• Dates: Del 12 al 22 de març, 2026
• Participants: 8
• Número d’espècies observades: 191
• Tour líder: Carles Oliver

El nostre 12è tour al Marroc ens ha permès gaudir, un cop més, de les moltes especialitats d’aquest país. Enguany hem gaudir immillorables observacions en un bon ventall d’espècies clau, amb observacions de molt a prop d’espècies com calàndria bec-grossa, pinsà rosat de l’Atlas, picot verd del Magreb, ibis ermità o corredor saharià. Tot amb tot, la migració ha estat força més modesta que el que ens té acostumat aquest tour. El fred al llarg dels primers dies del tour i el fort vent a Merzouga s’han traduït en una migració escassa en nombres d’exemplars i amb ventall força limitat. Malgrat això, cal destacar l’influx de còlit isabelí, una espècie rara al Marroc i de la que hem vist un mínim de 7 exemplars al llarg del present tour! En total, al tour hem acabat gaudint de 9 espècies de còlit, màxim històric per aquest tour!!

Dia 0. Aterrem a primera hora de la tarda a Marràqueix provinents de Barcelona i ens posem mans a l’obra. Fa una tarda assolejada i mentre acabem d’arranjar el tema furgoneta gaudim dels primers sits de vila i dels primers falciots cuablancs del viatge. Un cop dins la furgoneta, deixem enrere Marrakech per anar enfilant el camí de l’Atlas. Ens arribem fins a Asni a on veiem a plaer el picot verd del Magreb i la raça africana de picot garser gros. També mallerenga blava africana, pinsà africà, gratapalles i els primers bulbuls comuns del viatge. També sentim cargolet, rossinyol bord i tallarol de casquet i albirem breument un xoriguer petit des de la furgoneta, però ja tard i decideim tornar cap a Marràqueix, a on gaudim d’un gran sopar abans d’entrar a les nostres habitacions!

Dia 1. Sortida de bon matí de Marràqueix gaudint dels molt abundants falciots pàl·lids. La primera parada del tour la fem a 1500 metres per gaudir de tallareta de l’Atlas. Aquí també veiem sit negre, tallarol capnegre i primera cotxa diademada del tour, una de les espècies més esperades! Aquí trobem un primer mussol comú, en el que esdevé un festival de mussols comuns al llarg de la pista que anem fent amb la furgoneta. A mesura que guanyem alçada en veiem fins a 5, alguns de molt, molt a prop! En succesives parades trobem un altre picot verd del Magreb, més sit negres, gratapalles i esquirols terrestres del Magreb.

La següent parada la fem a 2300 metres, en un petita avetosa. Aquí gaudim de bruels, mallarengues petites de l’Atlas, grives i picot garser gros. També alguns pinsans mecs i la sempre interessant raça africana de durbec (un etern candidat a esdevenir una espècie per ella mateixa) a més de nombrosos lluers i un esparver comú. Arribem a Oukaïmeden, a on veiem força aloses banyudes, algunes molt a prop. Triguem amb prou feines un minutet a trobar els primers pinsans rosats de l’Atlas, però marxen en vol. Uns minuts després, però, retrobem un grup de 5 que es deixen veure a distàncies francament ridícules. El dia és assolejat i l’ambient, fresc. Això ens permet gaudir d’un bon reguitzell d’espècies com gralles de bec groc i vermell, grasset de muntanya i cotxes fumades. I, mentre gaudim del nostre picnic a la vora d’un rierol de muntanya, hi veiem merla d’aigua, còlit negre, pardal roquer (molt comuns enguany), cotxes fumades i el primer aligot rogenc del viatge.

De baixada tornem a fer parada a l’avetosa, però l’activitat ha baixat força. El més destacat, però, és una parella de perdius africanes que surten volant d’un vessant per perdre’s muntanya avall. Arribats al nostre hotel a la vall d’Ourika guadim d’allò més del seu solàrium, des d’on veiem oreneta cua-rogenca, bulbuls comuns, gafarrons, un fantàstic mascle de cotxa diademada, capsigrany i força pinsans africans, però també cogullada comuna, cruixidell i trist. Després de sopar encara ens queden forces per fer una petita sortida nocturna, però sense cap resultat positiu, malauradament.

Dia 2. Després de gaudir d’un bon esmorzar ens posem de camí a Tamri, un estuari a la costa atlàntica, llar de la única població salvatge d’ibis ermità de tot el Paleàrtic. La primera parada ornitològica del dia la fem en una plantació d’arbres d’argan, a on fem un passeig i veiem tallarol enmascarat a plaer a més de cotxa diademada, mosquiter de passa i pinsans africans. Arribats a Tamri, no triguem a meravellar-nos amb els estols d’ibis ermità. En veiem més de 70 ibis, alguns alimentant-se a terra força a prop. Aquí també gaudim d’onades de gavians amb força gavià fosc i gavines corses. Aquí també veiem els primers botxins septentrionals (raça algeriensis) del tour, a més de còlit ros, cogullada fosca, un parell de falciot negres amb molts falciots pàl·lids.

