• Dates: Del 13 al 22 de març, 2025
• Participants: 8
• Número d’espècies observades: 188
• Tour líder: Sergi Sales

Resum: Aquesta és la crònica de viatge del nostre 11è tour al Marroc. Ha estat una edició marcada pel mal temps al Gran Atlas, el que va obligar a inventir-hi força més temps del que és habitual per tal d’assolir les espècies més característiques d’aquest hàbitat. Això va suposar visitar menys zones humides i una llista un xic més curta del que és habitual però que encara va poder sumar espècies força escasses al país com xarxet alablau i polla pintada. El desert i les zones d’estepes en alçada van ser tant excepcionals com sempre!

Tot i els símptomes cada cop més evidents desenvolupame, el Marroc conserva tot el seu exotisme i és una gran destinació ornitològica de primer ordre amb un gran canvi de paisatge, cultura i una gran riquesa d’ocells a tant poca distancia d’Europa!

Totes les imatges en aquest trip report són obra d’en Sergi Sales. Tots els drets reservats.

Dia 1

Després d’un bon esmorzar comença la trobada dels diversos membres de l’expedició, amb nacionalitats variades. Fetes les presentacions i explicacions, comencem la primera jornada de viatge.

Els sits del Sàhara venen a visitar-nos tot movent-se per sota les taules de l’hotel a cerca de restes de menjar i encara als jardins de l’hotel s’escolten els sorollosos bulbuls comuns i els xisclets dels falciots pàl·lids.

Ens desplacem uns pocs quilòmetres, fins a una zona amb arbres grans i madurs a on no triguem en detectar uns dels primers targets del tour, el picot verd del Magrib, espècie endèmica de les zones arbrades d’aquesta regió; fins a 4 exs. es deixen observar a plaer. A la zona també són abundants els pinsans africans (espècie separada del pinsà comú tot just fa un any), mallerengues blaves africanes i la raça del nord d’Àfrica de picot garser gros.

Satisfets per aquesta primera parada, decidim començar la pujada cap a les zones altes de l’Atles a la cerca de la especialitats allà presents. Però tot són entrebancs. La pista està deteriorada pels forts terratrèmols del 2024 que tan mal van provocar en aquesta regió, però per fer-ho més difícil comença un xàfec intens, que poc després es converteix en calamarsa que, a mesura que pugem, es transforma en aiguaneu. A mig camí fem un intent amb poques esperances per mirar de contactar amb la tallareta de l’Atles, però deu estar ben amagada amb aquestes condicions meteorològiques. Un petita escletxa s’obre al cel i una roca al marge de la carretera descobrim la primera merla blava del viatge, aturant-se als pocs segons un meravellós mascle de cotxa diademada i un mascle de sit negre. 3 espècies aturdes en menys d’un metre de distància l’una de l’altra. Això ens anima a seguir l’ascensió però quan només ens quedaven 5 quilòmetres, la neu començar a agafar a l’asfalt i es perd la referència de l’asfalt i línies de la carretera. Amb la visilibilitat força limitada, decidim amb bon criteri avortar la missió i tornar cap avall. Afortunadament, un excel·lent restaurant ens ajuda a passar el mal tràngol tot gaudint del primer tagin del viatge. Tot això a temperatures extremadament baixes, per sota de 5ºC positius!!!

La jornada l’acabem a les zones planes més properes a Marràqueix, a on tot i el fred i el vent podem gaudir de les primeres garses del Magrib, aligot rogenc, terreroles comunes i excel·lents observacions d’un torlit.

Dia 2

Canvi de plans per poder adaptar-nos a la meteorologia i mirar de no perdre cap dels objectius del viatge. Tornem a emprendre la pujada cap les pistes d’esquí. Avui el temps pinta molt millor, tot i la gran quantitat de neu acumulada i el fred.

