Welcome to the official blog site of Barcelona Birding Point, your new birding & wildwatching travel agency. Here you will find trip reports, detailed information about some of our tours, tips on conservation and more.
Resum general: Un viatge a l’est de Polònia permet visitar els darrers boscos primaris que ens queden a Europa amb els ocells típics d’aquests boscos madurs i poc transformats. Alhora que es converteix en un dels pocs llocs on hi ha bones opcions per veure un dels mítics mamífers europeus: el bisó. Enguany el tour s’ha caracteritzat per unes temperatures més baixes del que és habitual per la zona, el que ha permès gaudir d’una millor activitat ornitològica al llarg de la majoria de les jornades.
Totes les imatges en aquest article són obra del Sergi Sales. Tots els drets reservats.
Dia 1
Arribada sense incidències a l’aeroport de Varsòvia on ens trobem procedents de diferents vols i comencem el transfer cap l’hospedatge al propi poble de Bialowieza on restarem les properes jornades.
En ruta travessem mosaics agrícola-forestals rics en diferents especies d’ocells com faisans, grues, diversos rapinyaires amb les 1eres àguiles marines del viatge i també inmensos grups de còrvids que inclouen graules sobretot prop de zones habitades. Una aturada logística ens permet escolta el 1er rossinyol rus amb grives cerdanes i verderoles a l’entorn de la benzinera.
Arribem a Bialowieza just amb mig hora de temps per poder fer un tastet dels ocells que anirem detectant al llarg del tour. Una breu caminada al costat de l’hotel ens permet escoltar a 2 mts de nosaltres les invisibles guatlles mareses. Amb l’acompanyament sonor de 3 membres de la família Locustella (boscarlers fluvial, pintat gros i comú) simultàniament, bona oportunitat per poder comparar-les i aprendre.
Rossinyol rus (Luscinia luscinia) ben a prop de l’allotjament. Imatge del Sergi Sales.
Dia 2
Visitar Polònia al mes de maig implica bones matinades per poder optimitzar el temps i la qualitat de les observacions. Per tal d’assegurar un dels gran al·licients del viatge, en 1er terme anem a la cerca del bisons europeus abans de no s’endinsin a l’impenetrable zona boscosa.
No tardem en detectar un grup a una zona de pastures amb idíl·liques observacions amb les boires matinals. A la poca estona i amb ritme pausat, aquests gran bòvids s’encaminen cap el bosc on acaben desapareixent.
Embriagats pels bisons, ens dirigim cap a una de les zones típiques per picots on ràpidament s’escolta i finalment es deixar observar molt bé un picot cendrós. Posteriorment s’apropa al mateix arbre un menut picot garser menut.
Bisó europeu (Bison bonasus) a la sortida del sol. Imatge del Sergi Sales.Picot cendrós (Picus canus).
Tornem a l’hotel per gaudir d’un bon esmorzar i agafar forces per fer visita a la zona on esperem poder trobar dos dels grans objectius del viatge: el papamosques menut i el papamosques de collar. Als pocs minuts de caminar per un dels interminables caminets que travessen certes parts del bosc, guiats per un ornitòleg local, sentim els cants del mascle del vistós papamosques de collar. Mosquiters comuns i xiulaires, tallarols grossos, mallerengues d’aigua i boscarles dels joncs sóns alguns dels ocells que es van detectant per la zona. Finalment, en una zona ombrívola, sentim el típic cant del mascle de papamosques menut, el qual després d’uns minuts d’espera, es deixar veure per satisfacció de tot el grup.
Dinar amb pícnic amb taules on mig del bosc, on poden veure un grapat de durbecs, cotxa cua-roja amb la veu de fons d’un parell de picots negres.
Abans de l’aturada per sopar, visitem la llera del riu a tocar del poble on gaudim del curiós cant de les busquetes icterines i els espectaculars mascles de tallarol esparverenc. Totes dues espècies es poden veure a curta distància tot i que són ocells especialment esmunyedissos.
Després de sopar provem un dels espectacles que a pocs més llocs es poder observar, els leks de nidificació dels becadells grossos. Seguint al guia local, arribem a un punt enmig del no res, zona de parts mig inundats amb petits i suaus turonets. Desprès d’una bona espera gaudint de cérvols i cabirols, s’escolta breument un becadell gros, amb l’ajut de càmeres tèrmiques s’acaben localitzant i ens veuen els típics salts obrin la cua per fer efectes flash per tal de seduïr a les femelles, tot això, amenitzat pels vols nupcials de becades i becadells comuns, moments absolutament màgics. Cansats però ben satisfets ens dirigim cap l’hotel i poder dormir algunes hores.
Dia 3
Avui el gran objectiu de la matinada es intentar detectar un dels rapinyaires nocturnes més característiques d’aquestes boscos, el mussolet eurasiàtic. No tardem un veure un exemplar, que com passa habitualment amb aquests ocells, genera situació d’excitació entre els petit ocells de l’entorn, desenes de mallerengues, tallarols i inclús picots surten per cridar i intentar foragitar els petit mussol.
Posteriorment continuem passejat pels passadissos d’aquests impressionants boscos, on van sortint diverses espècies de picots entre els que destaquen uns picots garsers mitjans i dorsblancs. Alhora que grups mixtes de mallerengues barrejades les mallerengues d’aigua, blaves, carboneres, petites, emplomallades i les úniques mallerengues capnegres del tour. Sempre es encisador l’observació de les mallerengues cuallargues del grup de cap blanc.
Mussolet eurasiàtic (Glaucidium passerinum) en una posició privilegiada per a guaitar el seu territori.Picot dorsblanc (Dendrocopos leucotos).Picot garser mitjà (Dendrocopos medius). La fantàstica raça oriental de Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus).
Canviem d’hàbitat per tal de cercar noves especies. El mosaic de bosc amb petites zones entollades ens fa gaudir de ocells forestals però també d’altres targets com boscarles menjamosquits, pinsans carminats, tallarols xerraires, papamosques de collar i un boscaler fluvial del que vàrem necessitar moltes estona per veure’l a pesar de continuat i proper cant que emetia, finalment es deixa veure a plaer.
La tarda es complica el temps i arriba la esperada pluja que necessita aquest sector de Polònia després d’una històrica sequera. En el fons això ens permet recuperar energies per tornar a fer noves matinades i caminades pels boscos polonesos.
Dia 4
Tornem a visitar sectors i hàbitats que ja em trepitjat, en especial per buscar una espècie que fins al moment se’ns esta resistint, el trencanous. Aquesta vegada ajudats per l’experiència del guia local, no tardem gens en veure a plaer un exemplar amb el seu típic comportament i veus. Una parella de picots negres ens acaben mostrant el niu on estaven criant.
Nou esmorzar al hospedatge i ens dirigim cap una zona humida propera, deixant els boscos que durant aquests dies ens han estat acompanyant.
Canvi radical de paisatge i en aquestes basses apareixen gavines, xatracs, fumarells, ànecs, cignes i limícoles. Però el més destacable van ser els rapinyaires, aligot vesper, arpelles volaven contínuament per la zona amb bones observacions d’àguiles pomerànies i pigargs cuablancs en varies fases de plomatge.
Continuem voltant per la zona, tot visitant altres estanyats, piscifactories de peixos d’aigua dolça i prats que malauradament amb la sequera greu que esta patint aquesta zona del país, no estan inundats com anys anteriors, això fa que féssim breus observacions de cuereta citrina entre mig d’estols de cueretes grogues. Grups d’oques, grues i limícoles s’escolten i veuen per l’entorn.
La pluja i vent tornen a fer acte de presencia i fa que escurcem la visita i anem tornant cap l’hotel.
Després de sopar tornem als boscos tot aprofitant les darreres llums i les becades sobrevolen l’espai en els seus vols nupcials. Finalment caminem a la cerca del mussol pirinenc. Nius ocupats la setmana anterior ara estan abandonats probablement fracassats, possiblement pel seu principal depredador, la marta, mamífer del qual veiem a curta distancia i a ple dia un espectacular exemplar. Només arribar a la millor zona per l’espècie, s’escolta la veu del mussol, a curta distancia però malauradament en una zona de bosc molt tancat i atapeït, breus observacions molt amagades fins que decideix desplaçar-se fins a unes coníferes més llunyanes on els deixem cantant a ple pulmó. Cansats però satisfets marxem a fer la darrera nit a l’hotel abans d’iniciar el retorn cap la capital.
Dia 5
Ben aviat marxem cap l’oest per anar reculant cap l’aeroport. A mig matí arribem a unes espectaculars piscifactories que conformem un dels millors llocs del país per espècies com el rascletó i el cabussó gris. A pesar de l’amenaçant pluja decidim fer la volta sencera a l’espai i ja a la 1era llacuna veiem una parella d’espectaculars cabussons grisos al niu. L’entorn presenta bones masses de canyissar on canten i es deixen veure balquers, boscarles de canyar, teixidors, repicatalons i mallerengues de bigotis. A les lleres amb més sotabosc destaquen les sorolloses boscarles menjamosquits, dels joncs, oriols, pinsans carminats i rossinyols russos. A la darrera bassa escoltem el cant d’un rascletó, que ràpidament té resposta d’altres exemplars, tant mascles com femelles. Distàncies increïblement curtes però directament proporcionals a la dificultat de poder-los observar en una estona perllongada. Però el temps empitjora ràpidament, arriba un temporal de pluges que ens fa acabar la volta de forma ràpida.
Rascletó (Zapornia parva) mascle ben amagat a la vegetació.
Malauradament enguany els típics territoris de boscarla d’aigua d’aquesta zona no estan ocupades ja que estan absolutament seques. Ens desplacem a un altra localització que és simplement espectacular: becadells, fredelugues, tètols cuanegres, batallaires…en plenes tasques reproductives. Zones tant planes proporcionen bones opcions per detectar rapinyaires i àguiles pomerànies, aligots i esparvers no van faltar a la cita, afegint a la llista una llunyana àguila cridanera. En el moment que veiem lluents fumarells negres en plomatge nupcial, els membres del grup descobreixen un rapinyaire nocturn aturat, el qual confirmem que es tracta d’un mussol banyut! Aquest exemplar s’exhibeix davant nostre tot fent vols rassants de cacera i posteriorment s’hi afegeix un altre exemplar adult. Finalment, detectem un poll el qual alimenten els adults, una manera immillorable d’acabar la jornada.
El desitjat sopar al gran hotel on estàvem se’ns va anar a norris al tindre la mala sort de coincidir amb casament polonès, probablement encara més lluent i sorollós dels que fem a casa nostra.
Dia 6
Darrer dia del viatge que iniciem amb sortida voluntària sota l’amenaça de més pluges a la piscifactoria que ahir vàrem visitar. Repetim espècies però amb millors observacions sobretot dels rascletons i mallerengues de bigotis. Veiem els únic cignes cantaires del viatge. Aquesta vegada els pinsans carminats i boscarles menjamosquits col·laboren més i es deixen veure i escoltar a plaer.
Desprès d’un copiós esmorzar, iniciem el transfer de tornada cap l’aeroport. Creuant grans extensions de camps agrícoles esquitxades per densos boscos. Veiem una gran nombre d’espècies d’aquests hàbitats alhora que mamífers com cabirols.
Sense cap mena d’incidència arribem a l’aeroport donant per finalitzat un gran viatge a un privilegiat sector de Polònia on encara resten alguns del tresors que antigament deurien ser més comuns i abundants en altres zones.
Llistat d’espècies observades al llarg del tour:
Faisà comú – Common Pheasant (Phaisanus colchinus)
Resum: Aquest ha estat el nostre novè grup al Nord de Finlàndia i Finnmark en el que va ser el segon grup del 2025. El tour va estar marcat pel mal temps al llarg de ben bé una setmana, amb pluja gairebé diària i temperatures clarament per sota de la mitjana. La meteorologia va afectar l’activitat del bosc boreal, amb una activitat de galls i de passeriformes reduïda al mínim en alguns sectors i que es va sumar a la pràctica absència de rossegadors al Nord. Tanmateix, el tour va assolir pràcticament tots els objectius, amb 4 espècies de galls i 5 espècies de mussols, i va sumar un parell d’espècies noves per a la llista del tour, com la boscarla de Blyth i la gavina rosada.
Les imatges d’aquesta crònica són obra de l’Antoni Abad, l’Enric Carrera, l’Oriol Muntané, el Carles Oliver i el Jordi Tragant. Tots els drets estan reservats.