D’aquí anem al cap Tamri. En arribar, aixequem un pòlit cantaire que devia estar descansant a la vora dels penya-segats. Fa una mica de vent i l’observació no és fàcil. Tot amb tot, veiem un mínim de 50 mascarells atlàntics en migració cap al Nord abans de desistir a causa del vent. La última parada del dia la fem a la desembocadura del Riu Souss. Aquí gaudim d’un petit bany d’espècies: Hi ha un estol força nombrós de batallaires, tètols cuanegres i uns quants tètols cuabarrats. Una desena de currocs ens passen per sobre, fent els seus característics reclams. Tot mirant els llims del voltant del riu trobem becuts, corriols anellats grossos, cames llargues, pigres grisos, territs variants, gambes roges comunes, ànecs blancs i els conspicus flamencs. També hi han valones, 5 territs grossos i una única gavina capblanca, que en algun moment vola amb gavines capnegres. Al bell mig, hi apareix un inmadur de gavina menuda, una espècie escassa a la zona. Però a tots se’ns en van els ulls a les espectaculars garses del Magreb que tomben pel lloc. Una autèntica meravella d’ocell que, com acostuma a passar, roba el cor a tot el grup. A la zona també veiem la primera tórtora del Senegal del viatge.

Dia 3. A escassos metres del nostre allotjament vam sentir cantar el primer txagra de coroneta negra. Al poc de sentir-ho, el trobem a dalt d’una palmera i al llarg dels minuts següents el seguim mentre baixa a alimentar-se als conreus curosament endreçats, i mentre tomba a les feixes de vegetació més densa, des d’on deixa anar el seu característic cant. És un matí ben núvol i, en sortir de l’hotel ens ha sorprés sentir el cant d’un boscarler pintat gros. Hi han diferents espècies en migració i el reclam de les piules dels arbres es deixen caure des del cel. Ens aproprem, no sense alguna aventura, al gran arbust des d’on ens arriba el cant monòton del boscarler. Però és devades. És en aquell moment quan sentim la txagra. L’observem força bé i, a més a més, veiem tota una corrua de mosquiters comuns, amb com a mínim un mosquiter ibèric entremig, ben camuflat.

Refent els cinquanta metres que ens separen de l’hotel, ens preparem per gaudir d’un bon esmorzar. A fora amenaça pluja, però quedarà en res. Després d’esmorzar, explorem una mica al llarg del Riu Massa. No puc evitar d’aturar-me a llocs que fa només cinc anys eren un paradís ornitològic. Avui dia, però, aquests meandres del Riu Massa estan totalment secs, i la sorra del llit del riu perd terreny davant l’evident acumulació de brossa. És una visió poc plaent i ni tan sols la primera buscarla bruna del viatge fa que aquesta parada tingui glamour. N’hi han unes quantes que canten a la zona, però un cop ben vista una d’elles, decidim continuar endavant. Una mica més endavant ja trobem aigua i hem de parar la furgoneta en sec ja que dos xarxets marbrencs ens passen volant, rabent, riu amunt. Fem una bona inspecció al riu, però només trobem un pit-roig en migració. A la següent parada el riu no està gaire més atractiu, però als camps del voltant veiem unes quantes piules dels arbres, tallarols de garriga, cueretes grogues, una àguila pescadora i 8 agrons rojos en formació migrant riu avall. Però l’espècie que més gaudim és la guatlla. Als camps en canten unes quantes i el Xavi comenta que és un ocell que li faria molta il·lusió veure. I després d’uns quants intents frustrats, un treballador del camp aixeca un preciós mascle de guatlla, que ens passa pel davant. L’observació és prou llarga que em dona temps d’agafar els binocles i prou a prop com per apreciar-hi alguns dels detalls del plomatge. Un goig i, sens dubte, una de les observacions destacades del dia!

D’aquí anem a fer una última parada de matí. Uns quants participants arrosseguen problemes estomacals i decidim de fer un matí curt i per poder anar recuperant-nos. En un últim pont tornem a gaudir de cotxa diodemada i tallarol de garriga i aquí també veiem cueretes grogues, corriol anellat petit i un jove d’àguila cuabarrada que passa per sobre nostre amb força presa. Al riu hi han espècies habituals com cabusset, martinet comú, fotja comuna i polla d’aigua. Tot repassant les nombroses orenetes que volen riu amunt, trobem una oreneta de ribera africana barrejada amb orenetes de ribera comunes. Està lluny, però tenim la sort que decideix aturar-se en un arbre mort a tocar de l’aigua. Amb el telescopi en gaudim de bones observacions. De sobte, una segona oreneta de ribera africana s’atura al mateix arbre. I una tercera! Estem de sort, perquè enguany sembla que hi han poquetes. Un cop tothom ha gaudit de bones observacions al telescopi i hem fet les fotos de rigor, decidim tornar per gaudir d’un relaxat dinar al nostre allotjament.

Però abans de tornar fem deu minutets a la zona de dunes que tenim més a prop. Parada obligada perquè aquí sempre hi alguna cosa a veure (malgrat les extensions cada cop més grans de conreus intensius…). Un parell de terreroles comunes ens fan parar el cotxe i sentim un tallarol trencamates cantant ben a tocar. Sortim, i gaudim de molt bones observacions dels tallarols i també dels botxins septentrionals (raça algeriensis) que estan al seu costat. Fet! A dinar!

