- Dates: Del 6 al 15 de juny del 2025
- Participants: 9
- Número d’espècies observades: 163
- Tour líder: Carles Oliver
Resum: Aquest ha estat el nostre novè grup al Nord de Finlàndia i Finnmark en el que va ser el segon grup del 2025. El tour va estar marcat pel mal temps al llarg de ben bé una setmana, amb pluja gairebé diària i temperatures clarament per sota de la mitjana. La meteorologia va afectar l’activitat del bosc boreal, amb una activitat de galls i de passeriformes reduïda al mínim en alguns sectors i que es va sumar a la pràctica absència de rossegadors al Nord. Tanmateix, el tour va assolir pràcticament tots els objectius, amb 4 espècies de galls i 5 espècies de mussols, i va sumar un parell d’espècies noves per a la llista del tour, com la boscarla de Blyth i la gavina rosada.
Les imatges d’aquesta crònica són obra de l’Antoni Abad, l’Enric Carrera, l’Oriol Muntané, el Carles Oliver i el Jordi Tragant. Tots els drets estan reservats.
Dia 1. Un cop el grup va estar complert vam sortir de l’aeroport d’Oulu i vam enfilar el camí cap a un restaurant a mig camí entre l’aeroport i la nostra primera parada per mirar ocells. Un cop sopats vam fer la curta distància fins a la primera parada ornitològica. Aquí vam poder veure les primeres verderoles i becuts del viatge mentre sentim el cant de tallarol gros i tallareta comuna als arbustos del voltant.
El vespre avançava ràpidament i vam decidir d’anar cap a l’allotjament, però no abans de gaudir d’una fantàstica observació de pinsà carminat, però també de tallarol xerraire i, breument, tallarol gros. Als camps del voltant hi havien nombroses fredelugues i becadells comuns cantant en vol.
Dia 2. El nostre dia mussols al voltant d’Oulu va començar amb. Primera parada boscarla de Blyth cantant. També boscarles dels joncs, tallarol xerraire i pinsà carminat. Segona parada per mussol pirinenc en una caixa niu. De camí vam veure raspinell pirinenc i, en esmorzar, gavina menuda, primers cignes cantaires i becs de serra mitjans del tour. També un xatrac gros s’hi va sumar, però una mica més lluny.
La següent parada va ser visitar una parella nidificant de gamarús dels Urals. Un pollet era dins la caixa niu però vam tenir la sort de trobar la femella vigilant en un arbre proper. A la zona cantaven el cucut i un tallarol xerraire.
Ens vam endinsar llavors en un bosc ben amarat d’aigua en el que va ser una autèntica epopeia. Aquí vam poder veure un mussolet eurasiàtic mentre enretirava brutícia de l’interior del niu. També vam veure picot garser gros i una parella de picot cendrós que va posar, magnífic, per a tot el grup. Altres espècies d’interès van incloure aquí papamosques gris i cargolet cantant.
En un altre sector del bosc, vam fer una per visitar un niu de gamarús de Lapònia en el que va ser una imatge totalment impressionant mentre s’estava assegut en un immens niu d’astor. Tot just quan començava a ploure.
Després d’un bon descans de migdia vam sortir a explorar la badia de Liminganlahtii. Al pàrquing de l’allotjament vam poder observar la única parella de passerell comú del tour. Malauradament la pluja no ens va donar massa treva, i la visita a la badia va estar deslluïda per la pluja. Aquí vam veure una parell d’àguiles marines a força distància junt amb xarxets, cabussons emplomallats i arpelles comunes. Junt amb els comuns mastegatatxes i algun pardal xarrec, aquí també vam veure el primer mussol emigrant del tour.
Després de sopar ben d’hora encara ens vam apropar a un altre localització, però en aquesta ocasió tampoc vam tenir sort amb la siseta cendrosa.
