• Dates: Del 12 al 21 de gener, 2026
• Participants: 13
• Número d’espècies observades: 222
• Tour líders: Carles Oliver, Ramiro Aibar & Carles Saurina

Resum: 10è tour del nostre clàssic viatge explorant Oman. El país continua sent un paradís de tranquil·litat en una regió molt convulsa. Enguany vam gaudir d’un bon nombre d’aus rapinyaires i limícoles. En aquest viatge vam poder gaudir de tots els endèmics de la zona (més enllà del gamarús d’Oman, sense registres en els darrers 7 mesos abans de la nostra arribada), però també de diverses espècies mol interessants, com ara el corriol asiàtic, la perdiu de mar petita, l’hipocoli (en dues localitzacions diferents), la polla pitblanca, el sit capnegre, el pardal roquer pàl·lid, la calàndria bimaculada o el rascletó per nomenar uns quants…

Com sempre, amb moltes ganes de tornar a aquesta part del món!

Totes les imatges en aquesta crònica obra d’en Carles Oliver sempre que no s’especifiqui el contrari. Tots els drets reservats.

Dia 1. Un altre matí assolellat a Masqat. Tots els participants al tour havien arribat el dia anterior a la ciutat i ens vam reunir per esmorzar d’hora. El grup estava format per persones de 4 nacionalitats diferents i, després d’una breu xerrada i una breu introducció al país, tots estàvem preparats per començar a observar ocells. El nostre primer pas va ser anar a una petita desembocadura de riu coneguda com a Riu Masqat. Però fins i tot abans d’arribar, vam començar a veure bons ocells, inclòs el primer gaig blau de l’Índia del viatge aturat en un fanal i un parell d’abellerols d’Aràbia en una tanca. Aquí vam fer un canvi per fer una bona foto d’aquests fantàstics ocells, recentment separats dels seus parents asiàtics. Diversos coloms s’estaven movent pel lloc i no m’ho podia creure quan un tórtora ullvermella es va asseure a la mateixa tanca on hi eren els abellerols, breument juntament amb dos tórtores turques. Tot i que probablement era un exemplar escapat, és una observació molt interessant. Malauradament, sembla que ningú va fer cap foto de l’ocell correcte. Sense ressentiments, tots estàvem molt emocionats per les precioses vistes dels abellerols, i personalment em va intrigar una forma fosca dins d’un arbre baix. Hi vam conduir fins allà per descobrir que hi havia dos martinets de nit dormint a l’arbre.

Finalment vam arribar al riu Muscat. Aquí vam veure una bona selecció de limícoles i xatracs. Aquí vam obtenir les primeres vistes de corriols de Leschenault i de corriols del Tibet, a més de 3 sisetes, que de vegades es movien juntament amb les gambes verdes. Les gavianes rialleres eren comuns i, amb elles, vam veure un bon estol de més de 40 xatracs bec-llargs però també 1 curroc i alguns xatracs menuts. També vam veure 4 xatracs becgrocs volant per la platja juntament amb els primers gavians de Hemprich del viatge. A la sorra vam veure remena-rocs, corriols camanegres, garses de mar, pigres grisos i territs de tres-dits. Més a prop, una siseta cendrosa solitària s’alimentava juntament amb un parell de corriols del Tibet.

Un parell de distants estols de gangues ventrebrunes vam creuar el riu, captant la nostra atenció cap aquell sector del riu canalitzat. Allà hi vam veure un bon número de becadells comuns alimentant-se amb territs variants, martinets dels esculls, un parell de batallaires i un becut. De tornada a la platja, vam gaudir de més gavians de Hemprich, però també d’algun gavià del Caspi i de les més comunes gavines de estepa i de Heuglin’s. La minsa vegetació al voltant del canal també ens va oferir prínia delicada i les primeres cogullades comunes.

Després d’una parada de serveis, ens vam dirigir cap a l’interior, però el nostre trajecte es va veure trencat en trobar una bassa prou interessant en un creuament d’autopistes. Aquí vam trobar l’únic grasset de muntanya (raça Caucàsica) del viatge, però també dos territs de Temminck, batallaire, 3 valones i molt bones observaciones de bulbul de galtes blanques i de bulbul cul-roig. Altres espècies interessants a la bassa van incloure cuereta citrina i arpella comuna.

D’aquí vam conduir 15 minuts fins a un d’aquells llocs força desconeguts a l’interior. Hi vam fer una passejada sense trobar absolutament res però, quan ja èrem dins dels vehicles per marxar, vam tenir la sort de trobar el primer còlit del viatge, i va resultar que era un còlit pitnegre, una espècie força escassa a l’hivern en aquest país, especialment al Nord!

Per acabar el matí, ens vam aturar a l’entrada de les llacunes Al Ansab. I tot i estar tancades degut a la festa nacional omaní, aquí vam poder gaudir de bones observacions de gaig blau de l’Índia a més de dues àguiles cridaneres, una àguila imperial oriental i un adult d’aufrany. Gens malament per una paradeta de 5 minuts!

De tornada a l’allotjament vam gaudir d’un bon merescut dinar i descans, per tornar a marxar i gaudir d’un vespreig ornitològic. Vam anar al Parc Al Qurum, i la nostra una molt bona varietat d’ocells que va incloure capsigrany pàl·lid i abellerol d’Aràbia però també dues àguiles cridaneres, força fredelugues de màscara roja, cotorres alexandrines, pòlit cantaire, 2 xarrasclets, blauet, 2 tètols cuanegres, 1 àguila pescadora i força suimangues porpres i bulbuls de totes tres espècies. A més, també vam gaudir d’una boscarla cridanera alimentant-se als manglars i d’un agró roig en vol. Però la millor observació va ser probablement la d’un francolí gris descansant en un turonet i fent-se un bany de sorra just a l’entrada del parc, i que el grup va gaudir al llarg d’un quart d’hora.

To end the day, we went to check the seafront, expecting to have flocks of gull. Unfortunately, the tide was high, and there were no gulls there for us. For instance, we got a number of waders, including a small flock of Pacific Golden Plovers but also Black-tailed Godwits and a superb Little Heron hunting at sunset. Without doubt, one of the sights of the day!

