• Dates: Del 12 al 17 de juliol, 2025
• Participants: 8
• Número d’espècies observades: 79
• Tour líder: Sergi Sales

Islàndia és un típic viatge a illes, amb llistes no massa llargues però en aquest cas amb gran quantitat i qualitat d’espècies destacades. Destinació amb la que somnia un ornitòleg europeu tot mirant les guies d’identificació, amb espècies que pràcticament només es veuen en aquesta illa. Les dates es van escollir per tal de poder veure amb màxima activitat les colònies d’aus marines, els ocells aquàtics en plena reproducció i els primers ocells migradors tot retornant cap les zones d’hivernada cap al Sud. En resum, mirar d’aprofitar al màxim el curt però intents estiu àrtic.

Totes les imatges realitzades pel tour líder Sergi Sales. Tots els drets reservats.

Dia 1

Arribada puntual a Islàndia amb el nostre vol directe des de Barcelona. Malgrat això, el lent procés de lloguer de la furgoneta ens resta força temps per voltar tot just abans d’arribar a l’hotel. De totes formes ja comencem a veure i escoltar ocells que ja no ens abandonaran al llarg del viatge, com les daurades comunes, cignes cantaires, pòlits cantaires, xatracs àrtics i els espectaculars vols nupcial dels becadells comuns.

També és la primera oportunitat per anar acostumant el cos al fet que no marxi la llum en tota la nit. Un hotel perfectament ambientat en el món víking ens ajudarà a passar aquest procés.

Dia 2

Després d’un bon esmorzar visitem una de les zones humides properes a la capital del país. Ràpidament, entremig de grans estols detectem una oca de les neus, tant blanca com inactiva ja que va restar descansant tot el matí, haurà tingut una nit moguda. Aquí, dos dels ànecs més comuns són l’èider comú i el morell de plomall. Els prats estan ocupats per una gran quantitat de daurades grosses i becadells. Escanejant les vores veiem un bon grup de limícoles entre els que destaquen remena-rocs i territs foscos. Entre gavians de potes roses, gavinots, gavines rialleres i gavians foscos, veiem el primer gavinot hiperbori del viatge.  A les zones inundables també es veuen calàbries petites i becs de serra mitjans.  El passeriforme més abundant és el tord ala-roig de la subespècie coburni, al qual només nidifica a les illes Faroe i a Islàndia, i uns quants d’ells ens van fer més entretingut el matí amb els seus continus viatges per agafar cucs de terra i fruits per alimentar els famolencs pollets. Prenent el sol veiem les primeres foques comunes del viatge.

Encara assimilant el bon número d’ocells vistos anem a un petit llac interior on veiem diversos nius i llocades de cabussons orelluts lluint espectaculars plomatge nupcials. Un grapat de petits i nerviosos limícoles es mouen molt a prop de la llera, són escuraflascons bec-fins, les femelles encara amb els seus plomatges lluents, ja que en aquest gènere els mascles llueixen colors molt més discrets i apagats que les femelles. Tot intentant fotografiar els escuraflascons s’escolten i veuen petits estols de passerells gola-negres.

Iniciem el viatge cap al nord oest, en direcció a la península de Snaefellsbaer, tot travessant uns increïbles paisatges, llarguíssims túnels per sota el nivell del mar i espais oberts on abunden els paràsits cuapunxeguts en les dues fases de color. Aquí també observem una llunyana àguila marina així com diverses parelles de calàbries grosses amb pollets.

Tal com ens anem apropant a la zona on restarem 2 dies, comencem a notar una pujada en la força del vent, un aire gèlid que no impedeix que les badies estiguin plenes de fulmars, somorgollaires alablancs i incomptables èiders, amb els mascles ja agrupats deixant les tasques de cria dels pollets a les sacrificades femelles.

Concentracions de gavines i gavians ens faciliten la detecció d’un bon nombre de gavinots hiperboris de diverses edats.

La zona inundada a pocs metres del lloc on dormim resulta ser espectacular. Aquí hi trobem una colònia de diversos centenars de parelles de xatracs àrtics, sorollosos, agressius i autèntics llançadors d’excrements a la gent que s’atreveix a creuar el camí. També hi han garses de mar amb pollets al propi pati de la casa, tètols cuanegres de la subespècie islandica, abundants i confiats escuraflascons bec-fins i un grapat de parelles de calàbries petites.