Un cop ben dinats i descansats sortim a explorar una mica més. El sol s’ha imposat ja fa estona i ens dirigim a la desembocadura del Riu Massa. Aquí caminem al llarg d’un parell de quilòmetres gaudint de les moltíssimes eufòrbies i de les molt comunes cotxes diademades i dels primers cants de rossinyol comú de l’any. Al riu veiem àguila pescadora, agró blanc, xarxet comú i algun estol de batallaire, però la majoria d’ocells estan força lluny… Com a nota més destacada, un estol de 4 ibis ermitans ens sobrevolen quan ja anem de tornada cap al vehicle.

Com a última parada, ens dirigim a la costa, però la migració no sembla massa activa al mar. Per sobre noestre uns passa un estol de 27 bec-planers en migració cap al Nord. A l’estepa que voreja la platja, trobem un parell de torlits preparant-se per encetar el seu dia a mesura que cau la llum i, ja dins la furgoneta, un parell de mussols comuns i uns quants botxins septentrionals són pràcticament l’últim ocell de la jornada.

Dia 4. Ens llevem al nostre allotjament en un altre matí fresc a la costa atlàntica. Aquest dia enfilem cap a l’interior, tot creuant l’AntiAtlas, però abans gaudim d’unes poques observacions d’ocells comuns al voltant de l’allotjament i d’Agadir, com sits de vila i garses del Magreb. De camí, uns quants estols de pardals de passa creuen la carretera, però no veiem cap que estigui més o menys a prop.

El matí el dediquem a fer quilòmetres, fins que un esparver d’espatlles negres apareix del no res i ens fa aturar-nos en un punt indeterminat de l’Anti Atlas. Sortim de la furgoneta i tots podem gaudir de bones observacions de l’elani abans no marxi volant, ben lluny de nosaltres… Aquí també veiem algun capsigrany i cogullades comunes.

La primera parada per mirar ocells és, de fet, el lloc a on dinem els nostres apetitosos picnics. Aquí, en un petit embassament rodejat d’un bosquet, gaudim d’un primer tast de la migració en aquest país. Aquí veiem 3 mosquiters de passa, cotxa cua-roja, tallarol enmascarat, 2 tallarols de garriga i 1 mosquiter pàl·lid mentre un mosquiter ibèric no para de reclamar per la zona. A l’aigua, contem una trentena d’ànecs canyella a més d’un parell de flamencs, un grapat d’ànecs cullerots, un griset i, sorpresa, una parella de fotges banyudes que tot just comencen a desenvolupar les “banyes”. Altres espècies interessants aquí inclouen roquerol, pinsà africà i el primer corriol anellat petit del viatge.

El paisatge ha anat canviant progressivament a mesura que ens allunyàvem de la costa i un mar de turons i petits escarpaments van deixant pas a planes cobertes de vegetació estepària que cada cop volen ser més i més extenses. Al Nord, el Gran Atlas ens vigila, i la gran quantitat de neu dels seus cims projecta la seva frescor en l’ambient.

La següent parada la fem a la tarda per explorar un rierol que trenca el paisatge de de planes i escarpaments semi-desèrtics. Aquí, el curs d’aigua i els conreus d’ametllers que el voregen acostumen a ser un iman per als ocells migradors. Aquí, un passeig per la zona produeix mosquiters pàl·ids i de passa, cotxes cua-roges, cueretes grogues, dos capsigranys, un inesperat becadell comú i un petit estol de 7 piules dels arbres que es deixen veure prou bé. També hi destaca una titella solitària i els reclams de boscarles dels joncs al riu, que no es deixen veure. Aquí veiem la que serà la darrera cotxa diademada del viatge en uns quants dies, un mascle de martinet menut i, quan estem a punt de marxar, una magnífica parella d’àguiles cuabarrades que apareixen del no res per revisar el riu en buscar de preses potencials…

Continuem fent carretera i ja ben entrats en la tarda ens aturem en un parell de revolts que acostumen a ser profitosos. Aquí trobem la primera alosa del desert del viatge, i tots gaudim de molt bones observacions amb bona llum. Una mica més endavant, també veiem els primers de molts còlits tuaregs del tour. Arribem a l’allotjament entrada la nit. Els útims quilòmetres es fan eterns per alguns de nosaltres, però finalment podem arribar i gaudir d’un bon sopar i un bon descans en el nostre petit allotjament a Boumalne Dades…