Per acabar el dia, vam anar a fer un cop d’ull a la platja, esperant de trobar estols de gavians. Malauradament, la marea era massa alta aquest cop i les espècies més destacades van ser els estols de corriols (camanegre, del Tibet i de Leschenault) a més d’un petit estol de daurades petites del Pacífic, tètols cuanegres i d’un fantàstic martinet estriat i de les seves maniobres quasi felines per atansar-se a les seves preses…

Dia 2. Un nou dia assolellat a Oman. Vam sortir del nostre allotjament per començar a moure’ns cap a l’interior del país. Després de sortejar el trànsit de la ciutat, el paisatge va començar a canviar ràpidament, fent-se força més abrupte. A voltes, la carretera serpenteja entre les grans elevacions de la cadena muntanyosa Al Harar, que arriba fins als 3000 metres d’alçària.

La primera parada del dia va ser per explorar una vall oberta i ben coberta per vegetació autòctona. Aquí vam poder gaudir d’un bon grapat d’espècies com gaig blau de l’Índia, bec d’argent indi, suimanga porpra i francolí gris però el principal objectiu de la parada era contactar amb l’escàs tordenc d’Aràbia. I un estol de 7 exemplars no va trigar gaire a aparèixer davant nostre, reclamant i fent-se els esmunyedissos a la capçada dels petits arbres de la zona. Mentre avançàvem van anar veient diversos tallarols xerraires i els reclams del tallarol de Ménétries es feia evident tot al voltant, tot i que vam tenir dificultats per poder-ho veure com cal. L’Alba va trobar el primer de molts esparvers comuns, aquest en concret migrant cap al Sud. Altres rapinyaires a la zona van incloure àguiles marcenques i d’estepa, tot i que lluny. El primer botxí septentrional (raça aucheri) es va deixar veure i, quan marxàvem, una parella de piules becllargues es va deixar veure molt bé. Ja dins dels vehicles, vam observar a plaer el còlit persa del viatge.

Després de gaudir d’un dinar antològic en un el nostre restaurant preferit a Oman, vam anar a fer el check-in al nostre nou allotjament. I, una mica més descansats, vam sortir per gaudir del vespre. Vam escollir una petit racó amb quatre arbres per fer un tomb. I va resultar una gran elecció. En només quinze minuts ja havíem observat a plaer tallarol emmascarat oriental, merla blava, cotxa fumada (raça oriental) i mosquiter senzill a més de gaudir d’allò més amb les tórtores del Senegal i amb un estol de francolins grisos. Un meravellós mascle de tallarol de Ménétries ens va fer reconciliar-nos amb aquesta espècies després de la lluita del matí. I quan ja marxàvem, un petit estol de tres sits estriolats ens va fer gaudir d’allò més!

Des d’aquí ens vam endinsar encara més a una de les enormes gorges de la zona. 3 voltors orelluts ens va sobrevolar, acompanyats d’aufranys. Sorprenentment, el còlit de Hume va costar molt i, al final, només el vam poder veure força dalt d’una cinglera, gràcies a la bona vista de la Sonja.

Un cop arribat el capvespre, vam fer una mica de cerca del legendari gamarús d’Oman. Però, malgrat els nostres esforços, no vam aconseguir res de la gorja. Potser l’any que bé?

Dia 3. Després d’un esmorzar ben d’hora al matí, vam començar el nostre llarg trànsfer fins a Salalah. Un trajecte de 800 quilòmetres travessant el desert! Però el matí no podia passar sense ocells, així aprofitant la fantàstica llum del matí vam fer una parada a on vam poder gaudir de 3 aufranys, còlits perses, tallarols xerraires, el primer còlit del desert del viatge i, especialment esperada, tallareta del desert asiàtica, que es va deixar fotografiar a plaer.

Fent milles, vam aprofitar una parada de servei per explorar una mica al voltant, i ens vam trobar amb una fantàstica cuereta enmascarada barrejada amb cueretes blanques! Tot i no ser una raça de cuereta blanca, continua sent un animal fantàstic i ens va fer molta il·lusió de trobar-ho al bell mig del desert!

La nostra següent parada ja va ser per dinar, quan vam fer una paradeta a Qitbit. El lloc pot no semblar gran cosa a primera vista, però en poc temps vam trobar dos hipocolis que van fer el grup realment feliç. Una bona sorpresa aquí va ser el trobar-nos amb un mosquiter de Hume que es va deixar veure força bé, tot i les fotos justetes. Tord comú, mosquiters siberians i tallarol de Ménétries també es van fer notar, a més dels nombrosos corbs del desert. Quan marxàvem, un estornell rosat ens va passar per sobre!

Després d’uns quants quilòmetres més, vam fer la principal parada del dia, aquest cop per explorar uns camps de conreu al bell mig del desert. Aquí vam gaudir d’un bon estol de aloses puput, però també de nombrosos còlit isabelins i del desert. Uns estol de 10+ corredors del desert va fer les delícies del grup i, mentre alguns gaudíem d’estols de desenes de gangues ventrebrunes, d’altres o feien amb les primeres terreroles frontblanques del viatge.

Abans no es fes fosc ja érem de tornada a la carretera i, abans de sopar, vam arribar al nostre allotjament a Salalah per tal de gaudir d’un molt bon sopar i tancar un altre dia molt productiu!

Dia 4. El nostre primer dia va ser d’allò més interessant. El dia va començar assolejat però amb una mica de vent. El primer lloc a visitar va ser Ayn Hamran, una fantàstica vall arbolada creuada per un rierol. Aquí, només sortir dels vehicles ja vam ser assaltats per una miríada de becs d’argent africans, zosterops d’Abissínia, teixidors de Rüppell, bulbuls de les olleres i sits canyelles que feien les delícies de tot el grup. Però un parell d’ullades a l’arbust amb més moviment va revelar un sit capnegre mascle agafant tot de llum del matí. Tota una raresa a Oman! Des d’aquí ens vam anar movent tot seguint el rierol mentre gaudíem de nombrosos còlits cuanegres, esplèndids monarques del paradís africans i alguns tímids tallarols d’Aràbia. El vent, que al començament semblava un obstacle, va esdevenir un aliat, fent que molts ocells estiguessin força baixos, incloent un superb suimanga palestí mascle que ens va deleïtar mentre s’alimentava. En vol, vam veure àguiles marcenques i d’estepa i una parella de txagres de coroneta negra alimentant-se al terra van precedir un dels ocells del dia… Tot d’una, un durbec d’Aràbia va començar a cantar vessant amunt.