A una cota força més baixa de l’habitual veiem un estol gran d’aloses banyudes de l’Atles, i tot gaudint d’aquests ocells, veiem una parella de còlits negres i un parell d’amagadises merles de pit blanc. Un cop arribat a la zona de les pistes d’esquí, al llac d’alta muntanya hi han les habituals fotges comunes i un parell de merles d’aigua. Al voltant, més aloses banyudes acompanyades de cogullades fosques. Grans grup de gralles, a 1era hora majoritàriament de bec vermell que al llarg del matí es van substituint per gralles de bec groc. També veiem un bon nombre de pardals roquers, especialment prop dels habitatges. Només es resisteix el pinsà ala-roig de l’Atles. Cercant aquesta especialitat ens trobem amb diversos grups d’ornitòlegs de Bèlgica, Regne Unit, Països Baixos… tots ells amb resultat negatiu, alguns amb 3 dies seguits buscant-los sense resultat. Tot i això no deixem d’intentar-ho fins que al final l’esforç té premi quan alguns de nosaltres detectem uns exemplars de pinsans ala-roig que es deixen veure extremadament a prop. Objectiu assolit!!

Més que satisfets iniciem un llarg transfer cap la zona del Souss Massa. En ruta, tot travessant encisadors paisatges, anem veient diverses espècies com el falciot cuablanc petit, ballesters i pardals de passa en una colònia mixta en un dels peatges de l’autopista. Una vegada caiguda la nit ens creuen la carretera torlits, un mussol comú i un fugaç mussol banyut.

Dia 3

Un dels principals targets d’aquesta zona és la txagra de coroneta negra per això abans d’esmorzar sortim a una zona mixte de conreus locals amb zones arbustives tot aprofitant les hores de menys calor i més activitat. Als pocs minuts contactem amb la característica veu d’aquesta espècie alhora que un bon nombre de busquetes brunes i diverses espècies de passeriformes migrants . Les guatlles canten molt ben a prop però com sempre sembla que es tornin invisibles. Les cotxes diademades es deixen observar a distàncies ridícules.

Després d’aquesta fantàstica sortida a primera hora, tornem a l’allotjament per gaudir d’excel·lent esmorzar!!

Tot travessant camps de conreus ens dirigim cap els punts d’aigua que li donen fama aquest parc nacional. A pocs km del poble trobem un elani comú que es decideix a fer tot una exhibició de vols, picats i aturades. La verdor dels camps afavoreix la presència de diferents migrants com mosquiters de passa, tallarol de garriga occidental, tallarol emmascarat occidental, piula dels arbres i capsigranys.

La primera parada ens aportar un nou reguitzell d’espècies de limícoles i anàtides noves per la nostra creixent llistat del viatge alhora que trobem les primeres orenetes de ribera africanes, movent-se per sobre de la vegetació de ribera del riu amb un grup amb altres espècies d’hirundínids.

Arribem al parc de Sous Massa on emprenem el llarg i assolellat camí que segueix paral·lel, però a certa distància, l’estuari del riu. Aquí van apareixen ànecs, limícoles, flamencs, capons…i diversos grups d’ornitòlegs alguns del qual diuen haver vist una de les rareses que corren aquell dies per allà; els xarxets alablaus. Després de buscar-los al llarg d’una bona estona, finalment es deixen observar dormint entre ànecs cullerots, el mascle per gaudi dels membres del nostre grup es va decidir a nedar i exhibir els seu plomatge.

Per fer el pícnic decidim visitar una de les impressionants platges des d’on podrem fer sea-watching. Aquí hi trobem un bon pas de mascarells, entre els quals van apareixent algun paràsit boreal i paràsit cuapunxegut. El fet d’estar en plena època de migració ens va donar l’oportunitat de gaudir de l’espectacle en directe de grups de becplaners tornat cap al Nord i grups de limícoles com pigres grisos migrant cap al Nord tot seguint la línia de la costa. Tot i així es resisteixen els ibis ermitants, fins que al final del dia 3 exemplars, un d’ells radiomarcat, es deixen veure a tocar dels penya-segats on restaran a passar la nit.

Dia 4

Repetim l’estratègia del dia anterior, visitant abans de l’esmorzar sectors propers al nostre allotjament, a on es deixen observar a plaer perdius nord-africanes, mussols comuns de la raça nord-africana i les aquí abundants garses del Magreb.