Dia 1. Un cop el grup va estar complert vam sortir de l’aeroport d’Oulu i vam enfilar el camí cap a un restaurant a mig camí entre l’aeroport i la nostra primera parada per mirar ocells. Un cop sopats vam fer la curta distància fins a la primera parada ornitològica. Aquí vam poder veure les primeres verderoles i becuts del viatge mentre sentim el cant de tallarol gros i tallareta comuna als arbustos del voltant.
El vespre avançava ràpidament i vam decidir d’anar cap a l’allotjament, però no abans de gaudir d’una fantàstica observació de pinsà carminat, però també de tallarol xerraire i, breument, tallarol gros. Als camps del voltant hi havien nombroses fredelugues i becadells comuns cantant en vol.
Pinsà carminat cantant al vespre. Imatge d’Antoni Abad.
Dia 2. El nostre dia mussols al voltant d’Oulu va començar amb. Primera parada boscarla de Blyth cantant. També boscarles dels joncs, tallarol xerraire i pinsà carminat. Segona parada per mussol pirinenc en una caixa niu. De camí vam veure raspinell pirinenc i, en esmorzar, gavina menuda, primers cignes cantaires i becs de serra mitjans del tour. També un xatrac gros s’hi va sumar, però una mica més lluny.
La següent parada va ser visitar una parella nidificant de gamarús dels Urals. Un pollet era dins la caixa niu però vam tenir la sort de trobar la femella vigilant en un arbre proper. A la zona cantaven el cucut i un tallarol xerraire.
Ens vam endinsar llavors en un bosc ben amarat d’aigua en el que va ser una autèntica epopeia. Aquí vam poder veure un mussolet eurasiàtic mentre enretirava brutícia de l’interior del niu. També vam veure picot garser gros i una parella de picot cendrós que va posar, magnífic, per a tot el grup. Altres espècies d’interès van incloure aquí papamosques gris i cargolet cantant.
En un altre sector del bosc, vam fer una per visitar un niu de gamarús de Lapònia en el que va ser una imatge totalment impressionant mentre s’estava assegut en un immens niu d’astor. Tot just quan començava a ploure.
Després d’un bon descans de migdia vam sortir a explorar la badia de Liminganlahtii. Al pàrquing de l’allotjament vam poder observar la única parella de passerell comú del tour. Malauradament la pluja no ens va donar massa treva, i la visita a la badia va estar deslluïda per la pluja. Aquí vam veure una parell d’àguiles marines a força distància junt amb xarxets, cabussons emplomallats i arpelles comunes. Junt amb els comuns mastegatatxes i algun pardal xarrec, aquí també vam veure el primer mussol emigrant del tour.
Després de sopar ben d’hora encara ens vam apropar a un altre localització, però en aquesta ocasió tampoc vam tenir sort amb la siseta cendrosa.
Mussol pirinenc a la seva caixa niu. Imatge de l’Enric Carrera. El sempre imponent gamarús dels Urals. Imatge de l’Antoni Abad.Mussolet eurasiàtic en tasques de neteja del seu niu. Imatge de l’Enric Carrera.La femella de Gamarús de Lapònia a un niu d’astor. Ara fet seu. Imatge de l’Enric Carrera.
Dia 3. Aquest dia va ser el primer d’un seguit de dies marcats pel mal temps. De primer, vam anar a explorar zones de conreu de camí cap a Kuusamo. Aquí vam veure bitxac rogenc, tallarol gros i força verderoles i l’objectiu principal de visitar la zona, l’hortolà, es va deixar increïblement bé. El dia era rúfol, amb unes condicions ideals perquè un mussol emigrant aparegués i no va trigar gaire a passejar-se pel davant de la furgoneta! Tothom va saltar a terra i el vam poder veure força bé.
D’aquí vam anar al bosc, però la visita es va escurçar degut a la pluja. La última visita del matí va ser a una petita llacuna a on hi nia el cabussó orellut. Aquí vam gaudir de molt bones observacions fins que la pluja ens va obligar a enretirar-nos. A la zona, també vam veure mastegatatxes, les ovnipresents grives cerdanes i les primeres orenetes de ribera del viatge.
Un cop arribats a Kuusamo, vam visitar una colònia de cria de gavina menuda a on vam poder gaudir també de les primeres calàbries agulles del viatge i d’unes poques parelles de cabussó gris. Sempre un regal per a la vista!
Aquest mussol emigrant ens va donar un bon espectacle. Imatge d’en Carles Oliver.L’hortolà es va deixar estimar pel grup. Imatge d’en Carles Oliver.Tallarol gros cantant a tot drap. Imatge de l’Oriol Muntané.Un esplèndid cabussó orellut. Imatge de l’Enric Carrera.
Dia 4. Aquest va ser un dels dies més difícils que jo recordi al bosc boreal. Vam matinar molt (molt). A primera hora, un petit estol de trencapinyes comuns al camí assenyalaven un bon començament de dia. Però no. Les temperatures eren molt baixes (per l’època), amb només 3ºC positius (!!). Una perdiu escandinava a la carretera però mal vista. Al turó cotxa cua-blava només sentida. Els que es queden al pàrquing veuen gaig siberià. Abans de marxar una part del grup veu breument 2 pinsans dels pins que es mouen al bosc.
Abans d’anar a dinar, una parada en un petit llac ens va permetre observar els primers becs de serra petits del tour, així com altres espècies com cigne cantaire i morell d’ulls grocs.
A la tarda vam trobar un bonic repicatalons petit en un dels emplaçaments més típics per aquesta espècie. Després d’aquest petit èxit, vam mirar de connectar amb sit rústic i grèvol per la tarda, sense èxit. Milà negre en vol.
La impressionant vista des de dalt dels turons al voltant de Kuusamo, malgrat el mal temps. Imatge de l’Oriol Muntané.Aquest tallarol xerraire va ser dels pocs ocells actius aquell matí. Imatge de l’Enric Carrera.Bec de serra petit al seu hàbitat de nidificació. Imatge de l’Oriol MuntanéRepicatalons petit a ple rendiment. Imatge de l’Enric Carrera.Un dels fantàstics paisatges al voltant de Kuusamo. Imatge de l’Oriol Muntané.
Dia 5. Un altre dia de temps insegur. La jornada comença amb una femella de gall de cua forcada a la pista per guadi de tothom. A la primera parada observem el primer pòlit cantaire del tour i una mallerenga capnegra molt ben vista. El temps empitjora ràpidament i quan comença a ploure veiem un trencapinyes becgrós que sembla esperar-nos a dalt de tot d’un pi.
Tornem al turó al que vam estar el dia abans, a on encara canta una cotxa cua-blava. A les menjadores, un espectacle d’ocells ens estaven esperant, amb especial menció a la mallerenga capnegra, el pinsà borroner i el picot garser gros. També vam veure estols de trencapinyes comuns en vol a la zona.
Gall de cua furcada aventurant-se fora del bosc. Imatge del Carles Oliver.Mallerenga capnegra a la primera parada del matí. Imatge del Carles Oliver.Trencapinyes becgrós, una de les espècies més cobejades del bosc boreal. Imatge de l’Oriol Muntané.Pinsà mec. Imatge de l’Enric Carrera.Espectacular joc d’ales d’aquest picot garser gros. Imatge de l’Enric Carrera.Esquirol vermell a poca distància del grup. Imatge de l’Enric Carrera.Pinsà borroner. Imatge de l’Enric Carrera.
De camí cap al Nord un estol d’una vintena d’ànecs foscos en un llac ens va obligar a fer una parada! I un cop dinats, ens vam endinsar en una altra zona de boreal, aquest cop ja dins del Cercle Polar Àrtic. Aquí no vam trigar a gaudir d’una mallerenga de Lapònia que es va exhibir davant nostre, just abans que una parella de gaigs siberians aparegués del no res per tal de passejar-se pels arbres del nostres voltant, sempre acompanyats d’un pinsà mec que mirava per fer-los fora amb totes les seves forces.
Amb energies renovades vam intentar una última parada en una zona diferent del bosc. Aquí, els passerells golanegres es van deixar veure força bé, encara que mai massa a prop. Una cotxa cua-roja també es va deixar veure però el que perdurarà per sempre és la increïble observació de picot de tres dits. Un mascle va aparèixer de les profunditats del bosc per tamborinar en un tronc vell i gruixut. El so, a només uns 20 metres de nosaltres, va ser tant intens que ens va sobresaltar i ens va fer dubtar que no fos algú fent el reclam amb un enorme amplificador!! Va ser una forma increïble d’acabar una jornada prou intensa!
Ànecs foscos a tocar de terra. Imatge de l’Enric Carrera.Mallerenga de Lapònia, una altra de les espècies emblemàtiques de l’Àrtic. Imatge del Carles Oliver.Parella de gaigs siberians movent-se al bosc boreal. Imatge de l’Enric Carrera.Picot de tres dits. El seu tamborileig va quedar gravat com el moment més intens del tour. Imatge de l’Enric Carrera.
Dia 6. Al dia següent, després de fer un fantàstic esmorzar, vam visitar un altre lloc per repicatalons rústic. Aquest cop, aquesta esquerda espècie no es va escapar i tothom va poder observar-lo força bé, tot i que sempre va estar ben ficat a la vegetació. Més enllà, dos repicatalons petits cantaven barrejats amb verderoles i repicatalons comuns.
A pocs metres d’aquí vam visitar una petita zona de bosquines. En els pocs dies que vaig tenir lliures entre tours, vaig venir a aquesta localització amb l’esperança de trobar més repicatalons petits, però la meva sorpresa va ser la de trobar un bitxac siberià (!!). Així que ara tocava venir a veure si el bitxac encara estava “disponible”. Aquest bitxac era una mica més esmunyedís que els bitxacs nostrats, així que ens va tocar caminar una mica. A falta d’arbustos, aquest bonic mascle s’aturava a dalt de tot de petits arbres (bedolls i pins rojos). El camí va fer que el grup es dispersés una mica, i malauradament no tothom va poder veure aquesta raresa local.
Tord ala-roig a tocar del nostre allotjament. Imatge del Carles Oliver.Repicatalons rústic, després de força intents. Imatge del Carles Oliver.Bitxac siberià en vol el dia que es va trobar. Imatge del Carles Oliver.
Vam continuar cap al Nord. El dia era esplèndid encara que una mica fred. Vam fer via cap a la frontera amb Noruega. De camí, ens va sorprendre trobar estols migratoris de d’ànecs foscos, però també becs de serra petits i mitjans. Entre els llacs apareixen masses de bosc i aquí vam sorprendre un parell de fantàstics ocells sedosos que no es van deixar estimar gaire i també una parella de colltorts que feien festeig molt, molt al Nord per a la seva espècie! Una mica més enllà l’Oriol va trobar un parell d’aligots calçats, una espècie molt escassa aquest any!
Arribats a Noruega i un cop instal·lats al nostre hotel, vam anar a fer la tarda a una petita bassa d’escuraflascons. A les badies al voltant de Vadso s’acumulaven els èiders comuns i els becs de serra grossos, però també gavinetes de tres dits, gambes rojes comunes, els primers paràsits cuapunxeguts. Però la veritable atracció de la parada va ser el lek de batallaires que, desvergonyits, s’exhibien a pocs metres de nosaltres. A tocar d’ells, una quarantena d’escuraflascons bec-fins feien la viu-viu en una petita llacuna. Tot plegat una escena de somni que ens va deixar a tots sense alè i meravellats amb l’espectacle de fauna salvatge combinada amb una llum realment encisadora!
Piula dels arbres en una meravellosa llum de tarda. Imatge del Carles Oliver.Esuraflascons bec-fí. Imatge de l’Enric Carrera.Una mica de batallaire exhibint-se obra de l’Enric Carrera.El mascle guanyador, com a mínim aquella tarda. Imatge de l’Enric Carrera.
Dia 7. Al matí, després d’esmorzar, ens vam dirigir al Nord per tal d’agafar el vaixell que ens permetria visitar la colònia d’aus marines de Hornoya. De camí a Vardo, vam poder veure algunes de les meravelles de la tundra, com una perdiu escandinava que va creuar volant la carretera o algunes impressionants àguiles marines, a més de daurades grosses, batallaires, xarxets i grups d’èiders i ànecs negres al mar. Però la millor troballa del trajecte va ser una fantàstica llúdriga que l’Antoni va albirar mentre anàvem de bòlit seguint les peripècies de les àguiles marines. La llúdriga jeia enmig de les algues marines, a on prenia un esmorzar en forma d’un peix que no vam saber identificar…
Llúdriga esmorzant. Imatges de l’Enric Carrera.Un parell d’instants a la vida d’un àguila marina. Imatges de l’Enric Carrera.