Ens vam moure cap adalt, just a temps de veure’l cantant des de dalt de tot d’un petit arbre. Fantàstic! Però llavors l’ocell va volar al bell mig de la vall i el vam seguir per poder observar-lo mentre s’alimentava. Tot d’una, ens en vam adonar que hi havien dos durbecs, i no pas només un! Al final, vam gaudir de quinze minuts d’observació, tot sovint molt a prop, fins que vam decidir tornar als vehicles. De tornada vam gaudir de piules becgrosses, 2 cueretes grogues i el primer capsigrany cua-roig del viatge!

Des d’Ayn Hanram vam conduir de tornada a les planes que donen accés a aquesta vall. Aquestes planes poden ser un autèntic cel pels amants de les aus. Tot travessant la zona no vam trigar gaire a veure una àrea amb força activitat. Ens hi vam endinsar de ple i vam trobar desenes i desenes de terreroles frontblanques, amb molts mascles cantant i fent display en vol, a voltes molt a prop nostre! Amb elles, estols de terreroles comunes eren evidents i, en mig d’aquest maresme, cogullades comunes, trobats còlits isabelins i del desert. Lluny, vam poder veure un mascle d’arpella pàl·lida russa patrullant la planície i un estol d’abellerols perses que es movia per aquella zona. Ens hi van mirar d’atansar, però va ser devades. Estol rere estol de terreroles comunes, ens vam entretenir fins que, de cop i volta, del no res va aparéixer un pardal roquer pàl·lid amb elles! Realment desubicats, ens vam apropar una mica, només per descobrir que al mateix estol també hi havia una calàndria bimaculada! Al llarg dels minuts següents vam treballar en posar tothom en ambdues espècies. I, al final, vam comptar un mínim de 5 pardals roquers pàl·lids i 2 calàndries bimaculades mentre estols de gangues ventrebrunes anaven creuant la plana.

Molt satisfets d’aquesta parada, vam decidir de tornar un altre cop a Ayn Hanram i escorcollar un sector una mica diferent. Vam tornar a triomfar i, fora de les espècies més comunes i de forces monarques del paradís africans, també vam gaudir de 3 papamosques menuts (incloent un mascle), de colltort i d’una busqueta pàl·lida oriental.

Des d’aquí, vam conduir la curta distància fins a Ayn Razat, un rierol preciós amb una vegetació exuberant i un jardí annexe interessant. Aquí, em va desolar descobrir que la vegetació espesa, que abans era rica en nenúfars i pegats de canyissars, havia desaparegut. S’havia utilitzat maquinària pesada per eliminar tot l’ecosistema i ara no en queda res, fora de la zona on hi ha les places d’aparcament, on queden alguns estanys recreatius. Un gran desastre… Tot i així, vam fer el pícnic aquí. Un passeig per l’interior del jardí va mostrar diversos suimangues d’Aràbia mentre l’àguila imperial oriental i l’àguila perdiguera, a més d’una poderosa àguila de Verreaux, patrullaven la vall. Dins del jardí, la Sonja va trobar una bonica cotxa blava, i en Ramiro va un cuaenlairat que s’alimentava entre els matolls baixos al centre del jardí. Malauradament, només els guies van poder veure aquest ocell abans que entrés a la vegetació i no en sortís mai més.

Després de gaudir del nostre fantàstic picnic, vam fer una paradeta per cafè abans d’apropar-nos a la costa per visitar una petita desembocadura. Hi ha un bon grapat de boques de riu al voltant de Salalah, cadascuna d’elles amb les seves característiques que les fan úniques. Vam arribar a la nostra elecció amb un fantàstica llum de tarda i vam comença a repassar els estols de xatracs i gavines. Aquí vam trobar tètols cuanegres, batallaires, àguila pescadora, cueretes citrines, territs de Temminck i corriol anellat petit. També hi havien 8 fotges banyudes una mica llunyanes. Força més a prop, vam gaudir de corriol de Leschenault mentre onades i onades de capons reials anaven arribant al seu dormider. Aquí també vam avançar en com diferenciar xatracs reials i becgrocs, així com curroc versus fumarell carablanc. Al llarg de tota l’estona, un pelicà comú s’estava reposant en una illa. Aquesta ès una espècie força escassa a Oman. Els estols de gavians no van produir cap espècies interesant, tret d’alguns gavians del Caspi i un tombet per una zona d’estepa litoral va produir un parell de piules grosses mentre les arpelles comuns anaven a dormir.

La última parada del dia va ser a Ayn Taqa, un altre racó impressionant. Aquí vam tenir temps de gaudir dels ocells de la zona, que van incloure martinet ros de l’Índia, una cotxa blava mascle, gamba verda, valona i, com a més destacat, una polla pitblanca que es va deixar veure força bé. Un cop arribat el capvespre, vam invertir una mica de temps a cercar mussols i el temps invertit es va traduir en unes fantàstiques observacions de xot d’Aràbia mentre un parell de mussols comuns reclamaven des dels penya-segats del voltant.

Dia 5. Aquest dia, el matí el vam dedicat a explorar l’altiplà Dhofar, però abans de arribar-nos-hi, vam fet una parada per visitar uns petits estanys gairebé desconeguts.

Era un matí radiant quan vam arribar a la bassa, que està envoltada de canyissar però que conserva ribes amb fang al voltant. Un primer escaneig al voltant va revelar dos boscarles dels joncs movent-se al del canyissar. També vam veure cotxa blava, tortoreta cuallarga i dues sisetes. De cop i volta, ens va sorprendre trobar un rascletó que estava alimentat-se a pocs metres de nosaltres! Ens hi vam apropar amb una mica de desconcert, però al poc temps tothom estava gaudint d’aquest ocells. Un passeig al voltant de la bassa no va produir massa més; uns quants suimangues d’Aràbia, un mascle d’esparver xikra un xic llunyà i més tortoretes cuallargues. Aquí, el Ramiro i el Carles van trobar un altre rascletó!