Dia 5. De bon matí ens llevem i cobrim la poca distància que ens separa de la famosa plana que s’estén inmediatament a l’Est i al Sud de Boumalne Dades. Aquí, no triguem a observar els primers còlits d’una de les set espècies que veurem al llarg del dia. El primer còlit és un mascle de còlit cua-roig, seguit un moment després d’una femella de la mateixa espècie. Aquí també veiem còlits tuaregs i del desert, força comuns als seus respectius hàbitats al llarg de la plana. Una mica més endavant trobem una parella de terrerola cuabarrada, una espècie escassa en aquesta zona que s’alimenta a prop de cogullades fosques. Una mica més endavant trobem una parella de pinsà trompeter i els observem a plaer a pocs metres de nosaltres. Però no aquí no val a badar, perquè uns segons més tard apareix davant nostre un petit estol de calàndries becgrosses escortant unes quantes cogullades fosques. Les cogullades són força més comunes però les bandes blanques a les ales de les calàndries no deixen espai per al dubte. Ens movilitzem i ens aproper ràpidament cap al sector a un l’estol s’ha deixat caure. No triguem a relocalitzar les calàndries becgrosses i les observem a plaer al llarg de cinc minuts, fins que l’estol decideix de moure’s una mica més enllà. Hi ha força activitat a tota la zona i una mica més endavant veiem una altra parella d’alàudids, però aquest cop es tracta de terreroles del desert. Tornem a la furgoneta, però no sense abans fer aturar el minibus d’un altre grup d’ornitòlegs d’on es mouen les calàndries. El grup, britànic, ens ho agraeix profundament, aturen el vehicle i surten tots cap a la zona en qüestió. Un parell de minuts més tard fan polzes amunt en la distància. Ja les han trobat!

Però abans de poder sortir ens hem d’aturar perquè el primer còlit isabelí del viatge acaba de creuar per davant de la furgoneta. Sortim i caminem una mica per poder observar-lo bé, just en el moment que un aufrany voleja per sobre la plana. Val a dir que els còlits isabelins són força rars al Marroc, però enguany hi ha hagut un fort influx i semblen ser a tot arreu!!

La segona parada del matí la fem a una petita depressió que, depenent de les pluges de la setmana, pot esdevenir una petita llacuna. En aquesta ocasió la trobem seca, però tot i així continua reportant bones observacions. Només arribar veiem tres corredors saharians, amb fantàstiques observacions. Força més a prop trobem la primera de moltes aloses de l’Atlas, amb una parella que s’alimenta a molts pocs metres del grup. Tenim diferents còlits a la zona i un escrutini exhaustiu de la zona permet al Jordi de trobar un petit estol de 6 gangues coronades. Les observem força bé, amb els mascles lluint el seu fantàstic disseny facial. De tornada a la carretera, un aligot rogenc ens va fer aturar-nos, mentre un petit estol de terreroles rogenques arribaven tot fent sonar el seu parloteig. Endinsant-nos una mica a l’enorme estepa, vam trobar més terreroles cuabarrades i comunes i un petit passeig va fer-nos descobrir tres gangues comunes que van sortir volant amb direcció Est. Una molt bona observació. Aquí normalment hi han xurres i coronades, però les gangues comunes no són grans fans d’aquest hàbitat…

A continuació vam dirigir-nos al Sud, a on l’estepa deixa pas a un paisatge força més aturonat. La temperatura anava pujant i s’anava fent més reconfortant. Ens vam aturar a tocar d’un petit dipòsit d’aigua a on es concentraven pinsans trompeters i sits de vila. Aquí també vam veure gafarrons i passerells comuns abans de continuar cap al Sud. Però la nostra exploració va acabar en trobar un altre còlit isabelí. Després d’un curt passeig, aquest individu el vam veure força bé abans de decidir anar a dinar.

Un cop assaborit el nostre dinar des d’una terrassa panoràmica a Boumalne du Dades, vam tornar a agafar els binocles i aquest cop ens vam dirigir força més enllà de la plana, a una gorja força ben amagada. Aquí, només arribar, vam trobar una femella de còlit del Magrib, seguida d’un esplèndid mascle que vam gaudir d’allò més. Baixant la gorja vam trobar el nostre guia local, que ens va acompanyar per la zona mentre observàvem pinsà trompeter, aligot rogenc al seu niu i un fantàstic falcó llaner que ens va fer una petita exhibició aèria abans d’aterrar a la seva zona preferida del penya-segat. Però probablement el millor moment del nostre passeig va ser el poder veure un duc del desert amb el seu pollet dins el niu. Sempre un autèntic plaer poder observar aquesta espècie. De retruc, el nostre guia ens va ensenyar un escurçó banyut que tenia controlat!

La tarda s’anava ennuvolant ràpidament, i l’ambient es feia cada cop més fred. No teníem massa temps, així que vam decidir tornar a la plana al Sud de Boumalne, a on vam anar a inspeccionar una petita bassa, d’on van sortir 3 xarrasclets i 3 ànecs coll-verds, abans d’acabar la tarda rodejats per corredors saharians, al menys una vintena d’ells, que s’alimentaven al nostre voltant. Al llarg de més de mig hora, els vam anar seguint per la plana, mentre feien petites corredisses darrera dels escarbats que són el seu menjar predilecte. A última hora, 3 xurres van passar volant per sumar la tercera espècie de Pteròclid del dia i tot donant una nota familiar al paisatge amb els seus característics reclams…

Dia 6. Després de gaudir d’un bon esmorzar, sortim del nostre allotjament per fer un primer tomb. Abans d’esmorzar, però, alguns membres del nostre grup ja havien gaudit de perdiu africana, aprofitant les generoses terrasses de l’hotel! La nit havia estat freda i plujosa i quan el sol va començar a escalfar, els ocells insectívors van començar a exhibir-se. Des de l’allotjament vam veure merla blava i còlit negre i les perdius encara reclamaven sense que ningú les pogués relocalitzar. Tot baixant la gorja, vam veure cuereta torrentera i una parada en un racó estratègic va produïr les espècies típiques de la zona però també tórtora del Senegal, sit de vila i un espectacular falcó berber que ens va volar al llarg del seu tallat, aturant-se en una posició que ens va permetre observar-lo a plaer amb els telescopis.

