada – Spotted Redshank (Tringa erythropus)
- Gamba roja comuna – Common Redshank (Tringa totanus)
- Gamba verda – Greenshank (Tringa nebularia)
- Valona – Wood Sandpiper (Tringa glareola)
- Xivita – Green Sandpiper (Tringa ochropus)
- Siseta cendrosa – Terek’s Sandpiper (Xenus cinereus)
- Xivitona – Common Sandpiper (Actitis hypoleucos)
- Remena-rocs – Ruddy Turnstone (Arenaria interpres)
- Escuraflascons bec-fí – Red-necked Phalarope (Phalaropus lobatus)
- Gavina menuda – Little Gull (Hydrocoloeus minutus)
- Gavina riallera – Black-headed Gull (Chroicocephalus ridibundus)
- Gavina cendrosa – Common Gull (Larus canus)
- Gavinot – Great Black-backed Gull (Larus marinus)
- Gavià argentat – Herring Gull (Larus argentatus)
- Gavineta de tres dits – Kittiwake (Rissa trydactyla)
- Xatrac comú – Common Tern (Sterna hirundo)
- Xatrac àrtic – Arctic Tern (Sterna paradisaea)
- Paràsit cuapunxegut – Arctic Skua (Stercorarius parasiticus)
- Paràsit cuallarg – Long-tailed Skua (Stercorarius longicaudus)
- Somorgollaire comú – Guillemot (Uria aalge)
- Somorgollaire de Brünnich – Brünnich’s Guillemot (Uria lomvia)
- Gavot – Razorbill (Alca torda)
- Somorgollaire alablanc – Black Guillemot (Cepphus grylie)
- Fraret atlàntic – Atlantic Puffin (Fratercula arctica)
- Calàbria petita – Red-throated Diver (Gavia stellata)
- Calàbria agulla – Black-throated Diver (Gavia arctica)
- Calàbria de bec pàl·lid – White-billed Diver (Gavia adamsii)
- Fulmar – Northern Fulmar (Fulmarus glaciallis)
- Corb marí gros – Great Cormorant (Phalacrocorax carbo)
- Corb marí emplomallat – Shag (Gulosus aristotelis)
- Bitó – Greater Bittern (Botaurus stellaris) ———— només sentit
- Àguila pescadora (Pandion haliaetos)
- Arpella comuna (Circus aeruginosus)
- Aligot calçat (Buteo lagopus)
- Aligot vesper (Pernis apivorus)
- Àguila marina (Haliaetus albicilla)
- Mussol emigrant (Asio flammeus)
- Mussol pirinenc (Aegolius funereus)
- Gamarús dels Urals (Strix uralensis)
- Mussol esparverenc (Surnia ulula)
- Mussolet eurasiàtic (Glaucidium passerinum)
- Picot garser gros (Dendrocopos major)
- Picot garser petit (Dryobates minor)
- Picot de tres dits (Picoides tridactylus)
- Picot negre (Dryocopus martius)
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
- Esmerla (Falco columbarius)
- Grifó – Gyrfalcon (Falco rusticolus)
- Escorxador – Red-backed Shrike (Lanius excubitor)
- Gaig siberià – Siberian Jay (Perisoreus infaustus)
- Garsa – Eurasian Magpie (Pica pica)
- Gralla occidental – Western Jackdaw (Coloeus monedula)
- Cornella negre – Hooded Crow (Corvus cornix)
- Corb comú – Common Raven (Corvus corax)
- Ocell sedós – Bohemian Waxbill (Bombycilla garrulus)
- Mallerenga capnegra – Willow Tit (Poecile montanus)
- Mallerenga de Lapònia – Siberian Tit (Poecile cinctus)
- Mallerenga blava – Eurasian Blue Tit (Cyanistes caeruleus)
- Mallerenga carboera – Great Tit (Parus major)
- Alosa comuna – Eurasian Skylark (Alauda arvensis)
- Alosa banyuda – Horned Lark (Eremophila alpestris)
- Oreneta de ribera – Sand Martin (Riparia riparia)
- Oreneta comuna – Barn Swallow (Hirundo rustica)
- Oreneta cuablanca – Western House Martin (Delichon urbicum)
- Mosquiter comú – Common Chiffchaff (Phylloscopus collybita)
- Mosquiter de passa – Willow Warbler (Phylloscopus trochilus)