Ens vam dirigir llavors a l’altiplà, però vam haver de fer una parada a la carretera ja que a un dels fanals hi havia un esparver d’espatlles negres i, a al vora, un parell d’àguiles imperials orientals. Un cop observades, ens vam moure cap al Jabal Tal (una impressionant talaïa natural a més de 1200 metres sobre el nivell del mar) però, degut, als nombrosos ocells, vam fer multitud d’aturades. Una menció especial es mereix l’observació d’un colltort movent-se amb un mascle de còlit d’Aràbia, que va causar autèntica sensació! Al llarg de la carretera hi havien força còlits d’Aràbia i corbs cuacurts. També àguiles d’estepa i ens va sorprendre trobar un estol de 47 voltors comuns! Aquesta és una espècie escassa a Oman. Piules del arbres als cables i un mascle d’arpella pàl·lida russa que ens passa rabent per sobre. Sense temps per reaccionar, ara són 2 aligots d’estepa els que ens passa arran per aturar-se en una figuera propera.

Un cop arribats a dalt de tot, vam ser recompensats amb unes vistes magnífiques i amb 2 àguiles de Verreaux volant de la manera que només una àguila de Verreaux ho pot fer a la vora dels penya-segats. Aquí també ens va sorprendre veure almenys un falcó llaner en una baralla amb una de les àguiles!! L’Alba va trobar un bonic mascle de merla blava i, mentre gaudíem de l’ocell, un estol de 8 perdius d’Aràbia va volar sota els nostres peus per aterrar a uns 400 metres de distància en terreny obert, on les podíem rastrejar fàcilment. Durant els següents 20 minuts les vam seguir les seves peripècies, amb més vistes també de les ara molt llunyanes àguiles de Verreaux.

De tornada des del cim de la muntanya, ens vam aturar al lloc típic per gafarró del Iemen. Aquí, mentre gaudíem un cop més dels nostres meravellos picnics, vam poder observar un altre ventall de rapinyaires incloent 4 àguiles imperials, un àguila cuabarrada fent reclam i exhibint-se al seu territori, voltors comuns, àguiles marcenques i d’estepa i un xoriguer petit, de regal!

Un cop dinats vam fer un cop d’ull al voltant. Hi havien moltíssims becs d’argent i també suimangues palentins però la nostra atenció es va centrar una alosa cantaire que va volar just davant nostre. Tothom la va poder veure força. De tornada a la carretera, un gafarró del Iemen va sortir del seu amagatall i el vam poder veure forá bé!

De camí cap a la costa, vam fer una breu parada en una fleca local, atenent les súpliques del guia principal (o sia, jo), perquè allà ens esperaven els millors bunyols de tot Oman! En vaig comprar una bona bossa (mai no es tenen prous, de bunyols) i vam anar a gaudir-los on viuen els baobabs més septentrionals del món (sí, hi ha baobabs al Dhofar!).

Un cop vam gaudir dels baobabs i dels bunyolets vam baixar cap a la costa, a gaudir d’una desembocadura de riu. En aquesta nova zona humida vam trobar una jacana cua de faisà, 2 agrons rojos i un fantàstic mascle de martinet menut de la Xina que estava pescant en un canyissar. La zona tenia un bon grapat de limícols i gavians, incloent dos territs de Temminck, boscarla cridanera i gavià del Caspi. Aquí, els estornells rosats es concentren per anar a dormir i vam comptar un mínim de 90 d’ells. Però el millor de tot plegat va començar quan 3 perdius de mar van començar a volar per sobre de la desembocadura, de vegades a escassos metres de nosaltres. Realment va ser un altre moment únic del viatge. El seu vol, barrejat amb les nombroses orenetes comunes, va ser una forma excel·lent d’acabar un altre dia!

Dia 6. Aquest dia vam conduir cap al nord des de Salalah a primera hora del matí, amb l’objectiu d’arribar una mica després de l’alba a la costa Nord. El dia era assolellat i extremadament tranquil, amb poc vent. Normalment, no és bon presagi quan estàs a punt de fer un sortida pelàgica. Pel camí, vam veure diverses àguiles pescadores al llarg de la carretera i vam tenir bones observacions de la població local de cigonyes d’Abdim abans d’arribar al port.Un cop navegats, vam començar a gaudir d’alguns bons ocells.

Només sortir del port ja vam veure que el nombre de baldrigues perses era sòlid aquesta vegada, i en vam veure diverses, fins a comptar 23 ocells movent-se cap al Nord. Durant el matí també vam veure un bon nombre de mascarells emmascarats, amb desenes d’ocells movent-se en petits estols en la mateixa direcció. Vam poder veure de molt a prop ambdues espècies, però també 2 baldrigues brunes que van estar una bona estona fent voltes al nostre vaixell. Al contrari que en moltes altres sortides, enguany no vam veure mai cap estol de xatracs, i només vam veure 1 petrell de Jouanin que mai va estar prou a prop per fer cap foto. Però un dels millors moments de la sortida en vaixell va ser quan una orca va aparèixer de sobte davant del vaixell, saltant fora de l’aigua. Tot va passar tan ràpid que no ens podíem creure el que veiem! Al cap d’un parell de minuts, la bèstia va tornar a aparèixer, però aquesta vegada només va trencar la superfície de l’aigua per mostrar el costat del cap. Crec que realment només fer-nos un cop d’ull!

De tornada a port, i encara trasvalsats per l’emoció de veure així de bé baldrigues, escuraflascons i l’orca, vam anar a fer un bon cafè per comentar l’experiència abans d’anar al parc urbà més gran de Mirbat i gaudir, un cop més, dels nostres pícnics. Al parc urbà no vam trigar gens a localitzar l’escorxador dorsicastany que s’estava allà des del mes de novembre. També vam veure 2 koels comuns (un adult i un jove), capsigranys cua-roig i isabelí, 8 piules dels arbres, 1 piula de Hogdson, 2 tallarols xerraires, 1 boscarla cridanera, força mosquiters comuns i siberians, suimangues d’Aràbia, 4 àguiles imperials, una vintena de cigonyes d’Abdim i martinet ros de la Xina.