Desprès d’esmorzar comencem a emprendre el llarg trànsfer cap l’interior tot veient en ruta alguns rapinyaires (menys que anys anteriors) i fent aturades en alguns ponts i gorges on veiem les primeres àguiles cuabarrades del viatge. Tot just abans d’arribar a Ouarzazate ens aturem per escanejar un petit punt aigua que travessa el desert rocallós. Aquí veiem còlits negres, les primeres terreroles del desert i una sorprenent polla pintada que es va deixar fotografiar i veure a plaer. Una darrera aturada en un lluents d’aigua amb corriols petits, ànecs canyelles i les primeres cogullades del Maghrib amb un bec llarg i mida considerable.

Cau la nit i arribem a l’allotjament a les impressionants Gorges del Dades.

Demà ens espera la visita al mític Boumalne Track!!

Dia 5

Sortim a fer l’entramat de pistes de terra del Tagdilt track , segurament el lloc amb més diversitat de còlits i al·làudids del Paleàrctic Occidental.

No triguem a trobar el 1er còlit de coroneta blanca, un ocell espectacular! Realment en aquest primer sector la diversitat d’ocells no es correspon amb la bellesa del paisatge, tones i tones de plàstics embruten les visualitzacions sobretot dels còlits de carpó roig, els quals ja estan en plena fase reproductora. Però sens dubte el còlit del desert és el més comú dels còlits nidificants allà. Uns quants còlits grisos i rossos en migració completen el llarg llistat de membres d’aquesta família. Sembla que enguany és d’aquestes temporades en les quals detectar les calàndries bec-grosses es feina complicada. Tornem a coincidir amb el grup d’ornitòlegs belgues amb els que vàrem prospectar l’alt Atlas. Intercanviem informació ja tots dos grups havíem començant el mateix itinerari però pels extrem oposats. Entrem en zona d’hàbitat menys deteriorat on es veuen abundants les terreroles del desert i cuabarrades. Entre les cogullades fosques que travessen les pistes, acabem veient la primera alosa puput del tour (a les zones desèrtiques és molt més abundant), tot observant aquest increïble alaúdid en creua un nombrós grup de corredors saharians. Tot tornant i escanejant entre els residus, veiem un grupet de aloses del Sàhara, similars a les aloses banyudes però més petites i perfectament adaptades a aquestes ambients tant secs.

Puja ràpidament la temperatura i després de refrescar-nos ens dirigim cap les gorges on ens esperen altres dels objectius del tour.

Amb l’ajuda d’un improvisat guia local ens localitza explorarem aquest sector. Desprès d’un ràpid pícnic ens duu cap un dels sectors controlats ensenyant-nos pel camí un escurçó cornut. De sobte un falcó llaner es deixar veure a molt curta distància intentant caçar una terrerola del desert.

Finalment arribem a una petita cova on està un niu de duc del desert, amb 3 polls. Sembla que enguany s’han intercanviat els territoris entre ducs, falcons i l’aligot rogenc, els quals sobrevolen diverses vegades la zona. Aquí mateix trobem una parella de pinsans trompeters. Una mica més enllà veiem fugaçment un còlit de Núbia, però després d’una estona caminant per aquells barrancs, una parella es deixa veure en bones condicions.

Més que satisfets tornem al lloc del matí per tal de tornar a cercar la calàndria bec-grossa, aquesta vegada amb més èxit ja que ràpidament un petit grup es deixa veure a curta distància abans de desaparèixer entre la vegetació…

Aprofitem les darreres llums per visitar les impressionants gorges de Dades i fer un intent per recuperar la darrera espècie que havíem perdut per la nevada a l’Atlas, i als pocs minuts d’aturar el vehicle detectem el reclam de la tallareta de l’Atles , en concret un mascle que després es va deixar escoltar i veure força bé, una gran alegria pel grup.

Al pàrquing de l’hospedatge ens sorprèn un adult d’àguila cuabarrada passant per sobre dels nostres caps amb una gran branca al bec, no triga en aturar-se i mostrar-nos on està el niu! Tot això ornamentat pels cants de merles blaves i còlits negres.