Nova oportunitat per adaptar-nos als horaris nòrdics, sopant quasi a les nostra hora habitual de berenar. Bacallà, salmó i xai excel·lentment cuinats seran la base típica dels sopars arreu a on anem.

Preocupats per si el vent ens suspendrà la sortida amb barca del dia següent però excitats pel que ens espera el dia següent, anem a dormir.

Dia 3

Només cal caminar 20 mts per tenir la sensació única de caminar entre centenars de xatracs àrtics, en aquest cas decidim fer-ho en vehicle per evitar anar ben “dutxats” per la resta de jornada. A la zona humida repetim espècies millorant les fotografies amb millor llum que el dia anterior.

Tot esperant embarcar a la nostra sortida pelàgica, gaudim a les calmades aigües del port de fulmars, gavots, somorgollaires i gavinetes tres-dits a molt poca distància.

Una vegada ben equipats i disfressats, arrenca el vaixell cap a les aigües de la badia, acompanyats de grans estols de fulmars i diverses espècies de làrids. A més de diferents espècies de cetacis, a les zones riques en afloraments es veuen grans agrupacions de somorgollaires, frarets, gavots i amb el seu ràpid vol, diverses baldrigues pufins. Mirant amb detall aquests grups mixtos, acabem trobant alguna baldriga grisa i almenys una baldriga capnegre, ocell marí escàs en Islàndia el qual nidifica a l’hemisferi sud i que ara estan hivernant en aigües de l’hemisferi nord.

Més que satisfets amb el resultat de la sortida, gaudim d’un altre espectacular menjar abans de dirigir-nos cap els penya-segats on hi ha espectaculars colònies d’aus marines. Es veuen els còlits grissos de la subespècie leucorhoa, típica d’aquesta illa.

La pluja i el fred s’intensifiquen però això no impedeix que seguim la ruta prevista quan des de la part de darrera de la furgoneta s’escolta “perdius!!”. Efectivament, una parella de perdius blanques restaven quietes al marge de la pista i després d’un curt vol les detectem a poca distància intentant assolir bones observacions. Tots dos exemplars s’alimenten tranquil·lament amb el mascle sempre alerta i marcant territori.

De sobte ja no tenim fred ni sembla que el plugim ens pugui xopar. Arribem als penya-segats, a on una quantitat ingent de nius de gavinetes tres-dits, gavots, somorgollaries, algunes frarets, corbs marins emplomallats atlàntics ens esperen i, mirant en detall, trobem unes quantes parelles de somorgollaries de Brünnich. Les costes d’Islàndia constitueixen una de les principals zones de nidificació per diferents espècies d’àlcids, en especial per al gavot, que concentra prop del 50% de la seva població mundial en aquesta illa.

La pluja i vent van decidir donar per finalitzada la seva treva. És el moment de tornar cap l’hotel i repetir restaurant a una simpàtica cambrera andalusa.

Dia 4

Abans d’esmorzar, decidim fer la darrera passejada pels estanyats a tocar de l’allotjament, arriscant la roba i càmeres tot caminant per la carretera on més d’un miler de xatracs àrtics ens estaven esperant amb moltes ganes. La cara d’estupefacció d’un grup d’ornitòlegs canadencs que ens vàrem trobar, delatava que els xatracs ens havien deixat ben tacats. Aquí també gaudim de vistes increïbles de parades nupcials de calàbries petites i més de 200 escuraflascons en tot tipus de plomatges a punt de començar el viatge cap les zones d’hivernada. Entre els grup de gavians apareixen alguns gavinots polars.

Camí cap l’est anem fent diverses aturades als fiords, on seguim veient èiders, gavinots hiperboris i algunes parelles nidificants de corriol gros de la subespècie psammodromus.

Entre foques hi veiem o, més aviat, intuïm els primers ànecs arlequins del tour. En ruta el més destacable va ser un mussol emigrant a plena llum del dia però amb la gran habilitat de creuar la carretera allà no podíem aturar-nos per intentar fotografiar-lo.