La piula de Hogdson es movia juntament amb les piules dels arbres. Era un ocell una mica més petit, amb l’esquena uniformement més fosca, el bec més curt i robust, amb lleu un to acarbassat al costat del pit i una taca occipital clarament definida. Em va semblar que no hi havien masses dubtes! Les vam posar al telescopi durant un parell de minuts i tothom va poder veure l’ocell. Tot i així, ningú va aconseguir (o recordar) de fer una foto de l’ocell. Coses del directe!

Deixant Mirbat enrere, vam anar a fer parada en una altra llacuna, aquesta vorejada per un opulent canyissar. Aquí també vam fruir d’allò més. De les fotges que s’alimentaven en un racó de la llacuna, vam veure que una era una fotja banyuda, i encara estàvem mirant d’apropar-nos quan tres ànecs vam arribar en vol a aquell raconet, resultant ser tres oques menudes asiàtiques! Vam continuar avançant una mica més descobrir un total de cinc oques menudes asiàtiques (incloent un fabulós mascles), dues jacanes cua de faisà, dos martinets intermedis, dos agrons rojos i uns quants trobats i fumarells carablancs. Per la banda de rapinyaires, àguila calçada i arpelles comunes es van deixar veure bé.

Aprofitant que el temps era força estable ens vam arribar a una segona desembocadura. Aquí hi havia ben poca activitat. Mirant el mar vam trobar xatrac menut i dofí mular indopacífic no gaire lluny de la costa. La zona humida no donava per massa més, amb les espècies més comunes de limícols i poca cosa més. Però, remirant els corriols a tocar, el cor se’ns va aturar en trobar un corriol asiàtic dormint amb un estol de corriols camanegre! De cop i volta, l’indret va guanyar força interès!

Molt contents d’haver trobat un corriol asiàtic enmig d’un estol de corriols camanegres, ens vam dirigir terra endins per a una última parada. Ja vam arribar amb molt poca llum, i una mirada ràpida a la vall arbolada a on èrem va revelar no menys de 38 ballesters, el meu millor estol en aquest país! Encara esperant que fes més fosc, vam entrar a una vall per trobar un ocell molt especial que viu en aquest tipus de valls rocalloses. De sobte, vam veure una parella de ducs d’Aràbia que sortien volant des dels seus amagatalls diürns. En Carles va assenyalar que un dels ocells cantava força a prop, i no vam trigar ni un parell de minuts a trobar els dos ocells, un d’ells força a prop i oferint unes vistes molt bones! De nou, un gran final de dia!

Dia 7. De bon matí vam anar a fer una passejada per un dels principals parcs urbans de Salalah. Aquí vam gaudir d’un bon grapat de cueretes blanques i grogues, suimangues d’Aràbia i piules dels arbres, però també d’estols de maniquís escatosos, una espècie escapada de captivitat però sempre maca de veure. Un altre esparver comú ens va passar per sobre, també un parell de falciots pàl·lids, però el principal motiu de la nostra visita eren els coloms verdosos waàlia. Malauradament estaven regant la zona a on dormen, així vam haver de fer temps caminant al voltant. Finalment, ens va decidir a apropar-nos i va ser el Ramiro qui va donar la veu d’alerta; havien aturat el rec i ja es podien veure els coloms. Al final, una desena de coloms es van deixar veure, alguns de força a prop!

Des d’aquí vam conduir fins a la desembocadura del Riu Raysut, a on vam poder gaudir d’una llarga, molt llarga llista d’espècies. Abans d’arribar vam trobar abellerol d’Aràbia i àguila cridanera. El riu mateix estava ple de vida. Hi destacaven una gran quantitat de xatracs, molts d’ells pescant. Aquí vam tenir molt a prop xatracs bengalís i xatracs becgrocs i l’ùnic fumarell alablanc del viatge ens va passar a tocar només arribar. Comprovant tots els xatracs de la zona vam trobar un d’aturat a terra tot sol. Semblava un xatrac galtablanc i, efectivament, quan va sortir volant va deixar veure el seu típic disseny per sota de l’ala. Hi havia força limícols encara dormint i vam estar de sort que dos dels que poquets que s’alimentaven foren una siseta cendrosa i un territ becadell adult, l’únic que vam veure en tot el viatge!

Des d’aquí ens vam dirigir a les basses de depuració de Raysut, a on vam trobar força sisetes, cigonyes d’Abdim, valones junt amb una seixantena de cigonyes blanques i també algunes fredelugues de màscara roja. Aquí vam veure un dels híbrids d’aquesta espècie amb fredeluga d’esperons que tomba de fa anys per aquí. Una cosa interessant a destacar era la quantitat d‘ànecs coll-verds, normalment una espècie força escassa a Oman. Aquí en vam veure una vintena, i també ànecs cuallargs i força xarrasclets junt amb les dues úniques gambes rojes pintades del viatge. En Luca va trobar un cabussó coll-negre, una nova espècie pels nostres viatges a Oman!

El matí ja havia estat espectacular, però encara no havíem acabat. Com que teníem temps vam fer una altra visiteta a Ayn Hanram, sempre un bon lloc per a passejar-s’hi. Aquí vam veure més monarques del paradís africà, txagres, capsigrany cua-roig i, al tanto, també un capsigrany enmascarat que ens havien comentat que estava per la zona. Després d’una estona tombant, en Miles el va trobar i el vam poder observar a plaer!