Dia 3. Aquest dia va ser el primer d’un seguit de dies marcats pel mal temps. De primer, vam anar a explorar zones de conreu de camí cap a Kuusamo. Aquí vam veure bitxac rogenc, tallarol gros i força verderoles i l’objectiu principal de visitar la zona, l’hortolà, es va deixar increïblement bé. El dia era rúfol, amb unes condicions ideals perquè un mussol emigrant aparegués i no va trigar gaire a passejar-se pel davant de la furgoneta! Tothom va saltar a terra i el vam poder veure força bé.
D’aquí vam anar al bosc, però la visita es va escurçar degut a la pluja. La última visita del matí va ser a una petita llacuna a on hi nia el cabussó orellut. Aquí vam gaudir de molt bones observacions fins que la pluja ens va obligar a enretirar-nos. A la zona, també vam veure mastegatatxes, les ovnipresents grives cerdanes i les primeres orenetes de ribera del viatge.
Un cop arribats a Kuusamo, vam visitar una colònia de cria de gavina menuda a on vam poder gaudir també de les primeres calàbries agulles del viatge i d’unes poques parelles de cabussó gris. Sempre un regal per a la vista!
Dia 4. Aquest va ser un dels dies més difícils que jo recordi al bosc boreal. Vam matinar molt (molt). A primera hora, un petit estol de trencapinyes comuns al camí assenyalaven un bon començament de dia. Però no. Les temperatures eren molt baixes (per l’època), amb només 3ºC positius (!!). Una perdiu escandinava a la carretera però mal vista. Al turó cotxa cua-blava només sentida. Els que es queden al pàrquing veuen gaig siberià. Abans de marxar una part del grup veu breument 2 pinsans dels pins que es mouen al bosc.
Abans d’anar a dinar, una parada en un petit llac ens va permetre observar els primers becs de serra petits del tour, així com altres espècies com cigne cantaire i morell d’ulls grocs.
A la tarda vam trobar un bonic repicatalons petit en un dels emplaçaments més típics per aquesta espècie. Després d’aquest petit èxit, vam mirar de connectar amb sit rústic i grèvol per la tarda, sense èxit. Milà negre en vol.
Dia 5. Un altre dia de temps insegur. La jornada comença amb una femella de gall de cua forcada a la pista per guadi de tothom. A la primera parada observem el primer pòlit cantaire del tour i una mallerenga capnegra molt ben vista. El temps empitjora ràpidament i quan comença a ploure veiem un trencapinyes becgrós que sembla esperar-nos a dalt de tot d’un pi.
Tornem al turó al que vam estar el dia abans, a on encara canta una cotxa cua-blava. A les menjadores, un espectacle d’ocells ens estaven esperant, amb especial menció a la mallerenga capnegra, el pinsà borroner i el picot garser gros. També vam veure estols de trencapinyes comuns en vol a la zona.
De camí cap al Nord un estol d’una vintena d’ànecs foscos en un llac ens va obligar a fer una parada! I un cop dinats, ens vam endinsar en una altra zona de boreal, aquest cop ja dins del Cercle Polar Àrtic. Aquí no vam trigar a gaudir d’una mallerenga de Lapònia que es va exhibir davant nostre, just abans que una parella de gaigs siberians aparegués del no res per tal de passejar-se pels arbres del nostres voltant, sempre acompanyats d’un pinsà mec que mirava per fer-los fora amb totes les seves forces.
Amb energies renovades vam intentar una última parada en una zona diferent del bosc. Aquí, els passerells golanegres es van deixar veure força bé, encara que mai massa a prop. Una cotxa cua-roja també es va deixar veure però el que perdurarà per sempre és la increïble observació de picot de tres dits. Un mascle va aparèixer de les profunditats del bosc per tamborinar en un tronc vell i gruixut. El so, a només uns 20 metres de nosaltres, va ser tant intens que ens va sobresaltar i ens va fer dubtar que no fos algú fent el reclam amb un enorme amplificador!! Va ser una forma increïble d’acabar una jornada prou intensa!