De camí a Hornoya van començar a aparèixer els primers somorgollaires alablancs, però també nombrosos gavots fins que, a tocar de la illa, grans estols de somorgollaires comuns tenyien l’aigua de color negre i blanc en un espectacle captivador. Hornoya és la llar d’una gran colònia d’aus marines, amb més de 50.000 aus nidificants de diferents espècies. Entre els àlcids, la més comuna és el somorgollaire comú però les més cobejades són el somorgollaire de Brünnich, que té aquí una de les seves colònies més meridionals del continent, i el fraret, que atreu l’atenció de tothom. Aquí també vam veure nombrosos corbs marins emplomallats i algun grasset de costa que, malauradament, no es va deixar estimar gaire.
De tornada al continent vam necessitar un bon cafè per restituir la calor perduda. El temps era humit i un xic fred, però la pluja ens havia respectat. Hornoya sempre deixa una sensació d’atabalamenta a tothom que la visita; deu ser la densitat d’ocells o l’aclaparadora acumulació d’estímuls…
Gavots a Hornoya. Imatge de l’Enric Carrera.Els corbs marins emplomallats de Hornoya són aficcionats a niar sota els esglaons del camí que recorre la zona. Imatge de l’Enric CarreraUna fantàstica instantània de fraret. Imatge de l’Enric Carrera.Somorgollaire de Brünnich. Imatge del Carles Oliver.Somorgollaire comú al bell mig de la colònia. Imatge de l’Enric Carrera.Gavinetes de tres dits a una de les nombroses colònies a Vadso i Hornoya.
Amb el temps que semblava empitjorar ens vam dirigir cap a la tundra. Aquí, l’activitat semblava reduïda, però no evitava que cada poc temps un paràsit cuapunxegut ens passés per sobre a poca alçada. Amb un mica d’esforç, vam poder veure força bé els primers repicatalons de Lapònia del viatge, i també més batallaires, daurades i algun pòlit cantaire. El picnic va acabar amb senyals de plugim i ens vam dirigir encara més al Nord. A la primera badia que ens vam aturar vam gaudir d’uns tètols cuabarrats en plomatge nupcial complert, però també dels primers ànecs glacials del viatge. A la mateixa badia també hi havien força èiders i, una repasada amb el telescopi va rebel·lar un mascle d’èider reial de 2n any. No és ocell gaire espectacular, però fet i fet no deixa de ser un èider reial i, algun dia, esdevindrà un mascle adult força espectacular.
Vam continuar cap al Nord passen badies. Els ànecs glacials van esdevenir una visió habitual i, amb ells, vam veure diverses concentracions de becs de serra grossos i ànecs negres. Una mica més enllà, un parell de rorquals d’aleta blanca ens van fer aturar i al llarg dels minuts següents vam estar tots entretinguts veient com les seves aletes apareixien a la superfície del mar, de vegades força a prop de la costa! Al final de la carretera, encarats ja cap a les llunyanes Svalbard, vam estar mirant el mar una estona sense gaire novetats i no va ser fins al moment de marxar que una calàbria de bec pàl·lid va aparèixer justament al nostre davant. Telescopis en línia, tothom la va poder gaudir d’allò més, incloses dues ornitòlogues locals que també van celebrar la nostra troballa.
La tornada també ens tenia preparades unes quantes sorpreses. Amb el temps una mica més obert, va ser el moment de celebrar els paràsits cuapunxeguts a tocar de la carretera i, més al Sud, vam decidir explorar un turonet. Semblava que el turó no ens donaria cap sorpresa quan una boleta blanca va sortir volant: Un sit blanc mascle! Va passar volant ben a prop i es va aturar no gaire lluny de la furgoneta. Alguns el van poder veure força bé, però no tothom. Una mica més enllà, també vam fer una parada per observar un petit estol d’oques vam tenir la sorpresa de trobar una oca de bec curt amb acompanyant un parell d’oques pradenques en uns petits camps de conreu i, per acrrodonir el dia, un grup de 3 ants va aparèixer corrent al costat de la carretera, i una explosió d’alegria va tornar a envaïr la furgoneta!
La calàbria de bec pàl·lid al mar. Imatge del Carles Oliver.Primer plànol de cigne cantaire. Imatge del Carles Oliver.La valona, sempre espectacular i sempre mereix una parada 😉 Imatge del Carles Oliver.Aquests rens quasi semblaven salvatges! Imatge del Carles Oliver.Paràsit cuapunxegut vora la carretera. Imatge del Carles Oliver.Tètol cuabarrat en plomatge estival. Imatge del Carles Oliver.Oca de bec curt (esquerra) i oca pradenca (dreta), per a una bona comparació. Imatge del Carles Oliver.Un dels ants que corrien per la tundra. Mai els havia vist tant al Nord. Imatge de l’Antoni Abad.
Dia 8. Aquest dia el vam dedicar a explorar la zona més central de Varanger i una part de la seva costa Nord. Però primer vam fer un tomb pel mateix Vadso, a on el més destacat va ser una cotxa blava. Ja a la zona central de tundra, una primera parada va produir observacions molt bones de passerell àrtic (que recentment ha passat a ser considerat una forma del passerell golanegre). Els primers paràsits cuallargs del dia van fer les delícies del grup i al llarg de la propera hora un seguit de parades seleccionades van produir una llarga llista de limícols (territ variant, territ menut, becadell comú, pòlit cantaire, batallaire, valona, escuraflascons bec-fí, daurada grossa,…) però també observacions de ben a prop d’ànec glacial. Especialment deliciosa va ser l’observació d’una calàbria agulla que, en un primer moment, estava ben a prop de nosaltres!
A mesura que guanyem alçada van apareixent més sit de Lapònia. El dia és assolejat (ja tocava) i el seu cant emplena l’aire. Les aloses banyudes es van deixar veure especialment bé i l’alegria es va desfermar en veure una primera parella de perdiu blanca. Això ens va animar a explorar la zona més alta de la carretera. La zona de picnic escollida ens permetia gaudir de vistes sobre dos mascles i una femella de perdiu blanca, però també aloses banyudes, paràsits cuallargs, esmerla, titelles i còlits grissos. Un cop sadollats de perdius blanques, ens vam dirigir al nostre allotjament, en un preciós enclavament a la costa Nord de Varanger. Després d’una estona de descans vam tornar a la càrrega i la tundra ens ho va recompensar amb escreix. Amb la llum de tarda banyant els turons encatifats, va començar l’espectacle de perdius escandinaves. Un primer mascle es va deixar veure prou bé però no gaire a prop, però al llarg de la següent hora vam poder veure un mínim de 5 mascles, alguns d’ells fent vols nupcials per sobre dels leks de batallaires i escuraflascons! Unes petites basses a la tundra també allotjaven un petit estol d’oques de la tundra, la única parella de morell buixot que vam veure al llarg del tour i una meravellosa parella de calàbria petita.
Cornella emmantellada a la sortida del nostre hotel. Imatge del Carles Oliver.Passerell carpó-blanc. Imatge de l’Enric Carrera.Aquesta calàbria agulla va emergir increïblement a prop. Imatge del Carles Oliver. Al llarg del dia vam observar un bon grapat d’aloses banyudes. Imatge de l’Enric Carrera.Una de les moltes perdius blanques observades aquell dia. Imatge de l’Enric Carrera.Perdiu blanca cantant. Imatge de l’Enric Carrera.Paràsit cuallarg passejant-se ben a prop. Imatge de l’Antoni Abad.Batallaire preparant-se per a una altra sessió de lluita. Imatge de l’Enric Carrera.Perdiu escandinava lluïnt-se. Imatge de l’Enric Carrera.Calàbria petita a curta distància. Imatge de l’Oriol Muntané.
Dia 9. Després de gaudir d’un bon esmorzar ens van dirigir cap a l’Oest des del nostre petit allotjament a un petit istme de la costa Nord de Varanger. Aquí no vam poder deixar de veure la colònia conjunta de xatrac àrtic i somorgollaire alablanc, ni tampoc els pollets de garsa de mar que caminaven, simpàtics, per la sorra. Ens vam dirigir cap a un far. Al voltant del qual ens va sorprendre una molt bona activitat de passeriformes. Aquí hi vam veure força piules gola-roges però també titelles i un parell de passerell becgrocs que no paraven quiets! Des del far vam poder veure algunes foques comunes i un parell de marsopes comunes, i també un bon grapat de somorgollaires alablancs i alguna calàbria, però poca cosa més. Un xic decebuts ens en vam anar a Berlevag, el principal port pesquer de la zona. A l’Est de la població, una gran badia dóna aixopluc a una bona varietat de gavines, normalment gavinetes de tres dits, però sempre hi ha cabuda per a la sorpresa. Repassant els èiders ens vam trobar amb un fantàstic gavinot hiberbori i, quan vam anar a la zona principal de descans de gavines i gavians, l’Enric ens va regalar un dels ocells del viatge, una gavina rosada que descansava en una petita platja amb gavinetes de tres dits. L’observació va aixecar tanta emoció al grup que vam espantar el grup de gavines (estaven només a 5 metres de nosaltres!). Però el patiment no va durar gaire. Les gavines s’havien dirigit al poble i nosaltres vam seguir-les per repassar les teulades típiques a on s’aturen a descansar les gavines petites i, en un tres i no res, vam retrobar la gavina rosada! I la vam poder gaudir al llarg d’uns quants minuts, abans l’estol no decidís canviar d’ubicació… Aquesta és una espècie mítica, que només nia a Svalbard i Grenlàndia. Dóna la casualitat que unes setmanes abans s’havia anat veient una gavina rosada a Vardo, però feia ja més d’una setmana que ningú no la veia. Es tractava del mateix individu?
Després d’un bon cafè per escalfar-nos i encara esvalotats per la troballa, ens vam dirigir al Sud, tot creuant el mar de tundra que és el centre de Varanger. El camí de tornada va estar marcat pel mal temps. Un altre cop temperatures baixes i pluja intermitent que va deslluïr el trajecte. Un cop arribats a l’allotjament, les menjadores pel qual el lloc és famós, eren buides. Al llarg de la tarda vespre, només un parell de verdums i un picot garser gros van fer acte de presència.
La impressionant costa Nord de Varanger. Imatge de l’Oriol Muntané.Somorgollaires alablancs a tocar de les seves caixes nius. Imatge de l’Enric Carrera.Èider comú a la badia de Berlevag. Imatge de l’Enric Carrera.Gavina rosada, una de les protagonistes del viatge. Imatge de l’Enric Carrera.Espectacular ànec glacial a un petit llac de muntanya. Imatge de l’Enric Carrera.Dos moments de la lluita entre dos mascles de perdiu blanca. Una cosa que no es veu cada dia. Imatge del Carles Oliver.
Dia 10. Últim matí del viatge i última oportunitat per gaudir d’una de les especialitats del tour, l’esmorzar per emportar. Aquest últim matí vam decidir de tornar al bosc boreal i, després d’uns quants quilòmetres, vam trobar el que estàvem buscant. De cop i volta, un mascle de gall fer va aparèixer al bell mig de la pista lluint-se amb la cua oberta. Ens vam apropar i l’aguda visió de l’Oriol ens va permetre de trobar no una, però dues femelles de gall fer que estaven ben camuflades dins de la vegetació. Va ser un gran punt final per al nostre tour, amb una espècie que ens havia estat esquivant i una nova mostra de que la perseverança, sovint, dóna fruit! Abans del migdia ja érem a l’aeroport per tal d’agafar el nostre avió
En definitiva, un altre tour exitòs al meravellós Nord i ja amb moltes ganes de tornar al 2026 per tornar a gaudir de les seves meravelles! Us hi apunteu? Teniu tota la informació a la nostra web; barcelonabirdingpoint.com
Femella de gall fer a tocar del nostre vehicle. Imatge d’en Jordi Tragant.Foto de grup a punt per la tornada! Imatge d’en Jordi Tragant.
