Pardaleig a Texel | Barcelona Birding Point Blog

Dates: Del 9 al 13 de desembre, 2025
Participants: 7
Número d’espècies observades: 88
Tour líder: Carles Oliver

Resum: Escapada hivernal als Països Baixos. Juntament amb el Sud d’Anglaterra, la destinació per antonomàsia per tal de gaudir d’oques i d’altres espècies d’ambients circumpolars al llarg de l’hivern. El tour va estar marcat per la presència d’un èider de les ulleres, que era, amb escreix, el principal objectiu del tour. El fet que tots al grup haguessin gaudit del nostre tour a Finlàndia la mateixa primavera ens va permetre ser força més selectius amb les espècies que volíem observar. Considerant la latitud, vam tenir molt bon temps, amb un parell de vespres amb una llum fantàstica, boires primes un parell de matins i, en general, un fred relatiu que ens va permetre gaudir d’allò més de les espècies i els paisatges.

Dia 1. El grup aterra als Països Baixos i, després de gaudir d’un primer contacte amb la cuina local a l’aeroport de d’Àmsterdam-Schiphol, ens dirigim al nostre vehicle. Ens endinsem a l’intens trànsit d’aquesta gran ciutat (no, no tothom va en bici) i ens aturem, amb la última llum del dia, a uns petits pòlders.

Aquí veiem els primers morells buixots del viatge però també una femella de bec de serra petit, uns quants de bec de serra mitjans i un estols de becs de serra grossos mascles. Aquí també sentim un rossinyol bord reclamant al canyissar (aquesta és la població més septentrional del continent) i tot això mentre repassem un immens estol d’un miler de morells de plomall. Aquí havíem vingut a la cerca del morell capblanc que s’hi està de fa mesos, però no els pocs minuts de llum no ens han permès de trobar-la. Toca anar cap a l’allotjament a gaudir d’un bon sopar.

Dia 2. Un cop esmorzats i sortits de l’allotjament ens dirigim a un petit canal vora l’hotel a on s’ha anat veient un mosquiter fosc. Fa una setmana que ningú no el cita i, després de visitar el lloc, quedem convençuts de que l’ocell ja no hi és. Els únics ocells al lloc són cargolets i un parell de mosquiters comuns. En ambient núvol i amb plugims dispersos ens dirigim cap al ferry que ens portarà a l’illa de Texel. De camí, gaudim dels primers estols d’oques rialleres grosses. Mentre esperem el ferry, tenim temps d’anar al lavabo i gaudir d’uns remena-rocs que es deixen fer prou bé. Des del ferry, un territ fosc a l’escullera del port és una bona sorpres. També aquí veiem les primeres de moltes garses de mar. Un cop arribats a Texel comencem un autèntic bany d’oques de galta blanca, però també d’oques rialleres i oques de collar. Amb una llum de tarda espectacular, gaudim dels seus estols en vol i al terra. De vegades no sabem a on mirar. A uns camps llaurats hi ha una petita concentració de tords ala-rojos i grives cerdanes i les llacunes vora la carretera estan infestades amb centenars d’ànecs xiuladors, cullerots i xarxets però també gambes roges vulgars, centenars de garses de mar i un inesperat bec d’alena. Aquí ens hi estem una bona estona però abans la llum encara hem de provar una cosa més.

Remena-rocs (Arenaria interpres) a tocar del ferry a Texel. Imatge, tour líder Carles Oliver.

Oques de galta blanca (Branta leucopsis) en vol. Imatge de l’Oriol Muntané

Petit estol d’oques de galta blanca (Branta leucopsis). Imatge, Carles Oliver.

Oca riallera grossa (Anser albifrons) en vol. Imatge de l’Enric Carrera.

Efectivament, provem una zona a on s’ha anat veient l‘èider de Fischer (de les ulleres) sense èxit però la caminada val la pena. Aquí veiem els primers cignes cantaires del viatge i un petit estol de sits blancs que es deixen estimar malgrat els desnivells del mur d’abric de l’illa. Aquí també gaudim d’estols inmensos (milers) de becuts però també de batallaires i territs variants en una península d’ocells que s’endinsa més d’un quilòmetre dins el mar!

Per acabar la jornada, creuem una espectacular zona de petites llacunes vorejades de pastures. Aquí, amb la última llum del dia, veiem un petit grup de 4 cignes petits alimentant-se al terra mentre estols inmensos d’oques, fredelugues i daurades grosses ens envolten…

Sit blanc (Plectrophenax nivalis), un habitual de les platges atlàntiques. Imatges, Carles Oliver

Els molins són un element indestriable del paisatge holandès. Imatge de l’Enric Carrera.