Dia 6. Al dia següent, després de fer un fantàstic esmorzar, vam visitar un altre lloc per repicatalons rústic. Aquest cop, aquesta esquerda espècie no es va escapar i tothom va poder observar-lo força bé, tot i que sempre va estar ben ficat a la vegetació. Més enllà, dos repicatalons petits cantaven barrejats amb verderoles i repicatalons comuns.
A pocs metres d’aquí vam visitar una petita zona de bosquines. En els pocs dies que vaig tenir lliures entre tours, vaig venir a aquesta localització amb l’esperança de trobar més repicatalons petits, però la meva sorpresa va ser la de trobar un bitxac siberià (!!). Així que ara tocava venir a veure si el bitxac encara estava “disponible”. Aquest bitxac era una mica més esmunyedís que els bitxacs nostrats, així que ens va tocar caminar una mica. A falta d’arbustos, aquest bonic mascle s’aturava a dalt de tot de petits arbres (bedolls i pins rojos). El camí va fer que el grup es dispersés una mica, i malauradament no tothom va poder veure aquesta raresa local.
Vam continuar cap al Nord. El dia era esplèndid encara que una mica fred. Vam fer via cap a la frontera amb Noruega. De camí, ens va sorprendre trobar estols migratoris de d’ànecs foscos, però també becs de serra petits i mitjans. Entre els llacs apareixen masses de bosc i aquí vam sorprendre un parell de fantàstics ocells sedosos que no es van deixar estimar gaire i també una parella de colltorts que feien festeig molt, molt al Nord per a la seva espècie! Una mica més enllà l’Oriol va trobar un parell d’aligots calçats, una espècie molt escassa aquest any!
Arribats a Noruega i un cop instal·lats al nostre hotel, vam anar a fer la tarda a una petita bassa d’escuraflascons. A les badies al voltant de Vadso s’acumulaven els èiders comuns i els becs de serra grossos, però també gavinetes de tres dits, gambes rojes comunes, els primers paràsits cuapunxeguts. Però la veritable atracció de la parada va ser el lek de batallaires que, desvergonyits, s’exhibien a pocs metres de nosaltres. A tocar d’ells, una quarantena d’escuraflascons bec-fins feien la viu-viu en una petita llacuna. Tot plegat una escena de somni que ens va deixar a tots sense alè i meravellats amb l’espectacle de fauna salvatge combinada amb una llum realment encisadora!
Dia 7. Al matí, després d’esmorzar, ens vam dirigir al Nord per tal d’agafar el vaixell que ens permetria visitar la colònia d’aus marines de Hornoya. De camí a Vardo, vam poder veure algunes de les meravelles de la tundra, com una perdiu escandinava que va creuar volant la carretera o algunes impressionants àguiles marines, a més de daurades grosses, batallaires, xarxets i grups d’èiders i ànecs negres al mar. Però la millor troballa del trajecte va ser una fantàstica llúdriga que l’Antoni va albirar mentre anàvem de bòlit seguint les peripècies de les àguiles marines. La llúdriga jeia enmig de les algues marines, a on prenia un esmorzar en forma d’un peix que no vam saber identificar…
De camí a Hornoya van començar a aparèixer els primers somorgollaires alablancs, però també nombrosos gavots fins que, a tocar de la illa, grans estols de somorgollaires comuns tenyien l’aigua de color negre i blanc en un espectacle captivador. Hornoya és la llar d’una gran colònia d’aus marines, amb més de 50.000 aus nidificants de diferents espècies. Entre els àlcids, la més comuna és el somorgollaire comú però les més cobejades són el somorgollaire de Brünnich, que té aquí una de les seves colònies més meridionals del continent, i el fraret, que atreu l’atenció de tothom. Aquí també vam veure nombrosos corbs marins emplomallats i algun grasset de costa que, malauradament, no es va deixar estimar gaire.