Dia 6

Trànsfer llarg cap les dunes del desert del Sàhara, fent una parada a un parell de punts amb hàbitat perfecte per un petit i complicat ocell, la prínia del desert. Després de caminar entre zones sorrenques envoltats de ramats de cabres i veient un seguit de botxins septentrionals amb la seva complexa taxonomia, escoltem les seves veus i comencem carreres i aturades tot seguint un grupet que puja a matolls i corre per la sorra com si s’acabés el món. Finalment, tots els participants tenen molt bones observacions d’aquesta esquerpa espècie!

En ple Ramada no és fàcil trobar llocs per menjar però el nostre grup no té problemes i optimitzem el temps aturar-nos a mig camí entre Boulmane i Merzouga. Després de dinar, un seguit de parades en ruta van ser poc productives així que decidim anar directes a Merzouga i aprofitar l’increïble paisatge que han generat les pluges d’aquest passat hivern tornant a omplir d’aigua la seva famosa llacuna (feia 5 anys que no tenia aigua) i a on podem gaudir de flamencs i d’altres aus aquàtiques al ben mig del desert. Es increïble com els ocells s’adapten a les condicions puntuals de la zona, havent-hi gran nombre de parelles nidificants d’ànecs canyelles, cama-llargues, corriols petits i camanegres. A més de sorprenents migrants com un cabussó collnegre o àguila pescadora. Força lluny i molt amagadissos pels vent, però veiem bé un grupet de xarxets marbrencs.

Dia 7

Ben aviat venen a buscar-nos els guies locals amb els vehicles 4×4 perfectament adaptats a conduir per les dunes i sorres del desert. La primera aturada és al lloc que visiten per veure amb les primeres llums les gangues pigallades i coronades. No triguem gaire en observar totes dues espècies fent ràpides visites a l’abeurador.

D’aquí ens desplacem a una acàcia on nia una parella de pardal del desert. Malauradament no tenim èxit en aquest primer intent; sembla que és l’hora on han anat a cercar l’esmorzar.

Aprofitem per anar acompanyat d’un pastor local a la zona on descansen de dia els enganyapastors d’Egipte. Sembla que hem tingut sort i avui té un ocell localitzat, increïble feina per trobar un mestre del camuflatge com és aquesta espècie. Després de gaudir d’aquesta gran enganyapastors, tornem a l’arbre del pardal del desert i ara sí que estan allà: un mascle super esverat exhibint-se amb dues femelles construint un niu comunitari absolutament ignorant la nostra presència.

Iniciem la cerca de la tallareta del desert africana de la qual es veu i escolta un exemplar. Malauradament no tothom arriba a veure-la i llavors arriba un forta ventada amb tempesta de sorra fet que complica assolir millors observacions així que decidim avortar la missió a l’espera de que millorin les condicions , però malauradament això no passarà… Una llàstima perquè a pesar del vent es veuen força migrants com cotxes cua-roges, àguiles calçades, mosquiters, tallarols, còlits, capsigranys…..

Finalment les condicions empitjoren i decidim prendre una tarda lliure i agafar forces per fer un segon intent a l’endemà.

Dia 8

De bon matí fem un tombet al voltant de l’allotjament per trobar tordenc lleonat que un any més no falla en aquesta localització. Després visitem una zona amb bones condicions per la tallareta del desert però sense sort, encara que gaudim de diferents migrants i d’una de les grans sorpreses del viatge, un fennec que creua corrents dues vegades davant el grup.

Encara estorats per l’observació de la guineu orelluda, decidim tornar a la zona on vàrem veure ahir la tallareta, no sense trobar per enèsima vegada al grup d’ornitòlegs belgues (no serà la darrera trobada, encara havíem de tornar a coincidir als caixers locals per treure diners!!) . Tot voltant per l’entorn veiem un niu de les comunes aloses puputs, fet al capdamunt dels matolls alts per tal de poder vigilar tot el que es pugui apropar.