- Mosquiter xiulaire – Wood Warbler (Phylloscopus sibilatrix)
- Boscarla dels joncs – Sedge Warbler (Acrocephalus schoenobaenus)
- Tallarol gros – Garden Warbler (Sylvia borin)
- Tallareta comuna – Common Whitethroat (Curruca communis)
- Tallarol xerraire – Lesser Whitethroat (Curruca curruca)
- Reietó – Goldcrest (Regulus regulus)
- Cargolet – Eurasian Wren (Troglodytes troglodytes)
- Raspinell pirinenc – Eurasian Treecreeper (Certhia familiaris)
- Estornell comú – Common Starling (Sturnus vulgaris)
- Griva cerdana – Fieldfare (Turdus pilaris)
- Tord comú – Song Thrush (Turdus philomelos)
- Tord ala-roig – Eurasian Redwing (Turdus iliacus)
- Griva – Mistle Thrush (Turdus viscivorus)
- Merla comuna – Eurasian Blackbird (Turdus merula)
- Pit-roig – Eurasian Robin (Erithacus rubecula) —————- només sentit
- Cotxa blava (Luscinia svecica)
- Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)
- Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
- Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
- Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
- Papamosques gris (Muscicapa striata)
- Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
- Merla d’aigua (Cinclus cinclus)
- Pardal comú – House Sparrow (Passer domesticus)
- Pardal xarrec – Eurasian Tree Sparrow (Passer montanus)
- Pardal de bardissa – Dunnock (Prunella modularis)
- Titella – Meadow Pipit (Anthus pratensis)
- Piula dels arbres – Tree Pipit (Anthus trivialis)
- Piula gola-roja – Red-throated Pipit (Anthus cervinus)
- Grasset de costa – Rock Pipit (Anthus petrosus)
- Cuereta blanca – White Wagtail (Motacilla alba)
- Cuereta groga – Yellow Wagtail (Motacilla flava)
- Pinsà comú – Common Chaffinch (Fringilla coelebs)
- Pinsà mec – Brambling (Fringilla montifringilla)
- Verdum eurasiàtic – Eurasian Greenfinch (Chloris chloris)
- Lluer – Eurasian Siskin (Spinus spinus)
- Passerell comú – Linnet (Carduelis cannabina)
- Passerell golanegre – Common Redpoll (Carduelis flammea)
- Passerell àrtic – Arctic Redpoll (Carduelis hornemanni)
- Passerell becgroc – Twite (Carduelis flavirostris)
- Trencapinyes comú – Common Crossbill (Loxia curvirostra)
- Pinsà carminat – Common Rosefinch (Carpodacus erythrinus)
- Pinsà borroner – Eurasian Bullfinch (Pyrrhula pyrrhula)
- Pinsà dels pins – Pine Grosbeak (Pinicola enucleator)
- Sit de Lapònia – Lapland Bunting (Calcarius lapponicus)
- Sit blanc – Snow Bunting (Plectrophenax nivalis)
- Verderola – Yellowhammer (Emberiza citrinella)
- Hortolà – Ortolan Bunting (Emberiza hortulana)
- Repicatalons – Reed Bunting (Emberiza schoeniclus)
- Sit rústic – Rustic Bunting (Emberiza rustica)
- Repicatalons petit – Little Bunting (Emberiza pusilla)
Llista de mamífers vistos al llarg del tour
- Llebre europea – European Hare (Leppus leppus)
- Llebre àrtica – Mountain Hare (Leppus timidus)
- Esquirol europeu – Red Squirrel (Sciurus vulgaris)
- Erminy – Stout (Mustela arminea)
- Guineu – Red Fox (Vulpes vulpes)
- Foca gris – Grey Seal (Halichoerus grypus)
- Ant – Moose (Alces alces)
- Re – Reindeer (Rangifer tarandus)*
- Rorqual comú (Balaenoptera phisalus)
- Rorqual d’aleta blanca (Balaenoptera acurostrata)
*Feral



































