Llistat d’aus observades al llarg del tour:
Cigne cantaire (Cygnus cygnus)
Oca comuna (Anser anser)
Oca de bec curt (Anser brachyrhynchus)
Oca de tundra (Anser serrirostris)
Oca pradenca (Anser fabalis)
Ànec xiulador (Marecca penelope)
Ànec griset (Marecca strepera)
Xarxet comú (Anas crecca)
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
Ànec cuallarg (Anas acuta)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Morell buixot (Aythya marila)
Èider (Somateria mollissima)
Èider reial (Somateria spectabilis)
Ànec glacial (Clangula hyemalis)
Ànec negre (Melanitta nigra)
Ànec foc (Melanitta fusca)
Morell d’ulls grocs (Bucephala clangula)
Bec de serra petit (Merguellus albellus)
Bec de serra gros (Mergus merganser)
Bec de serra mitjà (Mergus serrator)
Faisà comú (Phaisanus colchinus)
Perdiu escandinava (Lagopus lagopus)
Perdiu blanca (Lagopus mutus)
Gall de cua furcada (Lyrurus tetrix)
Gall fer (Tetrao urogallus)
Falciot negre (Apus apus)
Cucut comú (Cuculus canorus) — només sentit
Colom roquer (Columba livia)
Tudó (Columba palumbus)
Grua eurasiàtica (Grus grus)
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Cabussó gris (Podiceps grisegena)
Cabussó orellut (Podiceps auritus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Corriol anellat gros (Charadrius hiaticula)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Fredeluga comuna (Vanellus vanellus)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ menut (Calidris minuta)
Batallaire (Calidris pugnax)
Becada (Scolopax rusticola)
Becadell comú (Gallinago gallinago)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja comuna (Tringa totanus)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Valona (Tringa glareola)
Xivita (Tringa ochropus)
Xivitona (Actitis hypoleucos)
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Plalaropus lobatus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavinot (Larus marinus)
Gavià de potes roses (Larus argentatus)
Gavià hiperbori (Larus hyperboreus)
Gavina rosada (Rhodosthetia roseus)
Gavineta de tres dits (Rissa trydactyla)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac àrtic (Sterna paradisaea)
Xatrac gros (Hydroprogne caspia)
Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus)
Paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus)
Paràsit cuallarg (Stercorarius longicaudus)
Somorgollaire comú (Uria aalge)
Somorgollaire de Brünnich (Uria lomvia)
Gavot (Alca torda)
Somorgollaire alablanc (Cepphus grylle)
Fraret (Fratercula arctica)
Calàbria petita (Gavia stellata)
Calàbria agulla (Gavia arctica)
Calàbria de bec pàl·lid (Gavia adamsii)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis)
Àguila pescadora (Pandion haliaetos)
Milà negre (Milvus migrans)
Aligot calçat (Buteo lagopus)
Àguila marina (Haliaeetus albicilla)
Mussol emigrant (Asio flammeus)
Mussol pirinenc (Aegolius funereus)
Gamarús de Lapònia (Strix nebulosa)
Gamarús dels Urals (Strix uralensis)
Mussolet eurasiàtic (Glaucidium passerinum)
Picot garser gros (Dendrocopos major)
Picot de tres dits (Picoides tridactylus)
Picot cendrós (Picus canus)
Colltort (Jynx torquilla)
Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Esmerla (Falco columbarius)
Gaig eurasiàtic (Garrulus glandarius)
Gaig siberià (Perisoreus infaustus)
Garsa eurasiàtica (Pica pica)
Gralla occidental (Coloeus monedula)
Cornella emmantellada (Corvus cornix)
Graula (Corvus frugilegus)
Corb comú (Corvus corax)
Ocell sedós europeu (Bombycilla garrulus)
Mallerenga capnegra (Poecile montanus)
Mallerenga de Lapònia (Poecile cinctus)
Mallerenga petita (Periparus ater)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Alosa euroasiàtica (Alauda arvensis)
Alosa banyuda europea (Eremophila alpestris)
Oreneta de ribera (Riparia riparia)
Oreneta comuna (Hirundo rustica)
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) — només sentit
Mosquiter de passa (Phylloscopus troquillus)
Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
Boscarla de Blyth (Acrocephalus dumetorum) — només sentit
Tallarol gros (Sylvia borin)
Tallarol xerraire (Curruca curruca)
Reietó (Regulus regulus)
Cargolet eurasiàtic (Troglodytes troglodytes) — només sentit
Raspinell pirinenc (Certhia familiaris)
Griva cerdana (Turdus pilaris)
Tord comú (Turdus philomelos)
Tord ala-roig (Turdus iliacus)
Griva (Turdus viscivorus)
Merla comuna (Turdus merula)
Pit-roig eurasiàtic (Erithacus rubecula) — només sentit
Cotxa blava (Luscinia svecica)
Cotxa cua-blava (Tarsiger cyanurus) — només sentit
Resum: Aquesta és la crònica de viatge del nostre 11è tour al Marroc. Ha estat una edició marcada pel mal temps al Gran Atlas, el que va obligar a inventir-hi força més temps del que és habitual per tal d’assolir les espècies més característiques d’aquest hàbitat. Això va suposar visitar menys zones humides i una llista un xic més curta del que és habitual però que encara va poder sumar espècies força escasses al país com xarxet alablau i polla pintada. El desert i les zones d’estepes en alçada van ser tant excepcionals com sempre!
Tot i els símptomes cada cop més evidents desenvolupame, el Marroc conserva tot el seu exotisme i és una gran destinació ornitològica de primer ordre amb un gran canvi de paisatge, cultura i una gran riquesa d’ocells a tant poca distancia d’Europa!
Totes les imatges en aquest trip report són obra d’en Sergi Sales. Tots els drets reservats.
Dia 1
Després d’un bon esmorzar comença la trobada dels diversos membres de l’expedició, amb nacionalitats variades. Fetes les presentacions i explicacions, comencem la primera jornada de viatge.
Els sits del Sàhara venen a visitar-nos tot movent-se per sota les taules de l’hotel a cerca de restes de menjar i encara als jardins de l’hotel s’escolten els sorollosos bulbuls comuns i els xisclets dels falciots pàl·lids.
Ens desplacem uns pocs quilòmetres, fins a una zona amb arbres grans i madurs a on no triguem en detectar uns dels primers targets del tour, el picot verd del Magrib, espècie endèmica de les zones arbrades d’aquesta regió; fins a 4 exs. es deixen observar a plaer. A la zona també són abundants els pinsans africans (espècie separada del pinsà comú tot just fa un any), mallerengues blaves africanes i la raça del nord d’Àfrica de picot garser gros.
Satisfets per aquesta primera parada, decidim començar la pujada cap a les zones altes de l’Atles a la cerca de la especialitats allà presents. Però tot són entrebancs. La pista està deteriorada pels forts terratrèmols del 2024 que tan mal van provocar en aquesta regió, però per fer-ho més difícil comença un xàfec intens, que poc després es converteix en calamarsa que, a mesura que pugem, es transforma en aiguaneu. A mig camí fem un intent amb poques esperances per mirar de contactar amb la tallareta de l’Atles, però deu estar ben amagada amb aquestes condicions meteorològiques. Un petita escletxa s’obre al cel i una roca al marge de la carretera descobrim la primera merla blava del viatge, aturant-se als pocs segons un meravellós mascle de cotxa diademada i un mascle de sit negre. 3 espècies aturdes en menys d’un metre de distància l’una de l’altra. Això ens anima a seguir l’ascensió però quan només ens quedaven 5 quilòmetres, la neu començar a agafar a l’asfalt i es perd la referència de l’asfalt i línies de la carretera. Amb la visilibilitat força limitada, decidim amb bon criteri avortar la missió i tornar cap avall. Afortunadament, un excel·lent restaurant ens ajuda a passar el mal tràngol tot gaudint del primer tagin del viatge. Tot això a temperatures extremadament baixes, per sota de 5ºC positius!!!
La jornada l’acabem a les zones planes més properes a Marràqueix, a on tot i el fred i el vent podem gaudir de les primeres garses del Magrib, aligot rogenc, terreroles comunes i excel·lents observacions d’un torlit.
Dia 2
Canvi de plans per poder adaptar-nos a la meteorologia i mirar de no perdre cap dels objectius del viatge. Tornem a emprendre la pujada cap les pistes d’esquí. Avui el temps pinta molt millor, tot i la gran quantitat de neu acumulada i el fred.
A una cota força més baixa de l’habitual veiem un estol gran d’aloses banyudes de l’Atles, i tot gaudint d’aquests ocells, veiem una parella de còlits negres i un parell d’amagadises merles de pit blanc. Un cop arribat a la zona de les pistes d’esquí, al llac d’alta muntanya hi han les habituals fotges comunes i un parell de merles d’aigua. Al voltant, més aloses banyudes acompanyades de cogullades fosques. Grans grup de gralles, a 1era hora majoritàriament de bec vermell que al llarg del matí es van substituint per gralles de bec groc. També veiem un bon nombre de pardals roquers, especialment prop dels habitatges. Només es resisteix el pinsà ala-roig de l’Atles. Cercant aquesta especialitat ens trobem amb diversos grups d’ornitòlegs de Bèlgica, Regne Unit, Països Baixos… tots ells amb resultat negatiu, alguns amb 3 dies seguits buscant-los sense resultat. Tot i això no deixem d’intentar-ho fins que al final l’esforç té premi quan alguns de nosaltres detectem uns exemplars de pinsans ala-roig que es deixen veure extremadament a prop. Objectiu assolit!!
Més que satisfets iniciem un llarg transfer cap la zona del Souss Massa. En ruta, tot travessant encisadors paisatges, anem veient diverses espècies com el falciot cuablanc petit, ballesters i pardals de passa en una colònia mixta en un dels peatges de l’autopista. Una vegada caiguda la nit ens creuen la carretera torlits, un mussol comú i un fugaç mussol banyut.
Alosa banyuda de l’Atles (Eremophila alpestris atlas)Gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus).Pinsà ala-roig de l’Atles (Rhodopechys sanguineus alienus).Una segona imatge del pinsà rosat de l’Atles, en aquest cas deixant veure el rosat de les primàries.
Un dels principals targets d’aquesta zona és la txagra de coroneta negra per això abans d’esmorzar sortim a una zona mixte de conreus locals amb zones arbustives tot aprofitant les hores de menys calor i més activitat. Als pocs minuts contactem amb la característica veu d’aquesta espècie alhora que un bon nombre de busquetes brunes i diverses espècies de passeriformes migrants . Les guatlles canten molt ben a prop però com sempre sembla que es tornin invisibles. Les cotxes diademades es deixen observar a distàncies ridícules.
Després d’aquesta fantàstica sortida a primera hora, tornem a l’allotjament per gaudir d’excel·lent esmorzar!!
Tot travessant camps de conreus ens dirigim cap els punts d’aigua que li donen fama aquest parc nacional. A pocs km del poble trobem un elani comú que es decideix a fer tot una exhibició de vols, picats i aturades. La verdor dels camps afavoreix la presència de diferents migrants com mosquiters de passa, tallarol de garriga occidental, tallarol emmascarat occidental, piula dels arbres i capsigranys.
La primera parada ens aportar un nou reguitzell d’espècies de limícoles i anàtides noves per la nostra creixent llistat del viatge alhora que trobem les primeres orenetes de ribera africanes, movent-se per sobre de la vegetació de ribera del riu amb un grup amb altres espècies d’hirundínids.
Arribem al parc de Sous Massa on emprenem el llarg i assolellat camí que segueix paral·lel, però a certa distància, l’estuari del riu. Aquí van apareixen ànecs, limícoles, flamencs, capons…i diversos grups d’ornitòlegs alguns del qual diuen haver vist una de les rareses que corren aquell dies per allà; els xarxets alablaus. Després de buscar-los al llarg d’una bona estona, finalment es deixen observar dormint entre ànecs cullerots, el mascle per gaudi dels membres del nostre grup es va decidir a nedar i exhibir els seu plomatge.
Per fer el pícnic decidim visitar una de les impressionants platges des d’on podrem fer sea-watching. Aquí hi trobem un bon pas de mascarells, entre els quals van apareixent algun paràsit boreal i paràsit cuapunxegut. El fet d’estar en plena època de migració ens va donar l’oportunitat de gaudir de l’espectacle en directe de grups de becplaners tornat cap al Nord i grups de limícoles com pigres grisos migrant cap al Nord tot seguint la línia de la costa. Tot i així es resisteixen els ibis ermitants, fins que al final del dia 3 exemplars, un d’ells radiomarcat, es deixen veure a tocar dels penya-segats on restaran a passar la nit.
Dia 4
Repetim l’estratègia del dia anterior, visitant abans de l’esmorzar sectors propers al nostre allotjament, a on es deixen observar a plaer perdius nord-africanes, mussols comuns de la raça nord-africana i les aquí abundants garses del Magreb.
Desprès d’esmorzar comencem a emprendre el llarg trànsfer cap l’interior tot veient en ruta alguns rapinyaires (menys que anys anteriors) i fent aturades en alguns ponts i gorges on veiem les primeres àguiles cuabarrades del viatge. Tot just abans d’arribar a Ouarzazate ens aturem per escanejar un petit punt aigua que travessa el desert rocallós. Aquí veiem còlits negres, les primeres terreroles del desert i una sorprenent polla pintada que es va deixar fotografiar i veure a plaer. Una darrera aturada en un lluents d’aigua amb corriols petits, ànecs canyelles i les primeres cogulladesdel Maghrib amb un bec llarg i mida considerable.