De tornada al continent vam necessitar un bon cafè per restituir la calor perduda. El temps era humit i un xic fred, però la pluja ens havia respectat. Hornoya sempre deixa una sensació d’atabalamenta a tothom que la visita; deu ser la densitat d’ocells o l’aclaparadora acumulació d’estímuls…
Amb el temps que semblava empitjorar ens vam dirigir cap a la tundra. Aquí, l’activitat semblava reduïda, però no evitava que cada poc temps un paràsit cuapunxegut ens passés per sobre a poca alçada. Amb un mica d’esforç, vam poder veure força bé els primers repicatalons de Lapònia del viatge, i també més batallaires, daurades i algun pòlit cantaire. El picnic va acabar amb senyals de plugim i ens vam dirigir encara més al Nord. A la primera badia que ens vam aturar vam gaudir d’uns tètols cuabarrats en plomatge nupcial complert, però també dels primers ànecs glacials del viatge. A la mateixa badia també hi havien força èiders i, una repasada amb el telescopi va rebel·lar un mascle d’èider reial de 2n any. No és ocell gaire espectacular, però fet i fet no deixa de ser un èider reial i, algun dia, esdevindrà un mascle adult força espectacular.
Vam continuar cap al Nord passen badies. Els ànecs glacials van esdevenir una visió habitual i, amb ells, vam veure diverses concentracions de becs de serra grossos i ànecs negres. Una mica més enllà, un parell de rorquals d’aleta blanca ens van fer aturar i al llarg dels minuts següents vam estar tots entretinguts veient com les seves aletes apareixien a la superfície del mar, de vegades força a prop de la costa! Al final de la carretera, encarats ja cap a les llunyanes Svalbard, vam estar mirant el mar una estona sense gaire novetats i no va ser fins al moment de marxar que una calàbria de bec pàl·lid va aparèixer justament al nostre davant. Telescopis en línia, tothom la va poder gaudir d’allò més, incloses dues ornitòlogues locals que també van celebrar la nostra troballa.
La tornada també ens tenia preparades unes quantes sorpreses. Amb el temps una mica més obert, va ser el moment de celebrar els paràsits cuapunxeguts a tocar de la carretera i, més al Sud, vam decidir explorar un turonet. Semblava que el turó no ens donaria cap sorpresa quan una boleta blanca va sortir volant: Un sit blanc mascle! Va passar volant ben a prop i es va aturar no gaire lluny de la furgoneta. Alguns el van poder veure força bé, però no tothom. Una mica més enllà, també vam fer una parada per observar un petit estol d’oques vam tenir la sorpresa de trobar una oca de bec curt amb acompanyant un parell d’oques pradenques en uns petits camps de conreu i, per acrrodonir el dia, un grup de 3 ants va aparèixer corrent al costat de la carretera, i una explosió d’alegria va tornar a envaïr la furgoneta!
Dia 8. Aquest dia el vam dedicar a explorar la zona més central de Varanger i una part de la seva costa Nord. Però primer vam fer un tomb pel mateix Vadso, a on el més destacat va ser una cotxa blava. Ja a la zona central de tundra, una primera parada va produir observacions molt bones de passerell àrtic (que recentment ha passat a ser considerat una forma del passerell golanegre). Els primers paràsits cuallargs del dia van fer les delícies del grup i al llarg de la propera hora un seguit de parades seleccionades van produir una llarga llista de limícols (territ variant, territ menut, becadell comú, pòlit cantaire, batallaire, valona, escuraflascons bec-fí, daurada grossa,…) però també observacions de ben a prop d’ànec glacial. Especialment deliciosa va ser l’observació d’una calàbria agulla que, en un primer moment, estava ben a prop de nosaltres!