Abans de creuar un altre de les meravelloses obres que s’han fet en aquest país en forma de llargs túnels, ens aturem a la ciutat d’Akureyri, on una envejable zona verda amb basses i una badia propera, ens dóna bones observacions d’ànecs xiulaires, ànecs glacials, becs de serra mitjans i cabussons orelluts. En aquest sector les gavines cendroses són força abundants. S’havia vist un ànec xiulador americà el qual ens sembla veure entre el munt de xiulaires però que només el vàrem poder confirmar a l’observar diversos detalls en fotografies.

Satisfets, continuem el llarg viatge cap al mític llac de Mývant. Només arribar veiem a molt poca distància un espectacular mascle de morell d’Islàndia; sens dubte val la pena fer una aturada per gaudir d’uns dels objectius del viatge.

La resta de pas pel llac ens deixa bocabadats per la gran quantitat d’ocell i grups familiars que es veuen. La propera jornada promet molt!

Dia 5

Des de les finestres de l’hospedatge s’escolten i veuen diversos passerell golanegres, titelles i tords ala-rojos, sense dubte, els ocells més comuns. Curiosament una de les rareses del país són les nostres comunes fotges, de les quals havia niat per sorpresa una parella en el llac, però no la veiem…de moment.

Paisatges increïble de llacs, torrents i antics cràters amb una densitat espectacular de llocades de diverses espècies d’ànecs (xiulaires, glacials, morells de plomall, buixots, cuallargs, xarxets…). Aquí també observem confiats grups de morells que ens permet observar en detall els trets identificadors de les diverses espècies. Els escuraflascons són molt comuns i confiats, amb observacions a vegades ridícules.

Arreu veiem grups familiars d’ànecs, cabussons orelluts i totes dues espècies de calàbries. Decidim visitar el riu Laxá per mirar de buscar alguna femella d’ànec arlequí, curiosa anàtida que cria a rius d’aigües netes i ràpides. Tot i la presència de pescadors de truites i salmons, una confiada femella restava tranquil·lament prenent el sol sobre un pedra.

Continuem voltant el llac afegint a la llista ànecs negres, alguns amb nombroses llocades. Al marge d’un prat detectem un femella de perdiu blanca amb pollets, amagant-se entre la vegetació però sempre alerta i protegint la seva descendència.

Entre bromes i apostes de què passaria si de sobte algú detecta un grifó, de sobte Lluís dóna l’alerta de que sobre una roca hi havia un ferm sospitós, i efectivament un espectacular i blanquinós grifó restava a l’aguait i a l’espera de que es fiqués a prop alguna potencial presa. Aquest va ser, per molts, l’ocell del viatge!!!

Decidim anar cap al nord per anar al mític port de Húsavik, on assistim a l’espectacle de desenes de somorgollares alablancs i sobretot de l’increïble capacitat els frarets per seguir capturant peixet quan tenen el bec a bessar de preses.

Però el dia encara no s’havia acabat, seguim cap el nord i tot visitant un petit torrent que desemboca al mar veiem un impressionant grup d’ànecs arlequins,  majoritàriament mascles, els quals en aquestes dates ja han abandonat els rius on nien per anar a mudar al mar.  Al mar es veu un continu pas de diverses aus marines i una llunyana cua de Iubarta. Cansats però molt satisfets iniciem la tornada cap l’hotel.

Dia 6

Avui l’objectiu es fer un viatge cap el sector de la costa Est del país. Passant en 1er lloc pel vessant nord-est del llac de Mývant, repetint la majoria d’espècies vistes en visites anteriors. En ruta passem per espectaculars paisatges entre els quals apareixen torrents i petits llacs interiors on apareixen diversos grups familiars, a vegades força nombrosos, d’oques de bec-curt.         

Fem aturada i breu visita a paisatges turístics com Þjóðvegur on per sorpresa i alertats pels crits d’alarma de les daurades grosses, veiem un grifó perseguint un segon falcònid el qual no arribem a temps de poder identificar.