Anem a visitar la mítica estació d’anellament del Cafe Yasmine, sense poder accedir pels camins habituals ja que estan completament anegats d’aigua, increïbles paisatges amb desenes de migrants aprofitant unes poques comunes condicions d’humitat i verdor. Per exemple un gran grup de perdius de mar sobrevolen la zona diverses vegades. Enguany son especialment comunes les boscarles dels joncs, barrejant-se els seus cants amb les bosquetes brunes. En ruta veiem alguns grups de gangues, corredors saharians i alguns còlits de Seebohm, encara migrant lluny dels territoris de cria.

Tornem a repetir visita la llac de Merzouga, veient alguns de les espècies vistes el dia anterior afegint a la llista alguns limícoles (valona, territ variant, menut, gamba roja i verda) i uns inesperats grassets de muntanya.

La zona de palmeres d’Igrane a més d’un petit oasis d’aigua i ombra, ens permet veure en seguit de passeriformes migrants alhora que grups mixtes d’abellerols comuns i de Pèrsia.

Dia 9

Comencem la tornada cap a Marràqueix fent un viatge xino-xano, tot fent parades a zones on es veuen ocells, com antigues rambles on es concentren bastants còlits de diferents espècies (del desert, de Seebohm, rossos..), aloses puputs, terreroles rogenques… Finalment podem veure entre els tallarols de garriga migrants algunss tallarols trencamates. Tot travessant un petit poblat veiem un grup d’abellerols de Pèrsia fent els nius a una zona sorrenca.

Continuem conduint cap el proper hospedatge aturant-nos al famós pantà d’Al-Mansour on sumem un seguit d’espècies com currocs, orenetes de ribera…però els forts vents fa que decidim arranjar el lloc per dormir i descansar per la darrer dia.

 Dia 10

Ara sí arriba el darrer dia del viatge. Alhora que esmorzem podem sentir vàries bosquetes brunes defensant territori als jardins del lodge,  puputs arreu, alguns migrants com piules dels arbres i tallarols, grups de l’abundant oreneta cua-rogenca en aquest sector…un bon comiat.

En ruta ens aturem a la llera d’un petit riu on es veia algun ràl·lid, no vàrem tenir sort però en canvi sí que vàrem tindre l’espectacle d’un dia de migració de passeriformes impressionant, en un sol arbre hi havia més de 10 exemplars de 7 espècies diferents: tallarols de garriga, emmascarats, tallaretes; mosquiter de passa, comuns, pàl·lids i alguns confiats mosquiters ibèrics.  Prop de l’aigua hi havien desenes les boscarles de canyar i dels joncs que es movien entre els canyissars. També l’únic mastegatatxes del tour. Llàstima no poder tindre més temps per mirar cadascun dels racons de la zona, migració en viu!!!

Creuant l’Atles van sortint còlits, gralles de bec vermell i altres espècies típiques d’aquests hàbitat, entre la boira i baixes temperatures.

La darrera aturada és a l’únic hàbitat que no havíem pogut treballar, boscos de coníferes. Escoltem i en algun cas veiem ocells típics d’aquí, mallerenga petita, trencapinyes, esparver comú i un astor fent vols nupcials.

Darrera aturada i ja encarem com el punt final del viatge.

Tour on han sortit pràcticament totes les espècies objectiu, amb menys rapinyaires que en edicions anteriors però en canvi amb dies de migració de passeriformes com feia anys que no es veia, especialment als sectors que de forma anormal mantenien aigua i més verdor del que es veia els altres anys.

Llistat d’espècies observades al llarg del tour:

1. Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
2. Ànec blanc (Tadorna tadorna)
3. Xarxet alablau (Spatula discors)
4. Ànec cullerot comú (Spatula clypeata)
5. Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
6. Ànec cuallarg (Anas acuta)
7. Xarxet comú (Anas crecca)
8. Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
9. Guatlla comuna (Coturnix coturnix) — només sentit
10. Perdiu nord-africana (Alectoris barbara)
11. Colom roquer (Columba livia) -feral-
12. Tudó (Columba palumbus)
13. Tòrtora eurosiàtica (Streptopelia turtur)
14. Tòrtora turca (Streptopelia decaocto)
15. Tòrtora del Senegal (Spilopelia senegalensis)
16. Ganga pigallada (Pterocles senegallus)
17. Ganga coronada (Pterocles coronatus)
18. Siboc (Caprimulgus ruficollis) — només sentit
19. Enganyapastors d’Egipte (Caprimulgus aegyptius)
20. Ballester comú (Tachymarptis melba)
21. Falciot negre (Apus apus)
22. Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
23. Falciot cuablanc petit (Apus affinis)
24. Polla pintada europea (Porzana porzana)
25. Polla d’aigua comuna (Gallinula chloropus)
26. Fotja comuna (Fulica atra)
27. Torlit comú (Burhinus oedicnemus)
28. Cames-llargues comú (Himantopus himantopus)
29. Bec d’alena comú (Recurvirostra avosetta)
30. Pigre gris (Pluvialis squatarola)
31. Corriol anellat gros (Charadrius hiaticula)
32. Corriol anellat petit (Charadrius dubius)
33. Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
34. Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
35. Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
36. Tètol cuanegre (Limosa limosa)
37. Becadell comú (Gallinago gallinago)
38. Xivitona comuna (Actitis hypoleucos)
39. Xivita comuna (Tringa ochropus)
40. Valona (Tringa glareola)
41. Gamba roja comuna (Tringa totanus)
42. Gamba verda (Tringa nebularia)
43. Batallaire (Calidris pugnax)
44. Territ becllarg (Calidris ferruginea)
45. Territ de tres dits (Calidris alba)
46. Territ variant (Calidris alpina)
47. Territ menut comú (Calidris minuta)
48. Corredor del desert (Cursorior cursor)
49. Perdiu de mar europea (Glareola pratincola)
50. Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus)
51. Paràsit boreal (Stercorarius skua)
52. Gavina capblanca (Chroicocephalus genei)
53. Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
54. Gavià de potes grogues (Larus michahellis)
55. Gavià fosc (Larus fuscus)
56. Curroc comú (Gelochelidon nilotica)
57. Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis)
58. Flamenc rosat (Phoenicopterus roseus)
59. Cabusset comú (Tachybaptus ruficollis)
60. Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
61. Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
62. Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
63. Mascarell atlàntic (Morus bassanus)
64. Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
65. Capó reial (Plegadis falcinellus)
66. Ibis ermità (Geronticus eremita)
67. Becplaner eurasiàtic (Platalea leucorodia)
68. Martinet blanc (Egretta garzetta)
69. Martinet ros comú (Ardeola ralloides)
70. Esplugabous occidental (Bubulcus ibis)
71. Agró blanc (Ardea alba)
72. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
73. Àguila pescadora (Pandion haliaetos)
74. Elani comú (Elanus caeruleus)
75. Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
76. Àguila calçada comuna (Aquila pennata)
77. Àguila cuabarrada (Aquila fasciata)
78. Esparver comú (Accipiter nisus)
79. Astor comú (Accipiter gentilis)
80. Arpella comuna (Circus aeruginosus)
81. Arpella cendrosa (Circus pygargus)
82. Milà negre (Milvus migrans)
83. Aligot rogenc (Buteo rufinus cirtensis)
84. Duc del desert (Bubo ascalaphus)
85. Mussol comú (Athene noctua)
86. Puput eurasiàtica (Upupa epops)
87. Abellerol de Pèrsia (Merops persicus)
88. Abellerol eurasiàtic (Merops apiaster)
89. Picot garser gros (Dendrocopos major)
90. Picot verd del Maghrib (Picus vailantii)
91. Xoriguer petit (Falco naumanii)
92. Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
93. Falcó llaner (Falco biarmicus)
94. Txagra de coroneta negra (Tchagra senegalus)
95. Botxí septentrional (Lanius excubitor)
96. Capsigrany comú (Lanius senator)