A mesura que guanyem alçada van apareixent més sit de Lapònia. El dia és assolejat (ja tocava) i el seu cant emplena l’aire. Les aloses banyudes es van deixar veure especialment bé i l’alegria es va desfermar en veure una primera parella de perdiu blanca. Això ens va animar a explorar la zona més alta de la carretera. La zona de picnic escollida ens permetia gaudir de vistes sobre dos mascles i una femella de perdiu blanca, però també aloses banyudes, paràsits cuallargs, esmerla, titelles i còlits grissos. Un cop sadollats de perdius blanques, ens vam dirigir al nostre allotjament, en un preciós enclavament a la costa Nord de Varanger. Després d’una estona de descans vam tornar a la càrrega i la tundra ens ho va recompensar amb escreix. Amb la llum de tarda banyant els turons encatifats, va començar l’espectacle de perdius escandinaves. Un primer mascle es va deixar veure prou bé però no gaire a prop, però al llarg de la següent hora vam poder veure un mínim de 5 mascles, alguns d’ells fent vols nupcials per sobre dels leks de batallaires i escuraflascons! Unes petites basses a la tundra també allotjaven un petit estol d’oques de la tundra, la única parella de morell buixot que vam veure al llarg del tour i una meravellosa parella de calàbria petita.
Dia 9. Després de gaudir d’un bon esmorzar ens van dirigir cap a l’Oest des del nostre petit allotjament a un petit istme de la costa Nord de Varanger. Aquí no vam poder deixar de veure la colònia conjunta de xatrac àrtic i somorgollaire alablanc, ni tampoc els pollets de garsa de mar que caminaven, simpàtics, per la sorra. Ens vam dirigir cap a un far. Al voltant del qual ens va sorprendre una molt bona activitat de passeriformes. Aquí hi vam veure força piules gola-roges però també titelles i un parell de passerell becgrocs que no paraven quiets! Des del far vam poder veure algunes foques comunes i un parell de marsopes comunes, i també un bon grapat de somorgollaires alablancs i alguna calàbria, però poca cosa més. Un xic decebuts ens en vam anar a Berlevag, el principal port pesquer de la zona. A l’Est de la població, una gran badia dóna aixopluc a una bona varietat de gavines, normalment gavinetes de tres dits, però sempre hi ha cabuda per a la sorpresa. Repassant els èiders ens vam trobar amb un fantàstic gavinot hiberbori i, quan vam anar a la zona principal de descans de gavines i gavians, l’Enric ens va regalar un dels ocells del viatge, una gavina rosada que descansava en una petita platja amb gavinetes de tres dits. L’observació va aixecar tanta emoció al grup que vam espantar el grup de gavines (estaven només a 5 metres de nosaltres!). Però el patiment no va durar gaire. Les gavines s’havien dirigit al poble i nosaltres vam seguir-les per repassar les teulades típiques a on s’aturen a descansar les gavines petites i, en un tres i no res, vam retrobar la gavina rosada! I la vam poder gaudir al llarg d’uns quants minuts, abans l’estol no decidís canviar d’ubicació… Aquesta és una espècie mítica, que només nia a Svalbard i Grenlàndia. Dóna la casualitat que unes setmanes abans s’havia anat veient una gavina rosada a Vardo, però feia ja més d’una setmana que ningú no la veia. Es tractava del mateix individu?
Després d’un bon cafè per escalfar-nos i encara esvalotats per la troballa, ens vam dirigir al Sud, tot creuant el mar de tundra que és el centre de Varanger. El camí de tornada va estar marcat pel mal temps. Un altre cop temperatures baixes i pluja intermitent que va deslluïr el trajecte. Un cop arribats a l’allotjament, les menjadores pel qual el lloc és famós, eren buides. Al llarg de la tarda vespre, només un parell de verdums i un picot garser gros van fer acte de presència.