Cau la nit i arribem a l’allotjament a les impressionants Gorges del Dades.
Demà ens espera la visita al mític Boumalne Track!!
Perdius nord-africanes (Alectoris barbara)Spotted Crake (Porzana porzana) in a small stream in the Anti Atlas.
Dia 5
Sortim a fer l’entramat de pistes de terra del Tagdilt track , segurament el lloc amb més diversitat de còlits i al·làudids del Paleàrctic Occidental.
No triguem a trobar el 1er còlit de coroneta blanca, un ocell espectacular! Realment en aquest primer sector la diversitat d’ocells no es correspon amb la bellesa del paisatge, tones i tones de plàstics embruten les visualitzacions sobretot dels còlits de carpó roig, els quals ja estan en plena fase reproductora. Però sens dubte el còlit del desert és el més comú dels còlits nidificants allà. Uns quants còlits grisos i rossos en migració completen el llarg llistat de membres d’aquesta família. Sembla que enguany és d’aquestes temporades en les quals detectar les calàndries bec-grosses es feina complicada. Tornem a coincidir amb el grup d’ornitòlegs belgues amb els que vàrem prospectar l’alt Atlas. Intercanviem informació ja tots dos grups havíem començant el mateix itinerari però pels extrem oposats. Entrem en zona d’hàbitat menys deteriorat on es veuen abundants les terreroles del desert i cuabarrades. Entre les cogullades fosques que travessen les pistes, acabem veient la primera alosa puput del tour (a les zones desèrtiques és molt més abundant), tot observant aquest increïble alaúdid en creua un nombrós grup de corredors saharians. Tot tornant i escanejant entre els residus, veiem un grupet de aloses del Sàhara, similars a les aloses banyudes però més petites i perfectament adaptades a aquestes ambients tant secs.
Còlit de coroneta blanca (Oenanthe leucopygia)Còlit de carpó roig (Oenanthe moesta).Alosa del Sàhara (Eremophila bilopha)
Puja ràpidament la temperatura i després de refrescar-nos ens dirigim cap les gorges on ens esperen altres dels objectius del tour.
Amb l’ajuda d’un improvisat guia local ens localitza explorarem aquest sector. Desprès d’un ràpid pícnic ens duu cap un dels sectors controlats ensenyant-nos pel camí un escurçó cornut. De sobte un falcó llaner es deixar veure a molt curta distància intentant caçar una terrerola del desert.
Finalment arribem a una petita cova on està un niu de duc del desert, amb 3 polls. Sembla que enguany s’han intercanviat els territoris entre ducs, falcons i l’aligot rogenc, els quals sobrevolen diverses vegades la zona. Aquí mateix trobem una parella de pinsans trompeters. Una mica més enllà veiem fugaçment un còlit de Núbia, però després d’una estona caminant per aquells barrancs, una parella es deixa veure en bones condicions.
Més que satisfets tornem al lloc del matí per tal de tornar a cercar la calàndria bec-grossa, aquesta vegada amb més èxit ja que ràpidament un petit grup es deixa veure a curta distància abans de desaparèixer entre la vegetació…
Aprofitem les darreres llums per visitar les impressionants gorges de Dades i fer un intent per recuperar la darrera espècie que havíem perdut per la nevada a l’Atlas, i als pocs minuts d’aturar el vehicle detectem el reclam de la tallareta de l’Atles , en concret un mascle que després es va deixar escoltar i veure força bé, una gran alegria pel grup.
Al pàrquing de l’hospedatge ens sorprèn un adult d’àguila cuabarrada passant per sobre dels nostres caps amb una gran branca al bec, no triga en aturar-se i mostrar-nos on està el niu! Tot això ornamentat pels cants de merles blaves i còlits negres.
Tallareta de l’Atlas (Curruca deserticola).
Dia 6
Trànsfer llarg cap les dunes del desert del Sàhara, fent una parada a un parell de punts amb hàbitat perfecte per un petit i complicat ocell, la prínia del desert. Després de caminar entre zones sorrenques envoltats de ramats de cabres i veient un seguit de botxins septentrionals amb la seva complexa taxonomia, escoltem les seves veus i comencem carreres i aturades tot seguint un grupet que puja a matolls i corre per la sorra com si s’acabés el món. Finalment, tots els participants tenen molt bones observacions d’aquesta esquerpa espècie!
En ple Ramada no és fàcil trobar llocs per menjar però el nostre grup no té problemes i optimitzem el temps aturar-nos a mig camí entre Boulmane i Merzouga. Després de dinar, un seguit de parades en ruta van ser poc productives així que decidim anar directes a Merzouga i aprofitar l’increïble paisatge que han generat les pluges d’aquest passat hivern tornant a omplir d’aigua la seva famosa llacuna (feia 5 anys que no tenia aigua) i a on podem gaudir de flamencs i d’altres aus aquàtiques al ben mig del desert. Es increïble com els ocells s’adapten a les condicions puntuals de la zona, havent-hi gran nombre de parelles nidificants d’ànecs canyelles, cama-llargues, corriols petits i camanegres. A més de sorprenents migrants com un cabussó collnegre o àguila pescadora. Força lluny i molt amagadissos pels vent, però veiem bé un grupet de xarxets marbrencs.
Prínia del desert (Scotocerca inquieta).
Dia 7
Ben aviat venen a buscar-nos els guies locals amb els vehicles 4×4 perfectament adaptats a conduir per les dunes i sorres del desert. La primera aturada és al lloc que visiten per veure amb les primeres llums les gangues pigallades i coronades. No triguem gaire en observar totes dues espècies fent ràpides visites a l’abeurador.
D’aquí ens desplacem a una acàcia on nia una parella de pardal del desert. Malauradament no tenim èxit en aquest primer intent; sembla que és l’hora on han anat a cercar l’esmorzar.
Aprofitem per anar acompanyat d’un pastor local a la zona on descansen de dia els enganyapastors d’Egipte. Sembla que hem tingut sort i avui té un ocell localitzat, increïble feina per trobar un mestre del camuflatge com és aquesta espècie. Després de gaudir d’aquesta gran enganyapastors, tornem a l’arbre del pardal del desert i ara sí que estan allà: un mascle super esverat exhibint-se amb dues femelles construint un niu comunitari absolutament ignorant la nostra presència.
Iniciem la cerca de la tallareta del desert africana de la qual es veu i escolta un exemplar. Malauradament no tothom arriba a veure-la i llavors arriba un forta ventada amb tempesta de sorra fet que complica assolir millors observacions així que decidim avortar la missió a l’espera de que millorin les condicions , però malauradament això no passarà… Una llàstima perquè a pesar del vent es veuen força migrants com cotxes cua-roges, àguiles calçades, mosquiters, tallarols, còlits, capsigranys…..
Finalment les condicions empitjoren i decidim prendre una tarda lliure i agafar forces per fer un segon intent a l’endemà.
Gangues coronades i pigallades bebent aigua.Enganyapastors d’Egipte (Caprimulgus aegiptiacus)Pardal del desert (Passer simplex).
Dia 8
De bon matí fem un tombet al voltant de l’allotjament per trobar tordenc lleonat que un any més no falla en aquesta localització. Després visitem una zona amb bones condicions per la tallareta del desert però sense sort, encara que gaudim de diferents migrants i d’una de les grans sorpreses del viatge, un fennec que creua corrents dues vegades davant el grup.
Encara estorats per l’observació de la guineu orelluda, decidim tornar a la zona on vàrem veure ahir la tallareta, no sense trobar per enèsima vegada al grup d’ornitòlegs belgues (no serà la darrera trobada, encara havíem de tornar a coincidir als caixers locals per treure diners!!) . Tot voltant per l’entorn veiem un niu de les comunes aloses puputs, fet al capdamunt dels matolls alts per tal de poder vigilar tot el que es pugui apropar.
Anem a visitar la mítica estació d’anellament del Cafe Yasmine, sense poder accedir pels camins habituals ja que estan completament anegats d’aigua, increïbles paisatges amb desenes de migrants aprofitant unes poques comunes condicions d’humitat i verdor. Per exemple un gran grup de perdius de mar sobrevolen la zona diverses vegades. Enguany son especialment comunes les boscarles dels joncs, barrejant-se els seus cants amb les bosquetes brunes. En ruta veiem alguns grups de gangues, corredors saharians i alguns còlits de Seebohm, encara migrant lluny dels territoris de cria.
Tornem a repetir visita la llac de Merzouga, veient alguns de les espècies vistes el dia anterior afegint a la llista alguns limícoles (valona, territ variant, menut, gamba roja i verda) i uns inesperats grassets de muntanya.
La zona de palmeres d’Igrane a més d’un petit oasis d’aigua i ombra, ens permet veure en seguit de passeriformes migrants alhora que grups mixtes d’abellerols comuns i de Pèrsia.
Torden lleonat (Argya fulva)Fennec (Vulpes zerda) a la carreraAfrican Desert Warbler (Curruca deserti).Alosa puput (Alaemon alaudipes).
Dia 9
Comencem la tornada cap a Marràqueix fent un viatge xino-xano, tot fent parades a zones on es veuen ocells, com antigues rambles on es concentren bastants còlits de diferents espècies (del desert, de Seebohm, rossos..), aloses puputs, terreroles rogenques… Finalment podem veure entre els tallarols de garriga migrants algunss tallarols trencamates. Tot travessant un petit poblat veiem un grup d’abellerols de Pèrsia fent els nius a una zona sorrenca.
Continuem conduint cap el proper hospedatge aturant-nos al famós pantà d’Al-Mansour on sumem un seguit d’espècies com currocs, orenetes de ribera…però els forts vents fa que decidim arranjar el lloc per dormir i descansar per la darrer dia.
Dia 10
Ara sí arriba el darrer dia del viatge. Alhora que esmorzem podem sentir vàries bosquetes brunes defensant territori als jardins del lodge, puputs arreu, alguns migrants com piules dels arbres i tallarols, grups de l’abundant oreneta cua-rogenca en aquest sector…un bon comiat.
En ruta ens aturem a la llera d’un petit riu on es veia algun ràl·lid, no vàrem tenir sort però en canvi sí que vàrem tindre l’espectacle d’un dia de migració de passeriformes impressionant, en un sol arbre hi havia més de 10 exemplars de 7 espècies diferents: tallarols de garriga, emmascarats, tallaretes; mosquiter de passa, comuns, pàl·lids i alguns confiats mosquiters ibèrics. Prop de l’aigua hi havien desenes les boscarles de canyar i dels joncs que es movien entre els canyissars. També l’únic mastegatatxes del tour. Llàstima no poder tindre més temps per mirar cadascun dels racons de la zona, migració en viu!!!
Creuant l’Atles van sortint còlits, gralles de bec vermell i altres espècies típiques d’aquests hàbitat, entre la boira i baixes temperatures.
La darrera aturada és a l’únic hàbitat que no havíem pogut treballar, boscos de coníferes. Escoltem i en algun cas veiem ocells típics d’aquí, mallerenga petita, trencapinyes, esparvercomú i un astor fent vols nupcials.
Darrera aturada i ja encarem com el punt final del viatge.
Tour on han sortit pràcticament totes les espècies objectiu, amb menys rapinyaires que en edicions anteriors però en canvi amb dies de migració de passeriformes com feia anys que no es veia, especialment als sectors que de forma anormal mantenien aigua i més verdor del que es veia els altres anys.
Totes les imatges d’aquesta crònica han estat realitzades per Carles Oliver. Tots els drets reservats.
Please, follow this link to find the English version of this trip report.
Resum: El nostre 7è tour al Nord de Finlàndia i Finnmark ha tornat a ser una aventura força exitosa. La variabilitat d’algunes espècies en aquests hàbitats és ben coneguda i molt destacable. Enguany, va sobtar la quasi total absència de trencapinyes al llarg del recorregut, amb només uns quants contactes i tant sols un parell d’observacions. Amb prou feines hi havia cap observació recent de trencapinyes becgròs a la zona! A l’altra banda de l’espectre, vam aconseguir molt bones observacions de totes les espècies de galls i de 5 espècies de mussols malgrat la baixa densitat d’enguay. El sit rústic i el repicatalons petit semblaven trobar-se a tot arreu en determinats moments del viatge, i la cotxa cuablava i el picot de tres dits també es van deixar veure molt bé i fàcil malgrat algunes temperatures força altes al llarg del tour.