Dia 3. Comencem el dia a on el vam acabar la tarda anterior. La zona avui es troba buida d’ocell, però un cigne petit ens passa volant força a prop! El dia és molt gris, boirós i amb vent fred. Malgrat les condicions, caminem una mica per una zona idònia per a mallarenga de bigotis sense èxit. No tenim èxit, però aquí veiem el primer martinet blanc del viatge, una xivita, batallaires de ben aprop i l’Antoni troba un parell de gambes roges pintades. Aquí també veiem un falcó peregrí empaitant una cornella negra.

Des d’aquí resseguim una carretera que creua la zona més agrícola de Texel. Aquí veiem un gran estol de +100 xixelles, grives cerdanes a tocar de pista a alguns Fringílids (no gaires). Una mica més endavant hi trobem un estol de +300 oques de la tundra i les repassem amb cura, no fos cas que hi hagués alguna de diferent! I quan ja estem a punt d’arribar a la botiga a on farem el cafè, ens trobem amb un cignes cantaires i oques de collar força a prop!

Cigne petit (Cygnus columbianus) , un hivernant escàs als Països Baixos. Imatge, Carles Oliver.

Oques de la tundra (Anser serrirostris) alimentant-se en un camp de conreu. Imatge, Carles Oliver.

Quan sortim de la impressionant botiga ornitològica a on fem hem fet el cafè, el dia ha millorat una mica, però no gaire. Ens dirigim ara a una zona de dunes costaneres. Aquí, després de dinar, caminem una mica per dunes. Des de la distància, repassem l’estuari per descobrir un falcó peregrí, 3 bec-planers mentre una femella d’arpella pàl·lida ens passa volant per sobre. Una oca de collar de la subespècie hrota apareix del no-res, volant davant nostre i s’atura a l’herba alta. D’aquí en surten 3 aloses banyudes que volen estuaria enllà just en el moment que l’Antoni ens adverteix que ha trobat una oca diferent. Després de mirar-nos-la força estona, arribem a la conclusió que és una oca de les neus hibridada amb alguna altra espècie i, efectivament, a l’hora de sopar arriba la confirmació: oca de les neus x oca reial.

Però ara ja és hora de tornar a la zona de l’èider de les ulleres. Camimem pel dic d’abric de l’illa. Al mar, trobem un bonic èider comú mascle i, uns minuts més tard estem tots gaudint com nens petits davant l’impressionant èider de les ulleres (aka de Fischer). S’està tot sol a les roques de l’escullera però no triga ni deu minuts en ficar-se a l’aigua i, amb tota la tranquilitat, va nedant al llarg del dic i fins i tot captura un cranc de mida generosa i se’l menja davant de nosaltres… Espectacular! Aquesta és una espècie que només es pot veure a Alaska i, encara així, has de tenir molta sort, perquè viu a una de les zones més remotes de la costa d’aquella península!

Al mar, aquí també gaudim de força becs de serra mitjans, 7 morells d’ulls grocs (6 mascles i una femella), un altre mascle d’èider comú, corb marí emplomallat, 3 cabussons emplomallats i, a la tornada, una fantàstica foca comuna que passa a pocs metres del dic a on ens trobem, regalant-nos una gran observació.

Per acabar la jornada, tornem a la zona a on vam començar el dia. Aquí, 9 cignes petits ens esperen a poca distància i, ara sí, tothom pot veure bé els principals trets identificatius de l’espècie amb els seus propis binocles i amb els diferents telescopis que copen el nostre grup. En mig d’un fantàstic marasme de fredelugues, ànecs xiuladors i estornells, els cignes ens regalen una petita simfonia de reclams, just abans de sortir volant per alimentar-se als camps de més enllà mentre els estols d’oques rialleres i oques de galta blanca comencen a arribar en grans estols a la zona. Una forma formidable d’acabar la jornada malgrat l’ambient fred!

Èider de les ulleres (Somateria fischeri). Imatge de l’Enric Carrera.

L’espectacular èider de les ulleres (Somateria fischeri), un dels ocells més rars al continent europeu el 2025.
Imatge, Carles Oliver.

Aquí l’èider sopant cranc. Imatge de l’Enric Carrera.

Aquesta foca comuna (Phoca vitulina) ens va passar ben a prop! Imatge, Carles Oliver.

Cignes petits (Cygnus columbianus). Imatge, Carles Oliver

Daurades grosses (Pluvialis apricaria) en vol al vespre. Imatge de l’Enric Carrera.