Deixant enrere Boumalne, ens vam desplaçar cap a l’Est, per aturar-nos al cap d’un parell d’hores en un paisatge sensiblement diferent. Aquí ja havíem baixat de cota. Dels 1500 metres sobre el nivell del mar de Boumalne havíem passat a poc de més de 600, i el canvi en la vegetació i la temperatura era més que evident. Aquí, la vegetació és força més esparsa i només trobem formacions arbustives al llarg dels llits dels rius (sense aigua en superfície en un 99% del temps). Aquí, un primer passeig per una zona d’hàbitat adient ens va permetre observar un grapat de còlits del desert i algun còlit ros en migració, així com els primers botxins septentrionals de la raça més pròpia de zones desèrtiques (elegans). Petits estols de terreroles comunes anaven passant en migració cap al Nord i el passeig semblava monòton fins que al Joan li van semblar veure un tordenc alimentant-se. Tots vam anar cap aquella zona i poc després estàvem gaudint de bones observacions de 4 tordencs lleonats. Contents amb aquesta observació, ens vam dirigir cap a una segona zona sota la atenta mirada d’una àguila calçada. Allà vam coincidir amb un petit grup d’ocellaires espanyols. Ens vam disgregar i al cap de poc un d’ells va cridar la resta; l’havia trobat. Vam anar tots en tromba i al llarg dels propers minuts vam estar observant el curiós comportament de la prínia del desert, el motiu per venir a tota aquesta zona, un autèntic sac de nervis mentre s’alimentava al terra i als arbustos del voltant.

Contents amb aquesta observació vam anar a gaudir d’un bon dinar i després de dinar ens vam dirigir cap al Sud. En arribar a la zona de Merzouga el vent es va començar a fer notar. Aquí i allà volaven corbs del desert i, tot i el fort vent, vam fer una parada per gaudir d’una fantàstica alosa puput a tocar de la carretera. Allà al costat, un altre còlit isabelí ens esperava. Aquest, un exemplar adult en un fantàsticament contrastat plomatge nupcial. El vent, però, era ja molt fort, així que vam decidir d’anar directament a l’allotjament i gaudir d’un merescut descans!

Dia 7. Desrpés d’un gran esmorzar ens vam dirigir als 4×4 que ens esperaven fora. El vent que ens va torturar la tarda anterior s’havia esvaït i vam sortir amb ganes de gaudir del desert. La primera parada que vam fer va ser en un punt d’aigua a un acostumen a concentrar-se gangues d’un parell d’espècies. Aquí, mentre esperàvem que les gangues fessin acte de presència vam veure àguila calçada, terreroles comunes i cuabarrades i un bonic estol d’abellerols verds que es va posar bé. Ja abans d’esmorzar alguns havíem fet un tombet i un estol de 16 d’aquests fantàstics abellerols ens havien alegrat el matí, aturats a pocs metres de l’allotjament, segurament acabats d’arribar a la zona tot travessant el Sahara. Al final les van aparéixer per acompanyar un modest grup de gangues coronades que havia estat jugant amb la idea d’apropar-se al toll d’aigua des d’abans de nosaltres arribar al lloc. En total vam calcular unes 25 gangues pigallades i 16 gangues coronades, amb les pigallades aturant-se només uns pocs segons a veure aigua, fet que fer que no tothom pogués gaudir com calia d’aquesta espècie…

Des d’aquí ens vam moure desert endins. Els nostre vehicles creuaven línies i línies de dunes i llavors una alosa puput va començar a fer el seu vol nupcial a pocs metres d’un dels cotxes. Aquí ens vam obligar a fer una parada per gaudir del cant i l’espectacularitat del vol del mascle, que puja en vertical 30 metres per deixar-se caure a plom mentre refila el seu cant i empra les ales com una mena de paracaigudes sofisticat. Realment una meravella. Allà estant, ens vam adonar que no érem els únics que gaudíem de l’espectacle: un còlit isabelí s’ho mirava tot des de dalt d’una duna.

La següent parada va ser en un campament nòmada desert endins. Aquí, només arribar, ja vam trobar tallarol de garriga i cotxa cua-roja. Una munió de pardals es movia per la zona i en pocs segons ja havíem trobat un primer pardal del desert. El motiu de la nostra visita aquí. Els pardals venien a alimentar-se a una zona de tendes a on els hi dispensaven pà. Una parella de pardals del desert anaven i venien, però ràpidament el contatge va pujar fins als 5 individus. Amb ells, vam veure sorpresos que també s’alimentava un còlit tuareg i fins i tot un tordenc lleonat s’hi afegia al banquet!