Dia 10. Últim matí del viatge i última oportunitat per gaudir d’una de les especialitats del tour, l’esmorzar per emportar. Aquest últim matí vam decidir de tornar al bosc boreal i, després d’uns quants quilòmetres, vam trobar el que estàvem buscant. De cop i volta, un mascle de gall fer va aparèixer al bell mig de la pista lluint-se amb la cua oberta. Ens vam apropar i l’aguda visió de l’Oriol ens va permetre de trobar no una, però dues femelles de gall fer que estaven ben camuflades dins de la vegetació. Va ser un gran punt final per al nostre tour, amb una espècie que ens havia estat esquivant i una nova mostra de que la perseverança, sovint, dóna fruit! Abans del migdia ja érem a l’aeroport per tal d’agafar el nostre avió
En definitiva, un altre tour exitòs al meravellós Nord i ja amb moltes ganes de tornar al 2026 per tornar a gaudir de les seves meravelles! Us hi apunteu? Teniu tota la informació a la nostra web; barcelonabirdingpoint.com
Llistat d’aus observades al llarg del tour:
- Cigne cantaire (Cygnus cygnus)
- Oca comuna (Anser anser)
- Oca de bec curt (Anser brachyrhynchus)
- Oca de tundra (Anser serrirostris)
- Oca pradenca (Anser fabalis)
- Ànec xiulador (Marecca penelope)
- Ànec griset (Marecca strepera)
- Xarxet comú (Anas crecca)
- Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
- Ànec cuallarg (Anas acuta)
- Morell de plomall (Aythya fuligula)
- Morell buixot (Aythya marila)
- Èider (Somateria mollissima)
- Èider reial (Somateria spectabilis)
- Ànec glacial (Clangula hyemalis)
- Ànec negre (Melanitta nigra)
- Ànec foc (Melanitta fusca)
- Morell d’ulls grocs (Bucephala clangula)
- Bec de serra petit (Merguellus albellus)
- Bec de serra gros (Mergus merganser)
- Bec de serra mitjà (Mergus serrator)
- Faisà comú (Phaisanus colchinus)
- Perdiu escandinava (Lagopus lagopus)
- Perdiu blanca (Lagopus mutus)
- Gall de cua furcada (Lyrurus tetrix)
- Gall fer (Tetrao urogallus)
- Falciot negre (Apus apus)
- Cucut comú (Cuculus canorus) — només sentit
- Colom roquer (Columba livia)
- Tudó (Columba palumbus)
- Grua eurasiàtica (Grus grus)
- Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
- Cabussó gris (Podiceps grisegena)
- Cabussó orellut (Podiceps auritus)
- Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
- Corriol anellat gros (Charadrius hiaticula)
- Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
- Fredeluga comuna (Vanellus vanellus)
- Territ de Temminck (Calidris temminckii)
- Territ variant (Calidris alpina)
- Territ menut (Calidris minuta)
- Batallaire (Calidris pugnax)
- Becada (Scolopax rusticola)
- Becadell comú (Gallinago gallinago)
- Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
- Tètol cuanegre (Limosa limosa)
- Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
- Becut (Numenius arquata)
- Gamba roja comuna (Tringa totanus)
- Gamba verda (Tringa nebularia)
- Valona (Tringa glareola)
- Xivita (Tringa ochropus)
- Xivitona (Actitis hypoleucos)
- Remena-rocs (Arenaria interpres)
- Escuraflascons bec-fi (Plalaropus lobatus)
- Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
- Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
- Gavina cendrosa (Larus canus)
- Gavinot (Larus marinus)
- Gavià de potes roses (Larus argentatus)
- Gavià hiperbori (Larus hyperboreus)
- Gavina rosada (Rhodosthetia roseus)
- Gavineta de tres dits (Rissa trydactyla)
- Xatrac comú (Sterna hirundo)
- Xatrac àrtic (Sterna paradisaea)
- Xatrac gros (Hydroprogne caspia)
- Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus)
- Paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus)
- Paràsit cuallarg (Stercorarius longicaudus)
- Somorgollaire comú (Uria aalge)
- Somorgollaire de Brünnich (Uria lomvia)
- Gavot (Alca torda)
- Somorgollaire alablanc (Cepphus grylle)
- Fraret (Fratercula arctica)
- Calàbria petita (Gavia stellata)
- Calàbria agulla (Gavia arctica)