Dia 1. Part del nostre grup va aterrar a Oulu amb una mica de retard degut a un excès de trànsit a l’aeroport de Barcelona. A l’aeroport d’Oulu ens vam trobar a un altre participant, però aquí també vam patir un endarreriment derivat d’un problema amb les furgonetes de lloguer. Normalment gaudim d’una petita finestra de pardaleig a la primera tarda del viatge, però enguany el primer pardaleig del tour va ser després de sopar.
El sopar a l’allotjament va ser el primer moment que tot el grup es va trobar i seure junts i tenint una torre d’observació a tocar de l’hotel no vam passar l’oportunitat de, un cop escurades les postres, fer-hi un cop d’ull un cop. Aquesta passejada va servir per tenir un primer contacte amb tot un seguit d’espècies comunes en aquesta part de Finlàndia incloent tord ala-roig, mastegatatxes, papamosques gris, boscarla dels joncs, bec de serra mitjà, xatracs comú i àrtic, gamba roja comuna, xarxet comú, ànec griset, ànec cullerot o ànec cuallarg però també d’altres una mica més escasses o més interessants com pinsà carminat, àguila marina o tètol cuanegre així com els primers xarrasclets del tour.
Dia 2. El primer dia de pardaleig del tour va tenir com a objectiu principal contactar amb algunes de les espècies de mussols que viuen als boscos boreals. Com sempre, vam començar força d’hora al matí, amb respectius esmorzars per emportar. El temps era fresc i les primeres gralles de la bonica raça escandinava no es van fer esperar, alimentant-se amb graules. La primera parada del tour va ser per visitar un niu actiu de gamarús dels Urals i vam tenir la sort de ser allà en el moment que la femella estava al niu. Tot i que l’angle no era el més adient, tothom va poder gaudir de bones observacions incloent vistes de la cara i els ulls amb el telescopi. Caminant pel bosc boreal, aquell primer passeig va produir cotxa cua-roja i la primera mallerenga capnegra del tour mentre un gall de cua furcada cantava a certa distància.
La segona parada la vam fer per comprovar si un niu històric de mussol pirinenc estava actiu enguany. Aquí també vam tenir sort, i fins i tot des de la pista forestal vam veure un pollet de mussol pirinenc que s’estava dret al mateix forat del niu! Els següents deu minuts van ser simplement fantàstics. Amb tot el grup assegut al terra del bosc boreal, vam gaudir d’unes observacions excel·lents d’aquest pollet mentre anava albirant el bosc al voltant seu. Passats uns minuts vam veure que neguitejava i quasi semblava que havia de saltar del niu. Va ser en aquell moment que un reclam va sortir del bosc i fins i tot abans no poguéssim començar a cercar l’ocell, Nick va trobar per tots nosaltres un segon pollet de mussol pirinenc que estava aturat a només uns 3 metres de tot el grup! Els següents minuts van ser simplement inoblidables, gaudint com poques vegades del petit volaltó. Passats uns minuts vam decidir moure’ns enrere. Sense voler-ho, havíem acabat massa a prop de l’ocell!
Encara vam tenir uns quants minuts per gaudir d’aquell màgic racó del bosc boreal abans no vam seguir el nostre itinerari. De camí cap al següent punt, vam trobar dos mascles d’escorxador que se les tenien al llarg de la pista. Aquests van ser els únics escorxadors del viatge, ja que és una espècie força escassa a la zona! No gaire lluny, una zona de conreus ens va permetre observar hortolans. No vam trigar gaire a trobar el primer mascle cantant des d’un arbre, seguit per al menys dos mascles més i un parell d’individus alimentant-se al terra. Altres espècies d’interès a la zona van incloure també verderola, repicatalons, bitxacs rogencs cantant a dojo als marges i la única tallareta comuna del tour mentre els pinsats carminats cantaven una mica més enllà.
De tornada al bosc, vam anar a una zona molt recomanable per al picot de tres dits. Allà, vam gaudir de valent amb els mosquiters xiulaires però també dels tallarols xerraires i els mastegatatxes. Però tot això va quedar en un segon terme, perquè el que segur alguns no oblidarem van ser les fantàstiques observacions de la parella de picots de tres dits movent-se a pocs metres de nosaltres mentre s’apropaven al seu. Realment va ser un privilegi observar aixó de bé la que podem considerar com l’espècie de picot europeu més difícil d’observar!
Després de gaudir d’aquest espectacle vam fer una parada en una zona humida. Aquí vam observar dues parelles nidificants de cabussons orelluts. I tot que no estaven tant a prop com en viatges anteriors, vam poder gaudir de bones observacions al telescopi. Després d’una mica de cafè i de fer un esmorzar per agafar forces vam tornar al bosc boreal. Vam caminar un parell de quilòmetres per zones d’hàbitat idoni fins que tot d’una un mussolet eurasiàtic va reclamar a pocs metres de nosaltres. Després d’això no vam trigar gaire a localitzar l’ocell i gaudir de fantàstiques observacions del mussol més petit del continent. Era el final del matí i el nostre petit mussol anava seguit per una bona corrua d’ocells forestals. Aquest reguitzell de reclams super-excitats incloia lluers, pinsans comuns, mallerenga carbonera,cotxa cua-roja i una verderola. A voltes, semblava que la verderola aixeca més passions que el propi mussolet (!). Coses del directe, suposo. El mussol anava movent-se, constantment destorbat per aquesta petita cohort d’agreujats.
Amb aquesta observació va acabar un matí prou fructífer! Després va tocar dinar i descansar una mica.
Els picots de tres dits (Picoides tridactylus) ens van oferir observacions inoblidables. Vam gaudir d’aquesta espècie fins a tres vegades al llarg del tour! Femella (baix) i mascle (dalt) de picot de tres dits al voltant del seu niu.Els hortolans (Emberiza hortulana) són una espècie força escassa a Finlàndia, però als voltants d’Oulu encara mantenen bones poblacions. Mussol pirinenc (Aegolius funereus) a les portes del seu niu.Vam passar 5 minuts inoblidables amb aquest pollet de mussol pirinenc a pocs metres de nosaltres.El mussolet eurasiàtic (Glaucidium passerinum) també es va portar molt bé!El mussolet despegant!Bona part del grup gaudint del mussol pirinenc.
Després de sopar ens vam desplaçar al Nord del nostre allotjament, a unes de les últimes zones de nidificació de la siseta cendrosa a Finlàndia. Després d’aparcar, vam fer un bon tomb per la zona a on vam poder observar becut, pinsà carminat, corriol gros i els dos únics corriols anellats petits del viatge. Una siseta cendrosa cantava per la zona, però es resistia a deixar-se veure. Va ser l’Aonghus qui la va trobar cantant a dalt de tot d’un fanal a uns 300 metres de distància. Encara vam haver de caminar una mica però al final vam gaudir d’observacions increïbles amb un ocell cantant i fent dispaly al nostre voltant. Mentre exploràvem la zona també vam veure els primers còlits grisos dels tour.
Molt contents d’haver gaudit d’aquesta espècie tant escassa vam tornar cap al nostre allotjament i descansar per poder gaudir d’un altre gran dia!
Enguany hi havien bons números de pinsats carminats al llarg dels primers dies del viatge. Aquí una bonica femella. Siseta cendrosa (Xenus cinereus) volant per sobre nostre mentre cantava en vol.
Dia 3. Abans d’esmorzar a l’allotjament vam aprofitar per visitar una de les famoses torres d’observació al voltant d’Oulu. N’hi han un bon grapat per escollir, però nosaltres vam fer cap a un situada al Sud de la badia Liminganlahti. Aquest cop el número d’ocells no va tant espectacular com en ocasions anteriors però tot i així aquí vam veure bons números de becadell comú i 6 gambes roges pintades a més de batallaires, àguiles marines, els únics 2 cignes muts dels tour, repicatalons cantant i xatracs àrtics. Aquí també vam tenir el privilegi de sentir un bitó cantant.
Un cop esmorzats vam sortir de l’allotjament per dirigir-nos ja cap a Oulu. De camí, vam fer una parada en una altra zona forestal molt bona per picots. Era el final del matí i la temperatura (tot i que sembla difícil de creure) vorejava els 30ºC en el que va ser el dia més càlid en un mes de maig a la història de Finlàndia! En aquesta parada vam veure senyals de picot cendrós però els nostres esforços només ens van reportar un picot negre que ens va passar volant per sobre, aturant-se a dalt de tot d’un arbre per oferir al grup una molt bona observació. També vam veure pinsans borroners de la subespècie nominal amb el seu característic reclam de trompeta, piules dels arbrespicots garsers grossos.
Al llarg d’aquest matí vam tenir les millors observacions de becadell comú (Gallinago gallinago) del tour.Malgrat els 30ºC vam gaudir de bones observacions de picot negre (Dryocopus martius)
Vam fer una parada per dinar i vam arribar a Kuusamo a començaments de la tarda. El temps aquí era molt diferent que el havíem patit a la costa del Bàltic i la temperatura no passava dels 20ºC amb pluges disperses que s’anaven movent per la zona. La nostra primera parada a la zona va ser en un petit senderol per cercars sits. Ja des del lloc a on vam deixar els vehicles podia sentir cantar alguna espècie força interessant. Fet i fet va ser arribar i moldre i en qüestió d’un parell de minuts ja gaudíem de dos repicatalons petits cantant a curta distància i deixant-se veure durant molta estona! Érem a tocar d’un llac i un bon número de gavines menudes anaven passant per sobre nostre, quasi totes a força alçada. Però a uns pocs minuts en cote ens vam plantar en una colònia de cria d’aquestes petites gavines. Aquí no només vam gaudir desenes d’aquestes ocells, també vam observar dues parelles de cabussons grisos i les primeres calàbries agulles en plomatge estival del tour. Una estona d’observació des d’aquest punt privilegiat va produir també mussol emigrant i molt bones observacions de gavià fosc de la subespècie nominal. Altres espècies a la zona van incloure ànec xiulador, ànec cuallarg, xarxet comú, l’omnipresent tord ala-roig i una fantàstica becada cantant en vol i creuant-se amb un becadell comú que també anava fent la seva pròpia exhibició en vol!
Des d’aquí ens vam desplaçar al nostre allotjament per gaudir d’un bon estofat de re i poder descansar una mica!
Podem dir que els repicatalons petits (Emberiza pusilla) es van deixar veure d’allò més bé!Veure una colònia de gavines menudes (Hydrocolaeus minimus) és sempre una experiència fantàstica!Un dels pocs gavians foscos (Larus fuscus fuscus) del viatge!Part del grup gaudint d’un dels repicatalons petit.
Dia 4. Un altre cop comencem ben d’hora, aquest cop per explorar un seguit d’hàbitats ben a prop del nostre allotjament. L’objectiu del matí és contactar amb algunes de les especialitats que viuen al bosc boreal. Només a 300 metres de l’hotel vam trobar el primer petit estol de sits rústics, 3 individus que van sortir volant de la pista i que vam poder observar malgrat la llum encara pobre. Una mica d’exploració més enllà va produir un mascle de gall fer, que malauradament només el van poder gaudir com cal els ocupants del segon vehicle. Una hora i escaig d’exploració va produir ben poca cosa més, amb només un mascle de gall de cua forcada aturat a dalt de tot d’una pícea i una perdiu escandinava a tocar de pista que només van veure des del segon vehicle. Malgrat tot, vam gaudir de les millors vistes de becades mentre una parella s’alimentava a un prat.
Després d’una parada per gaudir d’un bon café ens vam dirigir cap a un dels molts turons de la zona però força abans d’arribar vam haver de parar per gaudir d’una parella de grèvols que es perseguien just al límit del bosc. Ens vam anar movent pel bosc, amb els grèvols força actius; cantant, xisclant i fent aletejos al mig del bosc. Després d’uns quants minuts tothom al grup ja havia tingut bones observacions d’aquesta espècie sovint esquerpa. A més a més, mentre ens movíem pel bosc també vam trobar un altre sit rústic i un parell de gaigs siberians movent-se a les capçades dels arbres. Una mica més enllà, vam tenir el nostre primer intent de contactar amb mussol esparverenc, però aquesta parada “només” va produir un parell de sits rústics, mallerenga capnegre, piula dels arbres i un picot de tres dits breuvement vist per alguns al grup.