Dia 4. De bon matí ens dirigim cap al ferry. De camí, però ens creuem amb un impressionant estol de ben bé 500 pinsans mecs acompanyats d’alguns pinsans comuns i tord ala-rojos. També tenim temps per explorar una petita zona de dunes. Aquí, un estol de 8 passerells becgrocs apareixen del no res però, malauradament, no decideixen aturar-se a la vista i, quan l’estol decideix enlairar-se un altre cop, ho fa per marxar a força distància de nosaltres.

Una badia a tocar d’aquest punt està carregada d’ocells. Aquí, a banda de veure desenes i desenes de daurades grosses, becuts i fredelugues, també veiem 8 territs grossos, força tètols cuanegres, els primers pigres grisos del viatge i, en la llunyania, morells d’ulls grocs alimentant-se al mar. En una petita banda de canyissar, sentim les mallerengues de bigotis reclamant, però en cap moment vam ser capaços de veure-les.

Part de l’espectacular estol de pinsans mecs al centre de Texel. Imatges, Carles Oliver

De tornada al continent, ens vam dirigir a la zona a on s’ha anat veient el morell capblanc. De camí, anem passant enormes estols d’Anàtides. Milers i milers d’ocells que dormen a tocar de les vies ràpides. En arribar a la nostra destinació no triguem en tornar a gaudir dels morells buixots i aquest cop comptem 11 d’ells entre centenars i centenars de morells de plomall. Ens cal caminar una mica per anar revisant els centenars d’ocells, però no triguem a trobar el morell capblanc nedant davant nostre i, que al llarg d’un petit lapse de temps, és l’ocell més proper a nosaltres! L’ocell, però, es van allunyant ràpidament, barrejant-se amb els morells de plomall, abans de refugiar-se a la vora del pòlder, a on suposem que torna a ficar-se a dormir.

Aquesta és una altra de les espècies del viatge. Un ocell que nia bàsicament al Canadà i Alaska i que hiverna en bons números al Nord i Centre dels Estats Units!

Encara amb una mica de temps per fer alguna parada extra, decidim d’anar a veure les àguiles marines que viuen a la zona. També hi ha un corb marí pigmeu a prop, però les àguiles marines fan més gràcia. Ens dirigim cap allà i gaudim d’un bon cafè des d’un dels observatoris del famòs Oostvaardersplassen, una gran reserva natural a l’Est d’Àmsterdam. Aquí veiem un parell d’àguiles marines descansant al terra. Les llacunes tenen les espècies d’Anàtides habituals però també un bonic 2n any de gavià del Caspi. Una observació més detallada revela 6 àguiles marines més i uns quants grups de cèrvols comuns de mida considerable!

Amb les últimes hores del dia, ja ens dirigim cap al nostre allotjament, a tocar d’una gran massa d’aigua.

Oques de collar (Brenta bernicla) descansant a toca d’Àmsterdam. Imatge de l’Enric Carrera.

Morell capblanc (Bucephala albeola) prenent distància del grup. Imatge, Carles Oliver

Dia 5. Al pàrquing mateix de l’hotel veiem +80 oques rialleres grosses i un durbec que reclama per sobre la nostra furgoneta. D’aquí, cobrim la curta distància que ens separa d’una zona a on la tarda abans s’havia vist una oca coll-roja. Hi anem de pet. Aquí, amb una llum de matí molt bona, ens esperen grans estols d’oca de galta blanca i força Anàtides, però cap oca coll-roja. A tocar, en un pòlder proper, hi contem 19 becs de serra petits i 6 morells buixots però segurament hi devien haver força més entre els centenars de morells cap-rojos i de plomall de la zona.

D’aquí conduïm fins a un petit llac a on s’ha anat veient un morell de collar, una espècie americana de morell. Arribem i hi tenim 15 minuts. Prou temps per trobar un bonic mascle de morell xocolater dormint entre els centenars de morells de cap-roig. I només tenim 15 minuts perquè ens arriba que una oca coll-roja es deixa veure des d’un observatori a on vam estar el dia abans. Tothom està d’acord en anar-hi, així que tornem a la furgoneta i conduïm els 20 minuts que ens separen del lloc.

Malauradament, quan arribem l’estol d’oques s’ha mogut i l’oca coll-roja fa una estona que no es veu. Ens hi quedem una hora remirant i esperant. Aquí veiem més àguiles marines en la distància i, tot repassant les nombroses oques rialleres grosses, ens trobem amb una oca de bec curt! Una espècie escassa a la zona.

Després d’aquesta troballa encara tenim una estona més abans d’anar cap a l’aeroport, però és debades. Les oques marxen lluny, empaïtades per les àguiles marines i nosaltres ens dirigim a l’aeroport, només a mig hora de distància del lloc a on trobàvem.

En definitiva, una escapada molt satisfactòria i molt reeixida. Amb moltes ganes de tornar al 2026!