Després de gaudir d’un bon dinar buffet al restaurant de l’hotel (no cada dia es pot gaudir del pícnic) ens vam dirigir al Sud per explorar una mica la costa. Al llarg del trajecte vam haver d’aturar-nos, un enorme estol de més 150 corbs marins de Socotra estava aturat al mar, a prop de la costa, i ens va permetre gaudir d’una fantàstica observació. Aquí també vam trobar uns pocs dofins mulars indopacífics. Una mica més al Sud, vam arribar-nos a una altra zona humida. Aquí vam veure els únics bec-planers del viatge junt a força ànecs coll-verds i alguns limícols. Però el més important, vam poder veure el martinet negre que fa setmanes que s’està en aquest punt!

Al vespre, vam conduir wadi amunt. El paisatge de roca i sorra es feia cada cop més impressionant i una parada a mig camí va permetre la Coia de trobar un estol de perdius d’Aràbia que just es ficaba dins una petita bauma per anar a dormir just quan el ressó dels reclams dels damans recorrien la vall. Uns minuts després, ja totalment fosc, un reclam ben diferent va inundar els penya-segats: el gamarús del desert sortia del seu cau diurn. Al llarg dels següents minuts el vam gaudir d’allò més, reclamant a la cinglera que teníem davant. Sempre és meravellós tenir un ocell tant mític tant i tant a prop!

Dia 8 . Després d’esmorzar força d’hora, vam carregar els vehicles i ens vam dirigir al Nord. Deixàvem enrere Salalah per endinsar-nos de nou al desert. Aquest cop, la primera parada seria un petit oasi no gaire lluny de la frontera amb el Iemen. De camí, però, vam haver de fer un parell de parades. Primer per observar unes terreroles del desert que estaven a tocar de la carretera i més tard per fer el mateix amb unes perdius del desert. Encara no havíem acabat d’arribar a l’oasi quan 3 hipocolis ens van fer parar. Els vam observar a pocs metres, aturats a un cable. Mentre fèiem fotos, ens vam adonar que faltava un dels cotxes. A uns dos-cents metres de nosaltres, els ocupants del tercer vechicle eren a fora, fent fotos i clarament exaltats. Inmediatament vam anar cap allà. Ràpidament vam ser informats que la Coia havia trobat un petit estol de gangues de Lichtenstein a tocar de la carretera i, al llarg dels següents vint minuts, vam estar gaudint d’un altre dels moments àlgids del tour!

Després d’aquest començament tan espectacular (hipocoli + ganga de Lichtenstein) van començar a explorar l’oais. Hi havia un bon número de mosquiters siberians, tallarols xerraires i còlit cuanegre, així com alguna tallareta del desert asiàtic. Però l’espècie més destacada fou la suimanga del Nil, amb una parella movent-se per la zona. En una zona més allunyada de l’oasi vam trobar una tórtora turca africana que va començar a cantar, i vam poder gaudir d’una gran observació. Aquí també vam veure una femella d’esparver cendrós creuant el desert.

La nostra propera parada va ser per fer una petita espera en una bassa a on les gangues venen a veure aigua. Les gangues necessiten veure aigua quasi a diari, i són capaces de volar desenes de quilòmetres per arribar a una bassa concreta. Vam esperar una bona estona i ja començàvem a desesperar quan, de cop i volta vam veure un petit estol de gangues ventrebrunes que van baixar a veure aigua. De sobte, onades i onades de gangues van aparèixer del no res per formar eixams d’ocells que baixaven, bevies i tornaven a marxat! El so de les aus i dels seus reclams va ser un altre moment àlgid del nostre viatge a Oman. La munió d’ocells a la zona també atreu a rapinyaires i a la zona vam veure un parell d’àguiles imperials i un solitari voltor orellut.

Després d’un matí memorable, era moment de gaudir d’un bon café abans de moure’ns cap al Nord. La nostra següent parada va ser a uns camps de conreu al bell mig del no res. Efectivament, novament el desert es vesteix de verd gràcies a l’aigua acumulada al llarg de mil·lenis a la capa freàtica i ara es pot conrear ferratge al desert gràcies a aquesta aigua… Als camps de ferratge vam observar multitud de còlits isabelins i del desert així com els Alaúdids més comuns de la zona. Però el que realment ens va fer accelerar el pols va ser trobar un estol de 35 fredelugues socials en un d’aquests camps! Sens dubte, l’estol més gran que he vist mai, amb exemplars joves i adults quasi en plomatge estival! Al mateix camp, una àguila d’estepa superba alviraba els encontorns a la cerca d’alguna presa.

Des d’aquí vam continuar conduint cap al Nord, amb una última parada de caracter ornitològic en un petit parc urbà a on vam poder observar trobar però també tortoreta cuallarga, botxí i còlits del desert, abans d’entomar el tram final de carretera fins al nostre allotjament a Duqm, a on vam arribar per l’hora de sopar.

Dia 9. Darrer dia del tour. Ens llevem a Duqm en un dia assolejat i marxem de l’allotjament després de gaudir d’un altre bon esmorzar. Estem a un parell d’hores de la principal zona que volem visitar, però abans de marxar cap allà tenim temps de visitar un petit parc urbà a Duqm. Aquí observar l’únic bitxac siberià del tour, cotxa blava, trobats i cueretes grogues.

D’aquí ens vam dirigir a la inmensa zona intermareal que rodeja Masirah Island, a on hiverna un número impressionant de limícols (sembla que prop d’un milió!). El principal objectiu aquí era contactar amb una altra espècie mítica, el droma. Aquest cop, la marea ens va donar prou temps per mirar-nos bé les gavines de la zona, i no vam dubtar-ho ni un moment. Entre els molts gavians foscos, vam trobar uns quants gavians del Capi, i mentre anàvem mirant el Luca va trobar una joia; l’únic gavinot capnegre del viatge! En aquest cas, un 2n hivern. Un altre interessant troballa va ser una gavina cendrosa (pressumiblement de la raça heinei). Entre els limícols, vam veure petits estols de territs bec-llargs, força siseta cendrosa i també territs bec-llargs, corriols de tota mena, tètols cuabarrats, territs menuts, remena-rocs, garses de mar i un parell de distants territ becadells.

Finalment, i després d’esperar una estona un xica massa llarg, els dromes van començar a apareixer a escena. Primer grups familiars petits, però desprès en grups cada cop més grans. Hi vam comptar un mínim de 50 exemplars!