- Calàbria de bec pàl·lid (Gavia adamsii)
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
- Corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis)
- Àguila pescadora (Pandion haliaetos)
- Milà negre (Milvus migrans)
- Aligot calçat (Buteo lagopus)
- Àguila marina (Haliaeetus albicilla)
- Mussol emigrant (Asio flammeus)
- Mussol pirinenc (Aegolius funereus)
- Gamarús de Lapònia (Strix nebulosa)
- Gamarús dels Urals (Strix uralensis)
- Mussolet eurasiàtic (Glaucidium passerinum)
- Picot garser gros (Dendrocopos major)
- Picot de tres dits (Picoides tridactylus)
- Picot cendrós (Picus canus)
- Colltort (Jynx torquilla)
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
- Esmerla (Falco columbarius)
- Gaig eurasiàtic (Garrulus glandarius)
- Gaig siberià (Perisoreus infaustus)
- Garsa eurasiàtica (Pica pica)
- Gralla occidental (Coloeus monedula)
- Cornella emmantellada (Corvus cornix)
- Graula (Corvus frugilegus)
- Corb comú (Corvus corax)
- Ocell sedós europeu (Bombycilla garrulus)
- Mallerenga capnegra (Poecile montanus)
- Mallerenga de Lapònia (Poecile cinctus)
- Mallerenga petita (Periparus ater)
- Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Alosa euroasiàtica (Alauda arvensis)
- Alosa banyuda europea (Eremophila alpestris)
- Oreneta de ribera (Riparia riparia)
- Oreneta comuna (Hirundo rustica)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) — només sentit
- Mosquiter de passa (Phylloscopus troquillus)
- Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
- Boscarla de Blyth (Acrocephalus dumetorum) — només sentit
- Tallarol gros (Sylvia borin)
- Tallarol xerraire (Curruca curruca)
- Reietó (Regulus regulus)
- Cargolet eurasiàtic (Troglodytes troglodytes) — només sentit
- Raspinell pirinenc (Certhia familiaris)
- Griva cerdana (Turdus pilaris)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Tord ala-roig (Turdus iliacus)
- Griva (Turdus viscivorus)
- Merla comuna (Turdus merula)
- Pit-roig eurasiàtic (Erithacus rubecula) — només sentit
- Cotxa blava (Luscinia svecica)
- Cotxa cua-blava (Tarsiger cyanurus) — només sentit
- Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
- Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
- Bitxac siberià (Saxicola maurus)
- Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
- Papamosques gris (Muscicapa striata)
- Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Titella (Anthus pratensis)
- Piula dels arbres (Anthus trivialis)
- Piula gola-roja (Anthus cervinus)
- Grasset de costa (Anthus petrosus litoralis)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Cuereta groga (Motacilla flava)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Pinsà mec (Fringilla montifringilla)
- Verdum eurasiàtic (Chloris chloris)
- Cadernera eurasiàtica (Carduelis carduelis)
- Passerell comú (Carduelis cannabina)
- Passerell gorjanegre (Carduelis flammea)
- Passerell carpóblanc (Carduelis hornemanni)
- Passerell becgroc (Carduelis flavirostris)
- Trencapinyes comú (Loxia curvirostra)
- Trencapinyes becgrós (Loxia pytopsittacus)
- Pinsà carminat (Carpodacus erythrinus)
- Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
- Pinsà dels pins (Pinicola enucleator)
- Repicatalons de Lapònia (Calcarius lapponicus)
- Sit blanc (Pletrophenax nivalis)
- Verderola (Emberiza citrinella)
- Hortolà comú (Emberiza hortulana)
- Repicatalons comú (Emberiza schoneiclus)
- Repicatalons rústic (Emberiza rustica)
- Repicatalons petit (Emberiza pusilla)
Llistat de mamífers observades al llarg del tour
- Llebre europea (Leppus leppus)
- Llebre de les neus (Leppus timidus)
- Esquirol europeu (Sciurus vulgaris)
- Llúdriga europea (Lutra lutra)
- Foca grisa (Halichoerus grypus)
- Ant europeu (Alces alces)
- Ren (Rangifer tarandus)
- Rorqual d’aleta blanca (Balaenoptera acurostrata)
- Marsopa comuna (Phocoena phocoena)
Barcelona Birding Point Blog 