97. Garsa del Maghrib (Pica mauretanica)
98. Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
99. Gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus)
100. Corb del desert (Corvus ruficollis)
101. Corb comú (Corvus corax)
102. Mallerenga petita (Periparus ater)
103. Mallerenga carbonera (Parus major)
104. Mallerenga blava africana (Cyanistes teneriffae)
105. Alosa puput grossa (Alaemon alaudipes)
106. Calàndria becgrossa (Ramphocoris clotbey)
107. Terrerola cuabarrada (Ammomanes cinctura)
108. Terrerola del desert (Ammomanes deserti)
109. Cogullada fosca (Galerida theklae)
110. Maghreb Lark (Galerida macrorhyncha)
111. Crested Lark (Galerida cristata)
112. Alosa banyuda (Eremophila alpestris)
113. Alosa del Sàhara (Eremophila bilopha)
114. Terrerola comuna (Calandrella brachydactyla)
115. Terrerola rogenca (Alaudala rufescens)
116. Trist (Cisticola juncidis)
117. Busqueta bruna (Iduna opaca)
118. Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
119. Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
120. Oreneta de ribera africana (Riparia paludicola)
121. Oreneta de ribera comuna (Riparia riparia)
122. Roquerol eurasiàtic (Ptyonoprogne rupestris)
123. Oreneta comuna (Hirundo rustica)
124. Oreneta cuablanca comuna (Delichon urbicum)
125. Oreneta cua-rogenca europea (Cecropis rufula)
126. Bulbul comú (Pycnonotus barbatus)
127. Mosquiter pàl·lid occidental (Phylloscopus bonelli)
128. Mosquiter de passa (Phylloscopus troquilus)
129. Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
130. Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus)
131. Prínia del desert (Scotocerca inquieta)
132. Rossinyol bord (Cettia cetti)
133. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
134. Tallarol emmascarat occidental (Curruca hortensis)
135. Tallareta del desert africana (Curruca deserti)
136. Tallarol de garriga occidental (Curruca iberiae)
137. Tallarol de l’Atles (Curruca deserticola)
138. Tallarol capnegre (Curruca melanocephala)
139. Tallarol trencamates (Curruca conspicillata)
140. Tallareta comuna (Curruca communis)
141. Tordenc lleonat (Argya fulva)
142. Cargolet eurasiàtic (Troglodytes troglodytes)
143. Merla d’aigua (Cinclus cinclus)
144. Estornell negre (Sturnus unicolor)
145. Griva comuna (Turdus viscivorus)
146. Merla comuna (Turdus merula)
147. Merla de pit blanc (Turdus torquatus)
148. Pit-roig (Erithacus rubecula)
149. Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
150. Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
151. Cotxa diademada (Phoenicurus moussieri)
152. Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
153. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
154. Merla blava (Monticola solitarius)
155. Bitxac europeu (Saxicola rubicola)
156. Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
157. Còlit de l’Atlas (Oenanthe seebohmi)
158. Còlit del desert (Oenanthe deserti)
159. Còlit ros occidental (Oenanthe hispanica)
160. Còlit de carpó roig (Oenanthe moesta)
161. Còlit negre (Oenanthe leucura)
162. Còlit de corona blanca (Oenanthe leucopyga)
163. Còlit de Núbia (Oenanthe lugens)
164. Pardal comú (Passer domesticus)
165. Pardal de passa (Passer hispanoliensis)
166. Pardal del desert (Passer simplex)
167. Pardal roquer (Petronia petronia)
168. Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
169. Cuereta groga (Motacilla flava)
170. Cuereta blanca (Motacilla alba) — 168a. Moroccan Wagtail (Motacilla alba subpersonata)
171. Trobat (Anthus campestris)
172. Titella (Anthus pratensis)
173. Piula dels arbres (Anthus trivialis)
174. Piula gola-roja (Anthus cervinus)
175. Grasset de muntanya (Anthus spinolleta)
176. Pinsà africà (Fringilla spodiogenys)
177. Pinsà ala-roig (Rhodopechys sanguineus alienus)
178. Pinsà trompeter (Bucanetes githagineus)
179. Verdum eurasiàtic (Chloris chloris)
180. Passerell europeu (Linaria cannabina)
181. Trencapinyes comú (Loxia curvirostra)
182. Cadernera europea (Carduelis carduelis)
183. Gafarró europeu (Serinus serinus)
184. Lluer eurasiàtic (Spinus spinus)
185. Cruixidell (Emberiza calandra)
186. Sit negre (Emberiza cia)
187. Gratapalles (Emberiza cirlus)
188. Sit del Sàhara (Emberiza sahari)