A la tarda, vam conduir de tornada a Muscat, a on vam una mica abans de sopar. Com podeu comprobar, Oman mau no decep!!

Llista d’ocells observats al llarg del tour:

1. Perdiu d’Aràbia (Alectoris melanocephala)
2. Perdiu del desert (Ammoperdix heyi)
3. Francolí gris (Francolinus pondicerianus)
4. Oca menuda asiàtica (Nettapus coromandelianus)
5. Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
6. Ànec cuallarg (Anas acuta)
7. Xarxet comú (Anas crecca)
8. Ànec griset (Mareca strepera)
9. Xarrasclet (Spatula querquedula)
10. Ànec cullerot (Spatura clypeata)
11. Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
12. Ballester (Apus melba)
13. Cucut koel asiàtic (Eudynamys scolopaceus)
14. Ganga ventrebruna (Pterocles exustus)
15. Ganga de Lichtenstein (Pterocles lichtensteinii)
16. Colom roquer (Columba livia)
17. Colom verdós waàlia (Treron waalia)
18. Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
19. Tórtora rosa i grisa (Streptopelia roseogrisea)
20. Tórtora ullvermella (Streptopelia semitorquata)
21. Tórtora del Senegal (Spilopelia senegalensis)
22. Tortoreta cuallarga (Oena capensis)
23. Polla pitblanca (Amaurornis phoenicurus)
24. Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
25. Fotja comuna (Fulica atra)
26. Fotja banyuda (Fulica cristata)
27. Rascletó (Zapornia parva)
28. Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
29. Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
30. Flamenc comú (Phoenicopterus roseus)
31. Corredor saharià (Cursorior cursor)
32. Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
33. Droma (Droma ardeola)
34. Cames llargues (Himantopus himantopus)
35. Jacana cua de faisà (Hydrophaisanus chirurgus)
36. Fredeluga de màscara roja (Vanellus indicus)
37. Fredeluga d’esperons (Vanellus spinosus)
38. Fredeluga social (Vanellus gregarius)
39. Daurada petita del Pacífic (Pluvialis fulva)
40. Pigre gris (Pluvialis aquatarola)
41. Corriol anellat gros (Charadrius hiaticula)
42. Corriol anellat petit (Charadrius dubius)
43. Corriol camanegre (Anarhynchos alexandrinus)
44. Corriol asiàtic (Anarhynchos asiaticus)
45. Corriol de Leschenault (Anarhynchos leschenaultii)
46. Corriol del Tíbet (Anarhynchos atrifons)
47. Becadell comú (Gallinago gallinago)
48. Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
49. Tètol cuanegre (Limosa limosa)
50. Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
51. Becut eurasiàtic (Numenius arquata)
52. Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
53. Gamba roja comuna (Tringa totanus)
54. Siseta (Tringa stagnatilis)
55. Gamba verda (Tringa nebularia)
56. Xivita (Tringa ochropus)
57. Valona (Tringa glareola)
58. Siseta cendrosa (Xenus cinereus)
59. Xivitona (Actitis hypoleucos)
60. Remena-rocs (Arenaria interpres)
61. Territ tres-dits(Calidris alba)
62. Territ menut (Calidris minuta)
63. Territ de Temminck (Calidris temminckii)
64. Territ variant (Calidris alpina)
65. Territ becadell (Calidris falcinellus)
66. Territ bec-llarg (Calidris ferruginea)
67. Batallaire (Calidris pugnax)
68. Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
69. Perdiu de mar petita (Glareola lacteus)
70. Gavina capblanca (Chroicocephalus genei)
71. Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
72. Gavià fosc (Larus fuscus): 2 races; Heuglin’s Gull (heuglini) & Steppe Gull (barabensis)
73. Gavià del Caspi (Larus cachinnans)
74. Gavina cendrosa (Larus canus)
75. Gavinot capnegre (Ichthyaetus ichthyaetus)
76. Gavià de Hemprich (Ichthyaetus hemprichii)
77. Xatrac gros (Hydroprogne caspia)
78. Xatrac bec-groc (Thalasseus bergii)
79. Xatrac bengalí (Thalasseus bengalensis)
80. Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis)
81. Xatrac galtablanc (Sterna repressa)
82. Curroc (Gelochelidon nilotica)
83. Xatrac menut (Sternula albifrons)
84. Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
85. Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
86. Baldriga persa (Puffinus persicus)
87. Baldriga bruna (Ardenna carneipes)
88. Petrell de Jouanin (Bulweria fallax)
89. Cigonya d’Abdim (Ciconia abdimii)
90. Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
91. Mascarell emmascarat (Sula dactylara)
92. Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
93. Corb marí de Socotra (Phalacrocorax nigrogularis)
94. Ibis sagrat africà (Threskiornis aethiopicus)
95. Capó reial (Plegadis falcinellus)
96. Bec-planer euroasiàtic (Platalea leucorodia)
97. Martinet menut de la Xina (Botaurus sinensis)
98. Martinet estriat (Butorides atricapilla)
99. Martinet ros (Ardeola ralloides)
100. Martinet ros de l’Índia (Ardeolla grayii)
101. Esplugabous (Bubulcus ibis)
102. Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
103. Agró roig (Ardea purpurea)
104. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
105. Agró blanc (Ardea alba)
106. Martinet intermedi (Ardea intermedia)
107. Martinet negre (Egretta ardesiaca)
108. Martinet blanc (Egretta garzetta)
109. Martinet dels esculls (Egretta gularis)
110. Pelicà comú (Pelecanus onocratus)
111. Aufrany (Neophron percnopterus)
112. Voltor comú (Gyps fulvus)
113. Voltor orellut (Torgos tracheliotos)
114. Àguila pescadora (Pandion haliaetos)
115. Àguila cridanera (Clanga clanga)
116. Àguila d’estepa (Aquila nipalensis)
117. Àguila imperial (Aquila heliaca)
118. Àguila de Verreaux (Aquila verreauxii)