Finalment arribem al port de Borgarfjörður eystri o el dia abans s’havia vist un espectacular adult de calàbria de bec pàl·lid. Diversos ornitòlegs de variades procedències vàrem estar cercant aquest ocell però malauradament no va aparèixer. Tot i que es va veure aquell dia, però només a primera hora, marxant del port per no tornar. Però tampoc teníem temps per avorrir-nos. Aquí, refiats ànecs glacials, arlequins  i grups familiars d’èiders, van fer-nos molt entretinguda l’espera.        

Posteriorment visitem una de les famoses colònies de frarets on durant una bona estona estàs submergit en l’atrafegat dia a dia d’aquests petits àlcids. Continua arribada i sortida d’adults portant menjar als polls ben amagats dins els caus, adults sempre perseguits i parasitats per diverses espècies de gavians, gavines i paràsits cuapunxeguts.         

Fem la darrera aturada al port per si hagués tornat la calàbria però no vàrem tindre sort, a més, va entrar fort vent que encara va fer més complicada la visita.

Iniciem la tornada per aquestes suposades carreteres islandeses que en realitat són pistes locals sense asfaltar i els amenaçadors cartells que ens diuen que la propera benzinera està a 130 km!!!!

Dia 7

Molt satisfets amb com està anant el viatge, decidim visitar una de bona zona per veure sit blanc. Anem a les poques zones al nord de l’illa a on es podem veure en aquestes dates, tot tornant a visitar sectors del gran llac i cercant la gran raresa de la setmana, la fotja!!.

Tot just després de travessar una central d’aigües termals, arribem a una plana de prats on un enfeinat mascle de sit blanc creua volant la carretera.  Emocionats aturem el vehicle i després d’una breu espera, veiem un parella d’aquest emberízid contínuament recollint menjar per dur al niu.   

Un cop sadojats d’aquest fantàstic ocell, decidim fer una mica de turistes i visitar alguns dels monuments naturals propers d’aquesta meravellosa illa, a on lògicament no perdíem l’oportunitat de seguir veient ocells.

Després de dinar decidim intentar buscar un adult de calàbria agulla que estava veient en un llac interior, i després d’una bona estona de cerca, i entremig de diverses calàbries grosses va aparèixer una espectacular calàbria agulla, sempre a certa distància però permetent excel·lents visualitzacions. Trio de calàbries en aquest tour, encara sap més greu no veure la calàbria bec pàl·lid i haver fet un pòker.

Visitem sectors nous, com uns fiords al nord-est on es generen petits estuaris on sumem espècies noves com el paràsit boreal, diverses espècies d’ànecs i entremig de grans grups de morells de plomall una breu observació de morell petit, una espècie americana que havia estat observada al llarg de les últimes setmanes. Apurem al màxim la jornada tot i els breus plugims, fins que tornem a la zona on dormim per tal de degustar el darrer excel·lent sopar islandès.

Dia 8

Darrer intent per cerca la parella de fotges que es veia pel llac i com a persistència no ens guanya ningú, vàrem tenir per fi èxit!! Mai veure un fotja ens havia fet tanta il·lusió. Llarg trànsfer de tornada cap a la capital, on van sortint les espècies que hem anat veient al llarg del viatge. Un nou mussol emigrant creua la carretera però sense masses llocs per aturar-nos i poder-ho gaudir. Tot i la pluja mirem de trobar una parella d’esmirla que encara tenen llocada al niu i no triguem a veure els polls en uns petits afloraments rocallosos. La femella està ben a prop, tot custodiant el niu i el territori. L’observació es fa a prou distància per tal de no pertorbar la rutina de la família d’esmirles.

Poc després de creuar un dels túnels construïts sota l’aigua de la badies, veiem un altre grifó resseguint unes parets verticals.

A tocar de l’aeroport decidim probar sort  a una zona boscosa a la cerca de trencapinyes i de reietons, espècies de distribució molt limitada, entre d’altres coses per la poca superfície arbrada que té l’illa. Als pocs minuts de caminar veiem diversos reietons, la majoria joves de l’any movent-se entre els arbres alhora que s’escolten grupets de trencapinyes sobrevolant el bosc.

Novament objectius complerts i amb temps decidim anar cap la tornada del vehicle i encetar el transfer cap l’aeroport. Ara sí, donem per acabat un gran viatge a un espectacular país.