Finalment vam arribar a Livaara, una de les parades més típiques per ocells forestals al Nord de Finlàndia. El sol, però, ja estava ben amunt i malauradament feia una mica de calor. Tot i això, vam enfilar el camí i tot just arribats a la zona més interessant del turó vam trobar la nostra primera cotxa cuablava cantant des de dalt de tot d’una pícea. Tots vam poder gaudir força estona d’aquest primer individu. Un segon mascle (tots dos ocells eren segons anys) cantava més enllà i el vam poder veure molt bé amb el telescopi mentre cantava a una cota inferior a la que ens trobàvem. Més enllà d’aquestes fantàstiques cotxes cuablaves, al turó només vam trobar piula dels arbres i papamosques gris com a espècies d’interès.
Després de dinar, la nostra tarda va ser curta i lliure perquè tothom pogués explorar en llibertat els encontorns del nostre allotjament. Valones, cucuts, gambes verdes i calàbries agulles van ser algunes de les espècies observades quasi per tothom.
Aquest gall de cua furcada (Lyrurus tetrix) va ser el millor gall per al grup al voltant de Kuusamo. El resultat més pobre en anys!Mallerenga capnegra (Poecile montanus) viu en boscos de pi i pícees al Nord de Finlàndia.Les becades (Scolopax rusticola) són comunes però sempre difícils d’observar al Nord de Finlàndia.Enguany els sits rústics (Emberiza rustica) semblaven ser a tot arreu però mai vam aconseguir apropar-nos-en.Les cotxes cuablaves (Tarsiger cyanurus) poden ser sorprenentment difícils de trobar. Però no aquest cop!Una mica del fantàstic bosc de pícees al voltant de Kuusamo.
Dia 5. Un nou dia al paradís i un nou inici de jornada ben d’hora, ben d’hora. La primera parada del matí va ser a un lloc molt bo per a perdiu escandinava. En visites anteriors sempre havíem tingut grans observacions d’aquesta espècie aquí però enguany ens vam haver de conformar amb un mascle en vol. Aquí també vam veure els únics trencapinyes comuns aturats del viatge (ha estat un any amb molt pocs trencapinyes al Nord de Finlàndia) i un bonic raspinell pirinenc. De tornada a les furgonetes dos ants van sortir de l’espessor del bosc i es van deixar veure ben bé al llarg d’un minut mentre ens fitaven a una distància prudent.
Era un matí emboirat als turons així que vam decidir de fer un segon tomb per mirar de contactar galls però novament amb poc èxit. Tot amb tot, uns ocells sedosos en vol en mig de la boira va ser el millor de la parada. La última parada del matí va ser per a un ben conegut indret per a gaig siberià. Aquí vam veure les que possiblement hagin estat les meves millors observacions en aquesta espècie en 8 visites a Finlàndia, amb un parell d’exemplars literalment als nostres peus. Aquí també vam veure molt bé mallerenga capnegra, pinsà borroner i reietó. No gaire lluny 3 cotxes cuablaves cantaven però el grup ja estava sadollat d’aquesta espècie i no vam provar de pujar cap turó.
Des d’aquí vam començar el trànsfer al Nord però la nostra típica parada de cafè (i els millors donuts de Lapònia) va ser arruïnada per una punxada que ens va fer perdre una hora. Després de comprar un nou pneumàtic, vam continuar fent via cap al Nord, gaudint de camí unes fantàstiques creps. Des del mateix restaurant vam observar dues calàbries agulles en un sorprenentment tardà plomatge hivernal i la única àguila pescadora de tot el tour.
Raspinell pirinenc (Certhia familiaris)Ant (Alces alces) sortint del forest.Aquest matí vam gaudir com mai del gaig siberià (Perisoreus infaustus)
Arribats a Ivalo, encara vam tenir temps per a una bona estona de pardaleig en un gran raconet de Lapònia. En la nostra primera parada al bosc ja vam trobar una parella de mallerengues de Lapònia, que van fer les delícies del grup i es van deixar fotografiar al llarg de força estona. Aquí també vam veure diversos passerells golanegres. Una petita passejada per allà al voltant va produir també una fantàstica parella d’ocells sedosos mentre s’alimentaven a curta distància. A més a més, un fantàstic picot de tres dits també va aparèixer quasi al mateix temps i tothom va poder gaudir de bones observacions per segon cop al tour. Tot plegat, un meravellós botí per a una horeta i escaig de pardaleig. Malauradament, en aquesta zona, normalment, molt bona per trencapinyes, no en vam veure ni sentir-ne cap…
Un cop tornats als vehicles encara vam haver de tornar fins a la carretera general i aquesta petita estona vam tenir, com és habitual, bones observacions. La temperatura era de 15ºC i estava nuvolat quan un estol de 8 galls de cua furcada mascles van creuar sortir del bosc, aturant-se a pocs metres de nosaltres. Tothom va gaudir d’un moment inoblidable. Una mica més enllà una femella de gall fer s’alimentava al sotabosc però el millor encara havia d’arribar quan l’Alba va trobar una nova femella de gall fer, aquest cop estirada a terra in perfectament camuflada al llit arbustiu. Una autèntica meravella! Després de força estona gaudint dels increïbles detalls del plomatge d’aquesta femella i molt a contracor, vam marxar per digirir-nos, ara sí, al nostre allotjament, sopar, descansar i comentar un altre fantàstic dia!
La molt perllongada observació de les mallerengues de Lapònia (Poecile cinctus) va produïr molt bones imatges!Picot de tres dits (Picoides tridactylus) a pocs metres de la mallerenga de Lapònia i els ocells sedosos. Enguany, els ocell sedosos (Bombycilla graculus) tenia bones densitats al Nord de Lapònia.Gall de cua furcada (Lyrurus tetrix) a prop d’Ivalo. Femella de gall fer (Tetrao urogallus) enllitada al bosc. Una fantàstica troballa de l’Alba.
Dia 6. Després de gaudir d’un bon esmorzar al nostre allotjament vam fer un petit passeig al voltant de l’hotel. Els pinsans dels pins es veuen aquí a les menjadores que tenen al voltant i es poden fer observacions francament bones. També sovintejaven els pinsans mecs, els passarells golanegres i els verdums. A més a més, el petit llac del costat vam veure 3 becs de serra petits incloent dos fantàstics mascles i una parella d’ànecs foscos que estaven niant al voltant del llac.
Dirigint-nos cap al Nord en direcció a la frontera noruega vam fer un seguit de parades per escanejar els nombrosos llacs. A quasi cada parada hi havien becs de serra mitjans, cignes cantaires i morells d’ulls grocs. Les valones nien a les zones de maresma i van gaudir de les primeres cotxes blaves del viatge. Més al Nord encara, una nova parada afegir aligot calçat a la llista del viatge, quan quatre individus volaven l’aparcament. En un riu proper, una merla d’aigua va passar rabent sobre l’aigua…
Al pas fronterer vam fer parada per dinar, el més pintoresc del tour! Escolteu, quanta gent coneixeu que hagi tastat estofat Sami d’ant? Doncs apa, nosaltres sí! Molts ens ho pensarem dues vegades abans de repetir…
El pinsà dels pins (Pinicola enucleator) és sempre una espècie força cobejada als grups. Mascle a dalt i femella a baix.Foto anecdòtica de l’ànec fosc (Melanitta fusca)
Un cop endinsats a Noruega vam continuar fent via al Nord. La propera parada pròpiament dita va ser per explorar la desembocadura d’un torrent al gran fiord de Varanger. Aquí normalment s’hi acumulen limícols i làrids de diverses menes. Aquí vam veure els primers batallaires en plomatge nupcial del tour però també altres limícols com garses de mar, territs variants i territs menuts. Aquí els gavians argentats són comuns junt a gavinots i gavines cendroses. Les primeres gavinetes de tres dits també es banyaven a les vores. Escoltats tota l’estona per aligots calçats, paràsits cuapunxeguts i àguiles marines, vam continuant fent via. Parades obligades van ser per mirar els primers estols d’oques pradenques de la tundra.
En una badia a prop de Vadso vam estar-nos més estona. Ja era ben entrada la tarda i una meravellosa llum banyava la badia. Aquí vam començar per escanejar els ocells que s’alimentaven a les platges. Al costat dels abundants èiders comuns vam trobar gambes roges comunes i tètols cuabarrats en plomatge estival. Però la sorpresa va ser trobar un estol de 4 èiders reials, incloent un mascle de 1r estiu, quasi a l’altre banda de la badia i que tots vam poder gaudir als telescopis.
Un petit passeig per la zona va continuar oferint bones observacions. Una petita bassa propera concentrava fins a 87 escuraflascons bec-fins (!) que s’alimentaven, perseguien i arraulien tot al voltant del llac. Es fa difícil de descriure la bellesa de l’escena, amb tots aquells minúsculs limícols en plomatge nupcial, flirtejant a la llacuna i donant voltes sobre ells mateixos a una velocitat de vertígen per capturar els petits insectes dels que s’alimenten. Tot això en l’ambient net, quasi verge, de la tundra àrtica. I aquell dia encara van estar més de sort: a més a més dels escuraflascons, la bassa també havia atret un petit estol de 40 batallaires, amb alguns mascles lluint les seves plomes nupcials, saltant, esbarallant-se i lluitant en una escena que de ben segur perdurarà anys a la nostra memòria!
Una ràpida ullada a la costa encara va produir més espècies incloent becut i els primers remena-rocs del viatge junt amb corriols grossos. Al mar, mil·lers de gavinetes de tres dits feien via cap a les seves colònies de cria, seguides de prop per paràsits cuapenxeguts i gavinots. Una mirada més detallada va revelar una parella calàbries petites. De tornada als vehicles encara vam poder gaudir de la primera piula gola-roja del viatge.
De tornada als cotxes vam anar afer paradeta a una estació de servei, però al seu darrera hi ha un raconet que sempre és bo per a limícoles, així que només aparcar vaig a treure el nas i quina va ser la meva sorpresa de trobar una siseta cendrosa alimentant-se amb un estol de territs variants en un plomatge nupcial radiant!
Oques pradenques (Anser serrirostris) amb batallaires en un prat de Varanger.Vam gaudir d’observacions fantàstiques a la primera basseta per escuraflascons que vam visitar. Femella a dalt i mascle a baix.Èider (Somateria mollissima). Pocs ànecs són tan elegants al nostre continent! Batallaires (Calidris pugnax) exhibint-se .We were lucky to enjoy some nice Ruff action!Un parell de garses de mar rodejats d’escuraflascons.Aquí també vam veure les primeres piules gola-roges (Anthus cervinus).Vam tenir la sort de trobar aquesta siseta cendrosa (Xenus cinereus) alimentant-se al costat de territs variants (Calidris alpina)!Àguila marina (Hieraaetus albicilla) posant pel grup. Sempre és fantàstic veure així de bé una de les icones de l’Àrtic.
Dia 7. Després de gaudir d’un molt bon esmorzar noruec vam caminar la curta distància que ens separava de la badia de Vardo. Aquí, nombroses gavinetes de tres dits entraven i sortien de les seves colònies dins del poble. Amb ells, xatracs comuns i àrtics. Aquest dia tocava vaixell i illa de Hornoya. El trajecte en vaixell dura amb prou feines deu minuts però van ser prous per guaitar 4 fulmars que ens van passant rabent per sobre. Aquí dalt, els fulmars són de la famosa varietat blava, típica de l’Àrtic. Malauradament no tothom els va poder veure!
Una de les estampes més impressionants de Hornoya es produeix fins i tot abans d’arribar a la illa. En els últims centenars de metres abans d’arrivar el mar està literalment emmantellat amb mil·lers de somorgollaires i gavots. És simplement alucinant veure aquell mar de somorgollaires, una cosa que no he vist mai en cap altre colònia d’aus marines, almenys a l’Atlactic Nord.
Tot i les variacions interanuals, Hornoya acull unes 50.000 parelles de somorgollaires, prop d’un 15% dels quals de la varietat embridada. Amb ells, hi nien unes 30.000 parelles de gavinetes de tres dits, mil·lers de gavots, uns 3.000 frarets, centenars de corbs marins emplomallats i petits números de fulmars que combines amb les petites colònies de somorgollaire de Brünnich (menys de 3.000 parelles).
El passeig per l’illa ens va permetre observar totes aquestes espècies i també altres especialitats com grassets de costa, piules gola-roges, una bonica parella de territs de Temminck, oques de galta blanca, bec de serra grossos i cotxa blava. Al camí de pujada al far el Joan i la Roser van trobar un bonic passerell becgroc.