Estols i estols d’abellerols perses anaven passant en alçada. Estava clar que tot just arribaven a la zona! I nosaltres, com ells, també ens movíem. Encara més al Sud, per ser exactes, per visitar un territori de tallareta pàl·lida africana. Al llarg d’una estona vam caminar per una zona de dunes baixes, amb el vent que començava a fer la guitza de debó i la constant companyia d’alguns tallarols de garriga migradors que dificultaven localitzar el tallarol que realment volíem. Van caldre ben bé 20 minuts, però finalment vam localitzar el tallarol gràcies a una bona feina d’equip i tothom va poder gaudir de molt bones observacions d’aquest petit i esmunyedís habitant del desert.

D’aquí ens vam moure cap a la última parada del matí. De camí, des d’un dels vehicles van veure un altre còlit isabelí i, en arribar a lloc, el nostre guia beduí ja ens esperava per fer la seva màgia, aixecar el dit assenyalant un arbust a 70 metres i descobrir-nos un fantàstic enganyapastors egipci. De fet, no hi ha un, però dos d’aquests fantàstics animals que vam poder mirar a plaer al llarg de prou estona. El vent, però, finalment ens va fer migrar a zones més arresserades i, per quan vam arribar al nostre allotjament, el vent ja bufava furiós.

A la tarda, tot i el vent, ens animem a visitar el llac de Merzouga. Aquí trobem menys ocells dels esperats però encara gaudim de 2 corriols camanegres, 6 corriols petits, força ànecs canyella. Una fantàstica cotxa blava i força migració de passeriformes que inclou cueretes grogues d’unes quantes espècies incloent races com italiana, ibèrica i britànica. Mascle de tallarol trencamates i gamba verda.

Dia 8. De bon matí ens apropem al Llac Merzouga a on gaudim d’un temps estable i sense vent. Aquí veiem força boscarla dels joncs, amb un parell d’exemplars especialment visibles. També cal destacar dos currocs en vol i força tallarol de garriga i mosquiter de passa. A l’aigua, un inmens estol de 48 xarxets marbrencs és el més cridaner. També comptem un mínim de 20 morells xocolaters, molt tímids i 2 ànec cuallargs, 2 xarrasclets i 8 morells de cap-roig, totes tres espècies noves per a la llista del tour. Als camps de conreu a prop de la llacuna veiem unes poques tórtores del Senegal, a més de botxí septentrional i puput. Des d’aquí decidim de conduïr cal Sud per tal de visitar un oasis a on veiem piula dels arbres, terrerola cuabarrada, tallareta comuna, mosquiter pàl·lid, cotxa cua-roja i 2 pinsans trompeters. Però aquí el vent ja ha començat i bufarà molt més fort que cap altre dia, amb ràfegues realment fortes i força pols en suspensió.

Després de dinar a l’allotjament anim a refugiar-nos a sotavent d’una petita línia de tallats. De camí, gaudim de bones observacions de corb del desert i, un cop a recer de la cinglera, ens regalem una estona a la fantàstica activitat de cercar fòsils. L’Alba demostra tenir força traça i en una estona recollim uns quants exemplars sota la mirada d’una terrerola del desert que s’està molt de nosaltres…

Dia 9. En un altre matí assolejat, deixem Merzouga enrere per començar el camí de tornada. Després de fer una petita parada per a proveïr-nos de souvenirs diversos, ens aturem a Rissani per explorar un hàbitat una mica diferent a tots els que havíem estat observant al llarg del tour. Aquí trobem els omnipresents tallarols de garriga però també un mussol comú i un gafarró. Però la raó que ens porta a aquest racó de món, són les busquetes pàl·lides orientals que hi nien. Aquest matí estem de sort i en poc temps ja estem gaudint de bones observacions d’aquests interessants ocells.

D’aquí fem una mica de quilòmetres i no serà fins després de dinar que no fem la següent parada ornitològica. A tocar de la carretera, trobem un estol d’onze xoriguers petits caçant contra el vent. Efectivament, el vent a tornat a fer acte de presència. De fet, el dia ha esdevingut plujós, amb petits però intensos xàfecs que descarreguen al nostre pas. Mentre gaudim dels xoriguers, el Xavi troba un pardal de passa mascle en un arbust a tocar de carretera. Una mica més enllà, ens endinsem en una gorja al paisatge desèrtic a on trobem un petit estol de pinsans trumpeters, 4 cogullades fosques, terrerola del desert i còlit del desert mentre un falcó llaner ens sobrevola. A l’altre banda de la gorja, un duc del desert ens observa des del seu niu…

El vent continua fent-se més fort i fem una última parada en un pont sobre el riu Dades. Aquí, desenes d’orenetes migren tot seguint el curs del riu. Comptem fins a 68 orenetes cua-rogenques en poc més de deu minuts. Amb les orenetes, petits estols d’abellerols comuns van de camí a l’Atlas i un mascle d’esparver comú s’hi llença sobre ells a tot velocitat. Als camps del voltant, un parell de cotxes cua-roges descansen del llarg viatge de tornada a Europa. D’aquí ja ens dirigim al nostre allotjament, a on gaudim d’un bon sopar i unes quantes anècdotes abans de donar per acabat el dia.