119. Àguila cuabarrada (Aquila fasciata)
120. Àguila calçada (Aquila pennata)
121. Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
122. Esparver comú (Accipiter nisus)
123. Esparver shikra (Accipiter badius)
124. Elani comú (Elanus caeruleus)
125. Milà negre (Milvus migrans lineatus)
126. Arpella comuna (Circus aeruginosus)
127. Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus)
128. Esparver cendrós (Circus pygargus)
129. Aligot comú (d’estepa) (Buteo buteo vulpinus)
130. Xot d’Aràbia (Otus pamelae)
131. Mussol comú (Athene noctua) – heard only
132. Gamarús del desert (Strix hadorami)
133. Duc d’Aràbia (Bubo milesi)
134. Puput (Upupa epops)
135. Gaig blau de l’Índia (Coracias benghalensis)
136. Blauet (Alcedo atthis)
137. Abellerol d’Aràbia (Merops cyanophrys)
138. Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
139. Xoriguer petit (Falco naumanii)
140. Falcó llaner (Falco biarmicus)
141. Cotorreta alexandrina (Psittacula eupatria)
142. Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
143. Txagra de coroneta negra (Tchagra senegalus)
144. Capsigrany enmascarat (Lanius nubicus)
145. Escorxador dorsicastany (Lanius vittatus)
146. Capsigrany pàl·lid (Lanius isabellinus)
147. Capsigrany cua-roig (Lanius phoenicuroides)
148. Botxí septentrional (Lanius excubitor aucheri)
149. Tordenc d’Aràbia (Turdoides squamiceps)
150. Monarca del paradís africà (Tersiphone viridis)
151. Hipocoli (Hypocolius ampelinus)
152. Bulbul d’urelles blanques (Pycnonotus leucotis)
153. Bulbul cul-roig (Pycnonotus cafer)
154. Bulbul d’ulleres blanques (Pycnonotus xanthopygos)
155. Corb de l’Índia (Corvus splendens)
156. Corb del desert (Corvus ruficollis)
157. Corb cuacurt (Corvus rhidipurus)
158. Alosa puput (Alaemon alaudipes)
159. Terrerola del desert (Ammomanes deserti)
160. Terrerola comuna (Calandrella brachydactyla)
161. Terrerola frontblanca (Eremopterix nigriceps)
162. Calàndria bimcaulada (Melanocorypha bimaculata)
163. Cogullada comuna (Galerida cristata)
164. Alosa cantaire (Mirafra cantillans)
165. Oreneta de ribera (Riparia riparia)
166. Roquerol pàl·lid (Ptyonoprogne obsoleta)
167. Oreneta comuna (Hirundo rustica)
168. Prínia gràcil (Prinia gracilis)
169. Prínia delicada (Prinia lepida)
170. Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) / Mosquiter siberià (Phylloscopus (collybita) tristis)
171. Mosquiter senzill (Phylloscopus neglectus)
172. Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei)
173. Boscarla cridanera (Acrocephalus stentoreus)
174. Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
175. Busqueta pàl·lida oriental (Iduna pallida)
176. Tallareta del desert asiàtica (Curruca nana)
177. Tallarol xerrarire (Curruca curruca)
178. Tallarol enmascarat (Curruca crassirostris)
179. Tallarol d’Aràbia (Curruca leucomelaena)
180. Tallarol de Ménétrie’s (Curruca mystacea)
181. Zosterops d’Abissínia (Zosterops abyssinicus)
182. Minà comú (Acridotheres tristis)
183. Estornell rosat (Pastor roseus)
184. Estornell de Tristam (Onychognatus tristamii)
185. Tord comú (Turdus philomelos)
186. Merla blava (Monticola solitarius)
187. Cotxa blava (Luscinia svecica)
188. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
189. Bitxac siberià (Saxicola maurus)
190. Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes)
191. Papamosques menut (Ficedula parva)
192. Còlit isabelí (Oenanthe isabellina)
193. Còlit del desert (Oenanthe deserti)
194. Còlit cuanegre (Oenanthe melanura)
195. Còlit pitnegre (Onenanthe pleschanka)
196. Còlit d’Aràbia (Oenanthe lugentoides)
197. Còlit de Hume (Oenanthe albonigra)
198. Còlit persa (Oenanthe chrysopygia)
199. Suimanga del Nil (Hedydipna metallica)
200. Suimanga palestina (Cinnyris osea)
201. Suimanga d’Aràbia (Cinnyris hellmayri)
202. Suimanda porpra (Cinnyris asiaticus)
203. Pardal comú (Passer domesticus)
204. Pardal roquer pàl·lid (Carpospiza brachydactyla)
205. Teixidor de Rüppell (Ploceus galbula)
206. Maniquí escatós (Lonchura punctulata)
207. Maniquí bec d’argent (Euodice cantans)
208. Maniquí de l’Índia (Euodice malabarica)
209. Cuereta citrina (Motacilla citreola)
210. Cuereta blanca (Motacilla alba) / Cuereta enmascarada (Motacilla alba personata)
211. Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
212. Cuereta groga occidental (Motacilla flava)
213. Piula grossa (Anthus ricardi)
214. Trobat (Anthus campestris)
215. Piula becllarga (Anthus similis)
216. Grasset de muntanya (Anthus spinolleta)
217. Piula dels arbres (Anthus trivialis)
218. Gafarró del Iemen (Crithagra menachensis)
219. Durbec d’Aràbia (Rhynchostruthus percivali)
220. Sit capnegre (Emberiza melanocephala)
221. Sit estriolat (Emberiza striolata)
222. Sit canyella (Emberiza tahapisi)

Llista de mamífers observats al llarg del viatge:

1. Egyptian Fruit Bat (Rousettus aegyptiacus)
2. Guineu roja (Vulpes vulpes arabica)
3. Orcar (Orcinus orca)
4. Dofí d’estuari indopacífic (Soussa chinensis)

Llista dels rèptils observats al llarg del viatge:

1. Tortuga babaua (Caretta caretta)
2. Acanthodactylus blanfordii
3. Calotes versicolor

Llista de papallones observades al llarg del tour:

1. Papilio demodocus
2. Migradora dels cards (Cynthia cardui)
3. Papallona tigre (Danaus chrissipus)
4. Blaveta estriada (Leptotes pirithous)
5. Juninia orythia
6. unonia hierta