Els territs foscos s’alimentaven a tocar de l’allotjament (Calidris matitima).Xatrac àrtic (Sterna paradisaea)Primer plà de gavot (Alca torda). L’ocell marí més elegant del continent?Somorgollaire “embridat” a la colònia.Somorgollaire (Uria aalge) preparant-se pel vol.Fraret atlàntic (Fratercula arctica).Somorgollaire de Brünnich (Uria lomvia) -dreta- i somorgollaire comú -esquerra.Fraret atlàntic (Fratercula arctica) tornant a la colònia després d’alimentar-se al mar.La molt bonica gavineta de tres dits (Rissa tridactyla).Grasset de costa (Anthus petrosus litoralis) niant a les parts més baixes de l’illa..
De tornada al continent ens vam dirigir encara més cap al Nord. Malauradament el continent estava cobert d’una espessa boira. Però la boira no ens va impedir gaudir d’una espectacular perdiu escandinava que just acabava de fer un bany de sorra. Quina sort! Allà a on boira obria fèiem una parada per escanejar les badies i les platges: estols de becs de serra grossos, ànecs glacials i ànecs negres s’alimentaven aquí i allà. A voltes hi trobàvem alguna calàbria o ànecs foscos. La boira persistia i ens va donar poques oportunitats per gaudir de passerells àrtics, cotxes blaves i tords ala-rojos. Després de gaudir del pic-nic vam fer cap al Sud, encara txequejant el mar cada cop que la boira ho permetia. Tot mirant un grup d’èiders vam descobrir la primera calàbria de bec pàl·lid del viatge surant al mar. Vam aparcar els cotxes quasi de qualsevol manera per grimpar vessant avall, plantar els telescopis i gaudir d’aquest ocell tant espectacular. L’au era mig quilòmetres de nosaltres, apareixia i desapareixia a la boira i els somorgollaires alablancs volaven darrera seu, amb alguna foca grisa ocasional. Inoblidable!
Molt satisfets d’haver trobar aquesta espècie vam començar a tornar cap a l’allotjament. Però tot just abans d’arribar encara vam tenir una última parada. Una calàbria de bec pàl·lid s’havia anat veient dins una badia de Vardo. I allà hi era, però dormia enmig d’una molt densa boira que amb prou feines ens va deixar apreciar cap detall.
Aquesta perdiu escandinava (Lagopus lagopus) acabava el seu bany de sorra quan la vam trobar.Estol d’ànecs negres (Melanitta nigra) a una badia.La primera calàbria de bec pàl·lid (Gavia adamsii) del viatge va tenir tot els components del Nord més indòmit!Aquests rens (Rangifer tarandus) quasi es podien donar per salvatges. Quasi.
Dia 8. Aquest dia vam tornar a explorar les zones més al Nord de la Península de Varanger. Però abans d’enfilar la carretera vam fer parada obligada a la mateixa badia a on vam acabar el dia anterior. Aquí, en un trencall de la boira, vam gaudir d’inesborrables observacions de calàbria de bec pàl·lid. L’ocell tot just es despertava del sopor “nocturn” quan vam arribar. Amb la calàbria a menys de 40 metres de nosaltres, les observacions van ser simplement increïbles, amb l’au obrint ales i arreglant-se el plomatge a voltes apropant-se, a voltes allunyant-se de nosaltres sense que mai se la veiés molesta pel desplegament òptic al seu voltant. A la platgeta, 3 territs foscos s’alimentaven força a prop, però ningú parava esment…
De tornada a la feina, vam aprofitar que la boira s’enretirava definitavament per fer una parada a la tundra. Aquí vam obtenir excel·lents observacions de sit de Lapònia però batallaires en plena batalla pel domini d’aquell racó de tundra. Amb ells, també nombrosos paràsits cuapunxeguts que lluitaven per fer fora les àguiles marines i els aligots calçats que voleiaven la zona. Els xisclets de les daurades grosses es barrejaven amb els refilets trencats dels territs variants i les esbojarrades frases de les cotxes blaves. Més enllà, una perdiu escandinava s’ho mirava tot amb mandra des d’una petitíssima elevació.
Aquestes delicioses observacions de calàbria de bec pàl·lid van anar més enllà de qualsevol expectació i l’ocell va ser escollit un dels cinc millors del tour!GUAU!Sit de Lapònia (Calcarius lapponicus), Probablement un dels ocells més carismàtics de la tundra Cotxa blava (Luscinia svecica)
Arribats a les zones més altes, vam fer una parada per gaudir del pic-nic. Aquí, vam tenir la sort de trobar un niu de passerells àrtics que va fer les delícies de tothom. Al voltant del mateix llac hi vam veure ànecs glacials, valones, titelles i cotxes blaves a molt curta distància. Més enllà, els paràsits cuallargs ja patrullaven els turons.
Conduint a través la tundra vam veure un bon grapat de perdius escandinaves i una segona bassa ens va permetre veure de ben a prop una parella de calàbries petites que es preparaven per niar allà mateix. Aquí també vam gaudir de batallaires, escuraflascons bec-fins, xarxets comuns, ànecs cullargs, els dos únics morells buixots del tour, piules gola-roges i tètols cuabarrats (nidificant molt escàs a la zona) junt a un bon grapat més d’altres espècies.
Baixant cap a la costa vam fer parada en un lloc interessant per a falcó grifó, però sense resultats. De retruc, vam tornar a veure àguiles marines i aligots calçats. Ja cap al vespre vam tornar cap a les zones de tundra. De camí cap allà les perdius escandinaves anaven volant amunt i avall i vam trobar la única esmerla del tour, un bonic mascle que estava aturat a una petita roca!
Uns minuts més tard ja ens trobàvem en un hàbitat més escaient per a les espècies més “alpines” de Varanger. Bé cal dir que no ens va costar gens de trobar la primera perdiu blanca, que s’estava a dalt d’una petita pedra tot i el fort (i fred) vent que hi bufava. El paisatge era força rocallós i els moviments de l’ocell ens va permetre descobrir també una femella. Aquí també vam veure la primera alosa banyuda del viatge, però va sortir volant, perdent-se amb el fort vent. Vam decidir de moure’ns cap a un racó més arrecerat. De camí, vam tornar a veure territs de Temminck menjant aquí i allà, calàbries i força becs de serra mitjans. La última parada del dia no podia haver estat més profitosa: només arribar, una fantàstica perdiu blanca va començar a cantar a pocs metres de nosaltres i una parella d’aloses banyudes van aparèixer també ben a prop dels vehicles. A uns 300 metres, el Ramiro va albirar quelcom petit i blanc. Així amb alguna excusa vam moure a tot el grup cap allà i, efectivament, allà ens esperava un superb sit blanc lluint la seva blancor a la neu. Com a colofó, les aloses van venir també cap aquí i totes dues espècies van començar a cantar quasi a duo!
Des d’aquí ens vam dirigir cap al nostre allotjament per gaudir d’un molt bon sopar!
Ànec glacial (Clangula hyemalis) mascle encara migrant cap al Nord.Passerell àrtic (Acanthis hornemanni) a prop del seu niu.Calàbria agulla (Gavia arctica) vestit de gala per nosaltres.Somorgollaires alablancs (Cepphus grylle) a tocar de la caixa niuLes observacions de perdiu blanca (Lagopus mutus) van ser inmillorables (Lagopus mutus)Alosa banyuda (Eremophila alpestris) controlant el seu territori.Poques coses es poden comparar a un mascle de sit blanc (Plectrophenax nivalis) en plomatge estival!
Dia 9. Un altre dia assolejat a la tundra Àrtica i el nostre grup ja era fora de l’hotel molt d’hora al matí. Després de tenir un esmorzar un xic massa senzill, ens vam conjurar per dinar d’hora.
La primera parada va ser per gaudir d’una parella de paràsits cuallargs que va oferir-nos una observació excel·lent mentre recorrien el raconet de tundra a tenien pensat fer el niu. Enguany, el número d’aquests elegants ocells estava clarament per sota de la mitjana.
Ens vam arribar a la costa per fer una mica de “seawatching” des d’un punt prominent. Des d’allà vam estar encantats de veure un enorme estol amb centenars de fulmars blaus que es movien al voltant d’un vaixell pesquer. Estol rere estol, els becs de serra grossos continuaven migrant cap al Nord-est, a les seves zones de nidificació a Sibèria. Un gran estol d’ànecs glacials s’alimentava just davant la nostra posició i llavors va saltar la sorpresa quan Mark va trobar un magnífic mascle d’èider reial alimentant-se amb ells! Més enllà, diverses calàbries feien també la seva migració cap a l’Est. Hi vam veure les dues espècies més habituals i també una gran calàbria de bec pàl·lid, la tercera del viatge! Altres espècies d’interés aquí van incloure força somorgollaires alablancs, èiders comuns, bec de serra mitjans i frarets volant tots cap a l’Est. Com a colofó, un fantàstic grifó ens va passar rabent en direcció Oest, talment que només uns quants vam poder gaudir del falcó més poderós!
Abans de dinar encara vam tenir temps de pardalejar a una badia. Allà, entre els estols de les espècies més típiques el Mark va trobar un juvenil de gavina menuda. Aquí també vam veure territs de Temminck i mirant els estols d’èiders vam trobar un mínim de 4 èiders reials, tots tipus femella. Aquest cop i malgrat la boira, tothom en va poder gaudir d’allò més.
Després de menjar unes pizzes prou saboroses en pub local ens vam dirigir cap al Sud, sortint de Varanger i retornant a Finlàndia sense cap parada que reportés res de nou o massa destacable.
Els paràsits cuallargs (Stercorarius longicaudus) eren escassos, segurament degut al col·lapse de les poblacions de talpons.Calàbria petita (Gavia stellata) nia a força basses i llacs de la tundra.Al llarg del matí vam tenir un parell d’encontres fantàstics amb àguiles marines (Hieraaetus albicilla).Mascle d’èider reial (Somateria spectabilis) a l’Oceà Àrtic.Femella d’Èider reial (dalt) i dues d’èider comú.Més imatges d’èider reial.
Dia 10. Bàsicament un dia de trànsfer. El grup es va dividir en dos degut als diferents horaris dels avions, amb el gruix principal del grup llevant-se ben d’hora per a fer un llarg trajecte que ens portaria de tornada a Oulu i un petita part que s’estava a Ivalo per agafar un avió aquell vespre. El gruix del grup vam marxar i vam començar el dia fent una parada a la cerca de mussol esparverenc. Ho havíem provat diverses vegades sense sort, però aquest cop ja vam sentir els reclams del mussol des del pàrking mateix i un parell de minuts després la teníem a poca distància mentre albirava el seu territori dalt estant d’un pi. Vam gaudir d’una bona estona i, fins i tot vam veure el mascle venint i donant-li a la femella un rossegador que ella es va empassar ràpidament.
A més dels mussols, aquells bosquet també tenia una parella de mallerengues de Lapònia que anaven reclamant per la zona. Però encara vam tenir més sort, perquè allà a prop un becadell de Wilson havia estat marcant territori. Ens hi vam apropar i el vam sentir cantar un parell de vegades mentre volava per la zona! A més, aquesta última parada encara va afegir una nova espècie pel viatge; un pòlit cantaire.
De tornada a la furgoneta, vam continuar el nostre trajecte cap al Sud. Tots anàvem cansats i al llarg de les properes dues hores vam estar buscant desesperadament un lloc a on aturar-nos i fer un cafè. A desgrat nostre, vam comprobar com de difícil pot ser de trobar un cafè a Lapònia un diumenge al matí… Finalment vam trobar cafè i fins i tot vam trobar un mussol emigrant que ens va fer un parell de passades força espectaculars a la carretera abans no vam arribar a l’aeroport!
I fins aquí arriba la crònica del nostre 7è tour per terres del Nord de Finlàndia i Finnmark. Un indret fascinant al que ja tinc ganes de tornar al 2025. De ben segur que serà tant i tant bo com la resta d’edicions!
Finalment i després d’uns quants intents, vam aconsguir unes ben merescudes observacions de mussol esparverenc (Surnia ulula).Mussol esparverenc en acció!Aquest mussol emigrant (Asio flammeus) va ser la última especialitat del viatge.
Llista dels ocells vistos al llarg del tour
Cigne cantaire – Whooper Swan (Cygnus cygnus)
Cigne mut – Mute Swan (Cygnus olor)
Ànec blanc – Common Shelduck (Tadorna tadorna)
Oca comuna – Greylag Goose (Anser anser)
Oca pradenca de la tundra – Tundra Bean Goose (Anser serrirostris)
Oca de bec curt – Pink-footed Goose (Anser brachyrhynchus)
Oca de galta blanca – Barnacle Goose (Branta leucopsis)
Barcelona Birding Point Blog 