Dia 10. Després de llevar-nos molt d’hora, vam començar a creuar l’Atlas en direcció a Marràqueix. La nostra intenció era de tenir prou temps per pardalejar una mica. Era un matí assolejat i força tranquil. Una parada en una benzinera ens va proporcionar un bon esmorzar i el cafè necessari per enfilar la carretera. A la part més alta vam començar a veure petits grups de pardals roquers i, al coll més alt, una petita parada ens va permetre veure terrerola comuna, gralla de bec vermell i l’Alba va trobar un fantàstic mascle de còlit de l’Atlas. Amb aquest, vam arribar a les 9 espècies de còlits en aquest tour!

Una mica més enllà, vam començar a veure rapinyaires en migració, bàsicament àguiles calçades. Al final, en vam comptar 11 àguiles calçades, 5 milans negres, 2 àguiles marcenques i un parell d’esparvers comuns. Allà, en aquell coll de muntanya, tot veient els cims nevats de l’Atlas a una banda, però gaudint de la vista de la Vall de l’Ourika per l’altre, vam tancar el nostre tour del 2026 al Marroc. En arribar a Marràqueix encara vam veure alguna garsa del Magreb o alguna parella de falciot cuablanc petit, fins que un sit del Sahara que cantava dins la terminal de l’aeroport ens va desitjar bon viatge, ja amb moltes ganes de tornar al 2027 i retrobar-nos amb tota aquesta fantàstica varietat d’ocells!

Llistat d’espècies vistes al llarg del tour:

1. Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
2. Ànec blanc (Tadorna tadorna)
3. Ànec cullerot comú (Spatula clypeata)
4. Xarrasclet (Spatula querquedula)
5. Ànec griset (Marecca strepera)
6. Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
7. Ànec cuallarg (Anas acuta)
8. Xarxet comú (Anas crecca)
9. Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
10. Morell cap-roig (Aythya ferina)
11. Morell xocolater (Aythya nyroca)
12. Guatlla comuna (Coturnix coturnix)
13. Perdiu nord-africana (Alectoris barbara)
14. Colom roquer (Columba livia) -feral-
15. Tudó (Columba palumbus)
16. Tòrtora turca (Streptopelia decaocto)
17. Tòrtora del Senegal (Spilopelia senegalensis)
18. Ganga comuna (Pterocles alchata)
19. Ganga pigallada (Pterocles senegallus)
20. Ganga coronada (Pterocles coronatus)
21. Xurra (Pterocles orientalis)
22. Enganyapastors egipci (Caprimulgus aegyptius)
23. Falciot negre (Apus apus)
24. Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
25. Falciot cuablanc petit (Apus affinis)
26. Polla d’aigua comuna (Gallinula chloropus)
27. Fotja comuna (Fulica atra)
28. Fotja banyuda (Fulica cristata)
29. Torlit comú (Burhinus oedicnemus)
30. Cames-llargues comú (Himantopus himantopus)
31. Becadell comú (Gallinago gallinago)
32. Corriol anellat gros (Charadrius hiaticula)
33. Corriol anellat petit (Charadrius dubius)
34. Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
35. Pigre gris (Pluvialis squatarola)
36. Becut (Numenius arquata)
37. Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
38. Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
39. Tètol cuanegre (Limosa limosa)
40. Xivitona comuna (Actitis hypoleucos)
41. Xivita comuna (Tringa ochropus)
42. Gamba roja comuna (Tringa totanus)
43. Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
44. Gamba verda (Tringa nebularia)
45. Batallaire (Calidris pugnax)
46. Territ gros (Calidris canutus)
47. Territ de tres dits (Calidris alba)
48. Territ variant (Calidris alpina)
49. Corredor del desert (Cursorior cursor)
50. Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
51. Gavina capblanca (Chroicocephalus genei)
52. Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
53. Gavina capnegre (Ichthyaetus melanocephalus)
54. Gavina corsa (Ichthyaetus ichthyaetus)
55. Gavià de potes grogues (Larus michahellis)
56. Gavià fosc (Larus fuscus)
57. Curroc comú (Gelochelidon nilotica)
58. Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis)
59. Flamenc rosat (Phoenicopterus roseus)
60. Cabusset comú (Tachybaptus ruficollis)
61. Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
62. Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
63. Mascarell atlàntic (Morus bassanus)
64. Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
65. Capó reial (Plegadis falcinellus)
66. Ibis ermità (Geronticus eremita)
67. Becplaner eurasiàtic (Platalea leucorodia)
68. Martinet menut (Botaurus minutus)
69. Martinet blanc (Egretta garzetta)
70. Esplugabous occidental (Bubulcus ibis)
71. Agró blanc (Ardea alba)
72. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
73. Agró roig (Ardeu pupurea)
74. Àguila pescadora (Pandion haliaetos)
75. Aufrany comú (Neophron percnopterus)
76. Elani comú (Elanus caeruleus)
77. Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
78. Àguila calçada comuna (Aquila pennata)
79. Àguila cuabarrada (Aquila fasciata)
80. Esparver comú (Accipiter nisus)
81. Arpella comuna (Circus aeruginosus)
82. Milà negre (Milvus migrans)
83. Aligot rogenc (Buteo rufinus cirtensis)
84. Duc del desert (Bubo ascalaphus)
85. Mussol comú (Athene noctua)
86. Puput eurasiàtica (Upupa epops)
87. Abellerol persa (Merops persicus)
88. Abellerol eurasiàtic (Merops apiaster)
89. Picot garser gros (Dendrocopos major)
90. Picot verd del Maghreb (Picus vailantii)
91. Xoriguer petit (Falco naumanii)
92. Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
93. Falcó llaner (Falco biarmicus)
94. Falcó berber (Falco (peregrinus) peregrinoides)
95. Txagra de coroneta negra (Tchagra senegalus)
96. Botxí septentrional (Lanius excubitor)
97. Capsigrany comú (Lanius senator)
98. Garsa del Magreb (Pica mauretanica)
99. Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
100. Gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus)
101. Corb del desert (Corvus ruficollis)
102. Corb comú (Corvus corax)
103. Mallerenga petita (Periparus ater)
104. Mallerenga carbonera (Parus major)
105. Mallerenga blava africana (Cyanistes teneriffae)
106. Alosa puput grossa (Alaemon alaudipes)
107. Calàndria becgrossa (Ramphocoris clotbey)
108. Terrerola cuabarrada (Ammomanes cinctura)
109. Terrerola del desert (Ammomanes deserti)
110. Cogullada fosca (Galerida theklae)
111. Cogullada del Magreb (Galerida macrorhyncha)
112. Cogullada comuna (Galerida cristata)
113. Alosa banyuda (Eremophila alpestris)
114. Alosa del Sàhara (Eremophila bilopha)
115. Terrerola comuna (Calandrella brachydactyla)
116. Terrerola rogenca (Alaudala rufescens)
117. Oreneta de ribera africana (Riparia paludicola)
118. Oreneta de ribera comuna (Riparia riparia)
119. Roquerol eurasiàtic (Ptyonoprogne rupestris)
120. Oreneta comuna (Hirundo rustica)
121. Oreneta cuablanca comuna (Delichon urbicum)
122. Oreneta cua-rogenca europea (Cecropis rufula)
123. Bulbul comú (Pycnonotus barbatus)
124. Trist (Cisticola juncidis)
125. Busqueta bruna (Iduna opaca)
126. Busqueta pàl·lida oriental (Iduna pallida)
127. Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
128. Boscarler pintat gros (Locustella naevia) — només sentit
129. Mosquiter pàl·lid occidental (Phylloscopus bonelli)
130. Mosquiter de passa (Phylloscopus troquilus)
131. Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
132. Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus)
133. Prínia del desert (Scotocerca inquieta)
134. Rossinyol bord (Cettia cetti)
135. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
136. Tallarol emmascarat occidental (Curruca hortensis)
137. Tallareta del desert africana (Curruca deserti)
138. Tallarol de garriga occidental (Curruca iberiae)
139. Tallarol de l’Atlas (Curruca deserticola)
140. Tallarol capnegre (Curruca melanocephala)
141. Tallarol trencamates (Curruca conspicillata)
142. Tallareta comuna (Curruca communis)
143. Tordenc lleonat (Argya fulva)
144. Bruel (Regulus ignacapillus)
145. Cargolet eurasiàtic (Troglodytes troglodytes)
146. Merla d’aigua (Cinclus cinclus)
147. Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
148. Estornell negre (Sturnus unicolor)
149. Griva comuna (Turdus viscivorus)
150. Merla comuna (Turdus merula)
151. Pit-roig (Erithacus rubecula)
152. Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) — només sentit
153. Cotxa diademada (Phoenicurus moussieri)
154. Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
155. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
156. Merla blava (Monticola solitarius)
157. Bitxac europeu (Saxicola rubicola)
158. Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
159. Còlit de l’Atlas (Oenanthe seebohmi)
160. Còlit isabelí (Oenanthe isabellinus)
161. Còlit del desert (Oenanthe deserti)
162. Còlit ros occidental (Oenanthe hispanica)
163. Còlit de carpó roig (Oenanthe moesta)
164. Còlit negre (Oenanthe leucura)
165. Còlit tuareg (Oenanthe leucopyga)
166. Còlit de Núbia (Oenanthe lugens)
167. Pardal comú (Passer domesticus)
168. Pardal de passa (Passer hispanoliensis)
169. Pardal del desert (Passer simplex)
170. Pardal roquer (Petronia petronia)
171. Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
172. Cuereta groga (Motacilla flava)
173. Cuereta blanca (Motacilla alba)
174. Titella (Anthus pratensis)
175. Piula dels arbres (Anthus trivialis)
176. Grasset de muntanya (Anthus spinolleta)
177. Pinsà comú (Fringilla coelebs)
178. Pinsà africà (Fringilla spodiogenys)
179. Pinsà mec (Fringilla montifringilla)
180. Pinsà ala-roig de l’Atlas (Rhodopechys sanguineus alienus)
181. Pinsà trompeter (Bucanetes githagineus)
182. Verdum eurasiàtic (Chloris chloris)
183. Passerell europeu (Linaria cannabina)
184. Cadernera europea (Carduelis carduelis)
185. Gafarró europeu (Serinus serinus)
186. Lluer eurasiàtic (Spinus spinus)
187. Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
188. Cruixidell (Emberiza calandra)
189. Sit negre (Emberiza cia)
190. Gratapalles (Emberiza cirlus)
191. Sit del Sàhara (Emberiza sahari)