Llistat d’espècies observades al llarg del tour:

1. Cigne cantaire (Cygnus cygnus)
2. Ànec blanc (Tadorna tadorna)
3. Oca de les neus (Anser caerulescens)
4. Oca comuna (Anser anser)
5. Oca de bec curt (Anser brachyrhynchus)
6. Ànec xiulador (Anas penelope)
7. Ànec xiulador americà (Anas americana)
8. Xarxet comú (Anas crecca)
9. Ànec coll-verd (Anas platythynchos)
10. Ànec cuallarg (Anas acuta)
11. Ànec griset (Marecca strepera)
12. Ànec cullerot (Spatula clypeata)
13. Morell de plomall (Aythya fuligula)
14. Morell buixot (Aythya marila)
15. Morell petit (Aythya affinis)
16. Èider comú (Somateria mollissima)
17. Ànec glacial (Clangula hyemalis)
18. Ànec harlequí (Histrionicus histrionicus)
19. Ànec negre (Melanitta nigra)
20. Morell d’Islàndia (Bucephala islandica)
21. Bec de serra gros (Mergus merganser)
22. Bec de serra mitjà (Mergus serrator)
23. Perdiu blanca (Lagopus mutus)
24. Fotja eurasiàtica (Fulica atra)
25. Cabussó orellut (Podiceps auritus)
26. Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
27. Corriol anellat gros (Charadrius hiaticula)
28. Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
29. Territ variant (Calidris alpina)
30. Territ fosc (Calidris maritima)
31. Territ gros (Calidris canutus)
32. Tètol cuanegre (Limosa limosa islandica)
33. Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
34. Becadell comú (Gallinago gallinago)
35. Gamba roja comuna (Tringa totanus)
36. Remena-rocs (Arenaria interpres)
37. Escuraflascons bec-fí (Phalaropus lobatus)
38. Gavina riallera (Chroicocepahlus ridibundus)
39. Gavina cendrosa (Larus canus)
40. Gavinot (Larus marinus)
41. Gavià de potes roses (Larus argentatus)
42. Gavià fosc (Larus fuscus)
43. Gavià hiperbori (Larus hiperboreus)
44. Gavinot polar (Larus glaucoides)
45. Gavineta de tres dits (Rissa trydactila)
46. Xatrac àrtic (Sterna paradisaea)
47. Paràsit gros (Stercorarius skua)
48. Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus)
49. Somorgollaire comú (Uria aalge)
50. Somorgollaire de Brünnich (Uria lomvia)
51. Gavot comú (Alca torda)
52. Somorgollaire alablanc (Cepphus grylle)
53. Fraret comú (Fratercula arctica)
54. Calàbria petita (Gavia stellata)
55. Calàbria grossa (Gavia immer)
56. Calàbria agulla (Gavia arctica)
57. Fulmar (Fulmarus glacialis)
58. Baldriga pufí (Puffinus puffinus)
59. Baldriga grisa (Ardenna grisea)
60. Baldriga cendrosa (Ardenna gravis)
61. Mascarell atlàntic (Morus bassanus)
62. Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
63. Corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis)
64. Àguila marina (Haliaaetus albicilla)
65. Mussol emigrant (Asio flammeus)
66. Esmirla (Falco columbarius)
67. Grifó (Falco rusticolus)
68. Colom roquer (Columba livia)
69. Corb comú (Corvus corax)
70. Reietó (Regulus regulus)
71. Estornell comú (Sturnus vulgaris)
72. Tord ala-roig (Turdus iliacus coburni)
73. Merla comuna (Turdus merula)
74. Còlit gris (Oenanthe oenanthe leucorhoa)
75. Titella (Anthus pratensis)
76. Cuereta blanca (Motacilla alba)
77. Passerell golanegra (Carduelis flammea)
78. Trencapinyes comú (Loxia curvirostra)
79. Sit blanc (Pletrophenax nivalis insulae)

Llistat de mamífers observats al llarg del tour:

1. Foca comuna (Phoca vitulina)
2. Foca grisa (Halichoerus grypus)
3. Iubarta (Megaptera novaeangliae)
4. Marsopa comuna (Phocoena phocoena)
5. Dofí de mussell blanc (Lagenorhynchus albirostris)